Al-Qaida (en àrab: القاعدة, al-Qā‘ida: ‘la base’) és una organització paramilitar, gihadista, que empra pràctiques terroristes i es planteja com un moviment de resistència islàmic. El seu fundador, líder i màxim col.laborador va ser Ossama bin Laden, un multimilionari d’origen saudí que va estudiar Religió i Ciències Econòmiques a la universitat del rei Abdul Aziz.
La seva estructura oganitzativa basada en cèl.lules de militants i xarxes clandestines, molt semblant al modus operandi dels càrtels de narcotraficants, li ha domat una mobilitat molt àmplia d’acció i una gran dificultat per desarticular-la.
Entre l’agost de 1988 i finals de 1989 Ossama bin Laden va crear una xarxa terrorista internacional coneguda com Al-Qaida, que consistia, majoritàriament, en militants musulmans que Bin Laden havia conegut a l’Afganistan, com el seu lloctinent Ayman al-Zawahirí. El grup pressumptament va finançar i organitzar diversos atacs per tot el món, com, per exemple, la detonació de cotxes bomba contra blancs nordamericans a l ‘Aràbia Saudita el 1996, l’assassinat de turistes de turistes el 1997 i els atacs amb bomba a les ambaixades americanes de Nairobi (Kènya) i Dar es Salaam (Tanzània) el 1998, que van acabar amb la vida de 224 persones i milers de ferits.
El 1994, després que el govern saudí confisqués el seu passaport acusant-lo de subversió, Bin Laden va fugir a Sudan, on se l’acusa d’haver organitzat camps d’entrenament terroristes i d’on va ser expulsat finalment el 1996. Va tornar a l’Afganistan, on va rebre la protecció dels talibans, aleshores la milícia governant en aquest país.
Entre 1996 i 1998, Bin Laden va emetre una sèrie de fàtues (“decrets religiosos”) declarant una guerra santa ("gihad") contra els Estats Units, a qui va acusar, entre altres coses, de saquejar els recursos naturals del món musulmà i d’ajudar i incitar als enemics de l’Islam. Va tenir milers de seguidors per tot el món, en llocs tan diversos com Aràbia Saudita, Iemen, Líbia, Bòsnia, Txetxènia i les Filipines.
El primer atemptat important d'Al-Qaida va tenir lloc el 1993 quan una camioneta va explotar a l’aparcament del World Trade Center de Nova York; va haver-hi sis morts i gairebé mil ferits. Poc després, el 1996, va haver-hi altres atemptats contra instal.lacions militars dels Estats Units a l’Aràbia Saudita. Dos anys més tard, el 1998, van atacar les ambaixades dels Estats Units a Nairobi (Kenya) i Dar es Salaam (Tanzània) i van provocar més de dues-centes víctimes, com ja s'ha comentat.
Però els atemptats més terribles per la seva espectacularitat i per l'elevat nombre de víctimes van ser els que van tenir lloc als Estats Units l’11 de setembre de 2001. Ens referim als atacs contra les anomenades Torres Bessones a Nova York i contra el Pentàgon a Washington. Aquests atacs terroristes es van dur a terme amb la utilització de diversos avions civils que, plens de civils i pilotats per suïcides, es van estavellar contra els edificis esmentats i van provocar els atemptats terroristes més mortífers fins llavors, ja que hi van morir gairebé tres mil persones.
Confirmada l’autoria de l’atemptat per Al-Qaida, la resposta dels Estats Units va ser atacar aquesta organització a les bases de l’Afganistan (octubre del 2001), on se suposava que hi havia el líder principal, Ossama bin Laden. Aquest atac, que va comptar amb el suport de l’ONU, va significar la invasió del país per tropes nordamericanes i britàniques, amb el suport d’una aliança tribal afganesa –l’Aliança del Nord-, enemiga dels talibans. En un mes, el règim talibà de l'Afganostan va caure i les bases d’Al-Qaida en el país van desaparèixer. Tanmateix, els seus líders, els principals, no van ser capturats.
La invasió de l’Afganistan va servir per destruir el règim talibà, però no per anul.lar l’organització terrorista. Durant els anys següents Al-Qaida va continuar duent a terme atemptats, la majoria en països musulmans, com Indonèsia. Kenya i el Marroc.
La invasió de l’Iraq pels Estats Units el 2003 va contribuir a vigoritzar Al-Qaida, que va utilitzar aquesta guerra com a excusa per justificar els seus atemptats, tant a l’Iraq com a la resta del món.
En aquest marc, els atemptats massius es van estendre a Europa, i van afectar especialment als països que mantenien tropes a l'Iraq. Els horribles atemptats de Madrid el març del 2004 (11-M, on van morir 191 persones i 1858 van resultar ferides) i de Londres el 7 de juliol del 2005, amb més de 50 morts, en són els exemples dram+atics i mortífers. També van intentar atacs, fallits, a Barcelona i Alemanya, a més d’amenaçar països com Itàlia i Àustria.
L’11 d’abril de 2007 el braç armat d’A-Qaida al Magrib va perpetrar un atemptat a Alger (Algèria), deixant almenys 24 morts i 222 ferits. Aquest mateix dia Al-Qaida es va atribuir els atemptats perpetrats el 10 d’abril de 2007 a Casablanca (Marroc).
Mort d'Ossama bin Laden. Onze anys després de l'atemptat de Nova York, l’1 de maig de 2011, el president dels Estats Units Barack Obama va anunciar que el líder Osama bin Laden havia mort al Paquistan (a Abottabad, a 80 km d'Islamadab, al nord del país) en un operatiu militar nordamericà portat a terme per un escamot especial d'elit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada