El president Zapatero va esbossar aquesta setmana un comiat al Congrés, en el seu últim debat de l’estat de la nació. El seu mandat al capdavant del Govern conclou el març de 2012, però tant si arriba al final de la legislatura com si avança eleccions a la tardor, ja pensa en el seu futur com a expresident, tot i que només ha avançat que tornarà a Lleó.
També es dóna per fet que en el proper congrés del PSOE José Luís Rodríguez Zapatero serà rellevat al capdavant de la secretaria general. Però amb 51 anys, els fa a l’agost, és difícil que es resigni a ser un general a la reserva, per la qual cosa probablement buscar una ocupació, tal com van fer els seus antecessors en el càrrec.
Com a expresident li correspondrà una pensió vitalícia d’uns 80.00 euros a l’any, i a més podrà ingressar el Consell de l’Estat com a membre vitalici, on cobraria un altre sou similar per aportar els seus coneixements i experiència al futur Govern. Si vol treballar a l’empresa privada, la llei l’obliga a esperar dos anys i a deixar l’òrgan consultiu, però manté la pensió de l’Estat, que és per tota la vida.
Dels seus antecessors a la Moncloa, només José María Aznar, que va deixar la presidència del Govern amb 51 anys, va entrar al Consell de l’Estat, tot i que quinze mesos després hi va haver de renunciar com a membre del consell d¡administració de News Corporation, del magnat mediàtic Murdoch.
L’exlíder del PP i president de la fundació FAES (laboratori d’idees del partit) fa cursos i conferències i altres ingressos, i fa uns mesos va ser contractat per Endesa com a Conseller per 200.000 euros l’any. Va ser un fitxatge gairebé simultani al de Felipe González per Gas Natural, per 126.500 euros anuals. L’exlíder del PSOE, que va deixar la Moncloa amb 54 anys, presideix des del 2007 el grup de savis que reflexiona sobre el futur de la Unió Europea, i també fa conferències.
L’exvicepresident econòmic del Govern Pedro Solbes expressava en públic allò que molts polítics opinen en privat. El millor d’haver estat president, ministre o alt càrrec és deixar de ser-ho. No solament per l’alleujament que, en alguns casos, especialment el de Solbes, suposa apartar-se del focus de totes les polèmiques. Sinó també pel luxós nivell de vida que rodeja a tots aquells que un dia van ser i avui han passat a un segon pla. Potser per això s’entén millor allò de què “envejava” l’acabat de dimitir el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo.
Una activitat tan intensa i ben retribuïda ha propiciat un debat a Espanya sobre la idoneïtat que els expresidents cobrin una pensió de l’Estat si altres ingressos ja els asseguren una vida digna. Hi ha arguments per tot: hi ha qui defensa que aprofitin la seca experiència i prestigi, i n’hi ha d’altres que veuen èticament reprovable que es valguin de la seva cartera de contactes per obrir porter a una empresa privada.
Però també fora d’Espanya hi ha exmandataris que s’han fet d’or. L’expresident dels Estat Units Bill Clinton ha guanyat 65 milions de dòlars amb les seves conferències des del 2001 (a més de tenir una pensió vitalícia de 200.000 dòlars, 138.000 euros anuals); i l’exprimer ministre britànic Tony Blair, a part que també forma part d’aquest cotitzat club de conferenciants, és assessor de diverses empreses i del banc dels Estats Units JP Morgan. Com a primer exministre té una pensió vitalícia de 82.000 lliures, 91.000 euros anuals.
A Catalunya, els expresidents no estan a sou de cap empresa. Tant Jordi Pujol com Pasqual Maragall o José Montilla han obert la seva oficina amb l’assignació que els correspon com a expresidents de la Generalitat. Els tres tenen atencions de caràcter protocol•lari i cobren una paga per un període mínim de quatre anys (115.000 euros anuals) i màxim de la meitat del seu mandat i en fer els 65 anys tenen dret a una pensió vitalícia, de 86.000 euros anuals.
També al País Basc els exlehendakaris Garaikoetxea, Ardanza i Ibarretxe tenen oficina i una pensió vitalícia de 48.000 euros cada any. I a Andalusia i a la Comunitat Valenciana, tot i que la llei ho preveu, cap dels expresidents no ha demanat oficina. A Castella-la Manxa, José Bono va tenir oficina dos anys, i a Extremadura, Rodríguez Ibarra la va posar en Marxa el 2007.
Quant cobra el Rei d’Espanya? El Rei no té sou. Rep dels Pressupostos Generals de l’Estat una assignació equivalent a uns 8 milions d'euros l'any i ell la reparteix com vol entre els seus fills i les despeses de la Casa Reial. Aquesta quantitat global contemplada en la carta magna (article 65.2 de la Constitució) es tradueix després en una assignació anual. La Casa Reial administra aquets diners sense retre comptes a ningú ni fer públics els seus pressupostos. El cas de la família reial és únic en l’Administració, que detalla els salaris de cada persona que treballa per a l’Estat. En aquesta partida estan els sous de la família i dels seus assistents (prop de 100 funcionaris) i les despeses de manteniment dels 70 vehicles de la Sarsuela. L’Administració paga també, fora d’aquesta quantitat, la seguretat, els viatges, la posta del iot Fortuna i el manteniment de les residències reials, inclosa la llum i l’aigua.
Malgrat l'actual recessió econòmica i la crisi que amara a la ciutadania, en l'àmbit municipal les coses no van pas millor, encara que, lògicament, amb menys calat econòmic. El web, http://es.scribd.com/doc/58636303/Lista-de-Los-Alcaldes-Que-Han-Empezado-Por-Subirse-El-Sueldo, té publicada una llista dels alcaldes de l'Estat espanyol que s'han apujat el sou després de les eleccions del 22 de maig del 2011, llistat que actualitza diàriament. És una llista de percentatges, de tant per cent d'augment de sou, no de xifres absolutes.
Hi destaca l'alcalde de l'Escala, la meva població natal, el socialista Estanis Puig, que amb una puja del 113 % (44.800 euros bruts mensuals de sou) ocupa el segon d'aquest rànquing. Per més inri, el primer tinent d'alcalde de la població escalenca, Víctor Puga, el segon de l'Estanis, també del PSC-PSOE, té l'honor d'encapçalar el rànquing, ara de regidors i col.laboradors dels ajuntaments, amb una puja del 126 % del seu salari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada