Volem la Lliga Nacional Catalana i les Seleccions Catalanes.

L’altre dia vaig saltar quan vaig llegir al president del Sevilla queixar-se del repartiment de diners que fan les televisions amb una frase en què, més o menys, manifestava que “la Lliga de les Estrelles no era com la Lliga escocesa”. A veure, aquest home no té ni idea. D’acord que defensa els interessos del seu club, però sap on viu? Coneix el terreny que trepitja? Sembla que no, tot fa pensar que no, sentint-ho molt.
Anem per parts. La Lliga de futbol espanyola no és la Lliga de les Estrelles. Els únics clubs que tenen les estrelles són el Barça i el Reial Madrid. Els altres tenen jugadors més normals i corrents. Fins i tot, el club que podria ser el tercer classificat, el València, no en té; millor dit, els ha hagut de vendre en tenir molts deutes.

Els aficionats espanyols al futbol segueixen massivament el Barça i el Madrid. Així ho demostren les audiències televisives. Els altres equips interessen poc i és lògic. Per què? Perquè només hi ha, com a màxim, una mitja dotzena d’equips de la Primera Divisió espanyola que intenten jugar a futbol i que fan els possibles per donar espectacle i aconsegueir la victòria.
La resta, la gran majoria, tots juguen al mateix. Semblen calcats. Lluiten, corren molt, van a totes, mosseguen, amarrem fort a darrere per no cometre errades i esgarrapen allò que poden a davant. És un avorriment veure un encontre entre dos equips de la part mitjana de la taula o que ocupin els darrers llocs. No es veu gens de futbol, està tot ple de centrecampisme, de lluita i de batzegades. Només corren i corren. No intenten construir, sinó només impedir que el rival assoleixi res de positiu. No tenen cap interès en jugar a futbol, en fer futbol. Només els interessa el resultat. Per a ells, no perdre, o guanyar o perdre per la mínima, ja és un èxit que intenten justificar per tots els mitjans possibles.

Es pot considerar normal que un d’aquests conjunts classificats per la meitat o a finals de la taula facin pocs gols o mals resultats quan juguen contra els equips capdavanters. Però és que quan juguen contra ells o contra equips que ocupen una posició més baixa en la classificació fan els mateixos resultats. No per jugar contra pitjors equips fan més gols, millors resultats i practiquen millor futbol. I no ho fan perquè ells juguen a una altra cosa molt diferent al futbol.
Estic cansat de veure equips que només lluiten i corren i que no tenen intenció de practicar un bon futbol. És normal que els aficionats no vulguin pagar, o vulguin pagar poc, per veure'ls. L’espectacle que ofereixen és molt mins. La gent no és tonta.

Tanmateix, la frase del president del Sevilla Del Nido, el seu menyspreu envers la Lliga escocesa, m’ha tret de polleguera també per una altra cosa. A veure si aquest personatge surt del seu niu i se n’assabenta de quelcom.
Els dos equips capdavanters de la Lliga escocesa, el Celtic i el Glascow Rangers, són millors i capaços d’eliminar a la majoria de clubs de la Primera Divisió espanyola. Només estan lluny del seu abast el Barça i el Reial Madrid. El tercer, el València, ja passaria serioses dificultats i el resultat seria incert. La resta (Sevilla, Atlético Madrid, Bilbao) segurament que caurien contra aquests rivals, especialment contra el Celtic. S’hauria de veure què faria el Villa-real; seria una eliminatòria molt igualada i que es decidiria al final per petits detalls.

Per tant, no sé què vol manifestar aquest home amb aquest menyspreu per una Lliga que té dos equips amb força més prestigi europeu que el seu Sevilla. És cert que darrerament el club sevillà ha aixecat una mica el cap per Europa, però res comparat amb el Rangers i especialment amb el Celtic, autèntiques estrelles, amb un currículum europeu impressionant.
La majoria de clubs que formen la Primera Divisió espanyola de futbol fan riure. Ja no és com abans. Són equips sense categoria, sense trajectòria i sense futur. Una tercera part d’ells, d’aquí cinc o sis anys, no existiran engolits pels deutes. No és cap honor figurar en la Primera Divisió espanyola; més aviat és un despilfarro que s’acaba pagant car.

A mi m’agradaria més una Lliga Catalana com l’escocesa. Amb desplaçaments curts i amb aficionats que senten el color dels seus clubs de tota la vida, i que es desplacen amb els jugadors del seu equip a la majoria de partits. És un futbol més sentit i proper, de poble, com de casa; i molt més barat.
Una Lliga catalana de Futbol amb el Barça i l’Espanyol, el Girona, el Figueres, el Palamós i el Palafrugell, el Sabadell i el Terrassa, el Badalona, la Gramanet, l’Hospitalet, el Manresa i el Granollers, el Nàstic, el Reus i el Lleida, amb històrics com l’Europa, el Sant Andreu i el Jupíter; m’agrada més que no pas una Lliga espanyola amb equips sense trajectòria internacional o a la Primera Divisió, com el Rayo Vallecano, el Granada, el Llevant o el Getafe; o amb equips mediocres com el Racing, l’Sporting, el Màlaga o l’Osassuna, amb les úniques aspiracions de salvar la categoria; o com l’Espanyol, la Reial Societat, el Mallorca i el Saragossa que en tenen prou quedant per la part mitjana de la classificació. I encara sort que clubs com l’Hèrcules, l’Almeria, l’Extremadura, el Mèrida o el Numància han perdut, o van perdre, la categoria.

I la Lliga espanyola és molt més cara, amb uns fitxatges i unes il•lusions fora de mida, que no s'adiuen amb els mitjans reals dels seus clubs; amb unes plantilles gairebé sense pedrera, llevat d'unes poques excepcions honroses, i plenes de jugadors i entrenadors foranis; amb uns desplaçaments llunyans i sense possibilitats que els aficionats puguin seguir els seus equips amb facilitat; que han de pagar unes quotes de soci elevades i uns preus d'entrada altíssims quan tenen un visitant d'interès a casa; amb unes rivalitats entre les aficions que no s'entenen i que, massa sovint, porten a la radicalització i a la violència...
Ja s'ho faran; aquella no és la nostra Lliga.

Defenso la Lliga Nacional Catalana amb rotunditat, amb tots els ets i uts. Algú em dirà: Home, el Barça perdrà potencial. Tampoc tant, igual que el Reial Madrid. El FC Barcelona continuarà sent molt superior a la resta d’equips de la Primera Divisió espanyola; i només el Reial Madrid podrà estar-hi a l’alçada, com ara passa. Els altres clubs espanyols mai no podran assolir el nivell esportiu i econòmic del FC Barcelona.
El Reial Madrid també baixarà el seu nivell en no tenir a la seva Lliga un rival com el Barça. O creieu que els fitxatges que ha efectuat a les darreres temporades els ha fet perquè sí? No. Els ha realitzat per tal de superar el club blaugrana; i això l’ha portat a configurar una plantilla d’estrelles. Sense el Barça de rival no li hagués calgut. El Barça retroalimenta el Madrid i el fa més fort. Sense el Barça, el Madrid no seria tan potent perquè no li caldria per imposar-se a la resta d’equips de la Primera Divisió espanyola.

Vull seleccions catalanes. No hi perdem res i ho tenim tot a guanyar, a l’inrevés que Espanya. Catalunya té jugadors en els primers esports per formar una gran selecció nacional catalana, clarament superior a l’espanyola. En alguns esports, potser no; però en els més populars i practicats, almenys aquí, segurament que sí. Ho tenim tot a guanyar, perquè ara no guanyem cap medalla ni cap títol ni res perquè no sentim com a nostres les que guanyen les seleccions espanyoles.
A ells els passa el mateix amb els èxits esportius catalans. No els gaudeixen i no els senten com a propis. Per tant, l’evidència és clara. Volem seleccions catalanes per gaudir dels nostres èxits. Espanya no gaudeix dels èxits catalans, igual que nosaltres no gaudim dels seus. No hi sortim perdent res; només hi guanyem. Els èxits que obtindrem seran només nostres.
Espanya hi sortirà perdent perquè no guanyarà tantes medalles ni obtindrà tants èxits. I veurà com una nova selecció nacional, màxima rival en tots els terrenys, serà millor que la seva en alguns esports, els més practicats i famosos, i que la superarà clarament.

Per una Lliga Nacional Catalana, per les Seleccions Catalanes! Jo també les vull.