Resultats de les eleccions generals del 20 de novembre de 2011

A les eleccions generals anticipades del 20 de novembre de 2011 el Partit Popular ha obtingut una contundent victòria i ha assolit la majoria absoluta amb un registre de 186 diputats. S’havia pronosticat la victòria del PP i la seva majoria absoluta; només quedava el dubte del nombre de diputats que obtindria. Han estat més que suficients i Rajoy ha batut el record de la majoria absoluta d’Aznar en les eleccions generals del 2000, aleshores amb 183 escons. Tanmateix, la majoria absoluta més gran en unes eleccions espanyoles la va obtenir el PSOE, de Felipe González, el 1982, amb 202 diputats.
El PSOE, segon partit més votat, ha estat el gran derrotat. Dels 169 escons obtinguts a les eleccions anteriors de 2008 ara només han estat 110, amb una pèrdua de 59 diputats. Els socialistes han estat els grans perdedors de les eleccions del 2011, gairebé els únics. I allò que és més important ha estat el nombre de vots perduts, gairebé tres milions i mig, concretament 3.336.774. Per entendre’ns: el PP ha guanyat clarament les eleccions i ha obtingut una majoria absoluta incontestable (ha passat de 154 diputats a 186, o sigui més de 32), però, en nombre de vots no ha augmentat tant, concretament només prop de milió i mig (1.372.037 vots exactament).

Es parlarà molt de la derrota del PSOE i dels seus motius: que si el desgast del govern després de vuit anys en el poder, que si la crisi econòmica, que si les retallades, etc. Però allò que ha perjudicat més els socialistes ha estat la mala gestió que han fet de la crisi econòmica. Primer, no reconeixent-la; després, prenent mesures totalment desencertades; i finalment, portant una política totalment erràtica en els seus intents per controlar-la. L’electorat ha acabat passant factura a Zapatero, al seu govern i al partit socialista.
Algú comentarà que han estat la crisi econòmica i les retallades impulsades pel govern socialista la causa de la seva davallada. Home, tot hi ajuda, però el govern de la Generalitat d’Artur Mas també les ha patit i, en canvi, ha augmentat considerablement el seu nombre de diputats (de 10 a 16) i, per primera vegada, ha guanyat unes eleccions generals a Catalunya, on sempre les havia guanyat el PSC-PSOE. No ha estat, per tant, la crisi econòmica i les retallades la causa del seu fracàs sinó la mala gestió política i econòmica de la crisi.

El tercer partit polític més votat en aquestes eleccions, ja a certa distància del PP i del PSOE, ha estat la coalició catalanista de CiU (amb 16 diputats), amb l’inconvenient que només pot ser votada a Catalunya i no pot ser-ho a la resta de l’Estat espanyol.
I el quart ha estat Izquierda Unida (IU), amb 11 diputats. Proporcionalment és la coalició que ha augmentat més, ja que els dos diputats que havia obtingut el 2008 els ha multiplicat per cinc i ha passat ara a onze escons. Sembla que aquest èxit ha estat en part degut a la davallada del PSOE. El vot d’esquerres espanyol ha anat en part a IU.

Però tampoc cal exagerar: els 905.546 vots obtinguts el 2008 per l’antiga coalició comunista han passat ara a 1.678.850, amb un augment de 773.304 votants. On han anat a parar els altres més de dos milions i mig de vots que ha perdut el PSOE? Els analistes polítics opinen que aquests votants socialistes decebuts es poden haver abstingut en aquestes eleccions.

Mirem ara les dades de l’abstenció a les eleccions del 20 de novembre d'enguany. El percentatge és més alt que les dades de les eleccions del 2008 (del 26,15 % al 28,31 %). Però el nombre d’abstencions és bastant semblant: 9.710.775 ara, al 2011, per les 9.172.740 del 2008 (amb una diferència de 538.035 abstencions més). Això no ajuda a explicar on han anat a parar els vots socialistes desapareguts; segurament ha anat a engruixir els vots d'altres partits i coalicions.

Després de les eleccions del passat diumenge el mapa polític de l’Estat espanyol s’ha tenyit de blau i el Partido Popular ha guanyat gairebé en totes les províncies i autonomies. Tanmateix, a Catalunya i al País Basc, no. La portada del diari català El Punt Avui, que il.lustra aquest post, és ben clara al respecte: el mapa de l’estat espanyol ple de les banderes de color blau clar del PP, menys a Catalunya (colorejada de blau marí) i al País Basc (de color verd), amb uns titulars ben grans i intencionats: Catalunya is not Spain.
El PP ha guanyat a totes les províncies de l'Estat espanyol, menys a les quatre catalanes (on en tres ha triomfat CiU i a la de Barcelona el PSC-PSOE); a dues províncies del Païs Basc, Biscaia i Guipuzkoa, on hi han guanyat el PNB i Amaiur, respectivament); i a la de Sevilla, amb triomf del PSOE.

Els abertzales del País Basc han obtingut un gran resultat electoral en la seva demarcació. Amaiur, la coalició que els representava, ha obtingut set escons i ha estat el cinquè partit més votat a l’Estat espanyol en aquestes eleccions, per davant del PNB, UPiD i d’altres. D'aquesta manera repeteix i millora l'èxit a les eleccions municipals de maig, llavors amb la coalició Bildu.
Curiosament, i al contrari d'allò que succeeix al conjunt d'Espanya, el PP va ser el gran derrotat a Euskadi. Aquí els populars no van poder ni tan sols guanyar els socialistes i van ser la quarta força política més votada. Tanmateix, a Àlaba, feu històric popular de sempre, el PP es va imposar als altres partits i coalicions que es van presentar.

La victòria del PP i del seu líder, Mariano Rajoy, en aquestes eleccions obre un nou cicle en la política espanyola en el qual seran eixos fonamentals la lluita contra la crisi econòmica, la reducció de l’atur i la recuperació de la confiança dels mercats internacionals. De moment, la reacció de les borses europees a la victòria prevista dels populars no ha estat gaire positiva. Es creu que ha estat degut a la inconcreció del programa electoral de Rajoy sobre les mesures a adoptar per tal de fer front a la crisi.
El líder del PP ha fet una campanya electoral molt calculada en la qual el seu objectiu prioritari ha estat no equivocar-se. Sabia que Zapatero i el govern socialista havien fracassat i que perdrien les eleccions. A ell només li calia no errar per assegurar-se la victòria. És per això que en el seu programa electoral no hi figuraven les mesures que adoptaria si formava govern ni en va voler parlar en els seus mítings.

Però, ara caldrà que prengui determinacions i solucions. L’empresa no serà fàcil. És absurd pensar que la crisi econòmica espanyola ha estat per culpa de Zapatero i del seu govern. Els socialistes ho han fet molt malament i sobretot no han sabut gestionar bé la crisi; però d’aquí a pensar que la crisi ha estat per culpa seva hi ha molt de tros. Rajoy, ara, haurà de tirar endavant una tasca difícil i complicada.
De totes maneres, malgrat la majoria absoluta obtinguda al Congrés i al Senat, no ho podrà fer sol. El futur govern espanyol necessitarà complicitats amb altres grups polítics no només per aplanar dificultats sinó, sobretot, per potenciar l’eficàcia de les mesures de reforma i les retallades que haurà d’efectuar sense posar en risc la cohesió social.