50 consells per no semblar espanyol.

De manera semblant al post anterior, aquella noia finlandesa també dóna cinquanta consells per no semblar espanyol. Són aquests.

1. No et sentis sempre amb l'obligació d‟explicar acudits. No tothom els aprecia ni tothom té gràcia per contar-los. Si algú, però, t‟explica un acudit a tu, no és imprescindible que diguis de bon començament: «Ja el sé, aquest!».

2. Quan viatgis, no busquis desesperadament restaurants espanyols. Assaborir i apreciar la cuina dels altres països és una de les gràcies del viatge. I anar divulgant que la dieta mediterrània és la millor del món és una grolleria. A més de ser una bestiesa.

3. La teva llengua NO és més important que les altres. Dir que algú no parla «en cristià» perquè ignora completament l'espanyol és una bestiesa, I una inexactitud històrica: l‟única llengua de debò cristiana és l'arameu, la llengua que parlava Crist.

4. No cridis en els restaurants. Els teus companys de taula no són sords i el teu xivarri molesta els comensals de les altres taules. Altrament, si hi ets amb la teva parella, caure en interminables silencis és considerat universalment una manca de cortesia.

5. No comptis ostensiblement el canvi en les botigues, ni t'agenollis afanyosament si et cauen monedes a terra. Val més perdre vint duros (o un euro) que fer el ridícul.

6. Si ets home i trobes accidentalment una noia bonica, no és obligatori que li diguis amoretes ni que la repassis amb la vista. La teva virilitat no es demostra amb paraules sinó amb fets.

7. Si un estranger, amb dificultats per entendre la teva llengua, et demana una adreça, parla-hi pausadament, pronuncia amb claredat i fes servir les paraules imprescindibles. No li ho diguis a crits —a menys que l'adreça que et demani sigui la d'una botiga de Sonotone— ni gesticulis com un possés.

8. Recorda que els horaris dels àpats són peculiars a Espanya. Peculiars. Queixar-se amargament dels horaris altres que els teus quan estàs en un altre país és demostrar manca d'adaptació. I recorda que la facilitat d'adaptació és la que ha fet sobreviure la nostra espècie.

9. És probable que t'estimis el teu poble, perquè aquest és un fet bastant freqüent. Si vas per la vida assegurant que al teu poble hi ha una església, una font o un camí excepcionals, per sobre de totes les meravelles del món, no aconseguiràs altra cosa que despertar la incredulitat i l'escepticisme del teu interlocutor.

10. No cal que esmentis la paraula «democràcia» cada cinc minuts, especialment si ets a Europa. La majoria de països hi estan acostumats, a la democràcia, i no en fan gala com si en fossin els descobridors.

11. Allibera’t dels teus complexos: viatjar amb el temor constant que et prenguin per un pardillo et fa desconfiat, antipàtic i evidentment, pardillo.

12. No vulguis entendre-hi de tot. És ben possible que siguis un bon tastador de vins, però un despistat en política internacional; o potser coneixes les propietats de la majoria dels cotxes, però ignores les regles del golf. Pretendre saber-ho tot de tot et fa molt espanyol. I recorda que confessar ignorància no va en detriment del teu honor.

13. No t'enravenis si un guàrdia et renya, un policia t'amonesta o un revisor et crida l'atenció. Replicar qualsevol observació amb la frase: «Usted no sabé con quien esta hablando!», és contraproduent i nociu per a la teva pressió arterial. Saber acceptar les crítiques dels qui guarden l'ordre és molt més civilitzat que tenir l'orgull per bandera. Recorda que tu també t'equivoques.

14. No presumeixis gallardament del Museu del Prado, de la Giralda de Sevilla o de la catedral de Burgos, i menys encara si encara no has visitat el monument de què presumeixes. Recorda que el món està ple de museus magnífics, de monuments extraordinaris i d'edificis meravellosos. I que n‟hi ha a tot arreu.

15. Si ensopegues amb algú, recorda que és una pràctica universal demanar-li disculpes. Mirar-lo amb mala cara —o fins i tot acusar-lo— és de molt mala educació, A tot arreu.

16. No presentis la teva dona dient «la meva senyora». Cada vegada que li dius «senyora» a la teva dona davant dels altres, tingues per cert que tothom endevinarà que a casa la tractes a crits.

17. Quan dues parelles surten juntes, hi ha diverses combinacions per caminar pel carrer: els dos homes junts i les dues dones juntes; la teva dona i el teu amic, i tu emparellat amb la dona del teu amic; o, finalment, tu amb la teva dona i el teu amic amb la seva. L'única combinació que has d'evitar és tots quatre junts, formant una filera: la vorera esdevé intransitable i molesteu tothom.

18. Llegeix. Els llibres diverteixen, fan companyia, ajuden a pensar. No llegir mai cap llibre és un greu defecte. A més, llegeix el diari —cada dia, per això es diu «diari»—. Recorda que el nivell de lectura a Espanya està per sota de l'europeu.

19. Quan entris en un vàter públic proposa’t de deixar-lo tal com l'has trobat: net. Si el vàter no té pany o no té paper o està brut, tens tot el dret a protestar. Només els vàters espanyols són sempre bruts i trencats.

20. No pensis que tens l'obligació de saber ballar sevillanes ni que, quan estàs amb gent forana, tens el deure patriòtic de ballar-les. El resultat pot ser penós.

21. Una marca evident de ser espanyol és que, quan algú treballa, hi ha molts d'altres contemplant com treballa. Quan va caure la porteria del Real Madrid, tota la premsa europea va comentar: «Havia de passar a Espanya: dues persones treballaven i mitja dotzena més s'ho miraven».

22. No demanis enlloc, fora d'Espanya —i, encara millor, fora de Madrid—, un bocata de calamars. És un costum que no existeix enlloc. Si no pots resistir-ne les ganes, demana pa i calamars per separat, i tu mateix ho transformes en bocata. Si algú se n‟estranya, pots dir que es tracta d'un ritual religiós, d'una dieta especial dissenyada per un metge exòtic o d'una prova a què et sotmet una dona capriciosa de qui estàs bojament enamorat. Però no confessis que t'agrada ni tampoc que tens el costum de menjar aquesta mena de bocates; series immediatament identificat com a madrileny

23. A tot arreu, espanyol és sinònim d'antiquat, pobre i visceral. Fa ràbia. Però no t'has d'anar barallant per voler convèncer que el vi de Rioja és el millor del món o que el pernil de Jabugo és una meravella inimitable. Ser correctes i educats desfà més tòpics que una defensa abrandada.

24. Si algú et reconeix com a espanyol, és probable que et pregunti per toros i toreros. Pots contestar tranquil·lament que el tema no t'interessa, I no passa res.

25. No cal que vesteixis sempre excessivament bé. La roba còmoda i neta és molt més pràctica i més adient. Quan hom veu un grup de persones molt ben abillades fent turisme sap del cert que és un grup d'espanyols.

26. Molta gent menja al cinema: crispetes, caramels, etc. Pots fer-ho, però no llencis la brutícia restant a terra. Els cinemes espanyols es caracteritzen per tenir el terra cobert d'una catifa de deixalles. Igualment, a la barra del bar pots llençar els pinyols de les olives o la pell de les gambes en un platet adient, però no a terra. Si estàs en un país on és possible fumar —encara en queden— no llencis la cendra i/o la burilla a terra: això no es fa enlloc.

27. Quan vagis a un bar, a un restaurant o a un hotel, protesta educadament si no estàs d'acord amb el servei, i, si de cas, demana el llibre de reclamacions. Tots els cambrers del món saben que els espanyols són d'una mansuetud extraordinària, deguda a la seva timidesa tradicional.

28. Aprèn idiomes. T'estalviarà molts maldecaps. Creure que sabent l'espanyol ja n'hi ha prou és un greu error, sobretot viatjant per Europa.

29. Hi ha una antipatia tradicional dels espanyols vers els francesos i viceversa. Tanmateix, si vas a França, mira i escolta sense prejudicis. Aviat t'adonaràs que els tòpics solen ser falsos. I, a més, fruiràs d‟un país ben interessant.

30. No t'estarrufis quan algú parli de la genialitat de Picasso; recorda que Espanya no ha contribuït en absolut a la formació ni a l'evolució del pintor.

31. Si sou homes, no cal que cregueu que el món espera de vosaltres que estigueu sempre sexualment disponibles. De debò: si no us ve de gust, no tireu endavant una aventura només pel plaer de contar-ho després als amics.

32. Quan vagis d'excursió —a la platja, a la muntanya o al camp—, no t'hauries d'emportar tots els parents de casa: pares, pares polítics, oncles, nebots, cunyats; ni tampoc un cadafal enorme d'estris: carmanyoles, para-sols, cadires plegables...És una pràctica molt espanyola.

33. A les autopistes hi ha unes àrees de descans. Són per respirar una mica si el trajecte és llarg. Muntar-hi un pícnic, treure-hi la truita de patates i acampar-hi és poc aconsellable. I fa molt espanyol.

34. Les senyores espanyoles porten, en totes les ocasions —fins i tot a la platja—, arracadetes i collarets d'or (hi ha la variant de les perles cultivades). Mireu d'anar còmodes i deixeu-vos els «tresors» a casa.

35. Quan parlis una llengua altra que la teva, mira de no intentar traduir literalment les frases fetes i els modismes; per exemple, aquest costum que teniu de dir sempre: «Eso es lo que tiene», traduït literalment no vol dir res, com tampoc no vol dir res en espanyol. Però en d'altres llengües no ho fan servir».

36. En diverses cultures gesticulen en parlar. Tanmateix, és una pràctica que xoca en cultures no-gesticuladores. Modera-t'hi. I els gestos considerats internacionalment com a ofensius fes-los servir només quan no hi hagi més remei.

37. Sou mals lectors de diaris, i especialment ho ignoreu gairebé tot sobre política internacional. Tanmateix, si viatgeu, és molt útil saber com funcionen els règims polítics dels països que visiteu. Llegir prèviament una bona guia és utilíssim. Recordeu que el món no s'acaba a la vostra frontera.

38. La migdiada és una pràctica sovint aconsellable, però no sempre exportable. Defensar-la com una panacea de la salut contrasta amb el teu nivell de colesterol i la teva pressió arterial.

39. Quan vols presumir de tolerant, sols fer servir una frase feta que no és l'adient: «Pues hace usted muy bien». Per exemple: —Sóc homosexual- —jPues hace usted muy bien! . O bé: —Sóc vegetarià. —jPues hace usted muy bien! O: —Sóc català. —jPues hace usted muy bien! Aquesta expressió, com si donessis permís al teu interlocutor, revela intransigència disfressada de tolerància.

40. Si ets home i un desconegut s'adreça a la teva parella femenina no cal que t'hi abraonis a defensar-la: potser només està preguntant-li l'hora.

41. Els escuradents s'utilitzen a molts països; a la majoria, si no són a la vista i en demanes al cambrer, te'ls facilitaran. Furga’t el queixal amb discreció. Però el que NO pots fer és mantenir tot el dia l‟escuradents penjant en la boca.

42. Els viatges serveixen per fruir, conèixer altres cultures i entendre que el món és molt variat. Viatjar exclusivament per comprar coses i malbaratar el teu temps en magatzems i mercats és una veritable llàstima. És possible que et faci molta il·lusió ensenyar els teus «trofeus» als amics (això és de París, això altre de Gal·les i això ho vaig comprar a Tòquio...), però això no és viatjar: val més que passis tot un dia al Corte Inglés que tinguis més a prop.

43. Perdona una intimitat: t'has adonat que és freqüent que et rasquis els collons en públic? És una pràctica exclusivament espanyola. I fa molt lleig.

44. Quan conversis amb algú, és una pèrdua de temps que intentis convèncer el teu interlocutor que la teva opinió és la bona. És molt més aconsellable que, tot i dissentir, acceptis que hi ha punts de vista altres que el teu. Les discussions amb espanyols es fan pesades per aquest motiu.

45. Les criatures molesten, no en tingueu cap dubte. L'educació tolerant de què feu gala no inclou emprenyar tothom amb les facècies dels vostres fills. És enervant per a qualsevol comensal d'un restaurant que tot de sobte se li atansin uns nens o nenes que el miren menjar. Si estàs amb uns amics, la intervenció impertinent i continuada dels teus fills destrueix el plaer de la tertúlia. De debò: ensenya'ls a comportar-se. Les criatures d'arreu del món tenen una enorme facilitat per aprendre.

46. Presumir—i exagerar— les teves gestes amoroses és sempre interpretat com un senyal d'inseguretat. No en parlis tant, no siguis ingenu: no et creurà ningú.

47. La gelosia és una passió universal. Però també és universal que cal dissimular-la. Ser possessiu amb la teva parella és un senyal inequívoc de la teva espanyolitat. I fa antic.

48. Quan viatges, si sents que algú parla espanyol, no et precipitis a saludar-lo efusivament i a expressar-li la teva solidaritat: potser és una persona antipàtica —n'hi ha a tot arreu— i, a més, no et fa cap falta.

49. Estimada espanyola: si vas al Vaticà, portar peineta i mantilla és una rèmora del passat. No cal que hi vagis amb shorts —no et deixarien entrar—, sinó discretament i sense estridències. Deixa la peineta per a les sarsueles!

50. Portes la foto dels fills a la cartera: no la mostris a la menor ocasió. De ventat: et pots imaginar algú que estigui interessat en la cara dels teus fills?