2n lliurament de qui és qui en el nou Govern d'Artur Mas

Continua de l’entrada anterior: Qui és qui en el nou Govern d’Artur Mas.

Ferran Mascarell, del PSC, és el nou conseller de Cultura substituint Joan Manuel Tresserras (d’ERC). D’aquesta manera Mas compleix amb la seva promesa electoral d’incorporar al seu Govern persones de reconeguda solvència en la matèria que han de treballar independentment del seu credo o la seva militància política.
Mascarell va néixer el 1951 a Sant Just Desvern i el 1976 es va llicenciar en Història a la Universitat de Barcelona. Vinculat des de sempre, com a professional o polític electe, a la gestió cultural. Fou editor i director de la revista d’història L’Avenç entre 1977 i 1984 o coeditor i director de la revista Saber entre 1980 i 1983. Ha participat en nombrosos projectes cultural i n’ha ocupat càrrecs importants.
Mascarell ha estat el referent de la política cultural dels socialistes catalans, primer com a regidor de l’ajuntament de Barcelona i després com a conseller en el darrer Govern de Pasqual Maragall. Mascarell va dimitir com a diputat socialista després de la formació del segon tripartit i als darrers anys s’ha centrat en l’activitat cultural des de diverses plataformes. Es va incorporar com a productor audiovisual i conseller delegat de RBA, del sector privat.
Josep Zaragoza, secretari d’organització del PSC, ha confirmat que el futur conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha demanat la baixa del partit aquest dilluns. El fet d’entrar al govern convergent d’Artur Mas li ha suposat un bon nombre de crítiques dels seus companys socialistes.

Josep Lluís Cleries és el nou conseller de Benestar Social i Família, en substitució de Carme Capdevila (d’ERC). Nascut el 1956, és enginyer industrial. Diplomat en funció gerencial a l’Administració pública per ESADE i diplomat en desenvolupament directiu a l’Administració per l’IESE, es militant de CDC.
Si l’ex-president Jordi Pujol es va forjar en l’escoltisme, Cleries ho ha fer en els “esplais” d’índole cristiana. Des de fa més de trenta anys participa en l’associanisme juvenil, i el 1974 va fundar el grup d’”esplai” de la parròquia de Vallirana (Barcelona). Ha treballat sempre en el sector serveis i ha ocupat diversos càrrecs em organitzacions d’aquests tipus.
La seva implicació en moviments d’arrel cristiana l’ha portat a ser membre de la comissió executiva del Secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears (1989-1992), coordinador de l'Aplec de l'Esperit dels Bisbats de Catalunya (1990-1991), vicepresident de la Fundació Pere Tarrés (1990-1992) i president de la Comissió Arxidiocesana per a l'Acolliment, les Celebracions i la Informació Religiosa dels Jocs Olímpics i Paralímpics (1991-1992).
Ha estat gerent de l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) (1993-1995), director general d'Acció Cívica de la Generalitat (1996-2003) i secretari de Política Social i Família de CDC. És conseller nacional de CDC i Convergència i Unió (CiU) i ha estat escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, 2006 i 2010.

El nou govern d’Artur format per dotze persones (11 consellers més el President) compta amb tres consellers independents que no estan en cap partit polític. Boi Ruiz, Pilar Fernández Bozal i Francesc Xavier Mena ocuparan les cartes de Salut, Justícia i Empresa i Ocupació.

Boi Ruiz és el nou conseller de Salut en substitució de Marina Geli (PSC). Nascut a Barcelona fa 56 anys, Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Gestió Hospitalària per l’Escola d’Alta Direcció i Administració de Barcelona (EADA), Ruiz ha estat president de la Unió Catalana d’Hospitals –la patronal del sector sanitari concertat- des de l’any 2008; des l’any 1994 n’havia estat el director general. Especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia, Ruiz ha dirigit projectes de consultoria nacional e internacional i ha estat autor de diversos articles i estudis sobre la sanitat i atenció a la dependència.
Boi Ruiz és vocal de la Junta Directiva del Fomento del Trabajo Nacional i vocal en representació del sector empresarial en el Consell de Direcció de CatSalut i en diferents instàncies de l’administració sanitària. A més, també ho és de diversos patronats de fundacions privades i socials catalanes.

Pilar Fernández Bozal serà la nova consellera de Justícia, en substitució de Montserrat Tura que durant set anys havia estat al front de la Conselleria d’Interior i de Justícia, aquesta en la darrera legislatura. Fernández Bozal és advocada cap de l’Estat a Catalunya. També és membre de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya i vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona en representació de l’Estat.
Dels 11 noms que formen l’alineació del nou Consell Executiu, probablement sigui el més desconegut fins a la data del seu nomenament, al qual hi arriba com a independent. Nascuda el 1963 i amb una dilatada carrera professional dins el món de l’advocacia –exerceix des de fa 24 anys-, fins al moment ocupava el càrrec d’advocada cap de l’Estat a Catalunya, una figura creada pel Govern central al 2007 per tal de millorar la coordinació de les advocacies de l’Estat provincials i assessorar a la Delegació del Govern.
L’elecció ha despertat les primeres crítiques, especialment de SI. Uriel Bertran (SI) ha manifestat que la seva designació és una bufetada als milers de votants en les consultes sobiranistes, a les quals ella va recórrer pel càrrec que ocupava a l’Estat espanyol.

Francesc Xavier Mena ha estat elegit per encapçalar la nova Conselleria d’Empresa i Ocupació de l’executiu d’Artur Mas, que ha confiat aquest àmbit estratègic i prioritari a un catedràtic d’Economia expert en anàlisi industrial i consultor d’empreses internacionals. Mena és Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Dret per la UNED i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, ha estat professor visitant en escoles de negocis i universitats de Shangai (Xina), Lima (Perú) i Buenos Aires. És professor d’ESADE, en la qual ha dirigit el Departament d’Economia i els màsters en Direcció Econòmico-Financera, de Mercadotècnia, i de Producció i Operacions.
En el seu currículum, en l’àmbit de la consultaria, Mena ha desenvolupat projectes encarregats per empreses i organismes internacionals en 48 països, en sectors com l’energètic, turístic, d’infraestructures, sistema financer i serveis socials. Així mateix és membre o forma part de diversos organismes internacionals i nacionals relacionats amb l’economia i la política econòmica.

Francesc Homs i Molins (Vic, 1969) és llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Militant de CDC des del 1993, n’és membre de l’Executiva Nacional i de la Permanent, i ha ocupat diversos càrrecs polítics. En el nou Govern, Homs no ocupa cap conselleria, però en serà una figura cabdal. Serà el secretari general de la Presidència i el portaveu del govern. D’aquesta manera, Homs, sense ser conseller, adquireix una rellevància en l’Executiu proporcional a la importància de les seves tasques en el Departament de Presidència com a mà dreta del President.
El nomenament d’Homs com a portaveu implica que el secretari general de la Presidència podrà assistir almenys a una part de les reunions del Govern i protagonitzarà a continuació les conferències de premsa posteriors per tal de donar compte dels acords adoptats i comentar l’actualitat política general. Òbviament, el president i els consellers també compareixeran davant els mitjans al costat d’Homs quan les iniciatives del Govern ho requereixin.

Germà Gordó (Pobla de Segur, 1963) tampoc ocupa cap conselleria; ha estat escollit com a Secretari del Govern. La Secretaria del Govern depèn del Departament de la Presidència i ofereix assistència i suport tècnic al Govern de la Generalitat. Germà Godó no surt als diaris, però ha acabat formant part del nucli de confiança d’Artur Mas juntament amb David Madí o Quico Homs, encara que no ha tingut la projecció mediàtica ni de l’un ni de l’altre. Forma part del comitè executiu del partit des de 2004 i del secretariat permanent, el màxim òrgan de direcció.
Casat amb tres fills, catòlic com Mas, advocat de professió, va començar a les JNC i ha fet sempre carrera entre bastidors. Va començar com a cap de relacions institucionals amb Josep Laporte a Sanitat, va passar després a Ensenyament amb Joan Maria Puyals, Josep Grau el va fitxar de gerent de l’Associació Catalana de Municipis i després se’l va emportar de secretari general d’Agricultura.
Quan CiU va passar a l’oposició, va estar a punt de passar al sector privat, però Mas el va repescar per fer-lo gerent del partit amb control sobre les finances en una època de vaques magres. A més de llicenciat en dret, és també diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Grenoble, en funció gerencial d’Administracions Públiques per ESADE i en el Lideratge d’organitzacions públiques per IESE. A més, és director general de l’Associació Barcelona 2009, la fundació que reuneix als principals dirigents sobiranistes de CDC.

Queda el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.
Artur Mas i Gavarró va néixer a Barcelona el 31 gener de 1956; per part de la seva mare, arrels tèxtils de Sabadell; per part del seu pare, arrels metal·lúrgiques del Poble Nou a Barcelona. Està casat amb Helena Rakosnik i tenen tres fills. Va estudiar al Liceu Francès de Barcelona i a l'Aula Escola Europea. Després de l'escola es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials, compaginant-ho amb estudis a la Facultat de Dret.
Acabada la carrera, va començar a treballar al departament de comerç exterior d'un grup d'empreses industrials dedicat a la producció de material de logística i elevació. Posteriorment, va dirigir una societat d'inversions en un grup industrial del sector de l'adoberia. L'any 1982 va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme treballant per a la promoció exterior i la captació d'inversions estrangeres per a Catalunya. Va ser cap del Servei de Fires i director general de Promoció Comercial. El 1987 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i va treballar-hi fins al maig de 1995.
A eleccions autonòmiques de 1995 va ésser elegit diputat al Parlament de Catalunya per CiU. Poc abans, el president de la Generalitat l'havia nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Dos anys més tard, va ocupar la conselleria d'Economia i Finances. Al 1996 el van escollir president de la Federació de Barcelona de CDC. Des del mes de febrer del 2000 també va ser el portaveu del Govern de la Generalitat.
Des del novembre de 2000, és Secretari General de CDC i des del gener de 2001 conseller de la Presidència i conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al 18 de desembre de 2003, quan CiU va perdre i el socialista Pasqual Maragall va ser nomenat President de la Generalitat.
Ha estat candidat a la presidència del Govern de Catalunya per CiU en les eleccions del 2003, 2006 i 2010. En les del 2003 i 2006 va tenir un major nombre d’escons, però la formació de dos tripartits consecutius (PSC, ERC, IC-els Verds) li va impedir formar govern. Va ser el cap de l’oposició durant les presidències dels socialistes Pasqual Maragall i José Montilla. En les eleccions del 2010 va obtenir prou escons per ser investit en segona votació (el 23-desembre-2010) president de la Generalitat de Catalunya.
Se’l considera tenaç, constant i ambiciós en la feina. Amant declarat de la literatura francesa, en especial de la poesia d’autors com Baudelaire, Verlaine o Victor Hugo, també reconeix la seva afició per la història espanyola i catalana. En els darrers anys ha fet un viratge cap al sobiranisme i, després de la Sentència del Tribunal Constitucional a mitjans del 2010, que va declarar diversos articles de l’Estatut català anticonstitucionals, es va declarar partidari del dret de Catalunya a decidir el seu futur, que al capdavall és “el dret que té un poble a l’autodeterminació”.