Ahir, a la nit, el FC Barcelona va assolir un dels grans objectius que perseguia darrerament: classificar-se per a la final de la Copa del Rei després d'eliminar el València CF a les semifinals. De les quatre darreres finals d'aquesta competició, serà la tercera que disputarà. De moment, aquesta temporada ja porta tres títols conquerits (Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs) i està en disposició de guanyar els altres tres.Per a la Copa del Rei és el màxim favorit, davant l’Athletic Club, un històric que enguany està donant molt de joc. Pel que fa a la Champions manca encara superar tres eliminatòries (la primera, d’octaus de final, contra el Bayern Leverkusen la setmana vinent) per arribar a la final, però el Barça aspira a tot.
A la Lliga està en desavantatge en relació amb el seu gran rival, el Reial Madrid, set punts per davant. A manca de 17 encontres, i 51 punts en joc, queda molt per jugar i segurament que el Madrid acabarà passant per una crisi de joc i de resultats. Va molt fort i de moment ho guanya tot, però, sense dubtes, que tindrà l’esmentada crisi, com tot els equips del planeta, i aleshores el Barça pot aprofitar-ho.
Hi ha l’avantatge que els madrilenys han de visitar el Camp Nou i, comptant amb aquests tres punts, només es necessita que no guanyi en dos encontres més. És possible que ocorri. Allò que ha de fer el Barça és guanyar tots els partits; no pot perdre cap punt més, ja que aleshores sí que la Lliga es complicaria molt i molt.
Enguany el conjunt blaugrana té més problemes que en altres temporades per imposar-se als seus rivals. A casa va millor; només ha cedit dos empats (contra el Sevilla a la Lliga i contra el Milan a la Champions), la resta han estat victòries. Tanmateix, a camp contrari, té més dificultats: a la Lliga ha empatat cinc partits, n’ha perdut un i n’ha guanyat quatre, amb un total de 16 gols a favor i 10 en contra (en canvi, a casa, 45 a favor i 3 en contra).
Això ens pot fer preguntar què li passa el Barça aquesta temporada? La resposta pot ser llarga i complicada. Cercar els motius pels quals un equip no té els èxits que ha tingut fins un moment determinat sol ser una tasca difícil i complexa.
Els entesos els han donat gairebé tots: el cansament i les lesions de jugadors blaugranes importants i l’ajuda arbitral que rep, cada jornada, el Reial Madrid; una plantilla massa curta per aspirar a tots els títols; el fet que els rivals coneguin cada vegada més el sistema de joc culer i com contrarestar-lo; la mala sort en moments determinats (ocasions clares i claus errades; penaltis decisius no assenyalats; algun de fallat, per exemple, contra el Sevilla; etc.); la saturació de partits i de victòries; l’acomodament i la manca d'ambició, de fam de títols, en un equip que ja ho ha guanyat tot; el gran moment de joc i de resultats del Reial Madrid; ...
Jo, de tots, en destacaria dos: el primer, aquest darrer. Enguany el Barça té enfront un gran rival, segurament el segon millor del món, en un estat de forma exuberant i en vena golejadora (a la Lliga porta deu gols més que el Barça, amb una mitjana de 3,3 gols per encontre; el Barça, 2,90). Tanmateix, estic convençut que el Reial Madrid acabarà tenint la seva crisi, de joc i de resultats, tal com ara l’estan tenint els blaugrana; i aleshores l’equip català ha d’estar en clara disposició d’escurçar diferències i passar per davant del madrileny.
El segon motiu és més complex, més d’ordre tàctic. Es parla mot de la brevetat de la plantilla. Per descomptat que si la plantilla és curta és per culpa de l’entrenador. En un equip com el blaugrana, en què els seus jugadors han de jugar dos partits oficials per setmana, ambdós de compromís, més els viatges que els acompanyen i el cansament i saturació consegüents, s’ha d’estar preparat per tot. És per això que els grans clubs (com el Barça, el Madrid, el Milan, el ManU, el Bayern Munic i altres) han de disposar d’una plantilla àmplia i potent, de 22-24 jugadors, per solventar els problemes que puguin sorgir tant sigui per lesions, sancions, baixes formes, conflictes o el que fos.
Si en Pep opta per una plantilla curta d’uns vint jugadors, després no es pot queixar. Per una banda, s’estalvia problemes i pot tenir més propers i motivats els jugadors. Però, per l’altra, té això; que si s’acumulen les baixes gairebé no té prou jugadors per fer la convocatòria i presentar un onze de prou garanties. Diu que té la pedrera, el Barça B. Doncs, cap problema; hauria de continuar a un nivell semblant amb els jugadors del filial que entrin en el primer equip.
Tanmateix, no és aquest el segon motiu al qual em volia remetre en aquesta anàlisi. Dono prioritat a una innovació en l’esquema tàctic plantejat per Guardiola aquesta temporada. L’entrenador blaugrana ha donat un pas endavant molt important i ha fet una cosa gairebé única en el futbol: tenir el millor equip del món (assolint gairebé tots els títols) i jugar sense davanters nats. El cas més paradigmàtic i lloat va ser en el partit de la final de la Copa Mundial de Clubs al Japó contra el Santos de Neymar. Amb Villa i Alexis lesionats, va jugar amb Alves, Messi, Cesc, Xavi, Iniesta i Thiago com a centrecampistes-davanters, Busquets cobrint-los l'esquena i Puyol, Piqué, Abidal a la defensa, amb Valdés a la porteria. El Barça va guanyar amb claredat (4-0) i va meravellar el món sencer amb el seu joc. Un mes més tard, en el partit d’anada de la Copa del Rei al Bernabeu, contra el Reial Madrid, va ser el súmmum: superioritat absoluta blaugrana (amb un resultat favorable d’1-2), amb gols de dos defenses: Puyol i Abidal. Aquest fet va tornar a donar la volta al món.
Crec que aquesta tàctica està passant factura al Barcelona. Quan es compta amb jugadors com Messi, Villa, Alexis, Pedro, Cesc, Iniesta, Xavi, Thiago, tots ells en plena forma, no té gaire importància. Però si Messi baixa el seu percentatge golejador, Villa es lesiona de gravetat, Alexis ho fa sovint, el mateix que Iniesta i Pedro, Cesc agafa “pàjares” golejadores, aleshores sí que l’equip ho nota.
A en Guardiola li manca ajustar més les peces de davant. Està a punt de fer una cosa gran. Però, fins ara, cap equip havia jugat així i, per tant, no té on inspirar-se i on trobar els remeis en els partits de sequera. Tampoc no ha de trair-se a si mateix i fer les coses diferent. Ha de continuar el camí marcat, l’equip ha de jugar amb paciència, tocant la pilota, esperant la seva oportunitat, i les ocasions acaben arribant, tal com veiem un partit darrere l’altre. Però, aleshores el jugador les erra o no està prou encertat; o el porter contrari les atura (sovint sol ser el seu jugador més destacat); o l’àrbitre no assenyala el clar penal o pita un fora de joc que no ho era en absolut.
Crec que amb un altre golejador de categoria ens en sortiríem. Ara, malgrat allò que molts pensin o diguin, trobo a faltar en Villa (els seus gols i la seva feina allà davant) i més gols de Messi. Tant de bo que aquest nano, en Tello, qualli i pugui demostrar jornada a jornada allò que ara, jugant poc, ja se li veu. Crec que es mereix entrar en l’equip titular si no hi ha ningú més. En Cuenca és més jugón, però el trobo massa tou.
Està bé que amb en Tello es faci una mica com amb l’Iniesta als seus inicis, quan el dosificaven i el van anar introduint en el primer equip de mica en mica, encara que sortia gairebé en tots els partits.
ResponEliminaFins i tot, es va fer el mateix amb en Messi en l’època que Giuly, Eto’o i Ronaldinho, i més tard Henry, jugaven més de titulars.
A en Tello se li veuen unes qualitats excel•lents: és molt ràpid, sap desbordar i jugar i té gol. Potser en Cuenca és més “jugón”, però penso que Tello és superior i té més possibilitats que el de Reus.
Ara mateix, amb totes les precaucions del món, penso que, des de l’arribada d’en Messi, no hi ha hagut cap jugador de la pedrera que hagi despuntat amb tan bones maneres en el primer equip del Barça. Crec que es mereix un marge de confiança gran i sobretot més minuts. Les segones parts haurien de ser seves. Seria una bona manera d’anar-lo foguejant.
En Thiago també arribarà a ser un jugador important en aquest Barça si no desvia el rumb. A més de saber jugar, té una qualitat bestial i fa una feina d’equip increïble. Llàstima d’algunes pilotes que perd de manera “tonta”. Però és un altre dels jugadors que han de tenir minuts, perquè el futur del Barça també s’ha de cuidar.
Penso que quan el Barça juga millor, és insuperable i que acabarà marcant és quan comença a tocar la pilota ràpid, a un o dos tocs, té molts jugadors junts i està prop de l’àrea rival. Arribarà un moment que algú la rebrà sol a punt d’encarar el porter i marcarà; o la passarà a un altre company, encara més ben col•locat, i aleshores serà aquest qui marcarà amb la porteria buida o fent inútils els darrers esforços del porter contrari o dels defenses per aturar la pilota.
ResponEliminaTambé m’agrada quan comença a triangular ràpid i treu la pilota des de darrere amb seguretat i claredat i donant avantatge a la resta de companys per iniciar l’atac.
També quan, per la banda, surten amb la pilota controlada després de tocar la pilota un munt de vegades en un espai molt reduït i rodejat de contraris.
I com en Messi fa alguna de les seves jugades genials que acaben en gol.
Darrerament li costa més. Ara està més encertat fent la darrera passada a un company i el deixa sol davant el porter contrari.
El Barça disputarà la seva 12a final en tres temporades i mitja. Les haurà guanyat totes menys una (la Copa del Rei de l'any passat), més els tres títols de Lliga en joc.
ResponEliminaAmb el mèrit afegit que la majoria d'aquests títols els ha guanyat desfent-se del seu gran rival de sempre, el Reial Madrid. L'any passat a la Champions i enguany a la Copa del Rei. A les tres Lligues guanyant al Madrid en el Bernabeu en el partit decisiu a poques jornades del final del campionat (abans ja l'havia guanyat a la primera volta al Camp Nou).
Dels dotze enfrontaments contra el Reial Madrid en aquest període només n'ha perdut un i n'ha empatat tres; els vuit restants els ha guanyat, alguns amb resultats escandalosos (2-6, 5-0).
No sé de què es queixen a la capital. És normal que només hagin guanyat un títol en aquestes quatre temporades. Ara ho tenen bé per guanyar el segon. Però jo no hi confiaria gaire. Encara que pugui semblar un contrasentit depèn més del Barça que no pas d'ells. Si els blaugrana ho guanyen tot, s'adjudicaran també la Lliga.