El podeu llegir a continuació.
PRÒLEG
Em ve de gust publicar el primer volum de les meves Reminiscències del dia, que vaig començar a escriure per primera vegada el 8 de juny de 2010.
Què són aquestes Reminiscències? Són idees, pensaments, que davant fets que passen a la vida em ve l’afany de plasmar-les per escrit. Tracten temes que m’interessen i dels quals hi entenc relativament. Entre ells hi dominen els que afecten al futbol, a la política i a temes de Socials (Geografia i Història bàsicament); també n’hi ha d’altres, d’actualitat o de societat, com molt bé es podrien titular.
D’on he tret el títol? La veritat és que no em va costar massa. Una tarda vaig posar-me a buscar possibles títols i al final en vaig seleccionar tres. A la nit, ja no m’agradava cap dels tres. Vaig deixar-ho córrer fins l’endemà. A la tarda vaig tornar a posar-m’hi. De seguida vaig trobar la paraula adient, que a mi m’agradava, encara que considerava que potser no agradaria als altres.
Buscava una paraula que aportés la idea de treure de dins alguna cosa que t’ha passat o que t’ha preocupat durant el dia o a les jornades anteriors. Com abocar els pensaments que tens, com tirar cap a fora les escurries de la vida. Així em va venir el mot Reminiscències.
Si busquem el significat de reminiscència trobem: record d’una cosa quasi oblidada; allò que sobreviu d’una cosa i serveix per a recordar-la (Diccionari de la Llengua Catalana, IEC, 1995). S’avenia molt a allò que cercava. A més, era una paraula diferent i prou musical. I la vaig completar amb allò que jo volia fer: Reminiscències del dia.
La idea d’escriure-les va sorgir dels comentaris que realitzava en el meu Facebook. Allà hi anava escrivint coses, cada vegada més llargues i sovintejades. Aleshores un alumne antic meu (de feia uns cinc anys, més o menys) i el meu fill em van dir que els interessava llegir els meus comentaris, però pel Facebook no anava prou bé. Eren de mal llegir, els havia de posar en diversos comentaris i eren de mal seguir. Finalment, després d’una quinzena de dies de parlar-ne, vaig decidir tirar endavant aquest blog (del gmail).
Al llarg d’aquest poc més de mig any (de primers de juny a finals de desembre del 2010) he escrit 58 posts. He estat una mica irregular, constant, però alhora inconstant. M’explico. Vaig començar fort; en 24 dies de juny en vaig fer 23; al juliol només 15 (vaig baixar molt ja a la segona quinzena, després del Mundial i d’anar a treballar al Miryam); i a l’agost només en vaig escriure un i no massa treballat. Aleshores el vaig tenir uns mesos aturat; podem dir agost, setembre, octubre i novembre sense escriure massa comentaris. Quatre mesos amb només cinc comentaris; en canvi en tres (juny, juliol, desembre), més de cinquanta.
Els temes que es tracten en aquestes Reminiscències són diversificats, però tampoc tant. Així, n’hi ha hagut uns 21 de temàtica política, 17 de futbolística; de temes de Socials, uns 15 (7 d’història, 4 de geografia i 4 d’art) i 5 de societat. M’agradaria haver tocat altres temes, però ben segur que aquests són els que m’interessen més i els conec més bé. Els escric quan em venen de gust i estic motivat per tractar aquell tema que exposo. No em vull crear una obligació i una responsabilitat, sinó gaudir d’escriure i exposar temes que hi entengui i dels quals vulguir exposar per escrit.
Quan vaig començar la redacció d’aquestes Reminiscències només volia deixar constància d’unes reflexions, d’uns pensaments, sobre uns temes concrets, vius i que podien interessar a les persones del meu entorn. Ha estat ara, al mes de desembre de 2010, que he ampliat horitzons i en vull fer una petita crònica dels fets i temes que ens envolten i que ens poden interessar. Deixar-ne constància per escrit i que quedi per a la posterioritat per a aquells qui vulguin consultar-ho.
Tot sovint, va passant el temps i anem oblidant aquells fets, aquells esdeveniments, que ens van colpir i que van ser motiu d’interès. Aleshores, amb el pas dels mesos i dels anys, la memòria es relaxa i perdem la noció (o una part) de com va anar tot allò. D’aquesta manera, en exposar-lo per escrit, en deixem memòria exacta per poder consultar quan en l’esdevenidor tinguem dubtes o no recodem ben bé allò que va passar o n’hem oblidat els detalls i les dates. Cosa que passa més sovint d’allò que hom creu.
En aquest llibret a les Reminiscències hi afegit els comentaris que s’hi han fet quan ha estat així. Crec que hi afegeixen unes notes de color i de vida prou interessants i que completen la temàtica.
He agrupat els diversos posts per ordre cronològic, però a la inversa. He començat per als més recents i he acabat amb els més llunyanys en el temps. Hagués estat més bé fer-ho a la inversa: començar pels més antics per acabar amb els més recents. Haig de reconèixer que ho fet per comoditat. M’ha estat més fàcil copiar-ho així d’internet i enganxar-ho tal qual en el word. Potser, en una altra edició, ho faré millor. Ja es veurà.
Hi ha posts que són totalment personals, d’altres també en un percentatge elevat i n’hi ha que menys, i alguns sense cap mèrit ja que no hi ha cap aportació personal meva. Aquests darrers, no pas gaires, hi són perquè en aquell moment, per alguna causa poru especial, vaig tenir el desig d’exposar-les en el meu Blog.
Al juny del 2011 o al final de l’any en faré un segon volum, sí és que he continuant escrivint. Fins aleshores, a reveure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada