En el post anterior parlava dels millors jugadors de la història del futbol i de les dificultats que hi havia per fer-ne la selecció. Havia fet quatre llistats de jugadors. En el primer, el més excels, hi figuraven deu jugadors que per la seva llarga trajectòria, per les seves qualitats futbolístiques i pels títols aconseguits, tant a nivell col•lectiu com individual, considerava que havien d’ocupar aquesta posició preeminent en el rànquing i ser considerats els deu millors jugadors de futbol de tots els temps.
Aquesta desena de jugadors els havia classificat i ordenat de l’1 al 10, donant el primer lloc a Pelé, seguit de, per aquest ordre, Di Stéfano, Messi, Cruiff, Garrincha, Puskas, Beckembauer, Zidane, Platini i Van Basten. Alhora manifestava que Messi, encara no en la meitat de la seva carrera esportiva, podia acabar ocupant el primer lloc en el rànquing si persistia en la seva línia actual de rendiment durant diversos anys més. S’ha d’esperar a veure com es va desenvolupant la seva carrera futbolística i què aconsegueix finalment.
Un altre dubte que tenia era decidir entre Garrincha i Puskas per al cinquè lloc. Els dos campionats mundials de Garrincha em van fer decidir pel jugador brasiler. Però l’hongarès Puskas també se’l mereixia. El fet de no haver estat mai campió del món (encara que al 1954 va estar a punt, però Hongria, que era la favorita, va acabar perdent sorprenentment la final contra Alemanya) el va acabar relegant al sisè lloc en aquesta classificació.
Tanmateix, per tenir present la trajectòria i la importància d’aquesta jugador, cal saber que va debutar a la primera divisió hongaresa el 1943 amb setze anys i es va retirar en el Reial Madrid el 1966, amb 38 anys (la darrera temporada només va jugar 8 partits de Lliga). En l’Honved hongarès va jugar des del 1943 al 1956, aconseguit cinc títols de Lliga i sent pixitxi en quatre ocasions. El novembre de 1956, per fugir d’Hongria, va ser sancionat dos anys, fins l’agost de 1958 en què va fitxar pel Reial Madrid, ja amb 31 anys. En l’equip madrileny va guanyar cinc títols de Lliga, 3 Copes d’Europa (i dues finals més perdudes contra el Benfica i l’Inter de Milà) i quatre pixitxis més. Les estadístiques són impressionants. I el nombre de gols també: en 534 partits de Lliga va aconseguir 513 gols (a Hongria 358 gols en 349 encontres); i amb la selecció hongaresa 84 gols en 85 partits. Fins l’aparició de Di Stéfano i Pelé va ser considerat el millor jugador del món.
Un altre dubte que tenia era qui col•locar en setena posició: l’alemany Beckembauer o el francès Zidane. A nivell de seleccions ambdós estan bastant igualats amb un Mundial i una Eurocopa cadascun d’ells; però Beckembauer el supera lleugerament ja que l’alemany ha estat una vegada finalista (1966) i una altra semifinalista (1970), mentre que el francès només ha estat una vegada finalista (2006).
Així mateix Beckembauer va aconseguir amb el Bayern Munich tres Copes d’Europa i quatre Bundesliga, mentre que Zidane només una Champions amb el Reial Madrid i tres Lligues (dues amb la Juventus i una amb el Madrid). A més, Beckembauer ha estat dues vegades Pilota d’Or ((1972 i 1976), dues vegades Pilota de Plata (1974 i 1975) i una de Bronze 1966). Zidane només ha estat una vegada Pilota d’Or, una vegada Pilota de Plata i una altre de Bronze. En contrapartida ha obtingut tres vegades al FIFA World Player.
Platini i Van Basten es mereixien el novè i el desè lloc, malgrat no haver estat mai campions del món.
Platini va guanyar tres lligues (una a França, amb el Saint Etienne, i dues a Itàlia, amb la Juventus, a més d’una Copa d’Europa i una Recopa) i va ser tres vegades consecutives Pilota d’Or (del 1983 al 1985). A nivell de seleccions va guanyar l’Eurocopa de 1984 i va ser tercer en el Mundial de 1986 i quart en el de 1982.
Van Basten no va poder tenir una trajectòria prou llarga com a jugador degut a les lesions. Va debutar amb l’Ajax a la primera divisió holandesa el 1982 amb 17 anys i es va lesionar de gravetat el desembre de 1992 amb 28 anys. Des d’aleshores va poder jugar poc i el darrer encontre el va disputar el 1993, encara que no es va retirar fins al 1995. Malgrat aquesta trajectòria de poc més de deu anys al primer nivell futbolístic va ser capaç de guanyar tres lligues i una Recopa d’Europa amb l’Ajax i dues Copes d’Europa i tres lligues amb el Milan. Va ser escollit tres vegades Pilota d’Or (1988, 1989 i 1992), sent el futbolista que l’ha obtingut en més ocasions juntament amb Cruiff i Platini.
Haig de reconèixer també que en els altres llistats poden mancar jugadors dels anys cinquanta i seixanta, principalment de Sudamèrica i també d’Europa, especialment de l’Europa de l’Est. Així penso en brasilers com Gylmar Dos Santos, Djalma Santos, Nilton Santos, Didí, Zagalo, Gerson i Carlos Alberto; l’argentí Héctor Rial; o europeus com Bozcik, Hidegkuti, Kocsis, Masopoust, l’alemany Rahn o els francesos Kopa i Fontaine, a més d’altres injustament oblidats.
Un altre aspecte a destacar és la trajectòria d’alguns jugadors en actiu del Barça actual i que poden millorar ostensiblement les seves estadístiques fins que no es retirin. M’estic referint a Xavi, Puyol i Iniesta, que ja han guanyat tres Champions, una Eurocopa, un Mundial i unes quantes lligues espanyoles (sis en Xavi, cinc en Puyol i l'Iniesta), i que poden engrandir aquest palmarès en els propers anys, donant-los l'opció d'entrar en el llistat del primer nivell.
També Piqué i Busquets i, fins i tot, Villa i Pedro poden obtenir fites importants i fer-los entrar en alguns dels quatre llistats a poc que tinguin algun èxit més. El brasiler Alves i el francès Abidal també.
Els madridistes Casillas, Sergio Ramos i Xabi Alonso també poden millorar el seu palmarès. Les estadístiques de Casillas són espectaculars: a nivell de seleccions una Eurocopa i un Mundial i a nivell de club dues Champions i quatre Lligues (s’ha trobat amb el millor Barça de la història). Ha estat escollit millor porter del món els tres darrers anys; ha estat dues vegades el segon millor porter i una vegada el tercer. Pot ampliar el seu palmarès en els propers anys.
També Sergio Ramos i Xabi Alonso el poden ampliar. En el Reial Madrid han obtingut pocs títols per culpa del millor Barça de la història, encara que Xabi Alonso ja ha guanyat una Champions amb el Liverpool. Amb la selecció espanyola ja porten una Eurocopa i un Mundial i Espanya és favorita per als propers esdeveniments: l'Eurocopa del 2012 i el Mundial del 2014. La “Roja” també està passant pels millors moments de la seva història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada