Al final va decidir l'errada de Víctor Valdés en l'encontre d'anada al Camp Nou a la Supercopa d'Espanta (3-2). En el primer clàssic de la temporada, després de remuntar un 0-1 advers, el Barça guanyava per 3-1, amb moltes possibilitats fins i tot d'augmentar la renda, quan el porter blaugrana va cometre una errada descomunal en perdre l'esfèrica, en un mal control amb el peu, davant Di Maria, que va marcar a porteria buida i va posar el seu equip en franquícia per guanyar el títol a poc que les coses al Bernabeu rutllessin una mica.
Amb aquest darrer gol encaixat, el pes de la remuntada al colosseu blanc es presentava com una llosa molt gran per al FC Barcelona. Estava obligat a no perdre: havia d'empatar o guanyar. El Reial Madrid en tenia prou amb una pírrica víctòria per obtenir el primer títol de la temporada.
Amb un Bernabeu ple a rebossar (lògic, el Camp Nou també ho estava una setmana abans) i amb ganes de guanyar al Barça (com aquest de guanyar al Madrid), la gesta no va ser possible. Valdés, malgrat allò que les cròniques puguin explicar, tampoc no va fer gaire res per impedir-ho. Una bona aturada a l'Higuaín, amb el peu, quan aquest havia arribat sol davant seu i dos gols encaixats, en els quals no va tenir culpa (en el segon, una mica).
En el primer gol, d'Higuaín, que havia tornat a arribar sol davant seu, la pilota li va passar per sota el cos, no li rebotar en els peus, quan si que, en una ocasió semblant, en Pedro no marcarà perquè Casillas no es va aixecar tant, va mirar per on anava l'esfèrica i aquesta no li va passar ni per sota ni per entre les cames. Senzillament la va aturar; o refusar si es vol.
En el segon gol, de Cristiano, aquest arriba sol, però com ha de controlar l'esfèrica, dóna temps a què Piqué es col·loqui sota els pals i en Valdès pugui ajustar la seva posició; el portugués xuta una mica malament la pilota, que hagués anat cap on era Piqué, i el porter blaugrana, en la seva desesperació, li desvia la pilota al costat contrari d'on era el central. El poc precís xut de Cristiano, malgrat estar en bona posició de dispar, era de bon aturar per un porter normalet. Segon gol madridista i eliminatòria gairebé sentenciada.
El Barça va jugar millor a la segona part, però li va mancar allò que abans se'n deia "mordiente", tant a darrera com al mig com a davant. Va ser una de les característiques dels blaugrana de mitja temporada de l'any passat (a partir del Mundialet de Clubs) i veig que continua en aquesta.
Malgrat aquesta manca d'empenta i de profunditat, després de l'inaudit gol de falta de Messi ben bé abans del descans, en el segon període el FC Barcelona va gaudir encara de quatre ocasions, dues ben bé al final del matx, quan ja no hi havia temps per fer res més.
En la primera, l'excel·lent acció de Pedro va ser ben aturada pel millor porter del món. En la segona, el mateix Pedro va xutar a porteria en comptes de passar-la al mig on arribava Messi (i en Casillas es va posar la sotana perquè la pilota no li passés per sota o pel costat, tal com pretenia el canari amb la seva acció). En la tercera Messi va tirar lleugerament desviat un bon tret amb característiques de gol; potser sense la pressió afegida de marcar hagués fet diana. I en la quarta, al lateral Montoya li va mancar trempera per marcar (tanmateix, Casillas no es va tirar al costat contrari com sol fer Valdés).
Analitzar allò que va ser l'encontre no és l'objectiu d'aquest post. La primera part va ser de domini local i el Madrid hagués pogut marcar algun gol més. La defensa del Barça va ser desastrosa, tant pel mig com pels laterals. A l'Higuaín se li van donar ocasions de marcar senzillament perquè estava sol, sense ningú que li fes ombra. I en Cristiano, en dues ocasions, va poder escapar-se i arribar sol. En una va provocar l'expulsió d'Adriano i en l'altra va marcar.
En el primer període el Reial Madrid va jugar millor, va recuperar molt ràpidament l'esfèrica, no va deixar passar gairebé del mig del camp als blaugrana i va anul·lar els seus jugadors clau i el joc culer. A més, la defensa barcelonista i en Busquets li van proporcionar les ocasions de gol que buscava. Sort que en Messi, en un dels pocs gols de falta que fa, va escurçar diferències i es va arribar al descans amb un injust 2-1.
En el segon període el marcador no es mouria. Malgrat les esperances que sempre hi ha que al final es pugui marcar un gol, el fet de no empatar a l'inici, després del descans, va tornar a ser clau. El Madrid va tornar a sortir fort i en el primer quart els blaugrana no van poder fer gaire res més que aturar el joc blanc. Després, a la darrera mitja hora el Barça va tornar a tenir l'esfèrica i el domini del joc, però li va mancar fer perill a davant, atacar més i amb profunditat.
Les quatre ocasions que va tenir després del descans no poden justificar el mal partit blaugrana al Bernabeu. Podríem dir que estaven obligats a fer-ho i les ocasions van venir més per errades defensives del Madrid que no pas conseqüència del bon joc culer i del seu joc d'atac.
Però no s'ha d'oblidar que el 3-2 al Camp Nou havia sentenciat gairebé el títol. I d'aquest resultat només hi ha un culpable, malgrat que a la premsa li costa reconèixer-ho. Avui al dematí llegia el Marca: en Casillas té un 9 de nota, que els internautes li pugen lleugerament, i en Valdés un 7, al qual els participants també li pugen la qualificació un parell de dècimes.
Bon debut de Song. Només un quart, però se li van veure coses. En Montoya, bé, malgrat haver de marcar el gran Cristiano. L'Adriano, fins la seva expulsió, no ho havia pas fet millor; a més, el canterà es va prodigar en atac i va tenir una bona ocasió de gol en la darrera acció del matx. L'Alba, molt normalet, correcte, sense destacar. En Piqué, en Mascherano i en Busquets, fluixets. En Xavi es fa gran; li costa mantenir el ritme i físicament els rivals el superen bé. Iniesta, millor, amb una sèrie de grans detalls tècnics, com sempre; però poca presència a davant. En Messi, irregular; va perdre moltes pilotes, però va marcar un bon gol de falta i va estar a punt de donar el títol al Barça en la penúltima jugada del partit. En Pedro, molt bé, dels millors blaugrana. L'Alexis, inexistent. I en Tello, que va sortir a manca de nou minuts per al final, es va mostrar molt nerviós i una mica descentrat.
No se sap la incidència que la lesió d'Alves pot haver tingut en l'actuació del Barça. La seva absència va provocar un canvi defensiu que es va notar massa. A l'Adriano se'l va veure nerviós, com desubicat, i l'Alba tampoc fa res d'important. Potser amb la presència del brasiler, ja ben acostumat a marcar Cristiano, tot plegat hagués estat diferent.
dijous, 30 d’agost del 2012
dimecres, 29 d’agost del 2012
El Barça, 2012-13.
Avui, dimecres 29 d’agost de 2012, a punt de disputar-se el partit de tornada de la Supercopa d’Espanya al Bernabeu contra el Reial Madrid (a l’anada, al Camp Nou, 3-2 favorable als blaugrana), la plantilla del FC Barcelona encara compta amb vint-i-vuit jugadors, més els reforços que puguin venir encara tant del filial com de fora. Són aquests:
Porters: Valdés, Pinto
Defenses: Alves, Montoya, Piqué, Mascherano, Puyol, Abidal, Adriano, Alba, Bartra, Fontàs, Muniesa
Migcampistes: Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Jonatan, Sergio Roberto, Thiago, Song
Davanters: Villa, Alexis, Messi, Pedro, Cuenca, Tello, Afellay
Sembla que hi ha tres jugadors transferibles que el club es vol treure del cim: Jonatan, Fontàs i Afellay. Això deixaria la plantilla culer amb els legals vint-i-cinc jugadors que poden tenir camiseta i número de dorsal per començar la temporada.
Malgrat l’amplitud de la plantilla continuen havent-hi mancances: un porter suplent, un central i un davanter. Haurien de ser jugadors de vàlua contrastada, o sigui, internacionals indiscutibles per als seus països. I és que el nivell del Barça, com el dels equips europeus més estelars, és molt elevat. No tots els jugadors serveixen per al Barça, el Madrid, els Manchester, el Milan, el Bayern i algun altre. Han de tenir un nivell excels, a més del caràcter necessari per aguantar la pressió i la competència en aquests grans equips. Un darrer cas ha estat el de Sahin, un gran jugador, amb molta classe, però el caràcter li ha impedit superar els obstacles que ha tingut al llarg de la temporada.
Els jugadors d’aquests superequips han de rendir en tots els partits. Si baixen el rendiment, segur que al cap d’un parell d'encontres passen a la suplència. No és com jugar a l’Espanyol, al Saragossa o a la Reial Societat, amb el màxim respecte per aquests equips, en els quals, encara que fallin o estiguin baixos durant alguns encontres, continuen jugant si són prou bons o si compten amb la confiança de l’entrenador.
En el Barça, i en altres equips de supernivell, no. La pressió mediàtica i de títols és tan forta que si no tenen un rendiment adequat seran substituïts o portats a la suplència, encara que l’entrenador no vulgui. Ho podem veure cada temporada.
Passant als jugadors que actualment estan a la plantilla del Barça tots són bons futbolistes, però no tots serveixen per ser titulars del Barça. Per exemple, els tres que estan en situació de transferibles no podrien ser mai titulars indiscutbiles. Sí que podrien disputar algun encontre, i fins i tot rendir, però no s’ha de comptar amb ells de cara al futur. S'ha de donar pas a jugadors amb més possibilitats. A més, la plantilla s'ha d'anar renovant amb futbolistes de prou qualitat per mantenir i millorar el nivell que ara hi ha.
En Pinto, ha millorat molt i la temporada passada va quallar uns bon partits, amb un rendiment global superior al de Valdés, penso. Tanmateix, ja té una edat i s’hauria de cercar un substitut de garanties. A més, si un dels dos es lesiona de llarga durada s’haurà de fitxar un porter ràpid i corrents; i les presses són males conselleres. Hi ha porters que estan molt bé de preu, són encara joves però amb molta experiència i estarien disposats a venir, com el cas de Moyà (del Getafe) i algun altre (l’estranger també existeix).
Alves, Piqué, Mascherano, Puyol, Adriano, Alba, semblen indiscutibles en la defensa. A mi en Montoya m’agrada, li veig un futur. Esperem que tingui el nivell Barça i no hagi d’acabar marxant a València o a un gran equip europeu. Abidal ja comença a tenir una edat, que fa suposar que li queda molt poc de futbol; a més, hi ha la seva infermetat. És un tema complicat, però molt a curt termini.
En Muniesa i en Fontàs crec que no tenen lloc al Barça. I en Bartra s’haurà de veure. Jo, de moment, fins que no es demostri el contrari, hi confiaria. Té condicions i sap jugar. A veure com evoluciona. Un parell d’anys de confiança.
Al mig del camp, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Thiago i Song són indiscutibles. Jonatan Dos Santos no té lloc al Barça i Sergio Roberto té moltes condicions. S’ha de tenir confiança en ell i anar observant com evoluciona. Un parell d’anys de confiança, un pèl més que en Bartra.
En Cesc té crítiques, però per a mi és un jugador indiscutible, amb un gran futur per endavant ja que només compta amb vint-i-cinc primaveres i ja fa anys que està entre els millors centrecampistes del món. Potser és el sistema Barça que no li va prou bé o potser és que se li demana molt: que distribueixi el joc, que defensi i que marqui molts gols. No és superman, només un bon jugador, un futbolista excel•lent.
En Song, pel que li vaig veure a l’Arsenal, també m’agrada. Té una potència física descomunal i va bastant sobrat en aquest aspecte; esperem que el joc que desplegui estigui en consonància amb la confiança que se li ha dipositat. A mi, de moment, m’agrada molt i el veig prou capaç de discutir-li la titularitat a Busquets, que és un jugador descomunal, com la copa d’un pino.
En Thiago és un altre jugador de futur, que se l’ha de cuidar, anar mimant-lo i que vagi tenint minuts, també en encontres compromesos, tal com es va fer anys endarrere amb l’Iniesta. Amb ell, en Cesc, en Busquets, a veure si amb en Sergio Roberto i algun fitxatge estelar, amb l’Iniesta de veterà, podem tenir un mig del camp potent una mitja dotzena d’anys més.
A davant, si en Villa no es recupera bé, és on poden haver-hi més problemes. Pot no haver-n'hi prou, com la temporada passada, amb un Messi tremendament golejador (cinquanta gols a la Lliga, un record absolut, que mai ningú més superarà si no és ell mateix), encara que ara no es prodigui tant amb les extraordinàries jugades que antuvi realitzava a cada partit.
Tanmateix, es necessita un altre golejador de garanties, que aconsegueixi entre quinze i vint gols a la Lliga. Sembla complicat que Pedro i Alexis puguin assolir aquestes xifres. En Pedro aporta un joc, una lluita i una polivalència, que, mentre pugui sostenir el nivell físic actual, van molt bé per al conjunt. El cas d’Alexis sembla més complicat; si no espavila, és un dels jugadors que poden acabar no tenint lloc al planter.
D’en Cuenca i en Tello ja he opinat en altres posts recents. En Cuenca és un bon jugador, amb molt de toc i que funciona molt bé amb el tipus de joc que fa el Barça, però és massa tou i no és golejador (sembla que pugui fer màxim sis gols a la Lliga). I en Tello té unes condicions formidables, d’autèntic crac. A veure si les confirma i s’acaba convertint en una estrella del Barça. M’encantaria. Però li costarà; el seu perfil de joc no té ben bé els gens culers. Necessita espais i menys toc; més rapidesa, canvis de joc i no tant de control, que el partit sigui més boig. Que pugui fer jugada individual sempre que li vagi bé i no haver de mostrar-se sempre tan esclau amb el sistema de joc de l'equip.
Afellay és un bon jugador, amb unes condicions excel•lents i un bon xut, però no és prou bo per ser titular en un club com el blaugrana. Sembla més un jugador per un València o un Atlético de Madrid.
Si Villa no es recupera bé i l’Alexis no acaba d’explotar mancarà un davanter golejador. Quan veig els preus que fitxen altres equips (el ManU, vint milions per Van Persie), me’n faig creus. A nosaltres ens costaria gairebé el doble i unes clàusules (els famosos serrells) totalment desorbitants. No sé de qui és la culpa.
Porters: Valdés, Pinto
Defenses: Alves, Montoya, Piqué, Mascherano, Puyol, Abidal, Adriano, Alba, Bartra, Fontàs, Muniesa
Migcampistes: Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Jonatan, Sergio Roberto, Thiago, Song
Davanters: Villa, Alexis, Messi, Pedro, Cuenca, Tello, Afellay
Sembla que hi ha tres jugadors transferibles que el club es vol treure del cim: Jonatan, Fontàs i Afellay. Això deixaria la plantilla culer amb els legals vint-i-cinc jugadors que poden tenir camiseta i número de dorsal per començar la temporada.
Malgrat l’amplitud de la plantilla continuen havent-hi mancances: un porter suplent, un central i un davanter. Haurien de ser jugadors de vàlua contrastada, o sigui, internacionals indiscutibles per als seus països. I és que el nivell del Barça, com el dels equips europeus més estelars, és molt elevat. No tots els jugadors serveixen per al Barça, el Madrid, els Manchester, el Milan, el Bayern i algun altre. Han de tenir un nivell excels, a més del caràcter necessari per aguantar la pressió i la competència en aquests grans equips. Un darrer cas ha estat el de Sahin, un gran jugador, amb molta classe, però el caràcter li ha impedit superar els obstacles que ha tingut al llarg de la temporada.
Els jugadors d’aquests superequips han de rendir en tots els partits. Si baixen el rendiment, segur que al cap d’un parell d'encontres passen a la suplència. No és com jugar a l’Espanyol, al Saragossa o a la Reial Societat, amb el màxim respecte per aquests equips, en els quals, encara que fallin o estiguin baixos durant alguns encontres, continuen jugant si són prou bons o si compten amb la confiança de l’entrenador.
En el Barça, i en altres equips de supernivell, no. La pressió mediàtica i de títols és tan forta que si no tenen un rendiment adequat seran substituïts o portats a la suplència, encara que l’entrenador no vulgui. Ho podem veure cada temporada.
Passant als jugadors que actualment estan a la plantilla del Barça tots són bons futbolistes, però no tots serveixen per ser titulars del Barça. Per exemple, els tres que estan en situació de transferibles no podrien ser mai titulars indiscutbiles. Sí que podrien disputar algun encontre, i fins i tot rendir, però no s’ha de comptar amb ells de cara al futur. S'ha de donar pas a jugadors amb més possibilitats. A més, la plantilla s'ha d'anar renovant amb futbolistes de prou qualitat per mantenir i millorar el nivell que ara hi ha.
En Pinto, ha millorat molt i la temporada passada va quallar uns bon partits, amb un rendiment global superior al de Valdés, penso. Tanmateix, ja té una edat i s’hauria de cercar un substitut de garanties. A més, si un dels dos es lesiona de llarga durada s’haurà de fitxar un porter ràpid i corrents; i les presses són males conselleres. Hi ha porters que estan molt bé de preu, són encara joves però amb molta experiència i estarien disposats a venir, com el cas de Moyà (del Getafe) i algun altre (l’estranger també existeix).
Alves, Piqué, Mascherano, Puyol, Adriano, Alba, semblen indiscutibles en la defensa. A mi en Montoya m’agrada, li veig un futur. Esperem que tingui el nivell Barça i no hagi d’acabar marxant a València o a un gran equip europeu. Abidal ja comença a tenir una edat, que fa suposar que li queda molt poc de futbol; a més, hi ha la seva infermetat. És un tema complicat, però molt a curt termini.
En Muniesa i en Fontàs crec que no tenen lloc al Barça. I en Bartra s’haurà de veure. Jo, de moment, fins que no es demostri el contrari, hi confiaria. Té condicions i sap jugar. A veure com evoluciona. Un parell d’anys de confiança.
Al mig del camp, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Thiago i Song són indiscutibles. Jonatan Dos Santos no té lloc al Barça i Sergio Roberto té moltes condicions. S’ha de tenir confiança en ell i anar observant com evoluciona. Un parell d’anys de confiança, un pèl més que en Bartra.
En Cesc té crítiques, però per a mi és un jugador indiscutible, amb un gran futur per endavant ja que només compta amb vint-i-cinc primaveres i ja fa anys que està entre els millors centrecampistes del món. Potser és el sistema Barça que no li va prou bé o potser és que se li demana molt: que distribueixi el joc, que defensi i que marqui molts gols. No és superman, només un bon jugador, un futbolista excel•lent.
En Song, pel que li vaig veure a l’Arsenal, també m’agrada. Té una potència física descomunal i va bastant sobrat en aquest aspecte; esperem que el joc que desplegui estigui en consonància amb la confiança que se li ha dipositat. A mi, de moment, m’agrada molt i el veig prou capaç de discutir-li la titularitat a Busquets, que és un jugador descomunal, com la copa d’un pino.
En Thiago és un altre jugador de futur, que se l’ha de cuidar, anar mimant-lo i que vagi tenint minuts, també en encontres compromesos, tal com es va fer anys endarrere amb l’Iniesta. Amb ell, en Cesc, en Busquets, a veure si amb en Sergio Roberto i algun fitxatge estelar, amb l’Iniesta de veterà, podem tenir un mig del camp potent una mitja dotzena d’anys més.
A davant, si en Villa no es recupera bé, és on poden haver-hi més problemes. Pot no haver-n'hi prou, com la temporada passada, amb un Messi tremendament golejador (cinquanta gols a la Lliga, un record absolut, que mai ningú més superarà si no és ell mateix), encara que ara no es prodigui tant amb les extraordinàries jugades que antuvi realitzava a cada partit.
Tanmateix, es necessita un altre golejador de garanties, que aconsegueixi entre quinze i vint gols a la Lliga. Sembla complicat que Pedro i Alexis puguin assolir aquestes xifres. En Pedro aporta un joc, una lluita i una polivalència, que, mentre pugui sostenir el nivell físic actual, van molt bé per al conjunt. El cas d’Alexis sembla més complicat; si no espavila, és un dels jugadors que poden acabar no tenint lloc al planter.
D’en Cuenca i en Tello ja he opinat en altres posts recents. En Cuenca és un bon jugador, amb molt de toc i que funciona molt bé amb el tipus de joc que fa el Barça, però és massa tou i no és golejador (sembla que pugui fer màxim sis gols a la Lliga). I en Tello té unes condicions formidables, d’autèntic crac. A veure si les confirma i s’acaba convertint en una estrella del Barça. M’encantaria. Però li costarà; el seu perfil de joc no té ben bé els gens culers. Necessita espais i menys toc; més rapidesa, canvis de joc i no tant de control, que el partit sigui més boig. Que pugui fer jugada individual sempre que li vagi bé i no haver de mostrar-se sempre tan esclau amb el sistema de joc de l'equip.
Afellay és un bon jugador, amb unes condicions excel•lents i un bon xut, però no és prou bo per ser titular en un club com el blaugrana. Sembla més un jugador per un València o un Atlético de Madrid.
Si Villa no es recupera bé i l’Alexis no acaba d’explotar mancarà un davanter golejador. Quan veig els preus que fitxen altres equips (el ManU, vint milions per Van Persie), me’n faig creus. A nosaltres ens costaria gairebé el doble i unes clàusules (els famosos serrells) totalment desorbitants. No sé de qui és la culpa.
L'"Isaac" amenaça Nova Orleans, just 7 anys després de la tragèdia del "Katrina.
L'huracà "Isaac" ha tocat terra al sud-est de Louisiana, que es troba en estat d'emergència. Amb ràfegues de vent de fins a 130 quilòmetres per hora i amb un onatge virulent, l'huracà es troba a uns 15 quilòmetres de la desembocadura del riu Mississipí, on la zona havia estat evacuada, i es dirigeix cap a Nova Orleans.
Les pluges i els forts vents posaran a prova els nous sistemes de control i els dics reforçats des de la catàstrofe del "Katrina". De moment, prop de 180.000 cases i negocis de Louisiana s'han quedat sense electricitat.
A Nova Orleans molts habitants han fugit cap a una zona més elevada i centenars de soldats s'han posicionat en llocs estratègics als carrers de la ciutat.
En un comunicat, el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units han anunciat que forts vents i una "perillosa" marea han arribat a la costa del nord de Mèxic. A la zona de Louisiana s'han detectat onades de fins a 2,7 metres. A més, segons la NHC (segons les seves sigles en anglès), l'"Isaac" avança a 13 quilòmetres per hora. Aquesta velocitat lenta i l'amplitud del seu diàmetre preocupa a les autoritats locals perquè porta a pensar que s'hi estarà a la zona durant 36 hores.
El centre preveu que l'"Isaac", que té la categoria 1 des d'aquest dimarts a la tarda, vagi perdent força de manera gradual i que continuï sobre el sud-est de Louisiana un o dos dies més.
L'arribada de l'"Isaac" coincideix amb el setè aniversari del "Katrina" a Nova Orleans, el pitjor huracà de la història dels EUA, on hi va haver entre 1.600 i 1.800 morts i pèrdues per valor de 81.000 milions de dòlars. Tot i el seu potencial, però, l"Isaac" és molt menys fort que el "Katrina" del 2005, que era de categoria 3 i que va tenir vents de fins a 252 km/h.
Les costes de Louisiana, Mississipí i Alabama estan en alerta per un fenomen meteorològic que ha deixat 24 morts i 3 desapareguts a Haití, 5 morts i 20.000 desplaçats a la República Dominicana i 25.000 evacuats a Cuba. A partir d'aquí, va avançar cap a Florida i ha alentit l'avanç al pas pel golf de Mèxic, on s'ha reforçat amb l'aigua calenta del mar.
Poc abans que l'"Isaac" guanyés intensitat i es convertís en huracà, Barack Obama ha fet una crida a la prudència als habitants del sud-est dels Estats Units. El president nord-americà ha advertit que és una "gran tempesta i perillosa" que cal prendre's "seriosament" i, en conseqüència, ha instat la ciutadania a seguir les recomanacions de les autoritats. "Insto els residents a seguir les instruccions dels funcionaris, evacuant si és necessari. No és hora de temptar el destí", ha afirmat Obama en una breu declaració des de la Casa Blanca.
http://www.324.cat/noticia/1865772/societat/LIsaac-amenaca-Nova-Orleans-just-7-anys-despres-de-la-tragedia-del-Katrina
L'huracà Katrina fou un intens cicló tropical de la temporada d'huracans de l'Atlàntic del 2005 que es convertí en el desastre natural més costós i en el cinquè huracà més mortífer de la història dels Estats Units.[3] També és el sisè huracà de l'Atlàntic més fort mai registrat. Hi hagueren almenys 1.836 víctimes mortals en l'huracà en si i en les seves inundacions posteriors, convertint-se en el més mortífer als Estats Units des de l'huracà d'Okeechobee de 1928. El cost total del pas del Katrina es xifrà en $81.000 milions (USD del 2005),[3] que doblava pràcticament els danys provocats per l'huracà Andrew el 1992.
Es formava sobre les Bahames el 23 d'agost de 2005 i travessava el sud de Florida com un huracà de Categoria 1 moderat, causant algunes víctimes mortals i inundacions abans d'intensificar-se ràpidament en el golf de Mèxic. La tempesta es debilitava abans de fer una segona recalada com a tempesta de Categoria 3 en el matí del dilluns 29 d'agost al sud-est de Louisiana. Causava destrosses importants, principalment per la marejada ciclònica, al llarg de la costa del Golf des del centre de Florida fins a Texas. El nombre més gran de víctimes mortals es localitzà a la ciutat de Nova Orleans (Louisiana) en fallar el sistema dels dics i inundar-se catastròficament, en molts casos, hores després que la tempesta s'hagués traslladat a l'interior.[5] El 80% de la ciutat i grans extensions de les parròquies veïnes quedaren anegades per l'aigua, i així seguiren durant setmanes.[5] Tanmateix, els danys més importants es concentraren en les àrees costeres, com els pobles de la primera línia de platja de Mississipí, que s'inundaren el 90% en hores; vaixells i gavarres de casinos xocant contra edificis, cotxes i cases empeses terra endins, amb l'aigua que arribava a 10–19 km platja endins.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hurac%C3%A0_Katrina
Les pluges i els forts vents posaran a prova els nous sistemes de control i els dics reforçats des de la catàstrofe del "Katrina". De moment, prop de 180.000 cases i negocis de Louisiana s'han quedat sense electricitat.
A Nova Orleans molts habitants han fugit cap a una zona més elevada i centenars de soldats s'han posicionat en llocs estratègics als carrers de la ciutat.
En un comunicat, el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units han anunciat que forts vents i una "perillosa" marea han arribat a la costa del nord de Mèxic. A la zona de Louisiana s'han detectat onades de fins a 2,7 metres. A més, segons la NHC (segons les seves sigles en anglès), l'"Isaac" avança a 13 quilòmetres per hora. Aquesta velocitat lenta i l'amplitud del seu diàmetre preocupa a les autoritats locals perquè porta a pensar que s'hi estarà a la zona durant 36 hores.
El centre preveu que l'"Isaac", que té la categoria 1 des d'aquest dimarts a la tarda, vagi perdent força de manera gradual i que continuï sobre el sud-est de Louisiana un o dos dies més.
L'arribada de l'"Isaac" coincideix amb el setè aniversari del "Katrina" a Nova Orleans, el pitjor huracà de la història dels EUA, on hi va haver entre 1.600 i 1.800 morts i pèrdues per valor de 81.000 milions de dòlars. Tot i el seu potencial, però, l"Isaac" és molt menys fort que el "Katrina" del 2005, que era de categoria 3 i que va tenir vents de fins a 252 km/h.
Les costes de Louisiana, Mississipí i Alabama estan en alerta per un fenomen meteorològic que ha deixat 24 morts i 3 desapareguts a Haití, 5 morts i 20.000 desplaçats a la República Dominicana i 25.000 evacuats a Cuba. A partir d'aquí, va avançar cap a Florida i ha alentit l'avanç al pas pel golf de Mèxic, on s'ha reforçat amb l'aigua calenta del mar.
Poc abans que l'"Isaac" guanyés intensitat i es convertís en huracà, Barack Obama ha fet una crida a la prudència als habitants del sud-est dels Estats Units. El president nord-americà ha advertit que és una "gran tempesta i perillosa" que cal prendre's "seriosament" i, en conseqüència, ha instat la ciutadania a seguir les recomanacions de les autoritats. "Insto els residents a seguir les instruccions dels funcionaris, evacuant si és necessari. No és hora de temptar el destí", ha afirmat Obama en una breu declaració des de la Casa Blanca.
http://www.324.cat/noticia/1865772/societat/LIsaac-amenaca-Nova-Orleans-just-7-anys-despres-de-la-tragedia-del-Katrina
L'huracà Katrina fou un intens cicló tropical de la temporada d'huracans de l'Atlàntic del 2005 que es convertí en el desastre natural més costós i en el cinquè huracà més mortífer de la història dels Estats Units.[3] També és el sisè huracà de l'Atlàntic més fort mai registrat. Hi hagueren almenys 1.836 víctimes mortals en l'huracà en si i en les seves inundacions posteriors, convertint-se en el més mortífer als Estats Units des de l'huracà d'Okeechobee de 1928. El cost total del pas del Katrina es xifrà en $81.000 milions (USD del 2005),[3] que doblava pràcticament els danys provocats per l'huracà Andrew el 1992.
Es formava sobre les Bahames el 23 d'agost de 2005 i travessava el sud de Florida com un huracà de Categoria 1 moderat, causant algunes víctimes mortals i inundacions abans d'intensificar-se ràpidament en el golf de Mèxic. La tempesta es debilitava abans de fer una segona recalada com a tempesta de Categoria 3 en el matí del dilluns 29 d'agost al sud-est de Louisiana. Causava destrosses importants, principalment per la marejada ciclònica, al llarg de la costa del Golf des del centre de Florida fins a Texas. El nombre més gran de víctimes mortals es localitzà a la ciutat de Nova Orleans (Louisiana) en fallar el sistema dels dics i inundar-se catastròficament, en molts casos, hores després que la tempesta s'hagués traslladat a l'interior.[5] El 80% de la ciutat i grans extensions de les parròquies veïnes quedaren anegades per l'aigua, i així seguiren durant setmanes.[5] Tanmateix, els danys més importants es concentraren en les àrees costeres, com els pobles de la primera línia de platja de Mississipí, que s'inundaren el 90% en hores; vaixells i gavarres de casinos xocant contra edificis, cotxes i cases empeses terra endins, amb l'aigua que arribava a 10–19 km platja endins.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hurac%C3%A0_Katrina
dissabte, 25 d’agost del 2012
3-2 i favorit el Barça per a la Supercopa espanyola.
Finalment, 3-2 contra el Reial Madrid en el primer partit de la Supercopa d'Espanya al Camp Nou. És un resultat just, que, tanmateix, pot ser suficient al Bernabeu si no es perd.
El que va agradar més de l'encontre va ser la clara superioritat del conjunt blaugrana sobre el blanc en la major part de l'encontre. A la primera part, el Madrid ni la va veure. I a la segona va jugar millor, però no va fer perill. Crec que en tot el partit va tenir una mitja ocasió solament i va fer dos gols. El màxim d'efectivitat possible.
Per part del Barça, dos defectes: la greu errada de Valdés en el segon gol madridista i el poc perill que va fer en el primer període quan va tenir sempre la pilota.
El tema de Valdés ja comença a ser greu. Ha guanyat el premi Zamora al porter menys golejat de la Lliga; però el seu mèrit és que és el menys xutat. Que li facin pocs gols és merit del conjunt i del joc que desplega l'equip. Normalment, en molts encontres, un xut, un gol; com a màxim, de cada dos, n'entra un. I de parades meritòries, poques, malgrat que la premsa se'n cuidi d'exaltar-les al màxim. El porter que para és en Casillas, que és el titular indiscutible de la selecció per mèrits propis, el millor porter del món per tota la premsa especialitzada, jugadors i tècnics i peça bàsica en el seu equip, el Reial Madrid, a la mateixa alçada que el supergolejador Cristiano Ronaldo. Crec que si als aficionats merengues se'ls donés a escollir entre Cristiano i Casillas com a titulars, la majoria escolliria al porter de Móstoles. No perquè sigui molt apreciat, sinó perquè és molt bo i a cada partit fa aturades meritòries encara que li xutin només tres o quatre vegades. I a la selecció fa igual; que a la Roja els rivals tampoc xuten gaire a porteria.
Segons les estadístiques de la Guía de la Liga 2013, de Marca, la temporada 2011-12 en Valdés va intervenir en 125 ocasions, en va aturar 65, en va bloquejar 41 i en va refusar 19, en els 35 encontres de Lliga que va jugar i va rebre 28 gols. En Casillas, 165 intervencions, 83 aturades, 45 bloquejades i 37 aturades, 37 encontres disputats a la Lliga i 31 gols encaixats. Allò que dèiem: en Valdés és el porter a qui se li xuta menys, no és el que para més.
Seguint amb les estadístiques del llibre suplement de Marca: Juan Pablo, de l'Sporting, és el porter que va intervenir més, en 273 ocasions, va aturar 150 pilotes, en va bloquejar 80 i en va refusar 35. La meitat dels porters de la Lliga espanyola van intervenir en més de dues-centes ocasions.
La veritat és que fa temps que em molesta que encaixi tants gols amb pocs xuts, alguns d'ells totalment aturables; més ben dit, que molts porters de la primera divisió espanyola aturen sense cap problema, jornada darrera jornada.
L'altre problema és el poc perill que l'equip blaugrana va fer a la primera part malgrat tenir la possessió de la pilota i el domini del joc davant un rival que no va donar la cara en aquest període. És un dels problemes del Barça del tiqui-taca: si no juga amb prou agressivitat, amb ganes, buscant el contrari i cercant la profunditat, amb rapidesa i eficàcia, sol fer un joc de rondo poc efectiu de cara a porteria.
És cert que si té la pilota no rep gaires ocasions de gol, però aleshores, en no jugar tan avançat, cada pèrdua de pilota provoca un ai! al cor, molts disgustos i més d'un gol. En canvi, quan fa el joc agressiu i avançat, buscant la porteria contrària i el gol de manera descarada, les pèrdues de pilota no són tan greus ja que hi ha temps i espai per recuperar-la, com normalment sol passar, que es recupera en un moment abans que el rival arribi a la tercera passada.
A la segona part, malgrat un lleuger domini madridista en els primers vint minuts (sense perill de cara al gol), a continuació vam veure el millor Barça de la nit: ràpid, agressiu i golejador.
El primer gol de Cristiano va ser pura anècdota: errada de Busquets en el marcatge i en el salt (Cristiano no va saltar ni gairebé rematar) i immobilitat de Valdés en un remat fluix de cap a uns set-vuit metres de distància i no gaire lluny d'on estava. Diuen manca d'estatura en els jugadors del Barça. Va ser l'única ocasió en què els madridistes van rematar a porta; no van fer-ho ni de cap, malgrat els centres que van arribar a fer.
El gol de Pedro en fora de joc tampoc mereix massa comentaris, perquè després el Barça es va imposar clarament i va marcar el tercer gol; i hagués pogut fer el quart si Messi arriba a estar encertat en una de les ocasions claríssimes que va tenir. A la jugada següent, greu errada de Valdés amb la pilota controlada, que va permetre que Di Maria li robés i marqués a porteria buida. La veritat és que es veuen pocs gols d'aquests; ni un a la temporada. Hem de recordar que anys endarrera en Valdés era un especialista en aquest tipus d'errades.
Tanmateix, crec que el Barça, vist el joc d'ambdós equips en el partit d'anada, és el clar favorit per fer-se amb el primer títol de la temporada. El resultat és enganyós: el 3-2 podria haver estat clarament un 4-1, pot ser més just pels mèrits i el joc dels dos conjunts.
El partit es va jugar amb més esportivitat que en els altres de la temporada passada. L'Alonso es va passar una mica, en Pepe no hi era i en Mourinho es va mantenir en un segon pla. Si el Barça guanya el títol al Bernabeu crec que quedaran una altra vegada desenmascarats i retratats. N'estic segur. Ells són així. Encara ara són incapaços de reconèixer una cosa ben palesa a nivell mundial i que ningú qüestiona: la supremacia del Barça i el reconeixement del gran futbol que practica. Tal com va dir Vilanova, aquest Barça, més que pels seus títols, serà recordat pel seu joc; i això només ho han aconseguit tres o quatre equips en la història del futbol mundial.
Un altre detall. En Vilanova se n'ha adonat que l'Iniesta i en Tello és millor que no juguin a la mateixa banda. L'Iniesta vol espais curts, acostar-se als defenses, que no quedin espais, i allà, amb els seus moviments, amb les seves fintes, li és relativament fàcil superar-los. En canvi, en Tello necessita distàncies, camp i espais, i que la defensa no estigui ni massa junta ni aplegada. Els dos estils són lleugerament contradictòris. És per això, suposo, que quan han de jugar junts, en Tello passa al cap de poc a la banda dreta. Va fer-ho contra la Reial Societat i contra el Reial Madrid.
Al Barça li manca gol. Només té en Messi. Si en Villa es recupera, si en Pedro torna a brillar i si en Tello acaba d'explotar, no hi haurà problemes. Si no, ens podem trobar com l'any passat: que el segon màxim golejador blaugrana assoleixi uns números globals relativament ridículs i el tercer i el quart igual. L'Alexis és un lluitador, no un golejador; s'haurà de veure si acaba d'explotar les condicions que té. I en Cuenca és com és; bon jugador, tècnic, amb control de la pilota, de tiqui-taca, però poc agressiu i amb poc gol.
El que va agradar més de l'encontre va ser la clara superioritat del conjunt blaugrana sobre el blanc en la major part de l'encontre. A la primera part, el Madrid ni la va veure. I a la segona va jugar millor, però no va fer perill. Crec que en tot el partit va tenir una mitja ocasió solament i va fer dos gols. El màxim d'efectivitat possible.
Per part del Barça, dos defectes: la greu errada de Valdés en el segon gol madridista i el poc perill que va fer en el primer període quan va tenir sempre la pilota.
El tema de Valdés ja comença a ser greu. Ha guanyat el premi Zamora al porter menys golejat de la Lliga; però el seu mèrit és que és el menys xutat. Que li facin pocs gols és merit del conjunt i del joc que desplega l'equip. Normalment, en molts encontres, un xut, un gol; com a màxim, de cada dos, n'entra un. I de parades meritòries, poques, malgrat que la premsa se'n cuidi d'exaltar-les al màxim. El porter que para és en Casillas, que és el titular indiscutible de la selecció per mèrits propis, el millor porter del món per tota la premsa especialitzada, jugadors i tècnics i peça bàsica en el seu equip, el Reial Madrid, a la mateixa alçada que el supergolejador Cristiano Ronaldo. Crec que si als aficionats merengues se'ls donés a escollir entre Cristiano i Casillas com a titulars, la majoria escolliria al porter de Móstoles. No perquè sigui molt apreciat, sinó perquè és molt bo i a cada partit fa aturades meritòries encara que li xutin només tres o quatre vegades. I a la selecció fa igual; que a la Roja els rivals tampoc xuten gaire a porteria.
Segons les estadístiques de la Guía de la Liga 2013, de Marca, la temporada 2011-12 en Valdés va intervenir en 125 ocasions, en va aturar 65, en va bloquejar 41 i en va refusar 19, en els 35 encontres de Lliga que va jugar i va rebre 28 gols. En Casillas, 165 intervencions, 83 aturades, 45 bloquejades i 37 aturades, 37 encontres disputats a la Lliga i 31 gols encaixats. Allò que dèiem: en Valdés és el porter a qui se li xuta menys, no és el que para més.
Seguint amb les estadístiques del llibre suplement de Marca: Juan Pablo, de l'Sporting, és el porter que va intervenir més, en 273 ocasions, va aturar 150 pilotes, en va bloquejar 80 i en va refusar 35. La meitat dels porters de la Lliga espanyola van intervenir en més de dues-centes ocasions.
La veritat és que fa temps que em molesta que encaixi tants gols amb pocs xuts, alguns d'ells totalment aturables; més ben dit, que molts porters de la primera divisió espanyola aturen sense cap problema, jornada darrera jornada.
L'altre problema és el poc perill que l'equip blaugrana va fer a la primera part malgrat tenir la possessió de la pilota i el domini del joc davant un rival que no va donar la cara en aquest període. És un dels problemes del Barça del tiqui-taca: si no juga amb prou agressivitat, amb ganes, buscant el contrari i cercant la profunditat, amb rapidesa i eficàcia, sol fer un joc de rondo poc efectiu de cara a porteria.
És cert que si té la pilota no rep gaires ocasions de gol, però aleshores, en no jugar tan avançat, cada pèrdua de pilota provoca un ai! al cor, molts disgustos i més d'un gol. En canvi, quan fa el joc agressiu i avançat, buscant la porteria contrària i el gol de manera descarada, les pèrdues de pilota no són tan greus ja que hi ha temps i espai per recuperar-la, com normalment sol passar, que es recupera en un moment abans que el rival arribi a la tercera passada.
A la segona part, malgrat un lleuger domini madridista en els primers vint minuts (sense perill de cara al gol), a continuació vam veure el millor Barça de la nit: ràpid, agressiu i golejador.
El primer gol de Cristiano va ser pura anècdota: errada de Busquets en el marcatge i en el salt (Cristiano no va saltar ni gairebé rematar) i immobilitat de Valdés en un remat fluix de cap a uns set-vuit metres de distància i no gaire lluny d'on estava. Diuen manca d'estatura en els jugadors del Barça. Va ser l'única ocasió en què els madridistes van rematar a porta; no van fer-ho ni de cap, malgrat els centres que van arribar a fer.
El gol de Pedro en fora de joc tampoc mereix massa comentaris, perquè després el Barça es va imposar clarament i va marcar el tercer gol; i hagués pogut fer el quart si Messi arriba a estar encertat en una de les ocasions claríssimes que va tenir. A la jugada següent, greu errada de Valdés amb la pilota controlada, que va permetre que Di Maria li robés i marqués a porteria buida. La veritat és que es veuen pocs gols d'aquests; ni un a la temporada. Hem de recordar que anys endarrera en Valdés era un especialista en aquest tipus d'errades.
Tanmateix, crec que el Barça, vist el joc d'ambdós equips en el partit d'anada, és el clar favorit per fer-se amb el primer títol de la temporada. El resultat és enganyós: el 3-2 podria haver estat clarament un 4-1, pot ser més just pels mèrits i el joc dels dos conjunts.
El partit es va jugar amb més esportivitat que en els altres de la temporada passada. L'Alonso es va passar una mica, en Pepe no hi era i en Mourinho es va mantenir en un segon pla. Si el Barça guanya el títol al Bernabeu crec que quedaran una altra vegada desenmascarats i retratats. N'estic segur. Ells són així. Encara ara són incapaços de reconèixer una cosa ben palesa a nivell mundial i que ningú qüestiona: la supremacia del Barça i el reconeixement del gran futbol que practica. Tal com va dir Vilanova, aquest Barça, més que pels seus títols, serà recordat pel seu joc; i això només ho han aconseguit tres o quatre equips en la història del futbol mundial.
Un altre detall. En Vilanova se n'ha adonat que l'Iniesta i en Tello és millor que no juguin a la mateixa banda. L'Iniesta vol espais curts, acostar-se als defenses, que no quedin espais, i allà, amb els seus moviments, amb les seves fintes, li és relativament fàcil superar-los. En canvi, en Tello necessita distàncies, camp i espais, i que la defensa no estigui ni massa junta ni aplegada. Els dos estils són lleugerament contradictòris. És per això, suposo, que quan han de jugar junts, en Tello passa al cap de poc a la banda dreta. Va fer-ho contra la Reial Societat i contra el Reial Madrid.
Al Barça li manca gol. Només té en Messi. Si en Villa es recupera, si en Pedro torna a brillar i si en Tello acaba d'explotar, no hi haurà problemes. Si no, ens podem trobar com l'any passat: que el segon màxim golejador blaugrana assoleixi uns números globals relativament ridículs i el tercer i el quart igual. L'Alexis és un lluitador, no un golejador; s'haurà de veure si acaba d'explotar les condicions que té. I en Cuenca és com és; bon jugador, tècnic, amb control de la pilota, de tiqui-taca, però poc agressiu i amb poc gol.
diumenge, 19 d’agost del 2012
El Barça de Tito Vilanova
Avui seré una mica crític amb el Barça 2012-13, el de Tito Vilanova. El Barça té bons jugadors i un bon equip. Segur que farà un bon paper i grans partits, amb bones golejades. Tanmateix, crec que s'ha perdut una bona ocasió per tal de reactivar l'equip, si més no internament.
M'explico. La temporada passada, a partir de Nadal (després d'haver guanyat el Campionat Mundial de Clubs, al Japó, davant el Santos de Neymar), el Barça no va ratllar a gran alçada i va perdre dos partits claus, davant el Reial Madrid i el Chelsea, que el van deixar fora de la Lliga i la Champion's.
És cert que ambdós partits es van perdre segurament per les "guardiolades" del seu entrenador a l'hora de confeccionar l'equip titular. En encontres d'aquest nivell, en què els rivals són tan potents com un mateix, no has de donar cap avantatge i has de posar sobre el camp els millors jugadors i el millor conjunt possible. En Guardiola no va fer-ho i així ens va anar.
Em va fer pensar en el Cruiff després d'haver guanyat les quatre lligues que, fos pel que fos, va liquidar part de la plantilla i va fitxar jugadors que el van acabar portant al fracàs (José Mari, Escaich, Korneiev, Eskurza, Kodro... i els canterans Angoy, Jordi Cruiff, Arpón, Carreras...). Crec que ambdós es van acabar creient que ells eren el secret de l'equip i que les seves tàctiques eren més importants que no pas els jugadors; i així els va anar.
Penso que enguany el Barça hagués hagut de fer una petita mogudeta tant a la banqueta com amb els jugadors. Un canvi d'entrenador important, amb un tècnic de categoria i renom mundials; i dos o tres jugadors nous, però per ser titulars i no reserves o semititulars.
Aquests jugadors nous haurien de ser futbolistes contrastats, i per tant caríssims, que vinguessin a ser titulars, no solament per la seva categoria i fama, sinó també perquè els ha fitxat el nou entrenador, ja sigui perquè estaven en el seu club o són de la mateixa nacionalitat o així ho han pactat abans ells dos.
I per què tot això? Penso que la plantilla del Barça necessita una reactivació. Són bons jugadors i segur que aquesta temporada faran un gran paper. Quedaran entre els dos primers a la Lliga espanyola i a la Champion's segur que arriben als quarts de finals i a les semifinals també.
Però es tracta de quedar campions de tot i en aixó hi ha molta competència, tal com es pot veure cada any, i s'ha de filar molt prim i ser molt competitiu. I els jugadors del Barça, al meu entendre, s'han adormit una mica i alguns ja comencen a estar passats de rosca pel tema de l'edat.
Tal com opinen reconeguts tècnics de categoria mundial jugadors bàsics del conjunt blaugrana ja han passat la seva millor època de jugadors i això l'equip ha de notar-ho (deien que la selecció també).
Amb dos o tres jugadors nous a l'equip titular i amb un entrenador nou que els faria jugar durant els primers mesos tant sí com no, perquè serien un compromís i una aposta personal seva, la reactivació dels jugadors de la plantilla hagués estat immediata.
Ara, amb la continuïtat, expressada amb en Tito Vilanova i amb l'equip titular de sempre, no es produirà aquesta reactivació i pot ser una repetició de l'any passat, però "in crescendo", pel pas dels anys i l'acomodament dels jugadors.
No s'ha de patir gaire perquè són molt bons i formen un gran conjunt. Segur que amb l'entrenador que sigui faran un gran paper. Però, per quedar campions, manca un plus extra molt important que crec que no tindran. Si els altres equips punters estan en forma i motivats, patirem.
I en aquests camps on els jugadors s'hi adormen i no tenen gaire interès en jugar-hi es tornarà a fracassar i tornarem a empatar o a perdre-hi. Això sí, quan les coses rutllin a la perfecció, els hi tornarem a clavar un rotund 0-5 o un contundent 0-8, però aquella mitja dotzena de resultats negatius hi seran.
Veig que ara han fitxat en Song. Amb l'Alba ja són dos fitxatges. En manca un altre i, si en Villa no es recupera bé, un quart. I els jugadors que s'espavilin. No pot ser que el segon màxim golejador de l'equip marqui els gols que ha aconseguit aquesta darrera temporada. A la Lliga el segon màxim golejador ha de passar dels quinze gols; si no, no la tornarem a guanyar.
I compte amb l'Alexis. És un bon jugador i valent com un toro, molt lluitador, però ha de marcar més gols. Els que va aconseguir la temporada passada són pocs. I no és ben bé mala sort; a Itàlia feia els mateixos o menys. Si no marca més, se n'haurà de buscar un altre.
Aquella frase de què aquesta no és la seva feina no me l'he creguda mai. Els davanters en punta del Barça, per quedar campions, han de marcar gols: el màxim golejador ha de passar de la vintena, el segon una mica per sota i el tercer ha d'estar a prop dels quinze, amb dotze o més.
A veure si els gols els han de marcar els laterals o els centrecampistes, perquè aleshores sí que ho tenim clar, amb els zero gols de Busquets, amb la mitja dotzena d'en Xavi i la vuitena de l'Iniesta que tenen com a promig. En Cesc en marca més, però tampoc assoleix els nivells d'un bon jugador en punta.
En Villa, i els seus gols, fan falta; l'Alexis n'ha de fer més; a veure què fa en Pedro enguany; en Cuenca es un jugador de toque, però un pèl feble i no goleja gaire; i en Tello, amb unes condicions impressionants, encara és un meló per obrir. Tot això em fa patir una mica, si és que en Villa no recupera la seva millor versió.
M'explico. La temporada passada, a partir de Nadal (després d'haver guanyat el Campionat Mundial de Clubs, al Japó, davant el Santos de Neymar), el Barça no va ratllar a gran alçada i va perdre dos partits claus, davant el Reial Madrid i el Chelsea, que el van deixar fora de la Lliga i la Champion's.
És cert que ambdós partits es van perdre segurament per les "guardiolades" del seu entrenador a l'hora de confeccionar l'equip titular. En encontres d'aquest nivell, en què els rivals són tan potents com un mateix, no has de donar cap avantatge i has de posar sobre el camp els millors jugadors i el millor conjunt possible. En Guardiola no va fer-ho i així ens va anar.
Em va fer pensar en el Cruiff després d'haver guanyat les quatre lligues que, fos pel que fos, va liquidar part de la plantilla i va fitxar jugadors que el van acabar portant al fracàs (José Mari, Escaich, Korneiev, Eskurza, Kodro... i els canterans Angoy, Jordi Cruiff, Arpón, Carreras...). Crec que ambdós es van acabar creient que ells eren el secret de l'equip i que les seves tàctiques eren més importants que no pas els jugadors; i així els va anar.
Penso que enguany el Barça hagués hagut de fer una petita mogudeta tant a la banqueta com amb els jugadors. Un canvi d'entrenador important, amb un tècnic de categoria i renom mundials; i dos o tres jugadors nous, però per ser titulars i no reserves o semititulars.
Aquests jugadors nous haurien de ser futbolistes contrastats, i per tant caríssims, que vinguessin a ser titulars, no solament per la seva categoria i fama, sinó també perquè els ha fitxat el nou entrenador, ja sigui perquè estaven en el seu club o són de la mateixa nacionalitat o així ho han pactat abans ells dos.
I per què tot això? Penso que la plantilla del Barça necessita una reactivació. Són bons jugadors i segur que aquesta temporada faran un gran paper. Quedaran entre els dos primers a la Lliga espanyola i a la Champion's segur que arriben als quarts de finals i a les semifinals també.
Però es tracta de quedar campions de tot i en aixó hi ha molta competència, tal com es pot veure cada any, i s'ha de filar molt prim i ser molt competitiu. I els jugadors del Barça, al meu entendre, s'han adormit una mica i alguns ja comencen a estar passats de rosca pel tema de l'edat.
Tal com opinen reconeguts tècnics de categoria mundial jugadors bàsics del conjunt blaugrana ja han passat la seva millor època de jugadors i això l'equip ha de notar-ho (deien que la selecció també).
Amb dos o tres jugadors nous a l'equip titular i amb un entrenador nou que els faria jugar durant els primers mesos tant sí com no, perquè serien un compromís i una aposta personal seva, la reactivació dels jugadors de la plantilla hagués estat immediata.
Ara, amb la continuïtat, expressada amb en Tito Vilanova i amb l'equip titular de sempre, no es produirà aquesta reactivació i pot ser una repetició de l'any passat, però "in crescendo", pel pas dels anys i l'acomodament dels jugadors.
No s'ha de patir gaire perquè són molt bons i formen un gran conjunt. Segur que amb l'entrenador que sigui faran un gran paper. Però, per quedar campions, manca un plus extra molt important que crec que no tindran. Si els altres equips punters estan en forma i motivats, patirem.
I en aquests camps on els jugadors s'hi adormen i no tenen gaire interès en jugar-hi es tornarà a fracassar i tornarem a empatar o a perdre-hi. Això sí, quan les coses rutllin a la perfecció, els hi tornarem a clavar un rotund 0-5 o un contundent 0-8, però aquella mitja dotzena de resultats negatius hi seran.
Veig que ara han fitxat en Song. Amb l'Alba ja són dos fitxatges. En manca un altre i, si en Villa no es recupera bé, un quart. I els jugadors que s'espavilin. No pot ser que el segon màxim golejador de l'equip marqui els gols que ha aconseguit aquesta darrera temporada. A la Lliga el segon màxim golejador ha de passar dels quinze gols; si no, no la tornarem a guanyar.
I compte amb l'Alexis. És un bon jugador i valent com un toro, molt lluitador, però ha de marcar més gols. Els que va aconseguir la temporada passada són pocs. I no és ben bé mala sort; a Itàlia feia els mateixos o menys. Si no marca més, se n'haurà de buscar un altre.
Aquella frase de què aquesta no és la seva feina no me l'he creguda mai. Els davanters en punta del Barça, per quedar campions, han de marcar gols: el màxim golejador ha de passar de la vintena, el segon una mica per sota i el tercer ha d'estar a prop dels quinze, amb dotze o més.
A veure si els gols els han de marcar els laterals o els centrecampistes, perquè aleshores sí que ho tenim clar, amb els zero gols de Busquets, amb la mitja dotzena d'en Xavi i la vuitena de l'Iniesta que tenen com a promig. En Cesc en marca més, però tampoc assoleix els nivells d'un bon jugador en punta.
En Villa, i els seus gols, fan falta; l'Alexis n'ha de fer més; a veure què fa en Pedro enguany; en Cuenca es un jugador de toque, però un pèl feble i no goleja gaire; i en Tello, amb unes condicions impressionants, encara és un meló per obrir. Tot això em fa patir una mica, si és que en Villa no recupera la seva millor versió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)