Corrides de toros, no; correbous, sí?

Els correbous continuen sent motiu d’agra disputa dins i fora de les Terres de l’Ebre. Ara per ara la llei aprovada la tardor passada pel Parlament a fi de blindar els correbous i aconseguir-ne la regularització davant les crítiques reiterades de maltractaments no ha assolit estalir la calma entre els sectors enfrontats. Al centre de totes les mirades hi ha ara el reglament que n’ha d’aclarir els aspectes més polèmics, com el caràcter tradicional i excepcional de la festa. El reglament continua en espera de ser aprovat, encara a mans dels serveis jurídics de la Generalitat.
Mentrestant, el lobby favorable als correbous aprofita l’absència d’aquest reglament per demanar festes a municipis amb escassa tradició o on fa anys que es va perdre la controvertida tradició. En altres localitats, com Paüls, Camarles i Alfara de Carles, ara estudien la possibilitat de reclamar un tracte semblant al de Campredó, i afegir-se així a un programa de correbous que aquesta temporada en preveu al voltant de 600.

El Govern anterior del tripartit o Entesa va aprovar un manual de bones pràctiques per respondre a les crítiques i la denúncia que cada estiu rebien en els actes de correbous, especialment en les seves dues modalitats més polèmiques: el bou embolat (s’encenen dues boles de foc en un suport metàl•lic fixat al banyam de l’animal) i el capllaçat (el bou s’arrossega lligat amb unes cordes).
Les entitats proteccionistes van considerar que el manual de bones pràctiques era paper mullat. Amb la nova llei de regulació dels correbous, el que abans estipulava el manual de bones pràctiques passarà a tenir una base jurídica sòlida. Les sancions previstes van dels 600 als 60.000 euros en cas d’infraccions molt greus.

La llei, que recull el manual, estableix deu punts bàsics per garantir que l’animal no pateixi. Els bous embolats i capllaçats no poden estar-se més de 30 minuts a la plaça on se celebra el correbou. La limitació vol evitar el sofriment de l’animal durant un temps excessiu, seguint les recomanacions dels veterinaris. Els partidaris adverteixen que no es tracta d’una festa matemàtica, per la qual cosa a vegades és habitual que el correbou duri més.
Tots els correbous s’han de celebrar amb la presència d’un veterinari a la plaça que acrediti que l’animal no pateix ni li fan agressions físiques. Ha de firmar una acta per acreditar que el bou està en bones condicions després del correbou. Si l’animal pateix lesions, el veterinari també n’ha d’informar.
Si el veterinari que ha de seguir cada correbou considera que el bou pateix, té la potestat d’ordenar-ne la suspensió. Per als defensors dels correbous, una lectura restrictiva del que abans era un manual de bones pràctiques, amb la nova llei a la mà, pot condemnar les festes i obrir la veda a les denúncies dels animalistes.

Tot i que no existeix cap reglamentació, els ajuntaments dels municipis que celebren correbous recomanen a través dels altaveus que durant les festes els menors no saltin a la plaça o pels carrers en els quals se celebren correbous. Les penyes asseguren que s’hi imposa el sentit comú. A l’Ebre hi ha la tradició de fomentar els correbous entre els infants. Per aconseguir-ho, munten correbous amb animals de cartró perquè els més joves visquin també la festa.

“Sense bous no hi ha festa”, adverteixen els que en són partidaris. Malgrat la crisi econòmica, se celebren més correbous que mai a les Terres de l’Ebre. Fins a 600 actes amb correbous hi ha programats durant la present temporada. Gairebé sempre vinculats a les festes majors.
A l’agost, els ramaders que crien bous a les Terres de l’Ebre tenen feina pràcticament cada dia. Malgrat les crítiques per maltractaments, malgrat l’endeutament dels consistoris, la festa del bou-embolat, importada de València fa tan sols unes dècades, guanya presència a les nits de l’Ebre.

Els lloguers dels bous oscil•len entre 600 i 1.000 euros, i només a Amposta, les festes taurines van costar l’estiu passat més de 90.000 euros. La tradició taurina sustenta vuit ramaderies en aquesta zona. Encara que els correbous estan sobreposant-se a la crisi (“És una festa viva que té demanda. Avui s’organitzen més bous que fa quinze anys”, diuen), alguns ajuntaments alerten que serà impossible incrementar els actes. Descarten per raons econòmiques repetir els correbous dues vegades l’any encara que n’existís històricament la tradició.
En l’actualitat, algunes penyes tenen molts problemes per aconseguir reunir prou diners per comprar un bou per a la festa major. Especialment en municipis petits, se celebren autèntiques col•lectes populars. El suport de l’Ajuntament de torn, però, acabarà per ser determinant.

També es busquen patrocinadors particulars entre les empreses i negocis locals. La bona imatge dels correbous en alguns municipis ebrencs fa que invertir en bous sigui molt rendible per al negoci. Al contrari, aparèixer públicament com a detractor dels correbous pot tenir conseqüències funestes per a la imatge pública.
El pressupost per als correbous assoleix en alguns casos els 100.000 euros per festa major, en el cas de municipis més grans. El preu dels bous ha pujat considerablement els últims anys perquè els permisos i les assegurances per poder organitzar els actes són cada vegada més exigents. Als pobles recorden que 40 anys enrere, comprar un bou no era gaire més car que llogar els serveis d’una orquestra per a la festa major.

Aquests dies tot just ha començat la temporada de correbous a les Terres de l’Ebre. Es prolongarà, com és costum, fins a la tardor. La particularitat d’aquest any, però, és que s’hi ha apreciat més pressió, per part dels pro taurins, perquè la Generalitat concedeixi nous permisos de correbous. Els antitaurins, per la seva banda, critiquen la concessió d’aquestes autoritzacions i reiteren les denúncies pel maltractament que pateixen els bous capllaçats o embolats durant les festes majors.
Resulta difícil dissociar el problema dels correbous del que fa referència a les corrides de toros. Són festes diferents, però a ulls dels antitaurins igualment cruels i reprovables; també és difícil dissociar-los perquè poc abans de l’esmentada lleis dels correbous, el Parlament, atenent una iniciativa popular, va decidir eliminar les corrides de toros a Catalunya. Els arguments, en teoria sensibles a les peticions animalistes, tenien el seu rerefons polític.

Allò ja és aigua passada: si no prosperen els recursos que hi ha en tràmit, la temporada de toros d’aquest any serà l’última. Una altra cosa serà que s’hi aconsegueixi una pròrroga, ja que les indemnitzacions pel tancament de la Monumental de Barcelona són elevades i no sembla que la hisenda pública estigui ara per a dispendis com aquests.
Els criteris que empenyen els protectors dels animals són fàcilment comprensibles. Bastant més per cert, que el zel prohibicionista d’alguns d’ells: la prohibició no ha estat una solució una solució feliç per a tothom. Dit això, i si en alguna cosa estimem la coherència, costa de comprendre com després de la prohibició de les corrides de toros i la protecció legal dels correbous, ara a més se n’aprova l’extensió. És ben cert que a les Terres de l’Ebre la protecció dels correbous té un rèdit electoral immediat. Però encara en té més, a mitjà i llarg termini, una conducta política coherent.