La premsa d’avui a Catalunya.

Avui us parlaré dels diaris que es poden comprar i llegir al nostre país. No de tots, només d’aquells que s’han anomenat d’informació general. En un altre post comentaré els altres (els esportius i els econòmics); i també les revistes, que n’hi ha de molts tipus. A més, tenim els diaris gratuïts, com 20 minutos, Qué! i Bon dia.

Si anem a un quiosc, o a qualsevol punt de venda dels diaris del dia, de seguida veurem exposats en un lloc ben visible i fàcil d'agafar, sense necessitat d’ajupir-te gaire, els que es venen més: els informatius, els esportius i els econòmics. De diaris informatius n’hi ha de generalistes per a tot l’Estat espanyol, només per a Catalunya i els comarcals (o provincials). N’hi ha que són editats a Catalunya i altres fora d’aquí, principalment a Madrid. Alguns són escrits en castellà, la majoria, i altres en català, menys.

Hi ha les edicions electròniques o digitals d’aquests diaris que són publicats en paper i de molts altres que no s’editen per vendre en quioscs, sinó només per ser llegits a internet. Dels diaris digitals en parlarem també en un altre post.

Pel que fa als diaris informatius editats en paper i que es posen a la venda, els més importants són: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Punt Avui i Ara, editats a Catalunya i en llengua catalana; i El País, El Mundo, ABC i La Razón, editats a Madrid i en llengua castellana. La Vanguardia i El Periódico de Catalunya es publiquen en les dues llengües. El País i ABC tenen delegacions a les principals ciutats espanyoles i ofereixen una edició especial per a Catalunya. Fins divendres passat, 24 de febrer de 2012, es va vendre Público (pertanyent al grup Mediapro, amb un soci majoritari Jaume Roures), que havia sortit el setembre de 2007. El diari, amb dificultats econòmiques, va deixar de publicar-se, però encara es pot seguir la seva versió digital per internet.

A aquests s’hi han d’afegir els diaris “comarcals” (Diari de Girona, Regió 7, Diari de Tarragona, Segre i d’altres), alguns amb una venda i una trajectòria importants, i els econòmics (Expansión, Cinco Días, El Economista), darrerament en auge. Els cinc diaris esportius (Mundo Deportivo, Sport i El 9; Marca i As) també ocupen un lloc important en les vendes de cada dia i són dels més venuts. En parlaré properament.

Comento tot seguit les característiques més importants del diaris d’informació general, els vuit primers que he esmentat més amunt.

La Vanguardia és un diari matinal d’informació general editat a Barcelona per a tota Espanya, es publica en castellà i, des del 3 de maig de 2011, també en català (amb els mateixos continguts que la versió en castellà). El seu primer número va aparèixer l’1 de febrer de 1881.  És el degà de la premsa espanyola. Té una gran trajectòria i ha passat per diverses vicissituds. Durant el franquisme va haver de canviar la seva capçalera per la de La Vanguardia Española. El 16 d’agost de 1978 el diari va recuperar el seu antic nom de La Vanguardia.

Segons dades certificades per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) i referits al període de gener a desembre de 2010, el seu promig de tirada va ser de 233.229 exemplars i el promig de difusió de 200.370.

Pertany al Grup Godó i ideològicament està considerat un diari de centre polític catalanista, no nacionalista, i monàrquic. Té corresponsals propis a les principals ciutats del món. A l’abril del 2004, després de tot un segle al carrer Pelai 28, La Vanguardia va canviar de seu i es va traslladar a un gratacels a l’avinguda Diagonal, 477. Es va aprofitar per renovar tots els ordinadors i la tecnologia, i es va guanyar amb espai i lluminositat. Aleshores una part dels serveis es van traslladar a l’edifici del Poblenou, on ja hi havia la planta impressora.

El Periódico de Catalunya és un diari d’informació general, de distribució matinal, editat a Barcelona en doble versió, en castellà i en català (aquesta des de l’octubre de 1997). El seu primer número va aparèixer el 26 d’octubre de 1978. Segons dades certificades per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) i referits al període de gener a desembre de 2010, el seu promig de tirada va ser de 168.911 exemplars i el promig de difusió de 133.055. És el segon diari de Catalunya més venut a tota Espanya, després de La Vanguardia.

Pertany al Grup Zeta i és ideològicament pròxim al PSC. Està considerat catalanista no nacionalista i progressista, de centre-esquerre. Formalment es caracteritza pel gran tractament gràfic i la impressió de totes les seves pàgines en color. Té la seva redacció en un edifici del carrer Consell de Cent, en ple districte de l’Eixample de Barcelona, i compta amb corresponsals propis a les principals ciutats del món.

Els darrers anys ha iniciat una política d’expansió, amb la creació de capçaleres germanes en diverses províncies espanyoles i a Andorra. Totes comparteixen amb El Periódico de Catalunya les característiques formals i gràfiques, les informacions sobre Espanya i política internacional, els articles d’opinió i alguns editorials; i es diferencien per la cobertura de les informacions locals i autonòmiques.

El Punt Avui és un diari fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui. Va aparèixer el 31 de juliol de 2011. Compta amb una edició nacional i una altra de pròpia per a les comarques gironines. Només s’edita en llengua catalana. El diari en paper Avui va sortir al carrer el 23 d'abril de 1976 com a diari difós en tots els Països Catalans i el diari El Punt ho va fer el 24 de febrer de 1979 com a diari comarcal de la zona d'influència de Girona. L'estructura, l'ordre i el disseny del diari fusionat és com l'anterior a la fusió, però s'hi inclou una secció d'esports anomenada El 9, en substitució de l'anterior suplement El 9 Esportiu.

Segons la tercera onada del 2011 del Baròmetre de la Comunicació, que va del juliol del 2010 al juny del 2011, els dos rotatius tenen en total 295.000 lectors, una xifra que suposa un augment anual del 6,1%. Pel que fa a l'edició electrònica, té una difusió mitjana de 640.000 usuaris únics mensuals.
El 27 de novembre del 2009, el diari El Punt (Hermes Comunicacions) va adquirir el diari Avui amb la compra del 100% de les accions de la Corporació Catalana de Comunicació, l'editora de l'Avui des del 2004. D'aquesta manera naixia el primer gran grup de comunicació escrita en català, que comptava amb 54.000 exemplars cada dia al carrer i més de 600.000 lectors a internet. Amb aquesta fusió editorial, el diari El Punt i Avui van compartir web i alguns escrits en paper. Finalment, el 31 de juliol de 2011 van unificar les capçaleres dels dos diaris amb la sortida del diari El Punt Avui, amb l'objectiu de convertir el nou diari en el tercer més llegit a Catalunya, després de La Vanguardia i El Periódico.

Ara és un diari matinal publicat en català, que s’edita a Barcelona per a Catalunya, Illes Balears, Andorra i des del diumenge passat al País Valencià. El seu llançament es va produir el 28 de novembre de 2010, coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya. El principal impulsor d’Ara és l’associació Cultura 03, que té diverses editorials en llengua catalana, i ha estat recolzada pels principals industrials catalans, que hi participen com accionistes.

El diari s’ha marcat com objectiu la difusió de la llengua i la cultura pròpies de Catalunya, i ajudar al debat social. En aquest sentit, cerca el seu lloc en el mercat de premsa en català. Amb la compra d’Avui per part d’El Punt va començar la gestació del nou diari, que es va nodrir de periodistes i columnistes catalans dels principals mitjans de comunicació. Encara que en un principi se’l va relacionar amb tesis properes a Convergència i Unió, el diari s’autodefineix com transversalista i no es vincula a cap ideologia. El projecte va propiciar que el Grup Godó projectés una versió en català de La Vanguardia. La publicació compta amb reportatges i articles traduïts al català de l’International Herald Tribune.

El País és un diari redactat íntegrament en castellà. Des del 1982 disposa d’una edició per a Catalunya. El seu primer número va aparèixer el 4 de maig de 1976, i prompte es va convertir en un mitjà fonamental en la transició democràtica, donant veu, entre d’altres, a antics lluitadors antifranquistes i als defensors de la democràcia a Espanya, en uns moments que el trànsit del franquisme a la democràcia estava encara en ple desenvolupament. Segons dades certificades per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) i referits al període de gener a desembre de 2010, el seu promig de tirada va ser de 473.407 exemplars i el promig de difusió de 370.080, cosa que el converteix en el diari no esportiu de major difusió a l’Estat espanyol.

Pertany al grup mediàtic més gran d’Espanya, el Grup Prisa, del qual el seu principal accionista és, a partir del 2010, Liberty Acquisition Holding. Va ser el primer diari amb clara vocació demòcrata en un context en què la resta de periòdics espanyols venien d’una llarga història (de convivència) amb el franquisme. En l’aspecte formal es caracteritza per la seva sobrietat expressiva, tant en el tractament de la informació com en l’estètic: pàgines a cinc columnes en les quals predomina l’ordre i la clara distribució dels diferents subgèneres periodístics. La fotografia i la infografia compleixen un paper secundari de suport a la informació escrita. Des de la seva fundació sempre ha mantingut el mateix disseny, sense gaire evolució, i amb la mateixa tipografia, Times New Roman.

Disposa d’una edició electrònica, que en un primer moment va ser gratuïta, el 2002 va passar a ser de pagament, i, finalment, el 2005 va tornar a oferir la majoria dels seus serveis de manera gratuïta.

El Mundo, en els seus inicis El Mundo del siglo XXI, és un diari espanyol, amb seu a Madrid i compta amb edicions regionals, també a Catalunya. El seu director és Pedro J. Ramírez. Va aparèixer per primera vegada el 23 d’octubre de 1989. Seguint l’estela de l’anterior periòdic dirigit per Pedro J. Ramírez, Diario 16, El Mundo ha dedicat des de sempre importants esforços a la investigació periodística. En aquest sentit, va desvelar els escàndols de corrupció en el govern de Felipe González. Aquestes revelacions van tenir una repercussió significativa en l’opinió pública i van influir en el desgast de l’expresident i la victòria de José Maria Aznar el 1996.

Defineix la seva línia editorial com liberal i se’l pot considerar de centre-dreta. És habitualment crític amb el PSOE i els nacionalismes perifèrics i proper al PP, encara que es mostra allunyat de principis purament conservadors. En certes qüestions de política exterior va ser crític amb el darrer govern d’Aznar pel seu recolzament a la guerra d’Irak. Entre els seus columnistes hi ha una certa heterogeneïtat. Les opinions d’alguns dels seus articulistes sobre l’Església Catòlica, la monarquia o els valors conservadors s’allunyen de la línia de diaris netament conservadors com ABC i la Razón.

La periodista Elena de Regoyos defensa la teoria de què l’objectiu d’El Mundo és convertir-se en el mitjà escrit de referència de la dreta espanyola desplaçant ABC. En el mateix sentit, el periodista radiofònic Federico Jiménez Losantos, en la tertúlia del qual intervé dos cops per setmana Pedro J. Ramírez, el director d’El Mundo, ha demanat reiteradament des del seu programa als subscriptors d’ABC que es donin de baixa i se subscriguin a El Mundo.

ABC és un diari espanyol, fundat a Madrid l’1 de gener de 1903. D’ideologia conservadora, és de dretes, monàrquic i catòlic. Pertany al grup Vocento. Segons dades certificades per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) i referits al període de juliol de 2010 a juny de 2011, el seu promig de tirada va ser de 314.271 exemplars i el promig de difusió de 242.154.

En els seus orígens va ser un setmanari i es va convertir en bisetmanal el 16 de juny d’aquell mateix any. A partir de l’1 de juny de 1905 es va començar a distribuir diàriament. Entre les seves senyes d’identitat formals destaquen el fet de ser editat amb grapa i el seu format foli tipus revista. Hi destaquen els articles d’opinió de la tercera pàgina, anomenats genèricament «La Tercera».

Durant la Guerra Civil es van publicar dues edicions diferents de l'ABC, una de cada bàndol, a Madrid la versió republicana i Sevilla la del bàndol franquista. Amb la dictadura de Franco va entrar en decadència. Va tornar a ressorgir en la democràcia amb la direcció de Luis María Ansón i el 2005 ja era el tercer diari més venut d'Espanya, tot i no que no és entre els diaris més venuts a Catalunya. Darrerament, sota la direcció de José Antonio Zarzalejos, es va alinear ideològicament amb el Partit Popular i en contra de la normalització lingüística a Catalunya.

La Razón és un diari espanyol d’informació general. Fundat l’any 1998 per Luis María Ansón, pertany al Grup Planeta. La seva línia editorial és liberal pel que fa al tema econòmic, intervencionista i conservador en els valors, i reflecteix l’opinió més dura i clàssica de la dreta ideològica espanyola, destacant la ideologia monàrquica i defensora de la Corona. Ha substituït l’ABC com a periòdic referent de la dreta després de l’adquisició d’aquest pel grup Vocento.

Actualment és un dels principals diaris espanyols amb una tirada propera als 200.000 exemplars, i el quart més venut a Madrid per darrere d’El País, El Mundo i ABC. Són característiques les seves portades cridaneres, sovint ocupant tota la plana amb una o dues notícies, els titulars i fotografies de les quals despunten així entre la resta de diaris.