El Consell de Ministres del divendres 26 d’agost va aprovar una sèrie de retocs en matèria laboral destinats a fomentar essencialment l’ocupació juvenil en una minireforma que no convenç ni sindicats ni patronals. En matèria laboral, novament, el Govern ha optat per continuar amb la política de pedaços per fer front a l’enorme problema de l’atur.
El portaveu del Govern i ministre de Foment, que va participar a la roda de premsa que va tenir lloc després del Consell de Ministres juntament amb el titular de Treball, Valeriano Gómez, va rebutjar que l’adopció d’aquestes mesures fos el resultat d’una carta del Banc Central al Govern espanyol. Sí que va admetre que hi ha hagut “recomanacions” en les reunions mantingudes a l’estiu.
Blanco va justificar les mesures de reforma laboral en què “la bombolla immobiliària ha deixat molts joves sense formació i sense ocupació”. Però Valeriano Gómez va ser qui més va insistir. Va afirmar que un de cada tres aturats són joves menors de 30 anys, que la taxa d’atur entre joves de menys de 25 anys arriba al 46,1 % -el doble que la mitjana- i que 700.000 joves menors de 25 anys no tenen el títol de secundària obligatori. I va concloure amb una frase lapidària que resumeix la seva posició: “El Govern s’estima més un temporal que no pas un aturat”.
Tal com el mateix dia explicava Roberto Pereira, expert en temes econòmics del Col.legi d’Economistes, “es tracta de cafè per a tothom [que no disgusti gaire ni patronal ni sindicats], però que no respon a la demanda real del mercat i no resol les peticions en matèria laboral que ha efectuat l’FMI, la Unió Europea o el Banc d’Espanya”.
Aquestes són les novetats principals de la nova legislació.
Contracte per a joves sense estudis. Les pimes s’estalviaran el 100 % de la Seguretat Social.
Les pimes que contractin joves d’entre 16 i 25 anys sense qualificació professional (és a dir, que no disposin del títol d’ESO, de formació professional o certificat de professionalitat) amb el nou contracte d’aprenentatge estaran exemptes de pagar la Seguretat Social. La reducció serà del 75 % per a empreses de més de 250 treballadors. Fins el 31 de desembre del 2013 es podran beneficiar d’aquesta modalitat de contracte joves de fins a 30 anys.El contracte podrà durar d’un a dos anys, extensible a tres. Fins ara, el termini mínim eren de sis mesos. El contractat dedicarà el 75 % del temps a treballar i el 25 % a formar-se. Cobrarà en la mateixa proporció. Fins ara només es dedicava el 15 % a formació. El treballador tindrà plens drets laborals i socials. Segon el ministre de Treball, el 2010 només es van signar 100.000 contractes per a joves, davant els 12 milions que es firmen cada any.
El nou contracte està pensat per als joves de 16 a 25 anys, encara que temporalment s’amplia fins a l’edat de 30 anys. Amb això s’intenta propiciar una sortida als 1,6 milions de joves menors de 30 anys que estan a l’atur, dels quals 900.000 amb prou feines tenen algun tipus de qualificació professional.
Aquest contracte de formació i d’aprenentatge, tanmateix, és limitat a només dos anys, la qual cosa impedeix que els joves que s’han començat a formar i a integrar-se a les empreses puguin fer-hi carrera. Aquesta mateixa temporalitat impedeix, també, que els mateixos centres de treball consolidin plans de formació interns i amb futur. El ministre de Treball ha dit que s’ha basat en el model de formació i aprenentatge que regeix a Alemanya; però s’ha quedat a mig camí.
400 euros per a aturats. L’ajuda es prorroga sis mesos.
El Govern allarga sis mesos l’ajuda de 400 euros per a persones a l’atur sense prestació o subsidi. Fins ara, se n’han beneficiat unes 128.000 persones.
Ampliació de la temporalitat. Es permet la concatenació de temporals sense passar a fix.
L’obligatorietat de passar de temporal a fix, establerta a l’article 15.5 de l’Estatut de Treballadors, se suspèn durant dos anys. A la pràctica suposa que ara una persona podrà passar fins a quatre anys encadenant contractes temporals. El Govern considera que val més això que no pas acomiadar-la. Els sindicats pensen que és una manera d’abaratir l’acomiadament, ja que sempre resulta més rendible a les empreses temporals que no pas fixos. Els sindicats (UGT i CC.OO) consideren que la mesura “condemna els joves a la temporalitat i a salaris baixos”.
El Fogasa continuarà pagant. Vuit anys amb acomiadament procedent a partir del 2012.
El Fogasa pagarà fins al 31 de desembre del 2013 vuit dies de salari per acomiadament efectiu. Tot i que a partir de l’1 de gener de 2012 només s’aplicarà en els acomiadaments que es considerin procedents, fins ara també hi entraven els improcedents. La patronal considera que els acomiadaments són declarats improcedents “en la immensa majoria dels casos”.
El Govern ha perdut una altra gran oportunitat, l’última d’aquesta legislatura, d’afrontar les mesures laborals de pes que aquest país necessita. Tanmateix, el PSOE i el PP, de la mateixa manera que han fet per incloure el compromís d’equilibri pressupostari a la Constitució, encara estarien a temps d’intentar pactar les bases d’una reforma laboral en profunditat, que s’adapti als models que funcionin més bé a Europa. No s’hauria d’inventar res sinó només copiar bé. Si el control constitucional de la despesa és important, amb més raó ho és la creació d’ocupació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada