Homenatge al general Batet en el 75è aniversari del seu afusellament.

El Museu d'Història de Catalunya va acollir divendres passat, 17 de febrer de 2012, l'homenatge que seguidors i familiars del general Batet li han dedicat en un acte de record i reivindicació històrica en el 75è aniversari del seu afusellament. Domènec Batet Mestres (1872-1937), afusellat per la seva negació a unir-se amb els sublevats, ha estat una figura controvertida dins i fora de l'exèrcit.

Amb la proclamació de la Segona República el 1931, Batet va ser nomenat cap de la Quarta Divisió Orgànica amb seu a Barcelona (l'antiga Capitania General), càrrec que ostentarà quan Lluís Companys proclami l'Estat Català de la República Federal Espanyola, iniciant la revolta del 6 d'octubre de 1934. Davant el desafiament de Companys, Batet el va exhortar a no rebel·lar-se i el va advertir que aplacaria la rebel·lió, encara que es va negar a complir les ordres de l'aleshores dirigent de la repressió a Madrid, Francisco Franco, qui li va ordenar l'assalt del Palau de la Generalitat. Aquest desafiament a Franco i la seva posterior negativa a unir-se als sublevats de 1936 li va suposar l'afusellament la matinada del 18 de febrer de 1937, ara fa 75 anys. Amb tot, la seva repressió de l'Estat Català va fer que fos vist com un traïdor al país. Així, Batet no trobaria suport ni entre els seus, ni entre els nous caps espanyols. Va quedar en terra de ningú.

"Va ser un home lleial, demòcrata que va viure pels seus ideals", ha afirmat el seu besnét Francesc Cambó, qui ha assegurat que en aquest any de commemoració portaran la figura del seu besavi per escoles i instituts per donar-la a conèixer a través d'un llibre d'història adaptat. A l'acte, presidit pel director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, també ha assistit l'historiador Josep Maria Solé Sabaté i el biògraf de Batet, el monjo Hilari Raguer, que ha presentat el seu nou treball dedicat a la vida del general.

La dignitat del general Batet

Josep Maria Casasús. (http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/02/la_dignitat_del_general_batet_81296.php)

Dissabte passat es compliren 75 anys de la mort del general Domènec Batet i Mestres, nascut a Tarragona el 1872 i afusellat a Burgos per l’Exèrcit franquista el 18 de febrer de 1937. La seva mort fou el resultat d’un aplec de venjances per tres episodis en què Batet féu palès el seu capteniment d’home lleial, honrat, demòcrata i cristià.

Els seus botxins sabien que havia relatat com a jutge instructor les misèries morals i professionals dels militars responsables del Desastre d’Annual (1921), entre els quals hi havia un Franco de qui va dir que “té poc de militar”.
No oblidaven els militars franquistes que Batet havia resol la crisi del Sis d’Octubre amb tacte i eficàcia, sense fer sang, en detenir el president Companys i altres autoritats que s’havien rendit després de resistir el setge del Palau hores més tard de proclamar “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”.
Un tercer motiu de venjança: Batet s’havia negat a participar en la sublevació militar de juliol del 36.
Franco no li perdonà aquestes actituds que, paradoxalment, eren pròpies d’un militar conseqüent amb els juraments constitucionals i l’honor professional. Fou executat tot i que intercediren el cardenal Gomà i tres generals golpistes: Mola, Cabanellas, Queipo de Llano.
La història del general Batet no ha estat oblidada com la d’altres herois caiguts en defensa de les llibertats. Tingué l’encert de guardar moltes notes i documents. Ha tingut la sort d’uns descendents que han maldat per reivindicar-lo, i d’un historiador, Hilari Raguer, que el 1994 en publicà una biografia fonamentada, completa, acurada.
En un acte sobre aquest llibre, l’enyorat amic Francesc Carbó i Batet, nét del general, em convidà a explicar detalls del Sis d’Octubre, esdeveniment sobre el què havia treballat quan estudiava Dret. Em basà en el què deien els periodistes de l’època.
Tots valoraren l’actitud de Batet en aquelles hores de prova. El general fou lleial al jurament republicà i desobeí l’ordre de netejar Catalunya, com feia Franco a Astúries. Si revisem responsabilitats en el Sis d’Octubre cal no oblidar que els milers de catalans que aclamaren la proclama patriòtica de Companys deixaren sols al President, el seu govern, a un grapat de Mossos d’Esquadra, i a tres nois del Centre de Dependents que moriren plantant cara.

Revista SÀPIENS. Juan Carlos Moreno Dijous, 16 de febrer de 2012

(http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/02/francesc-carbo.-1788.php)

Amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament del general Batet parlem amb el seu besnét Francesc Carbó

El 18 de febrer es compleix el 75è aniversari de l’afusellament a Burgos del seu besavi perquè no es va sumar a l’aixecament de Franco. Com es van produir els fets que van portar la seva execució?
Batet era un home de principis, demòcrata i fidel a la República. Ja ho havia demostrat en els fets del Sis d’Octubre de 1934. Quan el 18 de juliol el general Emilio Mola li demana de sumar-se al cop d’estat de Franco ell s’hi va negar. Va ser detingut i empresonat a Burgos mateix, en una ciutat que des que va arribar el juny de 1936 hi troba un ambient hostil i contrari a la República. Després d’un judici sumaríssim va ser condemnat a mort per “auxilio a la rebelión”. Diversos familiars, el cardenal Vidal i Barraquer o el mateix Mola van demanar que li fos commutada la pena capital. Franco no li va perdonar mai les crítiques a l’exèrcit africanista, ni que hagués obtingut la Cruz Laureada de San Fernando —la condecoració més prestigiosa de l’exèrcit— ni que fos català i demòcrata.

L’actuació del general Batet li va valer molts enemics, tant del nacionalisme català com de l’extrema dreta espanyola. Com definiria la seva figura?
Una persona lleial i fidel als valors que configurava la República. Per sobre de tot era un militar competent que treballava per la pau.

Com a militar, el general es va distingir per l’acatament de l’autoritat civil i el respecte al règim autonòmic català. Però, com era en l’àmbit familiar?
Pel que m’han explicat tant el seus néts com el seu gendre, que era el meu avi, el tenien com una persona afectuosa i preocupada per la família. Les cartes enviades als seus fills abans de morir o a familiars durant els mesos que va estar a la presó ho demostren. Era una persona de detalls, força educada, atenta i servicial.

Creu que el seu besavi ha estat suficientment valorat i reivindicat amb la democràcia?
Quan el meu pare, Francesc Carbó Batet, i el seu biògraf, Hilari Raguer, van començar a treballar per editar el 1997 la biografia del general van haver d’explicar i fer entendre les actuacions i el perquè dels fets del Sis d’Octubre. També per donar a conèixer una persona que no era ben vista en molts sectors catalanistes. Amb el temps s’ha reconegut la seva figura i s’han entès les seves actuacions. És fill il·lustre de Tarragona, la ciutat on va néixer. Hi té dedicada una plaça i a Barcelona, un carrer. S’han fet xerrades arreu de Catalunya amb un interès creixent i tant a Madrid com a Burgos han volgut conèixer la vida de Batet. La seva biografia s’ha venut força bé tant en català com en castellà i ara, amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament, n’hem fet una reedició. Tota la seva documentació, que està a l’arxiu Tarradellas de Poblet, és molt consultada. Així i tot queda molt camí per recórrer. Volem explicar la figura del general Batet als instituts de Catalunya i editarem la Petita història del general Batet per arribar a un públic més general. Seguirem fent xerrades i el mes d’abril posarem una placa commemorativa a la casa on va néixer.

Quina lliçó es pot extreure de la seva mort?
Només la lectura de la carta que va escriure als seus fills demostra quina persona era: “A mis hijos:
Sed buenos ciudadanos y cumplid siempre con vuestro deber cualquiera que sean las circunstancias que os depare el destino. Las naciones sufren mucho por no cumplirse sus leyes y el mal es mucho mayor cuando faltan a ella los propios gobernantes. Yo repaso mi vida toda y mi conciencia está tranquila y satisfecha. Seguid mi ejemplo y no cuente para vosotros el fin que yo he tenido. Son momentos de pasión en que se desatan los instintos perversos; la justicia huye espantada, no actúa y viste de luto... pero ella actuará. Os bendice y abraza vuestro padre. Domingo”

Com a familiar d’una víctima de la Guerra Civil, quina opinió li mereix la memòria històrica?
Cal explicar què va passar i el perquè. Cal que les noves generacions entenguin que la guerra i l’odi no porten enlloc. Després ja vénen els casos més particulars i individuals on cal ser cautelós per tal que les persones que han viscut i patit la guerra l’expliquin de forma sincera i lliurament.