Hi ha una frase molt coneguda i ja diverses vegades repetida que, més o menys, diu: si els catalans no defensem Catalunya, ningú ho farà per nosaltres. I és cert. No cal esperar que la resta, especialment els espanyols, defensin allò que és nostre, que defensin Catalunya i tot allò que la representa. Ans al contrari. Els espanyols, Espanya, tendiran a anar en contra de tot allò que pugui ajudar Catalunya, la pugui fer forta i la porti cap a un primer pla. No cal esperar res d’Espanya en aquesta direcció; més aviat ens ajudarà a caure i en què no ens podem aixecar mai més.
Hem de ser nosaltres, els catalans, qui defensem allò que és nostre, que ho utilitzem i ho propaguem, malgrat que no agradi a la resta. L’Estat espanyol, malgrat allò que en alguna ocasió ha manifestat, no està pas per la tasca, com s'ha demostrat històricament. No esperem res d’ella en aquest sentit.
Comento això perquè cal que els catalans ens posem a la feina i emprenem el camí de l’ús i la divulgació de la nostra llengua i de les nostres coses. Ningú més ho farà per nosaltres. I un dels àmbits en el qual encara resta molt per fer és en el de la informàtica.
Molts catalans encara no tenen prou consciència d’allò que això significa. Estudis de la totpoderosa Google asseguren que el català està dins les deu llengües més emprades en la navegació per internet. Però, amb això, no n’hi ha prou. És cert que s’ha avançat molt en aquesta direcció, però encara resta molt per fer.
Per exemple, una cosa tan fàcil com tenir el cercador Google configurat en llengua catalana hi ha molts catalans que no el tenen així, sinó que encara romanen en el seu idioma instal•lat d’inici, el castellà. També es pot dir el mateix pel que fa a les recerques avançades d’aquest cercador universal. Com alguns ja sabeu s’hi poden configurar les recerques de webs en llengua catalana o en altres llengües; doncs, encara n’hi ha molts que no el tenen així, ja sigui per comoditat, per desídia o per desconeixement. Cal avançar en aquest aspecte i estendre l’ús del català i en català en el món de la informàtica.
També s’hauria d’emprar el software lliure en català i no fer servir tant els programes més usats del gegant informàtic Microsoft: Windows, Word i Internet Explorer . I si es fan servir, emprar les seves traduccions en català, que es poden trobar, entre d’altres llocs, al web SoftCatalà. Tanmateix, seria millor usar el software lliure existent en el mercat, com el sistema operatiu Linux, la suite informàtica Open Office o el navegador Firefox (Mozilla), per posar tres semblants als de Microsoft apuntats més amunt. Amb aquests programes en català ampliaríem el ventall, la riquesa i el coneixement del nostre país i fomentaríem que ocupés una de les primeres posicions mundials en l’àmbit de la informàtica.
Altres coses que resten per fer en aquest terreny és la realització de webs en llengua catalana. És cert que, fent-ho, es poden perdre un bon potencial de seguidors. Però, què vols? Com va dir el polític d’ERC, Joan Tardà, al Congrés de Diputats de Madrid, “algú ho havia de dir”; en aquest cas, “algú ho ha de fer”. Per exemple, aquest mateix blog que esteu llegint. No és que sigui gaire conegut i fa poc temps que existeix, poc més d’un any. Tampoc no és gaire visitat; deu visites diàries de promig. Crec que no hi són comptades ni les meves ni les del meu fill.
Mirant les estadístiques internes que el mateix blog ofereix hi ha un total de 4.758 visites, des de què es va iniciar el 8 de juny del 2010 fins avui, el 5 de juliol de 2011. El darrer mes de juny ha tingut 327 visites, que dóna les 10,27 visites diàries que esmentàvem anteriorment.
Les entrades més vistes de sempre són les que fan referència a: Símbols de Catalunya (del 21/06/2010, amb 325 visites en total); Canvi climàtic (del 12/12/2010, amb 308 visites); i Barça-Madrid (del 30/11/2011, amb 168). Les segueixen en aquest rànquing: L’aigua, un bé escàs (22/06/2010, 142) i Eleccions al Parlament de Catalunya (25/11/2010, 105). I ja amb menys de 100 visites: El temps i el clima, La final del campionat, Les estacions de l’any i Qui és qui en el nou govern d’Artur Mas.
Aquest és el rànquing dels posts més visitats. Hi dominen els temes de Catalunya, el futbol, els polítics i els mediambientals i/o climàtics, tampoc res d’estrany si es té present que són dels que n’hi ha més escrits.
La procedència del públic que entra al blog és molt variat. Segons les estadístiques que hi figuren, a dia d’avui, hi ha en total: 4.307 procedents de l’Estat espanyol; 103 dels Estats Units; 40 d’Alemanya; 38 de França; 33 de Croàcia; 33 del Regne Unit; i ja amb menys de trenta, nacions com Països Baixos, Itàlia, Malàisia, Canadà i d’altres.
Ben segur que l’audiència augmentaria notablement si el web fos escrit en llengua castellana o en anglès. Amb tota seguretat que tots els seus visitants són catalans i/o coneixen la llengua catalana. No pot ser d’una altra manera; no la poden pas visitar els que no la coneixen, senzillament perquè no hi entendrien res.
Això vol dir que les 4.307 visites (la majoria, 4.758 en total, només unes 450 de fora) que ha tingut fins avui el web des l'Estat espanyol són de Catalunya i de la resta de l’Estat, però per part de persones que usen i coneixen la llengua catalana. Per dues raons. La primera, perquè difícilment els altres, els que no entenen i saben llegir el català, poden comprendre-hi quelcom. La segona, per la seva ideologia. No crec que als espanyols els faci massa gràcia la defensa que s’hi fa de Catalunya i l’atac a Espanya i als seus valors. Pel mateix motiu, ara futbolístic, no crec que els vingui gaire de gust la defensa del Barça i de les seleccions catalanes enfront de les crítiques al Reial Madrid i a la Selecció espanyola, la “Roja”, que s’hi reflecteixen.
Allò mateix es pot dir de les visites que rep el Blog d’altres països del Món. Deuen ser de persones catalanes o catalanistes. No es pot entendre de cap altra manera.
Continuant amb les estadístiques internes del Blog, les pàgines visitades per navegadors hi figuren, en primer lloc, Internet Explorer (2.015 visites, un 42 %); en segon lloc, Chrome (1.306, 27, un 27%); i en tercer, Firefox (1.242, 26 %). La resta ja venen molt més endarrere: Safari (125 visites), Java (16), Mobile (16) i algun altre.
Per sistemes operatius, Windows l’encapçala totalment (4.319 visites, un 91 % del total). El segueixen Other Unix (198, 4 %), Macintosh (118, 2 %), Linux (28, 1 %) i Iphone (27, 1 %). D’altres no arriben ni a deu visites (BlackBerry, iPad, iPod o PlayStation Portable).
De tot això cal que es tingui clar que s’ha de fer ús, no solament del català en el moment d’escriure de la defensa de Catalunya i de totes les seves manifestacions culturals i històriques en el moment d'emetre opinions i saber, sinó que s’ha d’ampliar als nous àmbits, com internet, englobats en el nom de les TIC (les noves tecnologies).
El meu fill, Josep Maria, que està acabant enginyeria informàtica, té publicada un web sobre informàtica només en llengua catalana, amb el títol OpenPitu i el sotstítol El blog lliure en català no admet dubtes; és tota una declaració d'intencions. Té moltes visites. Tanmateix, em comenta que, en tindria moltes més, si el fes, per exemple, en llengua castellana. Però no vol, per ideologia.
S’ha d’empènyer per emprar i usar el català en tots els àmbits. És una altra manera de fer país. I en informàtica, em comenta, encara resta molt per fer. La gent no s’hi acaba de posar per comoditat o per desídia; no creu que sigui per desconeixement. I costaria tan poc. A veure si ens animem i comencem a canviar els nostres hàbits i les nostres pràctiques, i usem més el català, els programes informàtics en català i els webs en català.
Per què si nosaltres, els catalans, no ho fem, qui ho farà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada