El canvi climàtic

Aquests dies s’està celebrant a Cancun (Mèxic) una cimera sobre el canvi climàtic. Aquí, ara, més que parlar del canvi climàtic, d’allò que el produeix, de l’abast que pot arribar a tenir i de les seves repercussions, el que vull fer és una sèrie de consideracions sobre el tema.
Abans de tot, mirem l’extensió de la superfície de la Terra. ¾ parts (el 71%) són mar, aigua, que en principi no col.labora en la contaminació de l’aire, en l’escalfament del planeta i, per tant, tampoc en el canvi climàtic en sentit negatiu. Pot afectar pel que fa a la combustió de CO² i reduir-ne els efectes. Però directament no contamina l’atmosfera. Per tant, un 71 % de la superfície de la Terra no contamina, si no que més aviat ajuda al no escalfament del planeta.

Queda el 29% restant, que és terra ferma. La litosfera que se’n diu.

Anem buscant. Muntanyes deshabitades i sense presència humana, deserts en les mateixes condicions, selves i boscos que tampoc contaminen. Tots també ajuden a un planeta menys contaminat.

Si busquem dades il.lustratives, cap a una tercera part de la litosfera són deserts. És una part important (cap a un 10 % del planeta i un 33 % de terra ferma). Els deserts no contaminen i tampoc ajuden a l'escalfament de l'atmosfera d'una manera directa.

Les muntanyes de 700 metres o més representen el 24 % també de la litosfera; en les muntanyes d’aquesta alçada hi viu un 10 % de la humanitat, que contamina, però tampoc tant, ja que la indústria i els factors determinants en l’escalfament de l’atmosfera hi són poc presents. Si es cerquen dades més precises, elevacions de més de 700 metres per damunt del nivell del mar, per continents, són: 53 % d’Àsia; 58 % d’Amèrica; 25 % d’Europa; 17 % d’Austràlia; 3 % d’Àfrica.

De selves i boscos n’hi ha un bon piló arreu, que tampoc contaminen l’aire, si no que l’ajuden a oxigenar-lo. Poden afegir-s’hi, rius i llacs, embassaments, camps de conreu i zones abandonades, ermes, d’arbustos i matolls, que tampoc contaminen l’aire i no contribueixen a l’escalfament del planeta.

L’agricultura i els conreus agraris contaminen el subsòl i les aigües subterrànies, els rius i els llacs, i poden contribuir a la contaminació del mar. Però no de l’aire. El mar, sobretot els mars interiors, poden estar lleugerament contaminats. Però, els oceans ja no tant, car són immensos, les corrents marítimes hi són contínues i factors determinants del clima del planeta, i la seva profunditat és enorme (en alguns llocs pot arribar als onze quilòmetres de profunditat i els oceans tenen una profunditat mitjana de 3.790 metres). Molta aigua per ser contaminada. Però, repetim-ho: mai l’aire.

Per tant, els conreus i la superfície dedicada a l'agricultura i a la ramaderia constitueixen una bona extensió de terra ferma del planeta i tampoc contribueixen a l'escalfament de l'atmosfera, si més no, d'una manera directa.

L’Antàrtida tampoc contamina. Allà no hi ha factors contaminants, sinó ans al contrari. L’Antàrtida (14.000 km2) és el quart continent més gran del planeta. La major part de les seves terres estan cobertes per l’indlandsis (capa de gel d’uns 2 km de gruix de promig en tot el continent). Només un 3% del continent en queda lliure. L’Antàrtida representa un 9 % de les terres emergides i està deshabitada. Solament hi resideixen uns quants militars i científics enviats pels seus països. A l’hivern, la banquisa de gel que la rodeja pot fer augmentar la superfície del continent antàrtic fins als 30 milions de km2 (o sigui, doblar-la en extensió).

Només queden les ciutats, els polígons industrials, les indústries disseminades (allunyades dels nuclis urbans i dels cinturons industrials), les carreteres i les autopistes, trens i aeroports. Els pobles, més o menys petits o una mica més grans, que no tinguin indústries ni agents contaminants, tampoc s’han de comptar.

Per tant, resumint, ¿de quina proporció de la superfície del planeta s’està parlant quan es parla dels territoris que provoquen la contaminació i l’escalfament de l’atmosfera? D’un 5 % de la superfície total, si és que hi arriba? Un 5 %, pot contaminar tota la resta que, la majoria, es dedica a descontaminar? Estem parlant de l’aire, de l’atmosfera, d’uns onze quilòmetres d’alçada.

¿És possible que tan poca extensió de superfície, en relació a la superfície del planeta, pugui contaminar tots els 11 km d’alçada que fa l’atmosfera de la Terra? Tinc els meus dubtes.

L’últim gran canvi climàtic que hi ha hagut a la Terra es va produir al final del Paleolític, de cara a l’entrada del Neolític, fa uns 12.000 anys. Aquest període intermedi és conegut com el Mesolític. Des d’aleshores el clima general del planeta no ha pas canviat gaire, segons totes les investigacions que s’han fet.

Aleshores se sortia de la darrera glaciació. Durant l’Era Quaternària (el darrer milió d’anys) s’han produït quatre glaciacions importants, amb els consegüents períodes interglaciars. Les glaciacions han rebut el nom de: Günz (va començar fa 1,1 milió d’anys), Mindel (fa 580.000 anys), Riss (iniciada fa 200.000 anys) i Würm (fa 80.000 anys).

Actualment, en finalitzar la glaciació de Würm, la Terra ha entrat en un període interglaciar, que va començar fa uns 12.000 anys, propiciant que les capes de gel del darrer període glaciar comencessin a desaparèixer. Els romanents d’aquesta capa de gel, que encara existeixen a Grenlàndia i l’Antàrtida, ocupen ara un 10 % de la superfície terrestre. Es considera que el cicle de les glaciacions encara continua i que el proper període glaciar pot ocórrer d’aquí uns 50.000 anys.

De tot això ens podem preguntar. El lleuger escalfament que en els darrers 30-40 anys s’ha observat en el planeta són ...

- el producte del procés d’escalfament que hem explicat ara, pel fet de ser un període interglaciar en el qual les temperatures encara van en augment?;

- o està dins els períodes, més o menys llargs, però normals de temperatures més altetes o més fredes que s’han produït al llarg de la història?;
- o s’han d’atribuir al canvi climàtic que expliquen els científics i que és degut a l’acció humana, principalment des de la industrialització del segle XIX?

La polèmica està servida. Però existeixi o no el canvi climàtic per causes humanes, sí que s'ha d'anar en compte i s'ha d'intentar preservar la natura, el medi ambient i l'aire en unes condicions òptimes. Calen els esforços de tothom i de tots per no malmetre les nostres condicions de vida i poder transmetre-les a les generacions venidores en el màxim bon estat.
Només amb una bona sensibilitat sobre el tema, prenent les accions més adequades, eliminant les més danyines i fent la pedagògia necessària s'aconseguirà. Els "tremendismes" no són bons, però, a vegades, calen per a què la humanitat sencera prengui consciència del problema.