divendres, 25 de juny del 2010

Quadre classificatori del Mundial de Sudàfrica

És passat el migdia del divendres 25 de juny, menys d'una hora abans que comencin els darrers encontres de la lligueta classificatòria que han de donar els dos primers llocs dels grups G i H. No hi ha res decidit i, llevat del Brasil, que és qui ho té més clar, a la resta tot és per fer. Hi ha quelcom molt per jugar i els resultats poden ser diferents, dispars i poden donar lloc a sorpreses tremebundes.
Tanmateix, ens avançarem als esdeveniments, tan sols sigui per explicar com pot anar la successió dels encontres per tal d'arribar a la final del Mundial de Sudàfrica 2010, a les 20,30, del diumenge 11 de juliol de 2010, a l'estadi de Soccer City, de la ciutat de Johannesburg.

Si s'observa el quadre classificatori, després de la primera fase (la lligueta classificatòria amb 32 seleccions, dividida en vuit grups amb quatre equips cadascun), es formen dos braços en el quadre, formats per un costat pels primers classificats dels grups A, C, E, G (ja confirmats: Uruguai, EUA, Holanda, Brasil), més els classificats en segon lloc dels altres quatre grups: B, D, F, H (Corea del Sud, Ghana, Eslovàquia, Suïssa?). D'aquestes vuit seleccions en sortirà una de les finalistes.
Per entendre'ns, a quarts de final, per aquest part del quadre, pot haver-hi: Brasil-Holanda i Uruguai-EUA; amb una semifinal, per exemple, Brasil-Uruguai; i Brasil de finalista. Això sense fer pronòstics, pures maquinacions per entendre allò que pot passar.

Per l'altre costat del quadre, els primers classificats dels grups B, D, F, H (Argentina, Alemanya, Paraguai, Espanya?) i els segons dels grups A, C, E, G (Mèxic, Anglaterra, Japó, Portugal). D'aquestes vuit seleccions en sortirà l'altra finalista.
Després de disputar-se els octaus de final, la següent eliminatòria, a quarts, poden haver-hi els següents aparellaments: Argentina-Alemanya i Paraguai-Espanya; amb una semifinal Argentina-Espanya. I finalista, qui? Després de l'ensurt inicial, marca una final Brasil-Espanya o Brasil-Argentina.

No faig cap pronòstic. Faig un avenç de les eliminatòries que venen perquè hom entengui el mecanisme de les classificacions. Després, si passa un equip o altre (com és els cas dels dos grups, G i H, que aquesta tarda es juguen el seu futur en el Mundial), tot pot canviar. Però espero, i desitjo, que s'entengui el sistema de classificació i els passos que haurà de seguir cada selecció per arribar a la final.

8 comentaris:

  1. Bé, anem bé. Qui s'ho havia d'esperar que Suïssa no guanyés a Hondures. Si arriba a sumars els tres punts, Espanya, Suïssa i Xile empatats a sis punts; i Suïssa en segona posició per gol average total, que és el que compta en aquest Mundial.
    Les grans sorpreses: les eliminacions de França i Itàlia, ja a la primera fase. De totes maneres (xocolates Lloveres), a tots els campionats n'hi ha hagut. Però aquestes dues són bastant més sonades. Les altres entren dins la normalitat.

    ResponElimina
  2. Estic veient un canvi en el futbol que es practica, diríem en els vuit-deu darrers anys; però encara no el tinc prou assolit i l'haig de madurar més. Va en el sentit que no és tan necessari jugar bé a futbol i dominar, sinó en ser positiu i matar quan toca. M'estan canviant els esquemes. I no m'agrada. La Seleccio, i el Barça, també ho practiquen.

    ResponElimina
  3. Per què critiquem molt el paper que fa en CR9 en el Reial Madrid... Apa, com si el Barça no depengués d'en Messi!!! L'argentí ha decidit més partits ell solet que no pas el portuguès.

    ResponElimina
  4. Tanmateix, jo crec que el que "pica" més és fer una dissecció tan certera i freda dels passos que hauran de seguir les diferents seleccions per arribar a la final.
    No posar-hi aquella nota de color, aquell fanatisme, aquella "fúria" espanyola, els deu treure de polleguera. I és que són així, pobrets! No hi ha res a fer.

    ResponElimina
  5. El "pica" ho deia per en Piqué. Totes les noies saben el seu nom del pila. Els aficionats del Barça, també?
    Però, els "espanyols", ho saben? Les "espanyoles", les més joves, segur que sí. Però, i els aficionats espanyols?
    Es diu Josep Maria. Josep Maria Piqué, i si no...
    Ahora lo voy a escribir en castellano: Piqué, ¿cuál és su nombre de pila? Seguro que lo sabéis, no? José María, como en Carod Rovira: aquí y en la República Popular China.

    ResponElimina
  6. Au, va, no sigueu tontets. Es diu Gerard, Gerard Piqué. Ara bé, segur que n'he "pillat" uns quants. O no heu tingut temps i heu pogut resoldre la qüestió abans que us agafés el "toro"?

    ResponElimina
  7. En canvi tothom sap, tant aquí com a Espanya, qui és l'Iker, en Sergio, en Carles, l'Andrés, en Xabi, en Xavi... i molts altres. Però, en Piquè, com es diu de nom?
    I en Silva? També tothom sap que en Villa és diu "el Guaje". I en Senna? Aquest era negre i espanyol. Els miracles existeixen. Deu ser allò dels esparmatozous: que tots podem tenir fills negres. Però jo no en conec cap cas. I començo ja a ser gran.

    ResponElimina
  8. El futur pare, a la clínica, esperant que la seva dona parís...
    Amb aquestes, surt el metge del quiròfan i el pare va cap a ell: - Què, com ha anat? tot bé?
    El metge: - Sí, molt bé. Han estat bessons.
    L'home: - Carai, és que tinc una xemeneia...
    El metge: - Doncs se la faci netejar perquè han sortit negres.

    ResponElimina