En aquesta ocasió el Madrid era el favorit mercès a l’excel•lent trajectòria que portava: quinze victòries consecutives (nou a la Lliga i sis a la Champions) i un bagatge de tres punts d’avantatge sobre el seu immediat seguidor, el Barça, però amb un partit menys (que en cas de guanyar-lo, davant el Sevilla, al Sánchez Pizjuán, serien sis punts). Els blaugranes només tenien a favor les estadístiques (els excel•lents resultats de Guardiola al Bernabeu en les tres darreres temporades, on en cinc encontres mai havia perdut) i la solvència d’un equip campió (ha guanyat dotze dels quinze títols que ha disputat els tres darrers anys), amb un gran futbol reconegut a tot el món.
Aquesta vegada semblava que els madridistes s’imposarien als blaugranes. Arribaven a l’enfrontament totalment eufòrics, com a líders de la Lliga i avalats per uns excel•lents resultats: 12 partits guanyats, d’ells nou de consecutius, amb 49 gols a favor i 10 en contra. I a la Champions, sis victòries en la fase prèvia, amb 19 gols a favor i 2 en contra.
El Barça arribava al Bernabeu lleugerament deprimit i amb dubtes per part de l’afició. A més, era un partit complicat i arriscat ja que en cas de perdre permetria al Madrid agafar un avantatge de nou punts a la Lliga, que el col•locarien ja com a clar favorit. Al mateix temps, un resultat advers podia complicar el seu futur tant a la competició espanyola com en el Mundial de Clubs que es disputava la setmana següent al Japó.
L’encontre va començar amb un avantatge madridista abans de complir-se el primer minut de joc. Una errada important de Valdés, que va cedir la pilota a Di Maria a la frontal de l’àrea, va permetre a Benzema marcar el primer gol per al Reial Madrid (1-0). Va ser un gol totalment afortunat, sense que cap dels dos equips encara estigués aposentat sobre el terreny de joc i haguessin mostrat les seves armes. A més de l’errada garrafal de Valdés, va haver-hi el rebot del xut d’Ozil en Busquets que va permetre que la pilota quedés totalment a l’abast de Benzema, habilitat per Piqué que no va sortir endavant com la resta dels defensors culers per deixar en fora de joc al francès.
El resultat, als 22 segons d’iniciar-se el matx, afavoria totalment al joc del Madrid i la seva tàctica favorita: el contraatac. Tanmateix, els locals es van anar diluent i els visitants van anar creixent a mesura que transcorrien els minuts i especialment a la segona part, després del segon gol de Xavi, al minut set de la reanudació. El Reial Madrid va tenir poques ocasions de gol (només dues de Cristiano, bastant desafortunat en ambdós remats, perquè l'altra, la de Kakà, no es pot comptar com a tal ja que va ser un mal xut del brasiler amb la seva esquerra, al cos de Valdés, que només el desencert del porter blaugrana va convertir en ocasió).
El Barça, per la seva banda, va tenir ocasions més clares de gol. La més propícia va ser la de Messi, a la primera part, encara amb 1-0 al marcador, en què, després que Sergio Ramos perdés el control de la pilota en relliscar, l’argentí es va presentar sol davant Casillas, que li va desviar l’esfèrica quan aquesta semblava colar-se ja a la porteria madridista. Poc després, una altra excel•lent jugada de Messi, en la qual es va escapolir dels seus marcadors desesperats, va deixar Alexis sol davant Casillas i el xilè va batre el porter madridista d’un xut ras i ajustat al pal (1-1).
En començar la segona part, al minut 7, una bona jugada del Barça en l’àrea madridista, va permetre una forta voleia de Xavi, que va rebotre en Marcelo i va despistar Casillas, que, malgrat els seus esforços, no va poder evitar que l'esfèrica es colés a la porteria després de tocar al pal i el Barça s’avancés en el marcador (1-2).
A partir d’aquest moment, la superioritat culer cada cop va ser més palesa i l'equip blaugrana va començar a trepitjar sovint l'àrea rival, fins que Cesc va ampliar l’avantatge a 1-3, amb un excel•lent remat de cap en planxa a passada d’Alves. El Madrid va acabar fos, va deixar de fer la pressió i la darrera mitja hora de l’encontre va ser un festival blaugrana, durant el qual els visitants van donar un veritable bany de joc als locals, tal com va manifestar el president Sandro Rosell en finalitzar el matx.
Vist com va anar tot plegat, es pot considerar el resultat curt per als mèrits blaugranes. Penso que 1-4 o 1-5 hagués estat un resultat més just. S’ha de pensar que, malgrat que el segon gol de Xavi fos afortunat i l’ocasió de Messi a la primera part va ser després d’una relliscada de Ramos, les ocasions del Madrid van ser poques i acompanyades de la fortuna.
El gol madridista ja l’hem comentat, totalment afortunat per diverses circumstàncies: errada de Valdés, rebot amb en Busquets i badada de Piqué. En la primera ocasió de Cristiano és un jugador blaugrana que li cedeix la pilota a la frontal de l’àrea perquè el portuguès xuti molt desviat. La segona ocasió de Cristiano, el remat de cap prop de la porteria, ja a la segona part i amb 1-2 al marcador, és una acció a pilota aturada en què la defensa blaugrana deixa tres madridistes sols davant Valdés perquè rematin. Ja he comentat que l’altra ocasió madridista, la de Kakà, no es pot considerar com a tal ja que és un mal xut del brasiler, massa escorat i amb la seva cama dolenta, i que efectua sobre el cos del porter blaugrana.
Per part blaugrana, tenim, a més dels tres gols, l’ocasió de Messi a la primera part, una d’Alexis a la segona i dues de consecutives d’Iniesta. A més, s’ha de comptar una falta de Cristiano, a les mans de Valdés, i una altra de Xavi, ben aturada per Casillas.
Però és que allò que va passar és que el Barça es va apoderar de la pilota i del joc a la darrera mitja hora i es va plantar tantes vegades com va voler a l’àrea de Casillas, amb un Iniesta genial i un Alves sempre desmarcat a la banda dreta. Si el brasiler hagués estat més afortunat en les seves centrades i en el seu joc i hagués aprofitat més la seva solitud, la desfeta madridista hagués pogut ser enorme.
En aquesta ocasió, i una vegada més, Guardiola va superar a Mourinho en la tàctica a emprar. Davant les dificultats que tenia l’equip blaugrana per imposar-se i amb el marcador en contra, va passar a jugar amb una defensa de tres (al mateix Bernabeu!!!), amb Puyol per la dreta (que va estar incommensurable), Piqué pel mig i Abidal per l’esquerra, amb l’Alves al centre del camp, per la dreta, fent el passadís i oferint-se a la passada i fent una gran tasca d’equip.
Amb la posició avançada d'Alves, a més de donar una opció més de passada al mig del camp i ampliar el joc a les bandes, va aconseguir desactivar Marcelo, una de les armes ofensives de l'equip de Mourinho per la banda esquerra. Marcelo es va haver d'ocupar d'Alves i no va pujar com sol fer-ho i sorprendre la defensa contrària.
L’altre gran encert de Guardiola va ser la posició d’Alexis com a fals davanter centre per fixar la defensa contrària, especialment els dos centrals (Pepe i Ramos), que no van poder seguir així a Messi. Villa és un jugador diferent, potser més fi i més golejador, però l'asturià no hagués complert amb aquesta tasca de la manera que va fer-ho el xilè. A més d'oferir la lluita i el coratge que atresora, Alexis va marcar un excel•lent gol, el primer, que permetia neutralitzar l’avantatge blanca i va oferir un recital de pressió i de desmarcatge, tenint sempre ocupats els dos centrals merengues.
D’aquesta manera, Guardiola pretenia alliberar Messi i que pogués intervenir més en el joc, sense la pressió de Pepe i Ramos damunt seu. Vam poder veure l’argentí, en el primer període, tocant la pilota, intervenint molt en el joc, treballant per a l’equip i en posicions no gaire habituals en ell. És allò que perseguia Guardiola amb aquest canvi tàctic. Encara que Messi no marqués, va quallar una gran actuació i juntament amb Iniesta van ser els millors jugadors blaugranes.
El Barça no es va acabar imposant per joc al Madrid fins que no va aparèixer Iniesta. Cert que els canvis tàctics introduïts per l’entrenador blaugrana (comentats anteriorment) van ser claus, però no va ser fins el segon gol blaugrana i les jugades d’Iniesta que la superioritat no es va fer clara. I és que el Barça actual necessita del manxec com l’aigua que beu: el joc fi i entre línies del de Fuentealbilla serveix per donar la superioritat al mig del camp i trencar la defensa rival.
Xavi seria l’arquitecte del Barça actual, el que porta la manilla de l’equip i el que marca el temps, però té un joc massa pla i previsible. El Barça el necessita i és clau per al conjunt, però qui trenquen la defensa rival són Messi i Iniesta, enguany ajudats per Cesc. Quin bon partit del d’Arenys! Li va costar bastant entrar en l’encontre, però a la segona part va millorar i va aconseguir un gran gol, bonic, d’una excel•lent rematada de cap en planxa, després d’una passada bestial de rosca d’Alves, al qual havia habilitat Messi en una bona acció.
Després de la victòria blaugrana, el Barça es col•loca líder de la Lliga, empatat a punts amb el Reial Madrid, això sí, amb un partit més. Si el Madrid, a la jornada del cap de setmana vinent, guanya al Sánchez Pizjuán tornarà a ser líder amb tres punts d’avantatge i amb els mateixos partits que els blaugrana.
El Barça no es va acabar imposant per joc al Madrid fins que no va aparèixer Iniesta. Cert que els canvis tàctics introduïts per l’entrenador blaugrana (comentats anteriorment) van ser claus, però no va ser fins el segon gol blaugrana i les jugades d’Iniesta que la superioritat no es va fer clara. I és que el Barça actual necessita del manxec com l’aigua que beu: el joc fi i entre línies del de Fuentealbilla serveix per donar la superioritat al mig del camp i trencar la defensa rival.
Xavi seria l’arquitecte del Barça actual, el que porta la manilla de l’equip i el que marca el temps, però té un joc massa pla i previsible. El Barça el necessita i és clau per al conjunt, però qui trenquen la defensa rival són Messi i Iniesta, enguany ajudats per Cesc. Quin bon partit del d’Arenys! Li va costar bastant entrar en l’encontre, però a la segona part va millorar i va aconseguir un gran gol, bonic, d’una excel•lent rematada de cap en planxa, després d’una passada bestial de rosca d’Alves, al qual havia habilitat Messi en una bona acció.
Després de la victòria blaugrana, el Barça es col•loca líder de la Lliga, empatat a punts amb el Reial Madrid, això sí, amb un partit més. Si el Madrid, a la jornada del cap de setmana vinent, guanya al Sánchez Pizjuán tornarà a ser líder amb tres punts d’avantatge i amb els mateixos partits que els blaugrana.
Tanmateix, la Lliga ha donat un nou gir i ara el clar favorit per guanyar-la és el Barça. La seva superioritat en el joc i el fet que el Madrid no fes gairebé res al Bernabeu atorga a la victòria blaugrana una altra dimensió i enfonsa novament als madridistes en les seves misèries i veu com el seu maxim rival continua superant-lo sempre que s’enfronten. Pot acabar sent traumàtic per al madridisme.
Per la seva banda, el Barça confirma les seves aspiracions i que actualment és el millor equip del món. Si enguany guanyés el Mundial de Clubs (dos en tres anys), la Champions (tres en quatre temporades) i la quarta Lliga consecutiva probablement passaria a ser el millor equip de la història del futbol. No s’ha d’oblidar que, a més, la base d’aquest equip (per la manera de jugar i perquè la meitat dels seus components són jugadors culers) és la base de la Selecció espanyola, que ha guanyat el darrer europeu (el del 2008) i el darrer Mundial (2010); i és el màxim favorit per guanyar l’estiu vinent el segon europeu seguit i els tres títols més importants a nivell de seleccions de manera consecutiva.
Pocs equips en la història han aconseguit aquestes fites. Clubs potser sí, però equips formats bàsicament pels mateixos jugadors, no. És un altre dels mèrits dels blaugrana que, tornem-ho a repetir, es poden convertir en el millor equip de la història i els seus jugadors en els millors del món. Ara, per Nadal, Messi pot aconseguir el seu tercer trofeu consecutiu com a millor jugador del món (i cinc vegades consecutives entre els tres millors del planeta) i Xavi ha aconseguit estar tres vegades seguides en el tro dels tres millors. La història continua i encara pot arribar a ser més gran. Aquest equip continua tenint crèdit.
A Madrid els agrada parlar de la possible segona targeta groga a Messi, que no va rebre, i que havia d’haver estat expulsat a la primera part. Per a mi, això no mereix cap discussió; és una tonteria. M’explico.
ResponEliminaMessi rep una targeta groga per protestar a l’àrbitre. Segons fa constar aquest en l’acta de l’encontre Messi protesta i li diu: “Eso es falta. No nos pitas ni una”. I l’àrbitre el sanciona amb targeta groga. Com es pot veure això no és targeta ni és res.
I més en un jugador com Messi, que rep tantes entrades, algunes de molt dures, com es va poder comprovar al llarg d’aquest encontre i en d’altres. Lass, Ramos, Pepe i Coentrao sí que mereixen veure la targeta per alguna entrada terrorífica i no la van veure. Especialment Lass es mereixia l’expulsió, ja a la primera part, per la seva reiteració en les faltes. No va veure cap targeta fins a la segona part; minuts després va ser substituït per Kedhira.
La possible segona targeta de Messi per la seva entrada a Xabi Alonso no mereixeria cap comentari. No és gairebé ni falta, ni molt menys intencionada o perillosa. Per descomptat, no és ni de lluny targeta. Va haver-hi altres entrades madridistes molt més clares de targeta que l’àrbitre no va mostrar ni va tenir intenció de fer-ho.
Així que Messi no mereixia cap targeta en tot el partit. Ni la primera ni la segona. A més, és un jugador impecable en aquest sentit, ja que no sol rebre targetes al llarg del campionat; màxim un parell i normalment per tonteries de l’àrbitre.
Allò que no va agradar és que Cristiano demanés els seus companys que havien d’haver “segat” en Messi en la jugada del primer gol culer. La televisió el va sorprendre fent aquests gestos i aquestes crítiques als seus companys. És sorprenent que ho fes quan dues setmanes abans s’havia queixat de la duresa de l’Atlético de Madrid en l’encontre que havia enfrontat els dos equips.
També Mourinho, que s’havia queixat de les intencions d’alguns jugadors de l’Atlético i havia comentat que aquella manera de jugar no era “agressivitat” sinó una altra cosa, va comentar en la roda de premsa posterior al “clàssic” que un dels seus jugadors no havia anat a totes en la jugada del primer gol blaugrana. Es referia a Xabi Alonso i es queixava que havia d’haver tombat a Messi en la pilota dividida que l’argentí se’n va emportar i va donar a Alexis perquè marqués el gol de l’empat.
Més hipocresia és difícil de trobar. A més, Mou sol acusar Guardiola i els seus ajudants de parlar tapant-se la boca amb la mà perquè des de la televisió no es pugui veure què diuen. Les imatges demostren que qui ho fa sempre és el portuguès amb els seus ajudants. D’en Guardiola gairebé no hi ha imatges al respecte; sempre sol parlar amb els llavis al descobert. En Mourinho, quan està a la banqueta, gairebé mai; sempre ho fa posant-se la mà a la boca.
En el post comento que Guardiola va guanyar la partida a Mourinho en el plantejament de l’encontre i en els canvis tàctics que es van fer durant el seu desenvolupament.
ResponEliminaGuardiola va plantejar bé l’encontre amb la ubicació diferent de Messi i donant la titularitat a Alexis en detriment de Villa. Això donant per suposat que és lògic que jugués Cesc i no Pedro o Villa i Alexis. També la va encertar en el canvi de posició d’Alves i passant a una defensa de tres.
En contrapartida, Mourinho no va saber reaccionar a la superioritat blaugrana i, tal com va passar el famós dia de la “maneta” al Camp Nou (5-0), va deixar l’equip blanc sense respostes ni solucions des de la banqueta. No va fer res per evitar la debacle o no va trobar (idear) la manera de frenar-la.
A més, es va equivocar en l’elecció del seu compatriota, el portuguès Coentrao, com a lateral dret. Es va deixar endur per les seves preferències i per la seva nacionalitat. És un error greu fer jugar un esquerrà tan tancat com és Coentrao de lateral dret. És incomprensible. Hagués estat més lògic continuar amb el seu doble pivot (Alonso i Kedhira) i col•locar a Lass com a lateral dret, posició en la qual es desenvolupa. I si és que volia fer jugar Lass en el pivot, junt amb l’Alonso, tenia l’opció d’Albiol per a marcar Alexis o Villa, depèn de qui jugués.
Es va equivocar totalment i l’actuació del portuguès en el lateral dret, totalment nefasta, va fer ben visible aquest error. I no va saber canviar: Coentrao va jugar tot els minuts de l’encontre en aquesta posició.
Sí que la va encertar en què jugués Benzema i no Higuaín. I és que aquesta temporada el francès està algun punt per damunt de l’argentí. A més de ser l’autor de l’únic gol madridista, va ser el millor del seu equip, juntament amb en Casillas.
Novament Özil i Cristiano van tornar a fracassar en les grans cites. El Barça és massa per aquests dos jugadors, que baixen molt en el seu rendiment quan juguen contra els blaugranes. En canvi, contra l’Osasuna o el Betis, per posar dos equips modestos, solen ser els millors i meravellar a la seva afició amb el seu joc. Özil va ser substituït en iniciar-se la segona part, per la seva inoperància, i Cristiano va ser xiulat al Bernabeu per les seves errades de cara a porteria. A més, va fer palès una vegada més el seu egoisme i no va fer res de meritori durant tot el “clàssic”.