Avui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la immersió
lingüística, però obliga a escolaritzar en castellà les tres famílies
demandants.
La decisió és la culminació d'un llarg
periple judicial iniciat per tres famílies que reclamen que els seus fills
facin l'ensenyament en castellà. El Tribunal Suprem, utilitzant la sentència
contra l'Estatut del Tribunal Constitucional, va sentenciar que s'havia
d'introduir el castellà com a llengua vehicular. El TSJC va emetre una
interlocutòria que demana a la Generalitat que aclarís què havia fet per
aplicar la sentència. La conselleria d'Ensenyament va respondre explicant com
funciona la immersió i justificant-ne la necessitat, i el TSJC va trobar-ho
insuficient. Ara, el TSJC ha respost a l'últim recurs de la Generalitat amb la
decisió presa aquest dijous.
Després de dos dies de debat, el ple de la Sala
Contenciós Administrativa del TSJC ha avalat en part el model català d'immersió
lingüística perquè ha considerat que no pot fer “una lectura general" del
sistema arran d'una "lectura descontextualitzada i literal d'una frase del
veredicte del Suprem", però, per altra banda, també ha defensat l'atenció
lingüística individualitzada per a les famílies que ho sol•licitin, donant en
aquest sentit la raó als demandants.D'aquesta manera, els magistrats del TSJC deixen sense efecte la resolució pel que fa al sistema d'ensenyament a Catalunya i, per tant mantenen el model actual. Tot i això sí que es fa menció a que en el cas concret de les famílies que havien demanat als seus fills ensenyament en castellà, l'Administració “no ha acreditat haver executat” degudament la sentència del Suprem.
Aquesta resolució ha tingut el suport de 21 dels 24 dels magistrats i un vot particular.
Primeres reaccions
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reaccionat amb prudència
però s'ha mostrat satisfet: "Som
on érem i no ens mourem d'aquí", ha afirmat. De la seva banda, les tres famílies demandants ja han anunciat que recorreran. En declaracions a Catalunya Ràdio, el president de Convivència Cívica Catalana, Fernando Caja, ha explicat que recorreran al Suprem perquè considera que en la seva interlocutòria el TSJC s'ha excedit "esmenant" algunes qüestions que ja havia deixat clares al Suprem com ara, diu, que es podria generalitzar l'escolarització en castellà a Catalunya sense haver de recórrer novament al Tribunal Suprem.
Mentrestant, Escola Catalana, que ha fet una primera valoració de satisfacció per la sentència, també ha demanat blindar per llei el català a l'escola pública.
La decisió dels magistrats ha provocat molta expectativa i també molts comentaris a les xarxes socials. Cap a les dues del migdia l'etiqueta "TSJC" s'havia convertit en "trending topic mundial", és a dir, un dels temes que generava més comentaris a Twitter.
L'advocat de les famílies que han
reclamat als tribunals que els seus fills puguin rebre l'educació en castellà
com a llengua vehicular, Ángel Escolano (advocat de Convivència Cívica
Catalana, CCC) ha anunciat que recorreran al Tribunal Suprem la resolució del
TSJC. Segons Escolano, aquesta resolució és “contradictòria amb la resolució
del Suprem, que diu que no es pot aplicar amb casos particular i que s'hauria
de generalitzar”.
El ministre d'Educació, Cultura i Esport,
José Ignacio Wert, ha afirmat aquest dijous que “agradi més o menys” el seu
govern "acata com no pot ser d'altra manera" la sentència del TSJC sobre
la immersió lingüística, tot i que espera conèixer-ne els detalls per
valorar-la en profunditat. "Qualsevol persona respectuosa amb l'Estat de
dret, davant una sentència el primer que ha de fer és acatar-la, i el segon
llegir-la", ha dit a preguntes dels periodistes. Prèviament, Wert havia
volgut treure importància a aquest assumpte destacant que aquest era un cas
"més aviat de caràcter instrumental" perquè el TC ja
"consagra" que la immersió lingüística és "conforme a la
Constitució", i tan sols calia definir l'encaix amb "el dret a rebre
l'educació en castellà".
ARA. Actualitzada el 08/03/2012 22:53
ResponEliminaEn el que ja sembla una tradició iniciada per Jorge Buxadé –l'advocat de l'Estat que va obrir el foc judicial contra la consulta sobre la independència d'Arenys de Mar l'estiu de 2009–, l'advocat i el procurador del cas anomenat 'les tres famílies' també van formar part de llistes electorals de partits de la dreta.
Concretament, el procurador de les famílies que demanen l'ensenyament en castellà per als seus fills, Jorge Belsa, va ser a les llistes de la Falange Española de las JONS l'any 1980, en les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta militància política l'acosta especialment a Buxadé, que també va ser candidat del mateix partit, pel qual va ser candidat l'any 1995, també a les eleccions al Parlament. L'any següent, però, va optar per les llistes de la Falange Española Auténtica (FEA) per a les eleccions al Congrés i el Senat.
En una trajectòria paral•lela, l'advocat Ángel Escolano, lletrat de 'les tres famílies' en el cas que ha analitzat el TSJC aquest dijous, va ser candidat del PP a Sarrià de Ter en les municipals de 2007. Ni hi vivia ni coneixia el municipi, però s'hi va presentar.
http://www.ara.cat/societat/families-castella-procurador-Falange-PP_0_659934170.html
LES TRES TRISTES FAMÍLIES
ResponEliminaJaume Clotet
No entraré a discutir sobre el model educatiu català ni sobre l’aval popular i democràtic a la immersió lingüística. Crec que discutir-ho amb aquestes tres famílies és rebaixar-nos a nosaltres mateixos. No s’ho mereixen perquè, en realitat, no busquen aquest debat. Però sí que em té intrigat el circuit mental d’aquestes persones. Evidentment n’excloc els pobres nens, convertits per llurs pares en arma política i en munició barata de la intolerància i el sabotatge social. Per sort, el director d’un dels centres on estudien quatre d’aquests nens va dir que estan perfectament integrats, que parlen català perfectament i que procuren viure aliens a les follies familiars.
Realment em pregunto què pensen aquestes tres parelles de pares sobre sí mateixes. Estan contentes de ser una pedra a la sabata de tot un país? Quan es miren al mirall al matí, estan orgulloses del seu comportament social? Arriben a entendre el mal que es fan a si mateixes, als seus fills i, de retruc, que són uns grans dinamitzadors involuntaris del sobiranisme social? Em fascina també el seu egoisme còsmic. La frase de la senyora Consuelo Santos (“Tengo mis derechos, que cambien todo el sistema”) demostra el seu nul respecte per allò que pensa la immensa majoria dels seus conciutadans. Intueixo que no deuen fer gaire vida social i que no deuen participar de les reunions de l’AMPA. Deuen viure existències molt tristes.
Diuen ara que no són tres famílies, sinó 500. Bé, és indiferent; ni que en fossin 5.000. A Catalunya hi ha, aproximadament, un milió de famílies. El mig miler que ara diuen que són representen un diminut 0,05 per cent de les famílies del país. Amb això en tenen prou com per voler canviar una llei tan bàsica com la immersió lingüística? No s’adonen del tarannà poc democràtic i gens respectuós de la seva conducta? Suposo que no.
Perquè, de fet, estem parlant d’això; del nul respecte a la democràcia d’aquests sectors de l’espanyolisme, confortablement aixoplugats sota les ales del PP i de Ciutadans. Posaré un exemple evident. La ILP que va suprimir les corrides de toros a Catalunya va recollir més de 180.000 signatures i la majoria absoluta dels vots del Parlament. En canvi, la ILP contra la immersió en va recollir 55.000 i no va superar el primer tràmit parlamentari. Aquestes són les dades objectives de la democràcia i la voluntat popular. Que el PP pretengui fer marxa enrere amb les corrides de toros i, per contra, imposar la supressió de la immersió lingüística demostra, per si algú en tenia algun dubte, per on es passa l’Alicia Sánchez Camacho la sobirania popular i parlamentària.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/03/les_tres_tristes_families_82127.php