El temps i el clima

Parlar del temps és complicat. És molt variat i tothom hi entén. A més, la gent no té massa memòria pel que fa al temps. A la que faci ara una mica de calma, sentireu a la gent comentar que aquest any no fa fred, que abans en feia més (quan aquest novembre ha superat totalment la mitjana de fred que sol fer). La gent es deixa portar per les impressions, que no sempre són certes.
A més, s’ha de distingir entre clima i temps. Són conceptes bastant diferents. El clima és la tendència general del temps en un territori en un període llarg (de 20 a 30 anys, o més). En canvi, el temps és l’estat de l’atmosfera en un moment determinat i en un lloc concret. O sigui, ara o enguany; però mai en un període massa llarg.

El temps és notícia cada dia, ja que té molta importància per a la vida de les persones. La gent hi està molt a l'aguait perquè li pot afectar: si ha d’agafar paraigües, si s’ha d’abrigar, si ha de sortir a no, etc. En canvi, el clima és una cosa a més llarg termini; però també és molt important perquè crea les condicions dels paisatges naturals i facilita o dificulta (fins a impedir-la en algunes situacions) la vida de les persones.
El temps és sobretot una impressió que sentim o un fet que observem: fred, calor, vent, cel clar, ennuvolat, pluja, neu, sol... Cadascuna d’aquestes impressions o observacions, quantificades i estudiades al llarg d’uns quants anys, correspon a algun element del clima.

Hi ha diversos elements que influeixen en el clima, com ara els vents i la pressió atmosfèrica, ambdós molt importants. Però els elements que defineixen millor el clima són les temperatures (es mesuren en ºC) i les precipitacions (l’aigua que cau sigui en forma líquida o sòlida).
Pel que fa als grans factors climàtics mundials són principalment quatre: la posició geogràfica, la proximitat o llunyania del mar, l’altitud i les característiques del relleu.

El lloc que ocupa en el planeta (posició geogràfica) el territori del qual volem saber el clima és important. Si està prop dels pols, prop de l’equador o en zones temperades (o situacions semblants), és bàsic per saber-ne el clima. Per això es parla de les tres grans zones climàtiques del món: zona càlida, zona temperada (la nostra) i zona freda.
Les podeu veure en el planisferi de dalt, separades per línies horitzontals ben visibles, de colors diferents. Zona freda als dos pols, zona temperada a continuació, a les zones intermèdies (en els dos hemisferis) i zona càlida, en el centre. Les zones temperades coincideixen aproximadament amb els dos Cercles Polars (Àrtic i Antàrtic) i els dos Tròpics (el de Càncer, a l'hemisferi nord) i el de Capricorn (al sud). Al centre, zones càlides (amb més bones temperatures), però amb climes diversos (en els quals hi tenen molt a veure les pluges).

La proximitat o llunyania del mar és també importantíssim perquè el mar fa un efecte regulador. El clima dels territoris més a la vora del mar sempre és més benigne tant a l’estiu (no tan calorós) com a l’hivern (no tan fred). Per exemple, hi ho tinc molt observat, entre l’Escala (a la costa) i Girona (més a l’interior), la diferència de graus és d’entre 3 i 5 (a l’hivern, més càlid; a l’estiu, no tanta calor).
Per què? La superfície del terra perd molt ràpid la calor o el fred. Per això, es parla de l’hivern dels deserts, que són la nit. En canvi, amb la gran massa d’aigua que hi ha al mar en conserva prou la temperatura i la transmet a la costa. A l’estiu, amb l’aigua del mar a unes temperatures de poc més de 20ºC i una temperatura de 30ºC a l'aire, o més, la suavitza. I a l’hivern, al revés: amb una temperatura de l’aigua a 14-16ºC, la temperatura de l’aire (a 8ºC-12ºC) augmenta.

El tercer factor és l’altitud; per dir-ho d’alguna manera, l’altura en què ens trobem. Per cada 160 metres que pugem, la temperatura baixa, ordinàriament, 1ºC. Per aquesta raó, a dalt de les muntanyes fa més fred o s’està més fresc que a les planes. En el planisferi superior les zones de clima d'alta muntanya estan pintades de color marró fosc.

També el relleu incideix en el clima. Així, molt sovint, les muntanyes fan de pantalla dels vents freds o calents i, per tant, influeixen en la temperatura i en les precipitacions de les terres que són a l’altre costat. Per exemple, si aneu cap a Barcelona, per l’autopista, si ha nevat, però no pas massa, quan passeu pel Montseny podreu observar que del costat d’aquí està força nevat; en canvi, de l’altre costat (que dóna cap a Barcelona), no o no tant. La verdor dels boscos de la zona també varia si és d’un costat o l’altre.
O, per exemple, les fondalades o depressions, llocs de boira; les planes, el vent hi passa fort; els rius, humitat; zones obagues, zones assoleiades; deserts; etc. També el relleu de cada territori és un element important per al clima.

Deixant estar el temps de banda, està canviant el clima? És cert que les temperatures estan pujant. Però, hi ha altres factors a més dels que s’esmenten sempre. Les causes que poden fer variar els climes de la Terra són molt diverses i complexes, i la seva evolució pot ser d’unes desenes d’anys fins a centenars de milers o milions d’anys. Algunes d’aquestes causes són la inclinació de l’eix de rotació terrestre, la capacitat dels oceans per absorbir diòxid de carboni, l’activitat solar; no només la contaminació atmosfèrica o la capa d’ozó.

¿Estem ara en un cicle d’escalfament natural després de passar una època de glaciació i estar en un període interglaciar, en què encara les temperatures van en augment?, ¿o bé l’escalfament actual és degut a l’acció humana i per això molts científics parlen de l’efecte hivernacle? La veritat és que no hi ha una resposta clara al respecte; o, més ben dit, hi ha opinions diversificades sobre la qüestió. Després d’una sèrie d’anys en què es parlava molt de l’escalfament del planeta degut a l’acció humana, d’un parell d’anys ençà ja no hi ha tants científics que la defensen i la postura és molt més cautelosa i/o ambigua. Si no escolteu què diuen darrerament en Molina i els homes del temps de TV3. Les altres TV no ho sé, perquè les miro poc; però deuen seguir la tendència actual de no defensar el canvi climàtic o ser més ambigus amb el tema. Tanmateix, ho tenen malament: diguin el que diguin, tindran detractors. Els científics per una banda, els fanàtics per l'altra.

Jo vaig fer la carrera universitària a principis dels anys 70 i vaig estudiar aquests temes (sóc llicenciat en Filosofia i Lletres, branca Geografia i Història). El 1978 vaig començar a donar classes, de la meva especialitat, a Secundària. Fins principis dels 80, del canvi climàtic, no se’n parlava ni s’estudiava ni sortia en els llibres de text ni gairebé en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió). A la primera meitat dels 80 va començar a sortir el tema, me’n recordo bé, i es deia que per al 1990 les temperatures augmentarien uns quants graus, pocs, crec que deien 1 o 2. Quan arribem als anys 90, després serà al 2000 que augmentaran tant; i després diran cap al 2010. Ara ja donen uns quaranta anys de temps (vers el 2050) perquè les temperatures augmentin un grau o menys. Veurem com acaba. Jo tinc les meves idees al respecte que exposaré en un post d’aquí uns dies.

La gent s’equivoca amb la impressió que li causen els mesos. En canvi, les estacions de sempre continuen funcionant. Per exemple, el novembre és tardor; o sigui, temperatures suaus, no fredes. Com que he explicat tants d’anys el clima a classe, he aprés algunes coses pràctiques. Per exemple, i es pot dir que passa cada any, pel 19-20 de novembre (es pot posar tres-quatre dies amunt o avall), plou, entra aire polar i les temperatures baixen sobtadament. Sense comptar les nits, que la gent dorm i no està pel carrer, durant el dia, fins a aquestes dates, s’està a una temperatura de 20ºC o lleugerament superior (fins a 23 o 24ºC, al migdia). Passades aquestes dates les temperatures baixen tranquil.lament 6 graus i es queden entre 14-16ºC al migdia.
L’hivern arriba el 21 de desembre. Les temperatures hauran baixat una mica, no massa, perquè pel 10 de desembre o passat torna a venir un altre front polar. Però no serà fins passat Reis que no entrarem ben bé a l’hivern pel que fa a les temperatures i al fred regnant. Aleshores, entre el 10 i el 15 de gener, serà difícil que al migdia les temperatures superin els 14-15ºC i molts dies tindrem 10-12ºC a la punta del dia.

Això és el que ha passat en els darrers 25 anys i que, més o menys, tinc anotat per a la ciutat de Girona. I a l’hivern plou poc. En el clima mediterrani és a la tardor i a la primavera quan plou més. Recordo que a meitats dels 80 (crec que va ser en el curs acadèmic 1987-88), a classe, vaig fer el comentari de què, a les nostres contrades, a l’hivern hi plou poc (allò que diuen els llibres de tota la vida: los inviernos suaves y secos). Vaig notar mirades de sornegueria i de “però, què dius, tio?”. Com que l’hivern era molt a prop, els vaig fer penjar un mural a la paret del fons de l’aula amb tots els dies de l’hivern (tres mesos) i que anessin apuntant cada dia si havia plogut o no. La vaig endevinar totalment. Aquell any no va ploure cap dia de l’hivern. Això també és una exageració; perquè a l’hivern també plou, el que passa és que ho fa poc o en altres estacions ho fa més, depèn de com es miri.