Els millors jugadors del Barça de la història
Josep Maria Sabadí i Hereu
Reminiscències del dia: Els millors jugadors del Barça de la història. (comentem10.blogspot.com)
Estava mirant les estadístiques del Barça al llarg de la seva història i vaig pensar en fer com una selecció dels millors jugadors en cada posició. Però fer-ho em portava a una sèrie de qüestions i de problemes i vaig acabar desistint. Tanmateix, em vaig tornar a animar i aleshores vaig pensar en parlar dels millors equips del Barça de la història i dels millors jugadors que ha tingut el club, però ja a partir de la dècada dels anys cinquanta.
Tanmateix, tornava a haver-hi un altre problema. Per qüestions d’edat, prou feines havia vist els jugadors anteriors a la meitat de la dècada dels seixanta. Així, del gran 'Barça de les Cinc Copes' i, en general, del Barça de finals dels quaranta fins als inicis dels seixanta, concretament fins a la final de la Copa d’Europa perduda a Basilea el 1961, no en tenia gaire record.
Segurament que aquell Barça de Kubala, Cèsar, Ramallets, Basora, Luís Suárez i tants d’altres, juntament amb el Dream Team de Cruiff, Koeman, Stoikchov, Bakero, Laudrup, Amor, Eusebio, etc. i el Barça actual de Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Alves, Piqué... han estat els millors Barça de la història.
No em vull posar amb jugadors anteriors als anys cinquanta, com els mítics Alcántara, Samitier, Piera, Mariano Martín i d’altres, pel meu desconeixement i perquè aleshores es jugava, pel que tinc entès, un altre tipus de futbol.
Hi ha hagut temporades en què el Barça no ha guanyat la Lliga, però ha tingut grans jugadors a les seves files. Ara mateix em venen a la memòria Rexach, Migueli, Rifé, Gallego, Fusté, Marcial, Asensi, Schuster, Carrasco, per citar-ne alguns que han guanyat pocs títols i molt poques lligues (una en la majoria de casos) en el club blaugrana.
El Barça ha tingut jugadors molt destacats en el món del futbol o que han protagonitzat coses importants en el club barcelonista, però que hi han complert poques temporades i/o escassos partits (no han arribat ni a cent encontres oficials amb la camiseta culer). Estic pensant amb jugadors com Czibor, Garay, Simonsen, Krankl, Maradona, Romario, Ronaldo, Henry i algun altre.
On s’ha de posar el límit per entrar en el rànquing? És complicat. Jo diria que haver estat cinc temporades en el club i haver-hi disputat més de cent encontres oficials han de ser-ne els requisits mínims. En cas de dubtes, empats o el que sigui, el major nombre de partits jugats, els anys de permanència en el club i/o els títols guanyats han de decidir qui s’ho mereix més.
Anem per fer-ne la selecció. Si agafem els noms dels jugadors que han disputat més de 200 encontres amb el Barça fins aquesta temporada disposem d’una llista de 55 jugadors, que ja ens serveix per fer una primera tria eficaç.
Per posicions serien aquests (l'ordre ve donat pel nombre de partits que han disputat en el club blaugrana):
- Porters: Valdés, Zubi, Ramallets, Sadurní i Artola;
- Laterals drets: Rifé, Ferrer, Olivella, Reizeger, Seguer, De la Cruz;
- Centrals (sense distingir entre lliures i marcadors): Migueli, Puyol, Alexanco, Torres, Gallego, Nadal, Koeman, Abelardo, Olmo, Márquez;
- Laterals esquerres: Segarra, Sergi, Gràcia, Eladio, Julio Alberto;
- Centrecampistes treballadors: Amor, Asensi, Sánchez, Cocu, Víctor, Eusebio, Verges, Fusté, Gonzalvo III;
- Centrecampistes organitzadors: Xavi, Guardiola, Marcial, Schuster;
- Centrecampistes de banda o avançats: Iniesta, Bakero, Luis Enrique, Esteban;
- Extrems drets: Rexach, Basora, Figo;
- Davanter centres o figures: César, Messi, Kluivert, Rivaldo, Kubala;
- Extrems esquerres: Carrasco, Beguiristain, Stoichkov, Laudrup.
Com podeu veure aquesta classificació per posicions és altament discutible en tots els sentits. Només en faré un petit comentari.
Hi ha jugadors que podrien estar en més d’un lloc, com són el cas de Rifé (lateral i extrem), Olivella (lateral i central), De la Cruz (lateral dret i esquerre), Puyol (lateral i central), Torres (lateral i central), Nadal (central i centrecampista), Segarra (lateral i centrecampista); alguns centrecampistes poden ocupar una altra posició al mig del camp; Laudrup pot ocupar un dels llocs de la davantera i també el de centrecampista avançat; els extrems poden jugar a la dreta o a l'esquerra; els davanters centres, altres posicions de la davantera; fins i tot, Kubala i Rivaldo, de centrecampistes avançats.
Per l’especial transcendència que han tingut en el club i pel que han significat tant a nivell del Barça com a nivell mundial hi ha hagut jugadors que, malgrat que no figuren en aquest rànquing, mereixen estar entre els grans jugadors de la història del club culer. Podríem esmentar una llarga llista, però em cenyiré només a set noms: Luís Suárez, Cruiff, Biosca, Benítez, Neeskens, Ronaldinho i Eto'o.
Podria afegir-n’hi d’altres: Velasco, Evaristo, Manchon, Villaverde, Kocsis, Garay, Gensana, Rodri, Reina (el pare), Zaldúa, Costas, Krankl, Simonsen, Quini, Maradona, Urruti, Lineker, Frank de Boer, Deco, Henry.... Tanmateix, per més destacats que hagin estat, crec que no es mereixen estar en el ràquing dels millors perquè han fet una trajectòria massa curta en el club; o no hi han jugat suficients encontres; o no hi han destacat prou per entrar en la selecta llista dels escollits.
Hi ha algun cas particular que genera dubtes. Per exemple, els casos de Laudrup i Figo, pel seu traspàs al Reial Madrid en moments de glòria. Aquest fet els impedeix, a la meva manera de veure, figurar en aquest rànquing dels millors jugadors del Barça.
En canvi, els primers set que hem esmentat més amunt, sí. Com també alguns jugadors de la plantilla actual que ja es veu que arribaran a una xifra molt alta d'encontres jugats: Alves, Piqué, Busquets, Abidal i Busquets.
La llista anterior dels 55 més aquests onze afegits ara ( Luís Suárez, Cruiff, Biosca, Benítez, Neeskens, Ronaldinho, Eto'o; Alves, Piqué, Abidal, Busquets), si els reduïm a la meitat, ens quedem amb aquests noms (tres per posició), dels quals escollirem l’onze ideal:
- Porters: Valdés, Zubi i Ramallets. Per a mi, el núm. 1, per tot el que va fer i el que va significar, Ramallets.
- Lateral dret: Rifé, Benítez, Alves. Per trajectòria, títols, rendiment i carisma escolliré en Puyol, que també pot ocupar aquesta plaça.
- Centrals: Migueli, Puyol, Alexanco, Koeman, Biosca, Piqué. Els dos escollits Migueli i Koeman.
- Lateral esquerre: Segarra, Gràcia, Sergi. Escollit amb diferència Segarra.
- Migcampistes: Luís Suárez, Schuster i Xavi, com a organitzadors; Víctor, Neeskens i Amor, com a treballadors del mig del camp; i Asensi, Iniesta i Luís Enrique, amb arribada o més per l’esquerra. Escollits: Xavi, Luís Suárez, Iniesta.
- Davanters, aquests nou, sense especificar la posició: César, Basora, Kubala, Reixac, Cruiff, Stoikchov, Ronaldinho, Eto'o, Messi. Finalment he escollit els tres grans símbols del barcelonisme: Kubala, Cruiff i Messi.
Si mirem les temporades de permanència en el club hi ha trenta-tres jugadors que hi han romàs deu temporades o més. Quatre d’ells (Xavi, Puyol, Valdés i Iniesta) encara poden completar-ne alguna més. Fins i tot, en Messi, amb vuit temporades en el club, aviat entrarà en aquest rànquing. D'aquesta manera tenim amb:
16 temporades: Migueli
15 temporades: Reixac, Sadurní
14 temporades: Xavi (?), Segarra, Ramallets, Gràcia, Seguer
13 temporades: Alexanxo, César, Olivella, Calvet
12 temporades: Puyol (?), Rifé, Basora, Velasco
11 temporades: Asensi, Guardiola, Carrasco, Torres, Sánchez, Fusté
10 temporades: Iniesta (?), Valdés (?), Amor, Gallego, Eladio, Vergés, Kubala, Esteban, Zaldúa, Escolà, Manolo
Els deu jugadors que han disputat més partits oficials en el Barça han estat, de moment:
Xavi, 610; Migueli, 549; Puyol, 542; Rexach, 449; Valdés, 440; Amor, 421; Zubi, 410; Segarra, 402; Alexanco, 400; Rifé, 307.
La llista dels deu màxims golejadors de la història del FC Barcelona en partits oficials és aquesta: César, 235 gols en 398 encontres; Messi, 222 (309); Kubala, 194 (256); Eto'o, 130 (200), Rivaldo, 130 (235); Mariano Martín, 124 (146); Kluivert, 122 (257); Rexach, 122 (449), Escolà, 118 (117), Stoichkov, 117 (255).
He d'esmentar també a Paulino Alcántara, que va estar al club del 1912 fins al 1927 (la Lliga espanyola va començar a disputar-se la temporada 1928-29). En 357 partits va marcar 357 gols. Així, seria el màxim golejador de la història del club.
Repassem a continuació el palmarès dels onze jugadors escollits per formar l’onze ideal del Barça al llarg de la història, si més no, dels darrers seixanta anys.
Antoni Ramallets, el “Gat de Maracanà”, nascut a Barcelona el 7-juliol-1924, catorze temporades al club (del 1947 al 1961), 323 encontres oficials en el FC Barcelona, 35 vegades internacional. Títols: 6 Lligues, 5 Copes del Rei, 3 Copa Eva Duarte, 2 Copes Llatina i 2 Copes de Fires. Va ser un ídol en el seu temps i ha estat el porter més carismàtic de la història del FC Barcelona.
Carles Puyol, nascut a la Pobla de Segur el 13-abril-1978, 13 temporades en el club (des del 1999), 542 encontres oficials en el FC Barcelona, 98 vegades internacional. Títols: 5 Lligues, 1 Copa del rei, 5 Supercopes d'Espanya, 3 Champions, 2 Mundials de Clubs i 2 Supercopes d'Europa. A nivell de selecció: Uns Jocs Olímpics (2000), 1 Eurocopa i 1 Mundial. El capità del Barça actual. Jugador molt intens, atleta excel.lent, amb molta concentració i lideratge en el grup. Jugador compromès, està passant una segona juventut.
Miguel Bernardo “Migueli”, “Tarzán”, nascut a Ceuta el 19-desembre-1951, setze temporades al club (del 1973 al 1989), 549 encontres oficials en el FC Barcelona, 32 vegades internacional. Títols: 2 Lligues, 4 Copes del Rei, 2 Recopes, 2 Copes de Lliga i 1 Supercopa d’Espanya. Durant moltes temporades ha estat el jugador que ha disputat més partits oficials amb el FC Barcelona.
Ronald Koeman, nascut a Saandam (Holanda) el 21-març-1963, sis temporades al club (del 1989 al 1995), 245 encontres oficials en el FC Barcelona, 78 vegades internacional amb Holanda. Títols: 4 Lligues, 1 Copa del Rei, 1 Copa d’Europa, 3 Supercopes d’Espanya i 1 Supercopa d’Europa. Va marcar el gol de la victòria a la final de la Copa d’Europa (1992), la primera que va guanyar el club. Ha estat el defensa més golejador de la història del futbol, amb 193 gols en 533 encontres.
Joan Segarra, el “Gran Capità”, nascut a Barcelona el 15-novembre-1927, catorze temporades al club (del 1950 al 1964), 335 encontres oficials en el FC Barcelona, 25 vegades internacional. Títols: 4 Lligues, 6 Copes del Rei, 2 Copa Eva Duarte, 2 Copes Llatina i 2 Copes de Fires. Jugador amb una gran trajectòria i molt ben considerat per tothom.
Xavi Hernández, nascut a Terrassa el 25-gener-1980, amb aquesta catorze temporades al club (des del 1998), 527 encontres oficials en el FC Barcelona, 105 vegades internacional. Títols: 6 Lligues, 1 Copa del Rei, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Champions, 3 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs. A nivell de seleccions, 1 Mundial sub-20, 1 Eurocopa i 1 Mundial. Està considerat el millor centrecampista del món i el màxim representant del joc de l’equip. Escollit tres vegades seguides el tercer millor jugador del món per la FIFA. És el jugador que ha disputat més partits oficials en el Barcelona i el que ha guanyat més títols. Encara li queda algun any més de carrera futbolística.
Luís Suárez, l'"arquitecte", nascut a La Coruña el 2-maig-1935, set temporades al club (del 1954 al 1961), 147 encontres oficials en el FC Barcelona, 32 vegades internacional. Títols: 2 Lligues, 2 Copes del Rei, 2 Copes de Fires. Va ser fitxat per l’Inter de Milà, on va guanyar 3 Scudettos, 2 Copes d’Europa i 2 Copes Intercontinentals. A nivell de seleccions, 1 Eurocopa. Va ser Pilota d’Or el 1960, essent fins ara l’únic jugador espanyol que ha obtingut aquest trofeu fins ara. Va ser dues vegades Pilota de Plata i una de Bronze. En el seu moment va ser el traspàs més car de la història del futbol.
Andrés Iniesta, "don Andrés", nascut a Fuentealbilla el 11-maig-1984, amb aquesta deu temporades al club (des del 2002), 326 encontres oficials en el FC Barcelona, 60 vegades internacional. Títols: 5 Lligues, 1 Copa del Rei, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Champions, 3 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs. A nivell de seleccions, 1 Mundial sub-16, 1 Mundial sub-19, 1 Eurocopa i 1 Mundial. El 2010 va ser escollit el segon millor jugador del món. Va marcar el gol de la victòria a la final del Mundial de Sudàfrica que ha donat l’única Copa del Món a Espanya. Jugador de gran nivell tècnic és admirat per la seva senzillesa i esportivitat.
Ladislao Kubala, “Laszy”, nascut a Budapest (Hongria) el 10-juny-1927, dotze temporades al club (del 1950 al 1962), 256 encontres en el FC Barcelona i 194 gols. Internacional per tres països: Hongria (7), Txecoslovàquia (14) i Espanya (17). Títols: 4 Lligues, 4 Copes del Rei, 1 Copa Llatina, 1 Petita Copa del Món 2 Copesde Fires. Va ser un ídol de masses a la seva època, tots els nens volien ser “Kubala”. Va fer petit el camp de Les Corts i es va haver de construir el Camp Nou. Molt fort físicament, estava dotat d'una gran tècnica. Ostenta el rècord de gols en un partit oficial del Barça. Va ser contra l'Sporting de Gijón (9-0), el 10 de febrer de 1952, en un partit que va fer 7 gols. És considerat el millor jugador de futbol de la història del FC Barcelona.
Johan Cruiff, l’”holandès volador”, nascut a Amsterdam el 25-maig-1947, cinc temporades al club (des del 1973 al 1978), 184 encontres en el FC Barcelona i 51 gols. 48 vegades internacional amb Holanda. Títols: 1 Lliga i 1 Copa del Rei. A Holanda: 9 Lligues i 6 Copes del Rei. A més, amb l’Ajax, 3 Copes d’Europa. 1 Intercontinental i 1 Supercopa d’Europa. Tres vegades Pilota d’Or (1971, 1973, 1974) i escollit entre els quatre millors jugadors de la història (Pelé, Di Stéfano, Cruiff i Maradona). Com a entrenador ha assolit també molts èxits esportius (amb l’Ajax i el Barça). És un dels símbols i referents del Barça actual i personatge influent i escoltat en el club i el seu 'entorn'.
Lionel Messi, la “Pulga”, nascut a Rosario (Argentina) el 24-juny-1987, amb aquesta vuit temporades al club (des del 2004), 308 encontres en el FC Barcelona i 221 gols, 66 vegades internacional. Títols: 5 Lligues, 1 Copa del Rei, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Champions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs. Campeó del Món sub-20 amb Argentina (2005). Tres vegades consecutives escollit millor jugador del món (2009, 2010, 2011); una vegada Pilota de Plata (2008) i 1 vegada Pilota de Bronze (2007). Cinc vegades consecutives escollit en l’equip mundial ideal de la Fifa. Amb 24 anys se’l considera el millor jugador del món i amb un gran esdevenidor encara. És una de les claus del Barça triomfant actual.
1 comentari: Josep Maria, 26 de febrer de 2012, a les 9:07
En la pàgina web oficial del FC Barcelona, a l'apartat de jugadors històrics del club, amb el títol 'Llegendes' (http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/club/historia/jugadors_llegenda.html) hi figuren aquests 49 jugadors. S'ha de tenir present que a la llista no hi ha cap jugador dels que encara estan en actiu.
ANTERIORS A LA DÈCADA DELS 50: Joan Gamper, Carles Comamala, Paulino Alcántara, Ramon Torralba, Josep Samitier, Vicenç Piera, Ferenc Platko, Martí Ventolrà, Josep Escolà i Mariano Martín.
DÈCADA ANYS 50 FINS FINALS ANYS VUITANTA: Segarra, Kubala, Gràcia, Luis Suárez, Eulogio Martínez, Olivella, Evaristo, Kocsis, Sadurní, Rifé, Rexach, Torres, Asensi, Cruiff, Miqueli, Neeskens, Krankl, Quini, Schuster, Urruti i Maradona.
DEL "DREAM TEAM" FINS ARA: Zubi, Bakero, Laudrup, Amor, Begiristain, Koeman, Stoichkov, Romario, Luis Enrique, Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho, Deco i Eto'o.
Estranya no veure a la llista a jugadors amb tantes temporades en el club com: Seguer, Calvet, Velasco, Amor, Guardiola, Sánchez, Fusté, Verges...
O jugadors tan destacats en el seu moment com: Biosca, Gallego, Benítez, Sergi, Víctor, Alexanco, Julio Alberto, Ferrer, Marcial, Kluivert, Carrasco...
Altres que han deixat una forta empremta tampoc hi són: Villaverde, Pereda, Eladio, Zaldúa, Pujol, Juan Carlos, De la Cruz, Nadal, Abelardo, Artola, Cocu, Eusebio, Julio Salinas...
I també curiosa l'absència del portuguès Figo, del danès Simonsen o del peruà Sotil.
