Ha començat el Mundial de Futbol a Sud-àfrica

Ahir, diumenge, a la nit, vaig veure Alemanya-Austràlia (4-0). Bon partit i ben jugat per Alemanya; sí, senyor. Però, contra un equip ben muntat a darrere, els alemanys tindran problemes. Els manca entrar, penetració, infiltració, l’un contra un a prop o dins de l’àrea; encara que el turc aquest, Mesut Özil (22 anys), del Werder Bremen, és prou bo. Tanmateix, amb en Müller, l’Schweinsteiger i el turc, no n’hi ha prou com per vèncer a les grans seleccions. En Podolski, el polac, és massa irregular; potent, però beneit. I en Klöse, l’oriental, molt bé; en Van Gaal, que s’ho faci mirar, perquè és el quart davanter del Bayern i, en el partit, va demostrar força més que això. En Mario Gómez (origen espanyol), bon davanter, però massa previsible, com tots els davanters centres tan alts; i en Cacau (brasiler), bo, però mai sabràs el que pot fer. Massa imprevisible com per confiar en ell; ara, pot resoldre quelcom si s’il.lumina. A davant queda en Kiessling, del Bayern Leverkusen, molt alt i mòbil, al qual no conec massa.
El mig del camp, treballador; la defensa, com sempre, bona; i el porter, també. Per aquí darrere Alemanya no patirà massa; però, a davant, pot tenir problemes contra equips ben armats. En ser forts no n'hi ha prou. Manca més habilitat.

Heus aquí els components (amb els dorsals) de la selecció alemanya, una de les favorites per guanyar el Mundial (juntament amb Brasil, Espanya, Argentina i la sorpresa de sempre): 1.Neuer, 2.Jansen, 3.Friedrich, 4.Aogo, 5.Tasci, 6.Khedira, 7.Schweinsteiger, 8.Özil, 9.Kiessling, 10.Podolski, 11.Klose, 12.Wiese, 13.Müller, 14.Badstuber, 15.Trochowski, 16.Lahm, 17.Mertesacker, 18.Kroos, 19.Cacau, 20.Boateng, 21.Marin, 22.Butt, 23.Mario Gómez. Tots són bons jugadors. Però si no hi ha cap "explosió", els hi mancarà aquella figura, o dues, que marquen les diferències.
Ho he estat mirant, la meitat no són "pura sang" alemanys: són "mesclaos" (Aogo, Tasci, Khedira, Özil, Podolski, Klose, Trochowski, Cacau, Boateng, Marin, Mario Gómez). O clarament, ni això; només cal veure'ls la cara, el físic o el cognom. Com l'espanyol Senna, per ser més clars. Per saber més de la nacionalitat dels integrants de la selecció alemanya, cliqueu aquí.

He recopilat les darreres quinze finals del campionat del món de seleccions; el lloc on es van celebrar, l’hemisferi (nord o sud), els finalistes i qui en va quedar campió. Com podeu veure, de quinze finals, amb trenta possibles finalistes, només h'hi ha onze de diferents; de campions del Món, només set països; i Brasil (cinc) i Alemanya (tres) n'han estat campiones més de la meitat de vegades. Ambdues seleccions han estat presents gairebé en la meitat de les finals (set cadascuna d'elles). Només a dues finals (1978 i 2006) no hi hagut brasilers o alemanys.
Aquí en teniu el resum.

1950: disputat a Brasil; Hemisferi Sud; finalistes Uruguai-Brasil; campió Urugai.
1954: disputat a Suïssa; Hemisferi Nord: finalistes Alemanya-Hongria; campió Alemanya.
1958: disputat a Suècia; Hemisferi Nord; finalistes Brasil-Suècia; campió Brasil.
1962: disputat a Xile; Hemisferi Sud; finalistes Brasil-Txecoslovàquia; campió Brasil.
1966: disputat a Anglaterra; Hemisferi Nord; finalistes Anglaterra-Alemanya; campió Anglaterra.
1970: disputat a Mèxic; Hemisferi Nord; finalistes Brasil-Itàlia; campió Brasil.
1974: disputat a Alemanya; Hemisferi Nord; finalistes Alemanya-Holanda; campió Alemanya.
1978: disputat a Argentina; Hemisferi Sud; finalistes Argentina-Holanda; campió Argentina.
1982: disputat a Espanya; Hemisferi Nord; finalistes Itàlia-Alemanya; campió Itàlia.
1986: disputat a Mèxic; Hemisferi Nord; finalistes Argentina-Alemanya; campió Argentina.
1990: disputat a Itàlia; Hemisferi Nord; finalistes Alemanya-Argentina; campió Alemanya
1994: disputat a EUA; Hemisferi Nord; finalistes Brasil-Itàlia; campió Brasil.
1998: disputat a França; Hemisferi Nord; finalistes França-Brasil. Campió França.
2002: disputat a Japó-Corea del Sud; Hemisferi Nord; finalistes Brasil-Alemanya: campió Brasil.
2006: disputat a Alemanya; Hemisferi Nord; finalistes Itàlia-França; campió Itàlia
2010: Sud-àfrica; Hemisferi Sud.

He deixat de banda els tres campionats del Món disputats amb anterioritat, perquè potser no són prou representatius (hi mancaven moltes seleccions i no es van fer lliguetes classificatòries). Per saber-ne més, cliqueu aquí. Tanmateix, us en passo les dades:
1930: Uruguai; Hemisferi Sud; Uruguai-Argentina; Uruguai.
1934: Itàlia; Hemisferi Nord; Itàlia-Txecoslovàquia; Itàlia.
1938: França; Hemisferi Nord; Itàlia-Hongria; Itàlia.
El del 1942 i el del 1946 no es van celebrar. La FIFA els va suspendre a causa de la Segona Guerra Mundial.

Aquestes dades les considero prou interessants. Cert que allò que fa guanyar és el fet de tenir un bon equip, ben compensat i amb prou figures perquè puguin decidir l’encontre; que siguin prou companys, entres ells, i que tinguin la màxima ambició per obtenir les victòries. Tot això és imprescindible; ja se sap. I una mica de sort també fa falta.
Però, després, hi ha els detalls, els “detalls” dels quals tots els entrenadors en parlen, que fan que la victòria s’inclini cap a un equip o cap a l’altre. El que ara explicaré no és el més important, però com que no se’n fa massa esment, tinc ganes de comentar-lo. És el tema de a quin continent es juga, a quin país i, sobretot, a quin hemisferi (el del Nord o el del Sud).

Començaré per aquest darrer aspecte. Com que aquests campionats es juguen durant el començament de l’estiu de l’hemisferi nord (pels mesos de juny-juliol, normalment), sol fer-hi calor, llevat de què es disputin en països més cap al nord, com va ser el cas de Suècia (1958) i Anglaterra (1966). Fins i tot, els dos Mundials celebrats a Alemanya (1974 i 2006) i el que es va disputar a Suïssa (1954) van comptar amb temperatures no massa elevades.
Quan el Campionat Mundial es celebra a l’Hemisferi Sud, allà és hivern. Recordeu que, pel tema de la inclinació de la Terra i la rotació que fa entorn del Sol, els dos hemisferis tenen el clima canviat: quan aquí és estiu, allà és hivern; i viceversa.
Per tant, es van jugar a l’hivern, sense calor, els campionats disputats al Brasil (1950), Xile (1962), Argentina (1978) i el d’ara (Sud-àfrica, 2010).

Pel que fa als països, n’importa l’alçada a què es juga o les temperatures que poden tenir (ja hem comentat amb anterioritat els casos de Suècia, Anglaterra, Alemanya i Suïssa). Els dos campionats disputats a Mèxic (1970 i 1986) van estar marcats per l’alçada. Recordo el Mundial del 1986 durant el qual algunes seleccions prou feines podien córrer, especialment si jugaven cap al migdia, per l’alçada i la calor.

Sud-àfrica és un país bastant desconegut pels europeus. Allò que es coneix més d’aquest país és l’apartheid i en Nelson Mandela; i que està en el con sud del continent africà, tocant el Cap de Bona Esperança. També se sap que hi ha una població negra important (79,6% enfront del 9,2% de raça blanca). És un país bastant gran, amb 1.219.912 km² (més del doble que l’Estat espanyol), amb 49.320.000 habitants i una densitat de població de 40.4 hab/km². És la primera economia del continent africà (n'acapara el 25% de tot el PIB africà).

Algunes de les seus en les quals es disputaran els diversos encontres del Campionat del Món estan a bastant alçada. Per exemple, Johannesburg, amb dos estadis, està a 1753 m superior al nivell del mar; Rustenburg, a 1500 m; Bloemfontein, 1400 m: Polokwane, a 1310 m; Pretòria, a 1214 m. Nelspruit està a 660 m (com a Madrid, més o menys) i només Ciutat del Cap, Porth Elizabeth i Durban estan arran de mar. La final es jugarà a Johannesburg. Dels vuit encontres darrers, dels quarts de final en endavant, tres es jugaran a un dels dos estadis de Johannesburg; dos a Ciutat de Cap i dos també a Porth Elizabeth; i un a Durban.

En aquests estadis que van des dels 1214 m als 1753 m, els jugadors hi trobaran manca d’oxigen. Sort que allà és hivern, però un hivern més càlid que aquí, amb temperatures hivernals que oscil.len entre els 16ºC i els 24ºC, encara que en alguns llocs (els més continentals) les temperatures a la nit poden baixar fins als 2-5ºC. Tindran un bon clima, en general, per a la pràctica de l’esport. Perquè si juguessin a l’estiu, hagués estat terrible. Amb temperatures mitjanes properes als 30ºC, ja em direu. Els encontres que es juguessin al migdia o a la tarda, serien insuportables per als jugadors.