Lliga espanyola 2011-12, després de la jornada 12a.

En un post anterior, del dijous 7 de juliol de 2011, comentava el calendari de la Primera Divisió espanyola de futbol que acabava de publicar-se. Feia especial incidència en la importància que tenia la concatenació dels rivals del Real Madrid i del FC Barcelona i en feia diversos comentaris. Aquell que ara m'interessa feia així textualment:

Anem pel primer aspecte. El Reial Madrid, en les primeres sis jornades de cada volta, té rivals flaquets: Athletic (a casa), Saragossa (a fora), Getafe (a casa), Llevant (fora), Racing (fora) i Rayo Vallecano (afora). Això li pot donar un lleuger avantatge que li pot anar molt bé per donar-li ànims, superar el Barça i guanyar la Lliga.
En contra té un final de cada volta complicat: jornada 13a, València (a fora); jornada 14a, Atlético Madrid (a casa); jornada 15a, Sporting (a fora); jornada 16a, Barcelona (a casa); i jornada 17a, Sevilla (a fora). Les darreres dues jornades ja són més fàcils per al club blanc: Granada (a casa) i Mallorca (a fora).
En canvi, el FC Barcelona té sis partits complicats a l’inici de cada volta: Màlaga (a fora), Vila-real (casa), Reial Societat (fora), Osasuna (casa), València (fora), Atlético Madrid (casa); cosa que li pot portar dificultats si no comença fort. (...)
Els darrers encontres del Barça a final de cada volta són relativament fàcils, llevat dels encontres al Santiago Bernabeu i a Sarrià, cosa que el pot ajudar en el seu objectiu: jornada 13a, Saragossa (casa); jornada 14a, Getafe (fora); jornada 15a, Llevant (casa); jornada 16a, Madrid (fora); 17a, Rayo Vallecano (casa); jornada 18a, Espanyol (fora) i jornada 19a, Betis (casa).
Una temporada més els encontres contra el Reial Madrid i l’Espanyol tornen a ser claus en el final de Lliga. Després de tres anys varia l’ordre dels primers. Ara el primer és al Bernabeu (tal com havia demanat repetidament Mourinho durant la temporada passada) i el segon al Camp Nou. No sabem a qui pot ajudar més; suposo que sorgiran opinions per a tots els gustos.

Això es allò que deia ara fa quatre mesos, abans de començar la Lliga. Com està la situació ara mateix, a la jornada dotzena?
En les onze jornades disputades fins ara (la primera es va suspendre per la vaga de futbolistes i es jugarà més endavant), el Reial Madrid ha guanyat nou encontres, n’ha empatat un i ha perdut l'altre; ha fet 39 gols i n’ha rebut 7; i ha aconseguit 28 punts en total, tres més que el Barça en el mateix nombre de partits. A casa ha guanyat els cinc encontres disputats i a fora, de sis, n’ha guanyat quatre i ha empatat i perdut els altres dos.
Per la seva part, el Barça ha guanyat set encontres i ha empatat els altres quatre; no n’ha perdut cap. Ha aconseguit 34 gols i n’ha encaixat sis. Ha sumat 25 punts en total, tres menys que el seu màxim rival. Dels sis encontres jugats a casa, els ha guanyat tots menys un, que va empatar (contra el Sevilla). A fora, n’ha guanyat dos i ha empatat els altres tres.

Amb els comentaris que vam fer aleshores, a l’estiu, abans que la Lliga comencés, vaig dir que el Reial Madrid partia amb un cert avantatge en els primers partits de la competició per la inferior vàlua dels seus rivals. I que a partir de la jornada 13a, la propera, contra el València, el calendari se li enduria, cosa que podia beneficiar el Barça.
Pel que fa al FC Barcelona deia el contrari: que tenia un calendari difícil al començament i més fàcil en la segona meitat de la primera volta. A veure si això serveix per remuntar l’avantatge que ara mateix porten els madrilenys.

Tanmateix, tal com ja s’havia comentat i més o menys tothom sap és que els duels entre ambdós clubs ben segur que acabaran per ser decisius i poden acabar de decidir el campió. En Mourinho estava satisfet que a la primera volta el Reial Madrid-Barça es disputés al Bernabeu. Ara podem comprovar que tenia raó en aquesta apreciació, ja que, en cas d'adjudicar-se els tres punts, li pot donar un avantatge important sobre el seu rival. En canvi, si aquest encontre de la primera volta s'hagués jugat al Camp Nou (amb l’obligació que tindria el Barça de guanyar-lo), podria haver servit molt bé als blaugrana per escurçar diferències i, fins i tot, superar els madridistes.
Jo escrivia aleshores que no sabia a qui podia beneficiar més. Ara, tal com estan les coses, es pot assegurar que beneficia més al Reial Madrid, tal com volia el seu entrenador.

De totes maneres, ambdós equips acabaran jugant contra tots i allò que ara són avantatges, a la segona volta seran inconvenients. Ja es veurà què passarà al final.
Allò que es pot dir ara és que la distància futbolística entre ambdós equips s’ha reduït notablement i que el Reial Madrid té molt més equip i més compensat que altres campanyes; i més regular. Tanmateix, en temporades passades també es va arribar amb molta igualtat a finals de la segona volta, abans del partit al Bernabeu entre el Madrid i el Barça. Concretament, a la temporada 2007-08, la primera Lliga guanyada per Guardiola, si el Madrid de Juande Ramos hagués guanyat el matx s'hagués posat primer i hagués guanyat probablement el campionat. Tanmateix, ja sabeu allò que va passar: exhibició del Barça, 2-6 per als blaugrana i la Lliga per als culers.

Per tant, s'haurà d’esperar al mes de desembre, a la jornada 16a, per saber com va el desenvolupament de la Lliga d'enguany i si es veu quelcom més clar allò que pot passar.
El Barça segueix fidel al seu estil i juga molt bé al futbol, a més de disposar de grans jugadors. Continua sent el favorit. Però s’ha de veure la resposta del Madrid. L’equip madrileny és molt agressiu i molt ràpid, amb una gran picada, encara que és més irregular en el seu futbol. Compta també amb grans jugadors.

Crec que hi ha un aspecte que mereix un comentari. Els equips es consoliden i acaben marcant una gran trajectòria quan tenen un estil definit i una alineació gairebé sempre amb els mateixos noms. A les temporades anteriors, quan va convenir (especialment a les segones voltes), el Barça es va deixar de tonteries i va alinear un onze gairebé sempre amb els mateixos noms (d’una llista de tretze o catorze). Enguany no ho ha fet encara i ha anat canviant molt les alineacions, així com la tàctica i la ubicació dels seus jugadors.

Crec que això ha perjudicat l’equip, però que també el pot beneficiar a la segona volta quan el cansament aflebeixi les cames i les idees dels jugadors.

La temporada passada ja va passar. Si no, recordeu l’estat físic dels jugadors del Barça després de disputar-se els quatre clàssics en pocs dies. Totalment deplorable. Un cop guanyada la Lliga, durant les darreres jornades, Guardiola va haver de donar descans als seus titulars per tenir-los frescos i a punt de cara a la final de la Champions contra el Manchester United el 28 de maig.

Crec que quan el Barça no variï tant la tàctica i la ubicació dels jugadors i comenci a repetir alineacions les coses milloraran notablement. I és que jugar sempre i tots els encontres dóna molta confiança i més compenetració, a més d’implicar totalment els jugadors en el projecte i en el fet de guanyar tots els partits, no importa qui sigui el rival ni les circumstàncies que envolten cada matx.