EUA, potència intervencionista o imperialista?

Als dos darrers dies de classe vaig passar als alumnes la pel.lícula guardonada amb l'òscar 2010, EN TIERRA HOSTIL (The Hurt Locker), dirigida per Kathryn Bigelow, ex-muller del també guardonat director James Cameron (Titànic i Avatar, entre d'altres).
En tierra hostil és un film d'acció, filmat amb un estil periodístic, amb molt de moviment de càmera. Narra les peripècies d'un cos d'elit de l'exèrcit nord-americà a l'Irak. La seva feina consisteix en desactivar bombes en cotxes, edificis, persones, etc. En la pel.lícula s'hi reflecteix molt bé la situació de l'exèrcit USA en aquest país estranger, estrany i violent per a ells; d'aquí segurament el títol de la pel.lícula En tierra hostil.

La visió del film m'ha fet pensar amb els Estats Units i la seva política intervencionista com a gendarme mundial. Deixant de banda la intervenció econòmica que fa de manera constant, amb les seves companyies multinacionals, i d'altres aspectes d'aquesta intromissió en països aliens, vull fer una sèrie de consideracions sobre les intervencions militars que ha realitzat al llarg de la seva curta història.

No em remuntaré pas a la seva fundació com a Nació i Estat (1776, en guerra contra Anglaterra); ni a la seva política agressiva i de conquesta contra els indis indígenes nord-americans al llarg del segle XIX i principis del XX; ni a la seva intervenció a la Guerra de Cuba, iniciada el 1895, que va enfrontar la colònia cubana i la metròpoli espanyola, que va acabar el 1898 amb la declaració de guerra entre EUA i Espanya després de l'explosió del cuirassat americà Maine, al port de La Havana, cosa que li va pemetre expulsar als espanyols de Cuba (i Puerto Rico, Filipines i altres illes del Pacífic).
Tampoc em posaré amb la seva intervenció a la Primera Guerra Mundial (1914-1918) posant com excusa l'enfonsament de vaixells de passatgers nordamericans (Lusitània) per submarins alemanys. Els llibres d'història actuals posen com a motiu de la intervenció nord-americana, no els interessos democràtics o polítics, sinó bàsicament els econòmics: França i Anglaterra podien perdre la guerra contra Alemanya i, amb això, els EUA també perdien els crèdits que tenien concedits a aquestes nacions i a les seves empreses. Davant d'aquest perill, intervé en la guerra (el 1917) i aprofita qualsevol esdeveniment fortuït per justificar la seva acció. Com ha fet sempre.

La seva intervenció en la Segona Guerra Mundial és més justificada per l'atac japonès a la base nord-americana de Pearl Harbour (7 desembre 1941), a les illes Hawai. Havia de respondre a l'atac i aturar la gran ofensiva japonesa per aquesta zona del Pacífic. Un cop es va rearmar, va contraatacar (batalla de Midway, 3-7 juny 1942) fins derrotar finalment al Japó a l'agost de 1945.
La seva justificació per al llançament de les dues bombes atòmiques sobre Hiroshima (6 d'agost) i Nagasaki (9 d'agost) és pueril. Va ser un crim contra la Humanitat, contra gent innocent, que algun dia hauran de justificar i hauran de pagar per haver-ho fet. Només faltaria que, perquè són ells, no passés res. Com en Millet, del Palau de la Música.

Més tard, en plena Guerra Freda, els EUA van intervenir en la Guerra de Corea (1950-1953), a favor de la capitalista Corea del Sud per impedir l'avenç comunista en la zona. Va acabar en taules, però el general Douglas MacArthur va amenaçar en llançar una altra bomba atòmica. Sort que el van destituir.
Anys més tard, USA (United States of America) va intervenir a la Guerra del Vietnam (1956-1975), pel mateix motiu. Davant la protesta i el descontentament de la societat nord-americana, els EUA (Estats Units d'Amèrica) van reduir el dispositiu militar a les selves del Vietnam i van acabar perdent la guerra. Els dos Vietnam, el del Nord i el del Sud, van quedar sota el domini del nordvietmanita i comunista Ho-Chi-Minh.
Pel mig la Crisi dels míssils a Cuba (1962), que va estar a punt d'acabar en una Tercera Guerra Mundial, que hagués tingut dramàtiques conseqüències per a tota la Humanitat. El president nord-americà va obligar a l'URSS a desmantellar les bases russes a l'illa de Cuba, amb la intenció d'apuntar a les principals ciutats dels EUA. El que els nord-americans no van desmantellar mai van ser les seves bases a Turquia, amb els míssils apuntant directament al Kremlin. Devia ser que això estava ben fet. Com hi ha món!
I tota la VI Flota nord-americana al Mediterrani, què hi fa? Deuen estar de vacances i prenent el sol en aquest mar interior de temperatures tan agradables. Si els russos haguessin posat una flota prop d'EUA, amb els seus missils apuntant la Casa Blanca, què haguessin fet els americans? Ja us ho podeu imaginar.

I ara, a la zona del Pròxim Orient, pren alguna repressàlia contra l'agressora i poc democràtica Israel? També a l'Iran (amb la fugida del sha Rezza Pahlevi i el retorn de l'ataiolà Khomeini); a l'Afganistan (anys 80, ajudant els talibans contra la invasió russa); a principis dels 90, contra l'Iraq de Saddam Hussein, que havia envaït Kuwait (la Guerra del Golf); després de l'esfondrament de les Torres Besones (2001), invasió de l'Afganistan dels talibans; al 2003, una altra vegada, invasió de l'Iraq a la recerca i captura de Saddam Hussein (eix del mal), país en el qual, al 2010, encara està en guerra contra l'ocupació i la influència nord-americana. I és que no els volen enlloc.
Pel mig m'he deixat altres intervencions: a Xile (Allende-Pinochet), la invasió de l'illa de Grenada, la intervenció al Panamà de Noriega, etc.

Totes aquestes intervencions han estat sempre, segons els EUA, a favor de la democràcia i per a la defensa dels ciutadans desvalguts sota un règim de terror. Segur? O, en aquestes accions, han prevalgut més els interessos econòmics?
Perquè, jo que sàpiga, hi ha règims a Àfrica, Sudamèrica, Centreamèrica, Àsia i Oceania, molt més corruptes i gens democràtics, que també menen una política de terror i d'explotació contra els seus ciutadans. Però, com que o són agradables als ulls nord-americans o són massa pobres per tenir-hi interessos econòmics, aleshores els deixen de la mà de Déu i que es fotin.
Què en penseu? Estats Units, es mou per interessos democràtics o econòmics? En teniu algun dubte? No? Doncs, jo tampoc.