El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Collell, va informar el passat divendres, 3 de febrer, que el dèficit de la Generalitat de Catalunya el 2011 va superar en 0,63 punts l’objectiu fixat (2,66%), fins a assolir un 3,29% del PIB, és a dir, 6.687 milions d’euros. Així doncs, l’any passat la Generalitat va continuar gastant més del que va ingressar, en una desviació que està en línia amb altres administracions.
Les principals raons d’aquest endeutament –segons va explicar el conseller- són que no es van obtenir els 200 milions d’euros previstos amb les privatitzacions, ja que va quedar deserta la subhasta d’immobles, i les desviacions pressupostàries en la sanitat i en altres departaments. En sanitat, malgrat que la despesa ha baixat, no ho ha fet amb la intensitat prevista. La desviació va ser de 582 milions.
Mas-Collell es va mostrar molt satisfet amb la liquidació. “L’esforç ha estat útil i efectiu i és conseqüència de la determinació i col·laboració de tothom”, va assenyalar. La xifra de dèficit presentada el divendres és, però, provisional. A més, la Generalitat comptabilitza com a ingressos els 759 milions d’euros corresponents a la disposició addicional tercera que l’Estat no ha transferit a Catalunya. Mas-Collell va advertir que serà la intervenció general de l’Estat la que finalment determinarà a qui s’han d’imputar aquests 759 milions. Si finalment l’Estat Central considera que s’han de treure dels pressupostos de la Generalitat, el dèficit creixeria fins als 3,66% del PIB. Així doncs, seria un punt més del previst. Si al contrari, l’Estat considera que tot i que no els ha rebut li corresponen per dret, el PIB quedaria en el 3,29% esmentat. “Els 759 milions no ens corresponen com a dèficit i ho farem saber així”, va concloure Mas-Collell.
El conseller va destacar que el dèficit és inferior al del 2010, quan governava el tripartit de José Montilla. En aquell exercici, el dèficit va acabar en el 4,22%, amb el que el nou Govern ha aconseguit rebaixar-lo en 0,93 punts.
Aquesta reducció ha estat possible gràcies a la disminució de la despesa de l’Administració. Mas-Collell va ironitzar en el sentit que, malgrat els ajustaments, el país ha funcionat bé: “La canalla ha anat a l’escola i els carrers s’han netejat”. En el pressupost presentat el juliol de l’any passat, el Departament d’Economia calculava que la retallada de la despesa seria del 10%, cosa que significava estalviar 2.680 milions. Al final, la retallada de despeses va ser del 6,94%, és a dir, 1.858 milions. Per tant, la desviació va ser de 822 milions.
La diferència en el dèficit encara seria més gran si es comparés amb l’objectiu real fixat pel govern de l’Estat, que volia que el dèficit acabés l’any passat en l’1,3%. “Nosaltres ja vam dir que el 2011 no compliríem amb aquesta xifra. No podíem passar del 4,2% a l’1,3%, era impossible. Per això vam situar un objectiu intermedi (2,6%). L’1,3% l’intentarem aconseguir en dos exercicis, és a dir, aquest anys”, va afirmar.
A més, Mas-Collell va fer una reflexió entenedora, quan va etzibar: “Ara és evident que no estem sols”, referint-se al fet que moltes altres autonomies i el mateix Estat mantenen importants desviacions del dèficit. Sobre les declaracions del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, d’interposar sancions a les autonomies que no reduïssin el dèficit, Mas-Collell va respondre incrèdul que “ja fa un any que ens desviem” dels objectius.
“L’objectiu de l’1,3% per aquest any no és simbòlic, però sabem que hi ha incerteses sobre els ingressos, especialment sobre les bestretes del sistema de finançament, amb perspectives gens animadores”, va seguir el conseller, que va afegir que el fet que l’Estat no aprovi els seus pressupostos previsiblement fins al maig augmenta certes incerteses.
Una altra incògnita reconeguda pel conseller són els ingressos previstos per privatitzacions. De moment, la quantitat prevista segueix en els 888 milions, però la conjuntura ha paralitzat algunes operacions, com la venda d’alguns edificis de titularitat pública per 200 milions. Mas Collell va concretar que aquestes vendes es faran de manera individualitzada durant aquest any “per no malvendre actius de tots”.
Seguint en el capítol d’ingressos, les estimacions que seran definitives al maig indiquen que el total va arribar als 18.731 milions, 178 milions menys del que es preveia en el pressupost inicial del 2011. Els ingressos provinents d’impostos propis i cedits han estat 2.290 milions, una xifra molt similar a la de l’any precedent. Les bestretes del model de finançament van arribar on estaven previstes (15.407 milions), menys en el cas dels 759 milions corresponents a l’addicional tercera garantits en l’Estatut. “El govern central, en un exercici d’absoluta deslleialtat barroera no va transferir aquesta quantitat”, va dir.
La Generalitat ha ubicat aquesta partida com un ingrés, un apunt comptable, encara que no l’ha cobrat. El titular d’Economia va insistir “qui ha d’apuntar-se aquests milions com a dèficit propi és el govern de l’Estat”.
D’altra banda, el conseller va assenyalar que els diners que la Generalitat va destinar a Spanair –en suspensió de pagaments- l’any passat no comptabilitzen com a dèficit.
Preguntat per la reforma financera, el conseller Mas-Collell va aprofitar per demanar que es “tingui en compte en l’adjudicació” de Catalunya Caixa i Unnim, actualment controlades pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l’obra social. El conseller va exigir que “es posi pes en les condicions del finançament de l’obra social”, ja que les dues caixes catalanes han tingut històricament una presència molt important als seus territoris, amb un gran impacte positiu. El membre del Govern va lamentar que, amb la bancarització i l’entrada del FROB a les dues entitats catalanes, “les seves caixes matriu han perdut la font d’ingressos per a l’obra social”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada