L'Escala, un poble mariner

Recollint informació de diverses fonts, podem dir que l’Escala és un municipi de l’Alt Empordà, situat a la costa, des del grauet d’Empúries (antiga gola del riu Fluvià), al sud del golf de Roses, fins al promontori del Montgó, al sector septentrional del massís del Montgrí. Al 2010, segons els censos oficials, el municipi de l’Escala ocupava 16,41 km² i tenia una població de 10.387 habitants.
El terme municipal comprèn la vila de l’Escala, cap de municipi, població relativament recent (s. XVIII), nascuda d’un antic barri pescador, i el poble de Sant Martí d’Empúries (la primitiva parròquia del lloc), al costat de les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, fundació grega i després colònia romana, seu episcopal visigòtica i primitiva capital del comtat d’Empúries. Comprèn també el petit poble de Cinclaus i els veïnats de les Corts, Vilanera i els Recs.

Inicia la costa pel sud el promontori de Montgó (96 m), que tancada pel nord la cala homònima (del terme de Torroella) i cau espadat damunt la mar i continua vers ponent primer per un sector escarpat i rocós, amb coves, fins a la punta de la Clota Grossa, que tanca la cala de Riells, el punt més engolfat del sector; a ponent de la punta s’ha construït fa uns quants anys un port esportiu i de pesca, ampliat darrerament. Segueix en direcció nord la costa, molt urbanitzada, fins a arribar a la vila de l’Escala, amb el petit port natural o cala encarada al nord i protegida en part per l’illot rocós dit el Cargol. Passada la vila, comença la llarga platja del golf de Roses; entre les desembocadures antigues del Ter (al nord de la vila) i el Fluvià, hi ha les platges de les Muscleres i el promontori on es troba l’antiga ciutat d’Empúries.

Són planers els terrenys actuals entre els antics cursos dels rius, actualment convertits en el rec del Molí (Ter) i el Riuet (Fluvià); altres recs i canals drenen aquesta zona. Aquestes terres baixes ocupen espais que en alguns indrets han estat coberts per la mar (l’antic port d’Empúries) o per estanys després omplerts per terres d’al·luvió (els estanys de Bellcaire i d’Albons arribaven al sud-oest del terme). A migdia i llevant els darrers contraforts del massís calcari de Montgrí, divisòria natural entre les dues comarques empordaneses, accidenten el territori. L’arena portada per la tramuntana des del platjar del golf ha format dunes en diversos indrets que han estat fixades per pins (era molt coneguda la muntanya de sorra, o dunes, d’El Puig, avui desapareguda, que canviava sovint de lloc per l’acció dels vents).

L’agricultura ocupa 512 ha, repartides per un igual entre secà i regadiu, a més de 10 ha de pastures permanents i 25 de terreny forestal. L’explotació ramadera es dedica bàsicament a la cria del bestiar oví , seguit del porcí i el boví en menor grau.
L’activitat econòmica bàsica ha estat la pesca. La manca d’un bon port ben resguardat dels temporals fins a temps recents (el port esportiu i pescador de la Clota Grossa és del 1968) ha donat lloc a un tipus de pesca d’embarcació relativament petita (hom les varava a la platja), com les teranyines i els llaguts. Els pescadors s’agrupen en una confraria i s’han especialitzat de temps en el peix blau (sardina, verat, seitó). Hom celebra diàriament la subhasta al moll de pesca. Té una gran tradició l’elaboració d’anxoves.

Quant a la indústria, destaca l’increment notable del sector de la construcció a partir del turisme, que ha esdevingut el sector més important, seguides de les d’alimentació, la fusta, el metall i el tèxtil, més minoritàries. El sector de serveis ocupa globalment la meitat de la població activa. El mercat setmanal se celebra el diumenge, a la plaça Víctor Català. També és important el mercat del diumenge al Passeig, que ha tingut diverses ubicacions i on es ven de tot, però principalment peces de roba.
El turisme ha esdevingut l’activitat primordial i ha provocat una transformació considerable de la vila i el terme. A l’estiu hom calcula que la població passa de 50.000 persones. L’atracció dels descobriments arqueològics va motivar aviat un incipient turisme (un dels hotels més antics és l’Hotel Empúries, prop de les ruïnes). L’Escala s’ha convertit també amb un important centre gastronòmic, amb una sèrie de restaurants que s’han fet molt coneguts a la comarca per l’elaboració que han fet del peix i marisc frescos. Hi ha també un club nàutic que disposa de 957 punts d'amarratge per a embarcacions de 25 metres d'eslora.

HISTÒRIA LOCAL (extret de la web de l'Ajuntament de l'Escala)

L'Escala conté en el seu terme municipal les ruïnes d'Empúries, porta d'entrada de la cultura i civilitzacions grecoromanes a la Península Ibèrica a partir del segle VI a.C. El territori, poblat des de la Prehistòria, va rebre l'impacte d'una cultura superior que transformaria de soca-rel els seus fonaments.
Un segle després de la desaparició de la casa comtal d'Empúries -segons Pella i Porgas-, a mitjan s.XV, i prop del que fou la primera capital, un petit barri de pescadors començava a expandir-se mercès a l'impuls de comerç marítim.
L'Escala comença a aparèixer en els textos escrits a partir del segle XVI com un petit port de pesca i cabotatge depenent de la veïna vila d'Empúries. La seva utilització com a port, però, és força més remota. El seu nom -del llatí Scala-, que fou molt comú a tota l'àrea mediterrània, designa un port o moll, refugi habitual d'embarcacions. La dependència envers Empúries s'anirà capgirant durant els segles XVII i XVIII en benefici de l'Escala. L'any 1680 els veïns del "Port de l'Escala de la vila d'Empúries" -que ja formen un barri de 80 habitants- aconsegueixen tenir església pròpia, i el 1766 l'Escala esdevé vila i cap de municipi.

La causa principal és l'extraordinari creixement demogràfic -de 390 habitants el 1718, passa a 1.383 el 1787-, afavorit per una immigració comarcal molt elevada, atreta pels llocs de treball que generen la duana marítima - l'Alfolí de la sal-, la pesca, les drassanes, la salaó d'anxova i sardina, el conreu de l'arròs i de la vinya, l'exportació de vi i els oficis que es van creant a redós de l'activitat industrial. És el que farà apuntar en el seu diari al viatger Zamora el 1789: "Sus vecinos trabajan en todos ramos, ganan buenos jornales y no hay pobres".
El cens de 1806 dóna 1.600 habitants. El de 1857, 2.574, i el de 1877, només 2.607 habitants, a causa de la mortalitat provocada per les epidèmies produïdes pel conreu de l'arròs i el còlera. L'economia s'anirà mantenint, fins ben entrat el segle XX, bàsicament dedicada a la pesca i el conreu de la vinya, amb una població que oscil·larà, fins al 1960, al voltant dels 2.500 habitants.

A principi de segle, s'inicia una activitat política i cultural notable: és l'època de l'Ateneu d'Art i Cultura, de l'Ateneu Víctor Català, del Centre Joventut, que faran florir el teatre, les cobles de sardanes, els Jocs Florals... La guerra civil estroncarà tot aquest moviment i l'Escala viurà un dels episodis més tràgics de la seva història: el bombardeig de la vila per part de l'aviació feixista a les acaballes de la guerra, que va provocar una vintena de morts de població civil.
A la dècada dels seixanta un fenomen nou farà donar un tomb a l'economia: el turisme. Les petites indústries locals aniran desapareixent i la mà d'obra omplirà les demandes en la construcció, el comerç i una vella indústria rellançada a partir de la creació de la denominació de qualitat la salaó d'anxova. La població anirà en augment fins als 10.000 habitants actuals, exceptuant els mesos d'estiu, en què sobrepassa els 50.000.

TURISME (extret de la web de l'Ajuntament de l'Escala)

L´Escala és una vila marinera i ofereix diversitat de paisatges marins, des de platges de sorra formades per dunes litorals fins a massissos rocosos i cales abruptes. Aquest paisatge s’emmarca entre el massís del Montgrí i els Aiguamolls de l’Empordà. Destaquem la Cala Montgó, Riells, les típiques platges del nucli antic i les platges d’Empúries.
Els recursos culturals són nombrosos: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, amb les ruïnes d’una ciutat grega i una ciutat romana, Museu de l’Anxova i de la Sal, torre de guaita del Pedró i de Montgó, Cementiri Marí, Sant Martí d’Empúries (conservat com a poble medieval) i tot un seguit de mostres de la tradició de la pesca: el Maram (centre d’interpretació del peix), l’Alfolí de la Sal, els norais per pujar les barques, els monuments a la gent del mar i a la dona del pescadors.
L’Escala és coneguda també per la seva gastronomia, sobretot per les Anxoves de l’Escala, conservades amb mètodes ancestrals i que fan que la visita a una de les fàbriques d’anxova sigui molt recomanable.
Destaquem també importants actes lúdics que se celebren al llarg de tot l’any: el Triumvirat Mediterrani, la Marató d’Empúries, l’aplec de la sardana, la festa de la Mare de Déu del Carme, el Portalblau, la Festa de la Sal, la Festa de l’Anxova i les Jornades Gastronòmiques del Suquet de Peix.
D’altra banda, l’Escala ofereix també la possibilitat de practicar submarinisme, rutes en bicicleta i rutes de senderisme entre altres activitats esportives, aquàtiques i d’oci.