La veritat és que no hi entenc de controladors aeris. Però, res de res. Ni tampoc m’afecta massa allò que facin, ja que agafo l’avió molt de tant en tant. Crec que dec fer-ho una vegada cada tres anys, aproximadament. Però, aquests dies tots plegats ens n'hem informat més amb el merder que hi ha hagut en aquest llarg pont de la Constitució i la Puríssima amb la vaga dels controladors aeris del divendres, 3 de desembre.
Ja he dit que no hi entenc, ni vull “sentar càtedra”, ni emetre cap opinió (cosa impossible, per altra banda). La meva intenció és informar lleugerament sobre el tema i parlar-ne. Res més.
El dret a la vaga o el dret a estar descontent amb les condicions de treball a la feina és un dret que es té. Ara bé, això de fer una vaga “salvatge”, sense avisar, de cara a un pont llarguíssim, ja és una altra cosa. Crec que els controladors aeris es van equivocar en les formes; i si a un treballador normal, el castiguen per fer-ho, a ells també. També és força més greu perquè afecta molta gent, a moltes feines i a molts interessos. Diuen que unes 600.000 persones es van veure afectades per la vaga dels controladors.
Moltes d’aquestes persones sortien de vacances i feien un viatge turístic. Sembla que no pugui tenir importància, però en té. A darrere d’aquests vols turístics i les seves estades al lloc de destí, hi ha una bombolla econòmica difícil de mesurar. Ja no tant la part econòmica dels bitllets dels vols anul·lats, sinó els trasllats a l’aeroport, les combinacions que molts han hagut de fer per poder sortir (que tenen un valor econòmic real en molts casos), l’estada a hotels i restaurants als llocs de destí, les despeses que s’hi fan, el bitllet de tornada i tot el que l’envolta, les reclamacions, advocats i judicis que hi hauran, la mala imatge que es dóna, les llargues hores d’espera a l’aeroport (nervis, tensió i més despeses), potser dormir una nit en un hotel a la vora de l’aeroport, etc.
Són molts calers i molts perjudicis. Qui ho acabarà pagant? Ja es veurà. Hi ha implicades tot tipus d’empreses: des de les agències de viatges als hotels, restaurants, centres comercials, bars, passant per AENA, les companyies aèries, els controladors, els sindicats dels controladors, etc. És fàcil d'entreveure la magnitud del problema econòmic que s’ocasiona, encara que no en tota la seva plenitud real. I això en temps de crisi econòmica com la que s'està passant ja fa dos o tres anys.
No em posaré amb les seqüeles de salut que pot deixar en les persones afectades. No totes tenen la mateixa resistència física i mental, comprensió i estat de nervis. Hi ha gent gran, nens petits, malalts, urgències (ja siguin sanitàries, familiars o de feina). Hi ha gent que aguanta poc la pressió i "peta".
A més, les baralles que hi ha hagut i les disputes. Crec que els mateixos controladors ho han viscut directament. La intervenció de la policia ha estat necessària i s’ha mogut un gran nombre de policies per tal de controlar el conflicte. La Guàrdia Civil i l’Exèrcit també. Tot això, són calers i font de crispació.
La vaga “salvatge” ha estat una irresponsabilitat per part dels controladors. Segurament no han estat massa units, pel que ara es comenta, però molts la van fer (segons el ministre José Blanco, 500 dels 1600 controladors que hi ha). Suposo que hi haurà un ball de xifres important i tota mena de justificacions en un sentit o en un altre.
No discutiré ara si els controladors tenien raó o no en les seves reclamacions. Segur que tothom, i les parts afectades també, tenen la seva opinió. Però hi ha altres maneres de fer una vaga; i sobretot, més legal.
Això de fer-la sense avisar prèviament (se’n diu fer una vaga “salvatge”), i sense serveis mínims (a totes les vagues hi ha serveis mínims, que moltes vegades estan a prop del màxims), no ha estat gens bé. I a darrera s’hi nota, a part del descontentament dels controladors, una prepotència i una “xuleria” ben evident. Si no, no l’haurien feta d’aquesta manera.
A més, els motius que van donar per no anar a treballar ratllaven el ridícul i la desconsideració envers els afectats. "Estaven malalts", tots de cop. No tenien la baixa; estaven malalts. No se'ls hagués descomptat del sou. Fins al tercer dia de no anar a treballar, no agafes la baixa. Potser tampoc podien fer-ho d'una altra manera; però és que van quedar tan malament, van fer-ho d'una manera tan barroera, que no tenen perdó.
Els controladors van iniciar la vaga la tarda del divendres, 3 de desembre, a les cinc de la tarda, de cara a un llarg pont de setmana que arribava fins al dijous, 9 de desembre, en què la gent havia de presentar-se al treball per norma general. Dilluns, 6 de desembre, la Constitució, i dimecres, 8 de desembre, la Puríssima, permetien fer aquest llarg pont que el ciutadà de peu pot aprofitar per fer una bona sortida i deslliurar-se del seu món quotidià de casa, família, treball, amics i coneguts.
Ja s’entén que sigui una bona ocasió per fer vaga. Però, home, tampoc esperis que t’aplaudeixin i que no et diguin el nom del porc. O sigui, passen de tot i molesten a una quantitat important de persones que segur que no s’ho mereixen i que els impedeixin de gaudir d’una sortida que havien preparat temps abans i amb molta il·lusió.
Els valors humans, dels quals ells també en parlen, s’han de tenir presents. I les frustracions es paguen cares, tant per als qui en van ser afectats com per als qui les van provocar. Les repercussions seran fortes, especialment per als controladors aeris i les seves relacions amb la gent corrent. Ja ho notaran, ja; no saben el que han fet i el menyspreu que han tingut envers unes persones que ells creuen tenir molt per sota seu. Si no, si les respectessin, no haurien fet la vaga en aquests dies tan assenyalats.
Parlant de dies assenyalats. Podrien haver fet vaga un dia de cada dia normal i corrent; i que no diguin que no hi ha vols. N’hi ha i molts. En agafar sempre vols barats, gairebé mai he hagut d’acudir als aeroports els caps de setmana. A vegades també hi he anat per acompanyar o anar a buscar el meu fill o algun amic. Els aeroports estan sempre plens i els vols hi són continus. Hi ha moviment, bastant o molt de moviment. Podrien fer vaga (sempre “legal”, mai “salvatge”) un d’aquests dies que no es molesta a tanta gent. Ah!, però després no se’n parlaria tant. Però, segur que els efectes serien els mateixos de cara als seus interessos.
Aquesta vegada, no, perquè ha estat tan salvatge que el Govern espanyol ha hagut d’intervenir i els ha militaritzat. En una altra ocasió parlarem d’aquesta qüestió.
Veig que m’estic carregant bastant els controladors. Per compensar enganxo uns comentaris d’un controlador aeri que fa sobre el tema (http://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=817802&page=2). Primer enganxo el comentari crític que fa una persona i més avall la resposta d’un controlador aeri.
Originalment escrit per 9lives La resposta del controlador aeri: |
Per acabar, un petit comentari de la polèmica sobre el partit de futbol Osasuna-Barça, del dissabte, a la nit, que havia de començar a les 20.00h i va començar tres quarts d’hora més tard, crec que a les 20.42h. No vull obrir cap debat, només emetre la meva opinió, sense fer-ho massa llarg. El Barça s’equivoca i la Federació Espanyola de Futbol també.
La Federació, el mateix divendres quan esclata la vaga, ha d’avisar al club blaugrana de la seva decisió i fer-ho amb tota rotunditat: és juga o no es juga. I avisar de les conseqüències. Aleshores encara hi havia temps. I no ho fa. I per més inri el dissabte diu que l’encontre s’ajorna per al diumenge a la tarda. I més, crec que cap a les tres de la tarda, que el partit es juga el dissabte a l'hora prevista i que hi haurà penalització en cas de no fer-ho. Crec que la Federació no va donar la cara en el moment adequat i que va col·laborar amb tota la confusió que va haver-hi.
El Barça també. Hagués hagut de ser més àgil mentalment i muntar de seguida el viatge cap a la capital navarresa. Hi haguessin arribat el divendres a la nit, tard, però haguessin tingut temps per a descansar. O, en el seu defecte, sortir de bon matí de la ciutat comtal i ja haguessin estat a Pamplona per dinar.
No es van moure ràpid, van quedar massa parats, vés a saber si enganyats o no. Després de tres o quatre hores de vaga, a la nit del divendres ja es veia que el tema anava “en sèrio”. Van tenir una mica de “divisme” i no van anar per feina. A veure si els serveix per a una altra ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada