Pas elevat per a les vies de tren

No hauria de parlar d'aquest tema, perquè no sóc usuari de tren. N'havia estat, però. Fins als vint-i-un anys. El feia servir força, perquè estudiava a Barcelona i no tenia cotxe. Però, des d'aleshores, ara fa aproximadament una meitat i mitja de la meva existència, he disposat d'automòbil i he anat poc en tren. He disposat només puntualment d'aquest medi de transport, encara que sigui el que m'agrada més. Pots fer-hi tot: descansar, dormir, escriure, pensar, parlar, lligar, mirar el paisatge... De tot, pots fer-hi de tot. Amb el metro també m'hi he sentit molt a gust, potser tant com amb el tren.

Sovint, m'agrada fer una broma. Sóc de l'Escala, població que mai ha disposat de tren (ni en disposarà, llevat que no es faci un metro "japonès": al llarg de la costa i damunt el mar). Ni de metro; allà el metro (que és "metre") només el fem servir per mesurar. I no creieu, en tenim de diverses formes: en cinta (per als "modistos"), d'un sintètic modern (Bauhaus), enrotllable (dins una mena de càpsula), de fusta o metall (per als més professionals) i làsser ("el no va màs").
Però, "metro", aquella mena de convoi que va sota terra, no crec que el veiem mai per l'Escala. Si més no, potser en el 3.000 dC. Però aleshores, ja anirem amb màquines voladores i aquesta mena de "talps" ja no s'usaran. A ciutats, potser sí; però, a la "perifèria", als espais buits i amb no tanta densitat demogràfica, no els usarem. Podrem anar tranquil-lament amb "aeri" d'aquí mil anys.

Tornem a allò que dèiem, els trens i els "passos" que hi ha per travessar les línies. Tinc una tendència innata a donar la culpa de tot al govern i als qui manen. Sóc una mica "anarquista". Qui em coneix de veritat, em considera una persona anarquista. Però, degut a la meva manera de ser, tranquil.la, cordial, amb "diàleg", que vol dir dialogant, permissiu, no radical, sinó tot el contrari... Doncs, quan ho descobreixen, s'enduen una sorpresa. Què vols fer-hi? No en tinc culpa. És tan fàcil de veure-ho. No tinc massa secrets; alguns sí, però no en aquesta línia, en la qual sempre he estat prou clar.
Voleu que us digui una cosa? Mai ningú m'ha vingut a buscar en política. Per això que en puc ser un expert; si més no, en temes històrics. Però, no sóc "trigo limpio", ni per a uns ni per als altres. I és que sóc "anarquista"; diríem, no submís, amb idees pròpies, que té un sostre de transigència que mai superarà.

Tornem als trens; que si no, no acabaré el tema. Per exemple, l'estació de trens de Girona: ningú travessa les vies de tren a peu. Per què? Han elevat les vies de tren. Estan enlaire; i hi ha, a les dues andanes, les escales per pujar i baixar. A Barcelona, les vies de tren són generalment a pas inferior, amb escales per ascendir o descendir.
A Castelldefels, i tantes d'altres, no. Són la gent que ha d'agafar l'escala per ascendir (és dificultós, pesat, llarg; gairebé prohibitiu d'usar) o baixar (misèria humana; fosc, brut, deixat, amb excrements de tot tipus, poc vigilat, infrahumà; m'estic referint als passos soterranis).

En definitiva, tant a les ciutats com als pobles, els trens han d'usar passos elevats (o, en seu defecte, inferiors o soterrats) i la gent ha d'anar a pas normal, a pas ras. És molt fàcil d'entendre. Si no, sempre hi haurà problemes (estacions, passos a nivell vigilats i no vigilats, gent que juga a les vies, etc.)..
Jo posaria a la presó i com a culpables dels dotze morts de Castelldefels a qui va dissenyar els passos elevats o els soterranis. Ja no em poso en com els van dissenyar, perquè no els conec (m'estava referint als passos soterranis o als passos elevats, com heu pogut suposar). Però, si transités per aquella zona, cosa que no faig ni he fet mai, ben segur que em podria explaiar bastant.

Passos elevats pels trens, no per a les persones, a les ciutats com a les diverses poblacions, ja siguin petites o grans. Tal com es fa a les autopistes i a les ciutats. Però, no: els de poble som ciutadans de tercera categoria. Només servim per a pagar impostos. I la culpa la tenen els que dissenyen les estacions, no els nanos que passen per les vies. Perquè els seus fills, els dels dissenyadors, segur que fan el mateix.
També és cert que s'hauria d'anar més en compte i no deixar-se atropellar per un tren, que és molt gros, fa molta fresa i es pot veure a venir; crec que porten llums i tot, i fan servir un "pito", una mena de sirena (entre "pitos" i "sirenes", a veure si acabarem fent un blog "pornogràfic"). Tampoc cal anar amb els ulls tancats; cal mirar a banda i banda.
Però, les coses s'han de fer ben fetes: el tren per enlaire i els humans a pas ras. Tal com ha de ser. No s'han de confondre les coses. A Girona, per exemple, ni ens adonem dels trens ni de quan passen. Si és que no vius molt a la vora de les vies.