L'agressió de Mourinho a Tito Vilanova.

La tornada de la final de la Supercopa d’Espanya 2011 entre el FC Barcelona i el Reial Madrid al Camp Nou (3-2) va deparar a l’últim minut de l’encontre un espectacle vergonyós i antiesportiu amb una tangana monumental en la qual van participar la majoria de jugadors d’ambdós equips i les respectives banquetes, amb els jugadors que ja havien estat substituïts i els suplents, els cossos tècnics i els seus ajudants. Per la televisió es va poder veure com tots entraven en una disputa que va durar diversos minuts i com s’agafaven i s’empenyien entre ells, com l’Ozil i en Villa es buscaven desesperadament, i com en Mourinho sorprenia per darrere a Tito Vilanova i li posava un dit a l’ull i aquest li responia donant-li una “colleja”.
Durant els dies següents els mitjans de comunicació (ràdio, premsa i televisió) es van fer ressò d’aquest espectacle del final del matx i les seves imatges van donar la volta al món. Tothom va criticar-lo i es va demanar que els òrgans competents (el Comitè de Competició i la Federació Espanyola de Futbol) prenguessin una determinació al respecte i que es sancionés els infractors de l’ordre esportiu.

Una de les persones que va rebre més pels fets i que va ser el blanc de la majoria de les crítiques va ser l’entrenador blanc, el portuguès Jose Mourinho, que va ser pillat in fraganti en la seva agressió al segon entrenador blaugrana Tito Vilanova. El portuguès va ser molt criticat i va patir un gran descrèdit a tot el món, que va poder veure perfectament les imatges de l’agressió, un fet increïble, que potser mai s’havia donat en nivells d’alta competició, especialment entre els grans del futbol espanyol com són el Reial Madrid i el Barça.
A l’Estat espanyol es va demanar una sanció exemplar per a a l'entrenador madridista. El dimarts següent al partit, que és quan es reuneix el Comitè de Competició, es va decidir obrir expedient informatiu a Mourinho i a Tito Vilanova per si les seves accions procedien a una sanció. El president del Comitè de Competició, jutge únic de la final de la Supercopa segons el reglament federatiu, va considerar l'agressió del portuguès com a falta greu i, si procedeix, l'entrenador blanc pot ser sancionat de quatre a deu encontres, que haurà de complir de seguida a la Lliga. L'acció de Tito Vilanova, que va respondre a l’agressió, va ser considerada falta lleu i, com a tal, pot ser sancionat d’un a quatre partits; en cas de ser sancionat, no l’haurà de complir fins que no disputi una altra final de Supercopa, que pot ser l’any vinent o vés a saber quan. Els seus clubs tenen un termini per presentar al•legacions. Sembla que sí, que en presentaran.

El Barça, abans de la decisió del president del Comitè de Competició, a través del seu president Sandro Rosell, havia manifestat que no denunciaria l’agressió de Mourinho i que preferia centrar-se en el futbol i en la final de la Supercopa d’Europa contra el Porto, que es disputarà el proper divendres 26 d’agost a Mònaco.
La directiva del Reial Madrid, que fins aleshores no havia dit res, quan es fa pública la resolució del president del Comitè de Competició d'obrir l'expedient informatiu, emet un comunicat totalment esperpèntic a través de la seva web oficial en el qual acusa al president del Barça de pressionar per tal que el Comitè de Competició prengui una resolució sancionadora pels fets de la tangana de la final, al mateix temps que acusa els jugadors culers, el cos tècnic i els seus ajudants d’insultar i d’agredir als madridistes durant i després del matx en el túnel que mena als vestidors.

Anem per aquests dos darrers punts. El Comitè de Competició és sabut per tothom que no es reuneix fins dimarts, sempre. Segons el comunicat del Reial Madrid, pren la decisió d’obrir expedient l’endemà que el president blaugrana hagués manifestat que calia aturar la crispació, que ells no denunciarien pas a Mourinho i que, si de cas, això era una tasca dels òrgans federatius competents. Totalment tergiversat i intentant enganyar al madridisme i a tothom.
Pel que fa a la segona afirmació és francament ridícula. Primer, qui va agredir als jugadors i al cos tècnic madridistes al túnel dels vestidors? Els jugadors i tècnics del Barça no, car van romandre tota l’estona damunt el terreny de joc per rebre la copa de campions. Segon, si no hi ha imatges ni veus ni so dels suposats insults i agressions blaugranes cap als madridistes és potser perquè no n’hi va haver. Amb tantes televisions i micròfons seguint el partit, les banquetes i la llotja amb els dos presidents és gairebé impossible que, en qualsevol moment, no quedessin enregistrats per algú o altre aquests suposats insults i agressions.

En el comunicat madridista es manifesta que els blaugrana són més “pillos” que els blancs i per això no se’ls ha pogut agafar amb imatges delatores. Amb tants periodistes, càmeres, micròfons i seguidors (que també graven i fotografien allò que volen) seguint l’encontre, si no s’ha trobat, allò que és més segur és que els blaugrana no fessin res en aquest sentit.
Aleshores, de manera subterrània, es comenta per part de la premsa madrilenya que el Barça té controlades les teles per tal que no passin les imatges que els poden fer quedar malament. A veure. Els dos partits van ser retransmesos per TV3 i TVE. Amb la primera, si es vol, es podrien tenir sospites; però amb la segona, no, ans al contrari. TVE històricament sempre ha estat més del Reial Madrid. És més, després del segon partit al Camp Nou, el president del Barcelona va enviar un comunicat a TVE perquè evités en altres ocasions (i segons ell, no era la primera vegada que passava) tergiversar la informació en oferir en les repeticions només les imatges del cop de Vilanova a Mourinho i no l'agressió del portuguès. TVE va reconèixer el seu error i va demanar disculpes, però per la cadena 24 hores i a les quatre de la matinada. Amb això vull deixar clar que mai es podrà acusar TVE de barcelonista i antimadridista, sinó més aviat el contrari.

Per més inri, la directiva del Barça i el seu president no han acusat de res al Reial Madrid i han preferit mantenir-se al marge d’aquestes disputes. Dos jugadors del Barça, Xavi i Piqué, sí que han fet comentaris al respecte; però la directiva, no.
En canvi, és la directiva del Reial Madrid qui, en aquest comunicat a la web oficial del club, acusa als jugadors i cos tècnic del Barça d’agredir als del Madrid i al president blaugrana de pressionar per tal que se sancioni en Mourinho. És novament el Reial Madrid qui acusa públicament al Barça, una vegada més. Recordem que, a la temporada passada, ja l’havia acusat de dòping (encara que mai van voler reconèixer-ho) i havia denunciat a alguns jugadors blaugranes davant la UEFA per tal que fossin sancionats i no poguessin jugar la final de la Champions. Si el Barça aleshores hagués volgut, hagués pogut denunciar també les accions violentes i antiesportives d’alguns dels jugadors madridistes, de les quals hi havia prou imatges i ben clares. I no va fer-ho. Amb tot això vull deixar clar que l’agressor és el Reial Madrid; això tothom ho té ben clar, menys la majoria de madridistes. N’hi ha d’altres que comencen a estar farts d’en Mourinho, de les seves estratègies i de la seva manca d’esportivitat; que no volen que el Madrid practiqui una futbol tan racan i defensiu com va fer en algun dels encontres de la temporada passada contra el Barça; i que no estan gaire d’acord en què els seus jugadors juguin al límit del reglament i que, de tant en tant, l’ultrapassin.

En el darrer enfrontament al Camp Nou, jo vaig veure tres accions dels jugadors blancs clarament sancionadores d’expulsió i sense cap discussió. La primera, i la més clara, l’entrada de Sergio Ramos a Adriano. La segona, la falta de Pepe a Piqué, a l’àrea madridista, a la sortida d’un córner, que hagués suposat la segona targeta groga per al central portuguès. Crec que l’àrbitre no la va voler sancionar perquè era penal i expulsió i va preferir no posar-se en un merder. Crec que la devia veure clarament perquè en Pepe va ser bastant persistent en la seva agafada al coll de Piqué. Aleshores el marcador estava 2-1 a favor del Barça i, si l’assenyala, l’encontre restava gairebé decidit, car si el Barça marcava el gol es posava 3-1 i el Madrid es quedava en deu jugadors.
La tercera acció clara d’expulsió va ser l’entrada de Marcelo a Cesc, que l’àrbitre sí que va sancionar i va expulsar justament el madridista.

El mateix dimarts que es va fer públic el comentari a la web del Reial Madrid, en Mourinho va penjar-hi el seu, en el qual es disculpava davant els aficionats madridistes per la seva acció al Camp Nou. Tanmateix, l’entrenador portuguès només va demanar disculpes al madridisme i no a Vilanova i a tothom en general. Si tu reconeixes que no has actuat correctament i vols demanar disculpes, has de fer-ho amb tothom. Si vols després acuses els altres de què es van portar molt malament i que et van donar prou motius per actuar d’aquella manera. Però excusa’t i demana perdó a tothom, no només als aficionats del teu club. Ah! I demanar perdó no va pas fer-ho, només va demanar disculpes. El seu orgull no li devia permetre demanar-lo ni tampoc disculpar-se davant tothom i a Tito Vilanova en particular.
En aquest comunicat Mourinho també acusa els jugadors i tècnics culers de tapar-se la boca quan parlen i de ser uns hipòcrites. La imatge de tapar-se la boca quan un parla, la que surt i s’ha difós més pels mitjans de comunicació i especialment per les televisions quan retransmeteixen els encontres en directe és justament la seva quan parla amb el seu segon entrenador, Aitor Karanka, a la banqueta del Reial Madrid. És veu molt sovint Mourinho fent-ho. En canvi, a en Guardiola i a en Tito Vilanova no se’ls ha agafat gairebé mai tapant-se la boca quan es comuniquen entre ells dos durant un partit.

Alguns aficionats madridistes s’han mostrat indignats pel fet que Mourinho s’hagi atorgat ell mateix el paper de judicar qui és un bon madridista i qui no ho és. Consideren que una persona que ha arribat al club ara fa un any escàs no es pot atorgar aquest paper i dir a un madridista de pro de molts anys de fidelitat al club que és un mal madridista simplement perquè no el recolza. Consideren que un any és massa poc com per identificar-se amb el club i donar lliçons de madridisme; que Mourinho és un professional del futbol i que cobra, i molt, per la seva tasca i que, quan acabi el seu contracte o simplement se’n vagi, abandonarà el Reial Madrid per sempre, tal com ha fet amb els altres clubs on ha estat. Vaja, que consideren que en Mou no sent els colors i l'escut madridistes perquè porta poc temps en el club i que només és un professional que va allà a on el paguen més. Altres consideren que, si no triomfa en els seus objectius i no guanya títols, no complirà els quatre anys de contracte i que pot sortir del Madrid l’any que ve o l’altre.

Per últim, el show que es va muntar sobre si en Mou pensava abandonar la banqueta del Reial Madrid o no, i el mòbil abandonat del seu portaveu i amic Eladio Paramés. Tanmateix, com ha estat un afer tan esperpèntic i que tampoc ha restat gaire clar, malgrat que des de Madrid es digui que sí, no emetré cap opinió sobre el tema. No obstant, en tinc els meus dubtes. No sé si les companyies telefòniques donen el número del mòbil que s’ha de donat de baixa a un altre abonat d’una manera tan ràpida com s'hauria fet en aquest cas.