La Internacional

La Internacional (L'Internationale, en francès) és la cançó més famosa del moviment obrer. Està considerada com l’himne oficial dels treballadors de tot el món i de la majoria dels partits comunistes i socialistes, així com també de les organitzacions anarquistes. La lletra original, en francès, és d’Eugène Pottier, i va ser escrita el 1871 dins de la seva obra Cants Revolucionaris. El 1888 Pierre Degeyter la va musicar i es va cantar per primera vegada en públic.
Eugène Pottier (1816-1887) va ser empacador, dependent d'una papereria i dissenyador de teixits, però sobretot va ser un revolucionari conseqüent, va participar en la revolució francesa de 1848 i el 1871 va ser elegit pràcticament per unanimitat per formar part del consell de la Comuna de París. Sempre va viure pobre, com viuen els explotats. Les condicions en les quals vivia, juntament amb la seva ardent i compromesa personalitat i el seu talent innat per a la poesia es van reflectir feliçment el 1871, durant el govern de la Comuna de París, quan va composar la lletra del que arribaria a ser l'himne de la classe treballadora.
El 1892, la Segona Internacional la va popularitzar i la va adoptar com a himne. El 8 de desembre de 1896 La Internacional va ser adoptada com a himne oficial dels revolucionaris. El 3 de novembre de 1910, durant el Congrés Internacional de Copenhaguen, es va convertir en l’himne de tots els treballadores del món. El 1919 Lenin la va oficialitzar en la Tercera Internacional i es va convertir en l’himne nacional de la Unió Soviètica, fins l’any 1943, en què Stalin el va substituir per un altre el qual eliminava el caràcter internacional i proletari de l'himne i enaltia el sentiment de la gran Unió Soviètica (en la seva versió original hi havia una estrofa en la qual s'ostentava el culte a la personalitat del dirigent soviètic).
La lletra de La Internacional ha estat traduïda a gairebé tots els idiomes del món. L'enorme energia que emana de l'himne por si sol i, sobretot, en ser cantada ensems i en peu, amb el braç enlairat i el puny tancat, pels treballadors en les seves lluites i manifestacions, ha de contagiar a tothom que sigui conscient de la tasca històrica de la classe obrera defensant els seus drets.

LA INTERNACIONAL

Amunt, els pàries de la terra,
amunt, els qui pateixen fam!
Els proletaris criden guerra,
tot el món és de guerra un clam.
Del passat no en deixarem cap rastre,
estols d'esclaus tots amunt, tothom,
el món canviarà de base,
no hem estat res, ho serem tot.

És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gènere humà. (bis)

No esperes salvacions supremes
de Déu, dels reis ni del tirà,
obrer, és la sang de tes venes
que triomfant et salvarà.
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.

És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gènere humà. (bis)

Obrers, llauradors, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballa morirà.
Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l'estol,
pau dolça seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.

És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gènere humà! (bis)

(Cantada en català) (en castellà)