El Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional d’Espanya (TCE) és un òrgan constitucional espanyol que té la funció de ser l’intèrpret suprem de la Constitució. Està regulat per la Constitució Espanyola de 1978, en el Títol IX, en els articles del 159 al 165, així com en la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.
El Tribunal Constitucional està integrat per 12 membres, que ostenten el títol de Magistrats del Tribunal Constitucional. Són nomenats pel Rei, per Decret, a proposta:
1. De les Cambres que composen les Corts Generals. Són quatre pel Congrés de Diputats i quatre pel Senat, per majoria de 3/5 dels membres de cada cambra. Els nomenats pel Senat provenen necessàriament proposats per les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes.
2. Del Govern. Són dos.
3. Del Consell General del Poder Judicial. Són dos, per majoria de 3/5 dels seus membres.
La designació per al càrrec és fa per nou anys i ha de recaure en ciutadans espanyols que siguin Magistrats o Fiscals, Professors d’Universitat, Funcionaris públics o advocats, tots juristes de reconeguda competència amb més de quinze anys d’exercici professional. Els Magistrats es renoven per terceres parts cada tres anys.

Quina és l’actual composició del Tribunal Constitucional?
Dels 11 membres actuals del TC (el dotzè, Roberto García-Calvo, va morir el maig de 2008 i la seva vacant encara no ha estat coberta), sis han estat promoguts pel govern de Zapatero o pel PSOE i cinc pel PP.
Tanmateix, a efectes del debat sobre l’Estatut de Catalunya es produeix una situació d’empat, ja que Pablo Pérez Tremps (nomenat pel Govern el 2004) va ser recusat pel PP i el Ple del TC va acceptar apartar-lo del debat.

Quins estan en pròrroga?
Quatre magistrats van acabar el seu mandat de nou anys el desembre de 2007: la presidenta, Maria Emilia Casas (promoguda pel PSOE); el vicepresident, Guillermo Jiménez, i els magistrats Vicente Conde i Jorge Rodríguez-Zapata (tots tres promoguts pel PP). La pròrroga és legal, ja que la Llei Orgànica del TC diu que “els magistrats continuaran en l’exercici de les seves funcions fins que no hagin pres posició aquells que els han de substituir”.
Si els quatre magistrats en pròrroga fossin renovats pel Senat (en les conversacions del 2008 entre el PSOE i el PP es va arribar a un repartiment paritari de les quatre vacants), més l’elecció del difunt García-Calvo (elegit pel govern del PP; ara ho seria pel del PSOE), set magistrats del Tribunal Constitucional haurien estat designats pel PSOE i cinc pel PP.

Un dels magistrats, Pablo Pérez Tremps, va ser recusat pel PP per elaborar, abans de ser elegit magistrat, un informe sobre l’acció exterior i les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Aquest any la Generalitat ha fer un recurs de súplica al TC contra aquesta decisió i que el magistrat pogués participar en la votació de la sentència si aquesta és fes per blocs. El ple del Tribunal Constitucional, el 22 de juny de 2010, ha acordat refusar aquesta demanda.

Com ja s’ha dit el Tribunal Constitucional està compost per dotze persones, encara que l’Estatut només ha estat debatut per deu, ja que un d’ells ha estat recusat pel PP i un altre va morir el maig de 2008, i encara no té substitut. D’aquests 10, n’hi ha quatre que van acabar el seu mandat el desembre de 2007, ara fa dos anys i mig.

Qui és cadascú?
* Maria Emilia Casas Baamonde és la presidenta i està adscrita al sector progressista. Designada pel Senat. El seu mandat va expirar el desembre de 2007.
* Guillermo Jiménez Sánchez és el vicepresident i el nou ponent de l’esborrany del projecte que s’està discutint. Designat pel Senat el seu mandat també va expirar el desembre de 2007. Se l’inscriu en el sector conservador, encara que sovint se n’ha desmarcat. El seu vot és el més perseguit pels progressistes.
* Jorge Rodríguez Zapata, també designat pel Senat. El seu mandat també va expirar el desembre de 2007. És un dels membres més forts del sector conservador.
* Vicente Conde Martín de Hijas és el quart membre designat pel Senat i el seu mandat va finir a final del 2007. És un altre dels magistrats del nucli dur del sector conservador i no es compta amb ell per tal d’arribar al consens.
* Ramón Rodríguez Arribas és un magistrat del Suprem i està designat pel Consell General del Poder Judicial. És conservador, però podria sumar-se a un consens ampli amb els progressistes i amb Jiménez a l’entorn d’un text “centrista”.
* Javier Delgado Barrio, nomenat pel Congrés, destaca per la seva ferma postura conservadora. L’ex president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem acaba el seu mandat el novembre de 2010.
* Pascual Sala Sánchez, designat pel Consell General del Poder Judicial, del qual en va ser president, és progressista. Acaba el seu mandat el juny del 2013.
* Eugeni Gay Montalvo va ser designat pel Congrés i el seu mandat acaba el juny de 2013. És progressista.
* Elisa Pérez Vega, nomenada pel Congrés, acaba el seu mandat el novembre de 2010. És progressista.
* Manuel Aragón Reyes, designat pel Congrés (pel PSOE), està enquadrat en el sector progressista, encara que el seu recolzament a l’Estatut és incert. Abans de ser designat membre del TC, es va pronunciar clarament a favor de la unitat de la nació espanyola i en contra del concepte "nación de naciones". Acaba el seu mandat el juny de 2013.
* Dels dos darrers membres del TC, Pablo Pérez Tremps no pot participar en el debat sobre l’Estatut en estar recusat pel PP, raó per la qual ha d’abandonar el ple quan es comença a debatre l’Estatut; i Roberto García-Calvo, mort el maig de 2008 i encara no se n’ha designat substitut.

Mai una renovació del TC s’havia retardat tant. Primer va ser el PSOE qui no el va voler renovar, que va blindar Maria Emilia Casas en la presidència amb una reforma legal “ad hoc”; i després va ser el PP qui no va voler, que prefereix que sigui l’actual Tribunal, amb una composició més favorable als seus interessos, qui decideixi sobre l’Estatut de Catalunya. D’aquesta manera s’ha arribat a una situació caòtica, en la qual, dels dotze membres que haurien de compondre el TC, solament deu poden discutir l’Estatut de Catalunya; d’aquests deu, n’hi ha quatre que porten dos anys i mig de pròrroga de mandat; i quatre més que acabaran mandat a finals d’any.
Els punts més polèmics i conflictius de l’Estatut són: el terme nació (que apareix en el Preàmbul), els símbols de Catalunya, els drets històrics, la llengua, les competències i el Poder Judicial. Els Estatuts de les altres Comunitats Autònomes, aprovats més tard que el de Catalunya, ja funcionen amb tota legalitat i han estat aprovats pel Tribunal Constitucional sense cap problema.

Avui, diumenge 27 de juny de 2010, per les notícies a internet, veig que demà pot sortir la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia, gairebé quatre anys després del recurs del PP (31 de juliol de 2006) i que el TC l'admetés a tràmit (28 de setembre de 2006).