Urdangarin, imputat.

(http://www.ara.cat/politica/Urdangarin-salvar-Infanta-esquitxar-lexsoci_0_652134971.html)
Per primera vegada en la història de la democràcia, un membre de la casa reial espanyola s’asseu davant d’un jutge. Iñaki Urdangarin, gendre del rei, declara avui com a imputat per haver creat, presumptament, un entramat d’empreses per desviar fons públics, obtinguts a través de l’Instituto Nóos, una entitat sense ànims de lucre que va presidir entre el 2004 i el 2006. Urdangarin, que fins ara s’ha mantingut en silenci, mourà fitxa i mostrarà les seves cartes.
La compareixença judicial més esperada dels últims anys haurà de resoldre nombroses incògnites, tot i que algunes línies de defensa semblen cares: primer, voldrà deixar al marge al marge la resta de la família reial i especialment la seva dona, la infanta Cristina, l’amputació de la qual s’està plantejant aquests últims dies.
Una altra de les estratègies de la seva defensa serà, amb tota probabilitat, intentar demostrar que el duc de Palma no prenia les decisions sobre les operacions econòmiques de l’Instituto Nóos, epicentre de la trama, i per tant carregarà el pes de la seva gestió al seu exsoci Diego Torres, amb qui va trencar la relació d’amistat el 2008.
Aquesta serà una línia complicada, ja que els imputats principals que han declarat fins ara, entre ells els germans Miguel i Marco Tejeiro –secretari i comptable de Nóos- i l’exdirector general d’Esports del Govern Balear, José Luis Ballester –també havia estat amic personal del duc-, han apuntat a Undargarin com la persona que donava les ordres al mateix nivell o fins i tot per damunt de Torres. A més afirmen que controlava els convenis. Torres es va negar a declarar el dia 11 a l’espera del que pugui dir el seu exsoci.

Apartat des del 2006
L’advocat d’Urdangarin, Mario Pascual Vives, amic de la infància del duc, podria al.legar que Undargarin es va desvincular el 2006 de l’entitat, tal com li va demanar el monarca, que li va ordenar que marxés a fora de l’Estat després de conèixer part de les seves operacions. Haurà de rebatre, doncs, les afirmacions del fiscal Anticorrupció, Pedro Horrach, que, recolzant-se en nombrosos documents continguts al sumari, manté que després de l’”aparent abandonament” del duc de Nóos, moltes de les seves empreses van continuar fent “sortides invisibles” a fora de l’Estat, i que l’única explicació que hi ha és que es van fer “per buidar els fons de l’associació i apoderar-se’n” en benefici propi a través d’empreses pantalla.
El lletrat ha assegurat en diverses en diverses ocasions que el seu client “es comunicarà” amb la premsa després de la declaració, tot i que encara no està clar si ho farà en forma de roda de premsa o a través d’un comunicat. Aquesta acció, juntament amb algunes paraules de l’advocat que apuntaven que si Undargarin havia comès algun error “demanarà les disculpes corresponents”, fa pensar que el duc podria reconèixer “errors de gestió” per amagar el possible delicte darrere una mala gestió administrativa.
La declaració podria servir també per concretar els delictes que s’imputen al gendre del rei: s’investiguen delictes de malversació de cabals públics, falsedat documental, prevaricació i frau a l’administració, però se li podrien imputar d’altres, com tràfic d’influències.

Sobrecost dels congressos
La fiscalia manté que Undargarin i Torres van obtenir més de 5 milions d’euros de les administracions públiques, principalment del país Valencià i les Illes Balears. Aixó, l’Instituto Nóos, que van presidir, hauria signat dos convenis amb el Govern Balear de l’expresident Jaume Matas per un valor de 2,3 milions d’euros, sense que existeixen factures que justifiquin totes les despeses.
En la mateixa línia, segons la documentació incautada, Urdangarin i Torres van signar tres convenis amb el govern valencià per crear el Fòrum València Summit, i per la candidatura de València als Jocs Europeus del 2010, entre altres, per un total de 3,5 milions.
A banda de fons públics, els documents del sumari també indiquen que va rebre més de 4 milions d’euros d’empreses privades. Nóos fixava, doncs, “preus totalment desproporcionats” pels serveis que prestava, i aquests es desviaven a altres empreses propietat dels imputats a través de contractes per serveis ficticis.

Evasió de capitals
Urdangarin haurà de justificar també l’entramat empresarial al Regne Unit i Belize. L’assessor fiscal Salvador Trinxet, també imputat, ja ha admès que li van encarregar la creació d’aquestes societats, amb la justificació que eren per a ponències i conferències a l’estranger. El cert és que aquestes empreses, entre les quals hi ha De Goes Center For Stakeholder, van rebre diners d’altres entitats mercantils dels imputats, com pagaments de l’Institut Nóos per valor de 208.800 euros el 2006 i 189.000 el 2007.
La declaració serà llarga i els jutjats estan preparats perquè es pugui allargar fins demà. Les conseqüències que se’n derivin són encara una incògnita per tothom, fins i tot per a la mateixa casa reial, que ara està contra les cordes.

Una instrucció judicial que es remunta a l’any 2006
http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/instruccio-judicial-que-remunta-lany_0_652734807.html)
Hi ha elements que fan pensar que en el cas Undargarin la justícia ha anat amb peus de plom. Que ha anat amb tant de compte que fins i tot es podria pensar que hi ha hagut un tracte a favor. I no es tracta només de com arriba avui el duc de Palma a la porta dels jutjats, si a peu o amb cotxe. Tot plegat ve d’abans. D’una banda, hi ha el llarg silenci que hi va haver entre l’escàndol del sobrecost dels Illes Balears Forum i l’esclat del cas i, de l’altra, el fet que Diego Torres, que va ser soci d’Iñaki Urdangarin a l’Instituto Nóos, fos imputat pel jutge mig any abans que el gendre del rei.
Antoni Diéguez, diputat socialista al Parlament balear, ja va denunciar el 16 de febrer del 2006 el cost “desproporcionat” d’un acte de cap de setmana “que no va tenir cap rellevància”. Era el primer Illes Balears Forum. Han passat sis anys fins que el president de l’Instituto Nóos, l’entitat que va cobrar 1,2 milions d’euros per organitzar-lo, declari als jutjats. I això que qui era el seu soci a la fundació, l’exprofessor d’Esade Diego Torres, ja ho ha fet diverses vegades. Els altres imputats en el cas assenyalen que tant Undargarín com Torres tenien la mateixa responsabilitat. Però Torres està imputat des de l’estiu i el duc de Palma no ho ha estat fins al desembre.

Silenci al mitjans
De fet, fins a l’estiu passat tot el cas es va mantenir en stand by. I no només als jutjats: els mitjans de comunicació gairebé tampoc en parlaven. Tant és així que l’anuari Els silencis mediàtics del 2010, del portal Media.cat, va escollir la possible implicació de la família reial en aquesta peça del cas Palma Arena com la tercera notícia més silenciada d’aquell any. Els fiscals Anticorrupció no havien aconseguit les factures que justifiquessin els 2,3 milions que van costar els dos Illes Balears Forum.
Se’n van presentar algunes, però sospitaven que moltes eren falses o que en falses o que en realitat eren dels Valencia Summit, els congressos que l’Institut Nóos haviaa fet a València. De fet, fonts dels jutjats de Palma confessen que el jutge del cas, José Castro, que s’encarrega de totes les peces del Palma Arena, no donava a l’abast per tramitar-lo.
Fins a l’estiu passat només una pista va trencar el silenci. El 15 de març del 2010 els fiscals van preguntar a l’antiga cap de gabinet de Jaume Matas, Dulce Linares, quan l’interrogaven per una altra qüestió, si havia rebut cap ordre de l’aleshores president per no controlar la despesa dels Illes Balears Forum. Anticorrupció ja sabia que en l’expedient administratiu no hi havia “ni una sola justificació” sobre en què s’havien invertit els 2,3 milions d’euros. Linares va dir que la decisió de firmar el conveni era de Matas, però es va desentendre de l’expedient. Amb aquella declaració, els mitjans van saber que s’investigaven els convenis amb l’Instituto Nóos, però no va trigar a caure en oblit.
Tot va quedar congelat fins a l’11 de juliol del 2011, quan Diego Torres va declarar davant del jutge, que el va imputar. Al cap de quatre mesos es van fer els escorcolls a Barcelona, on van apaèixer documents manuscrits, comptes corrents a l’estranger, taules de factures creuades... Amb tot, Undargarin va continuar impune fins al 29 de desembre.

Urdangarin carrega les culpes al seu soci i reconeix que va deixar els negocis després que el rei l'hi va demanar
(http://www.324.cat/noticia/1612593politica/Urdangarin-carrega-les-culpes-al-seu-soci-i-reconeix-que-va-deixar-els-negocis-despres-que-el-rei-lhi-va-demanar)) Actualitzat a les 18:56 h 25/02/2012
L'interrogatori a Iñaki Urdangarin com a imputat en el "cas Palma Arena" per un presumpte cas de corrupció en relació amb l'Institut Nóos s'ha reprès aquesta tarda després d'un recés per dinar. Igual que al matí, el duc de Palma ha recorregut a peu la rampa d'entrada a l'edifici. Aquesta vegada, però, no ha fet cap declaració. El duc de Palma ha declarat aquest matí davant del jutge José Castro que va deixar els negocis el 2006, després que el rei l'hi va demanar. També ha responsabilitzat el seu soci, Diego Torres, de l'administració de l'Institut Nóos i ha exculpat la infanta Cristina de l'entramat.Iñaki Urdangarin és el primer membre de la casa reial a la història espanyola que declara davant un jutge i la compareixença ha aixecat una gran expectació mediàtica. El duc de Palma respon les preguntes del magistrat José Castro per les presumptes activitats irregulars de l'Institut Nóos i el destí de prop de sis milions d'euros de diner públic.
El judici se celebra a porta tancada però han transcendit alguns detalls de la declaració, com per exemple que el monarca va demanar al seu gendre que abandonés les activitats relacionades amb el sector públic. Assegura que això va ser el 2006, just el mateix any en què va abandonar la presidència de l'Institut Nóos. Alguns de la trentena d'advocats que poden preguntar, però, asseguren que Urdangarin va continuar rebent beneficis de l'organització en anys posteriors.
El duc de Palma ha delimitat la seva responsabilitat en les societats investigades i s'ha desvinculat de la propietat i la gestió de la majoria d'elles. També ha explicat que la seva dona, la infanta Cristina, no era responsable de la gestió de cap de les societats i que el seu paper a l'Institut Nóos era purament testimonial.
Pel què fa a les factures que li han mostrat durant la compareixença, diu no saber-ne res ja que era el seu exsoci a l'Institut Nóos, Diego Torres, qui s'encarregava d'adoptar resolucions en matèria de contractació. El seu paper com a president, ha dit, es limitava als seus coneixements en patrocinis i esports. Durant el minuciós interrogatori, el marit de la infanta ha reconegut que el 2003 es va reunir al Palau de Marivent amb l'expresident del govern balear, Jaume Matas, i l'exdirector general d'Esports, José Luis "Pepote" Ballester, per negociar la possibilitat que l'executiu autonòmic patrocinés l'equip ciclista Banesto, que després d'aquesta operació adoptaria el nom Illes Balears-Banesto.
Poc després de les dues del migdia, després de cinc hores de declaració, s'ha fet una pausa per dinar i a dos quarts de quatre s'ha reprès la compareixença. Urdangarin té previst comparèixer davant els mitjans quan acabi de declarar, segons va explicar el seu advocat defensor.

Sense cotxe, per voluntat pròpia
Urdangarin ha arribat als jutjats poc abans de les nou del matí. Ho ha fet amb el mateix cotxe blau que ha fet servir des que va aterrar a l'illa. El duc de Palma ha recorregut els 30 metres que separen l'accés als jutjats de la porta de l'edifici caminant, i ha proporcionat la fotografia esperada, amb el posat seriós i acompanyat del seu advocat. El gendre del rei fins i tot s'ha aturat a atendre alguns dels 60 mitjans que s'han acreditat per seguir el cas. En una breu intervenció ha afirmat: "Vinc a aclarir la veritat dels fets i a defensar el meu honor".
El duc de Palma ha decidit no fer ús de la possibilitat que tenia d'amagar l'entrada als jutjats. La policia havia recomanat per motius de seguretat que l'arribada es fes amb cotxe i no a peu, com han fet la resta d'imputats. El jutge degà de Palma, Francisco Martínez Espinosa, havia autoritzat la petició de la policia contra l'opinió del jutge, que volia que Urdangarin fes el recorregut a peu. La polèmica s'ha esvaït quan el duc ha decidit baixar del vehicle i anar a peu fins a l'entrada als jutjats.

Manifestacions antimonàrquiques
L'arribada del duc de Palma ha estat marcada també per les protestes als carrers pròxims als jutjats. Diverses concentracions antimonàrquiques han reunit un centenar de persones. La protesta s'ha desenvolupat sense incidents, amb una voluntat crítica i festiva. Tot i això, el cotxe d'Urdangarin ha rebut diversos impactes d'ous que no han arribat al gendre del rei.
La policia ha establert un cordó de seguretat important i ha escorcollat els manifestants que es dirigien a la protesta i en alguns casos els han confiscat material.

Les sospites
Urdangarín ha anat a Palma per defensar-se dels delictes que se li imputen: malversació de fons públics, frau a l'administració, falsedat documental i frau per evasió d'impostos, delictes que presumptament va cometre amb els seus negocis amb les administracions quan presidia l'Institut Nóos.
Iñaki Urgandagin declara com a imputat, és a dir, respondrà un interrogatori on podrà donar explicacions sobre els diners públics que va rebre la institució Nóos, que ell presidia, i sobre per què aquests diners van acabar als seus comptes de paradisos fiscals, segons la investigació.La compareixença d'Urdangarin culmina el procés de declaracions en la instrucció de la peça sobre el desviament de fons de l'Institut Nóos, que forma part del "cas Palma Arena".
Fins ara han declarat membres de la institució i exresponsables del govern de Jaume Matas. La majoria de compareixences han assenyalat Urdangarin com a cap de la trama. L'exsoci del duc de Palma al capdavant de Nóos es va acollir al dret de no declarar.