Quarts de final al Mundial de Sudàfrica

Han acabat els octaus de final del Mundial de Sudàfrica 2010, aquesta vegada sense cap sorpresa rellevant, i s’han classificat vuit equips per jugar els quarts de final amb els següents aparellaments: divendres, Holanda-Brasil (a la tarda) i Uruguai-Ghana (a la nit); i el dissabte, Argentina-Alemanya (a les 16,00h) i Paraguai-Espanya (20,30h). Ara les eliminatòries són més igualades que no pas en les eliminatòries anteriors. És normal. Només resten vuit equips.

L’encontre estrella, de llarg, és Argentina-Alemanya. I crec que complirà les expectatives perquè ambdós equips arriben plens de forma, motivats i amb molt bons jugadors. Més que un partit de quarts, podria ser una semifinal ben clara. Però, per aquest part del quadre, arriben tres seleccions, que totes tres podrien ser campiones del món; i només una d’elles arribarà a la final. Abans s’han d’eliminar entre si: ara Argentina i Alemanya; i la que guanyi, contra Espanya. La vencedora d’aquestes tres seleccions, favorites per guanyar el Mundial, disputarà la final, segurament contra Brasil.
No em penso perdre Argentina-Alemanya. Tampoc em perdré Paraguai-Espanya, però aquest encontre no em motiva tant. Paraguai no ha de ser rival per Espanya, si és que no té un mal pas. Però Argentina-Alemanya, és un dels quatre partits estrella que pot haver-hi en aquest campionat.
Argentina, per l’enorme “picada” que té a davant, és lleugerament favorita. Però Alemanya pot trencar el pronòstic, per la resistència que oferirà a darrere i al mig del camp i l’arribada des la segona línia que tenen els seus jugadors més avançats. Alemanya podria guanyar per conjunt, però compte amb Argentina: Messi, Higuaín, Tévez, Agüero, Di Maria, poden tombar a qualsevol equip, fins i tot al Brasil, al qual considero el millor equip d’aquest Mundial, si més no, fins ara.

La següent eliminatòria en interès, relativament disputada i amb nom, per la trajectòria d’ambdues seleccions, és la que disputaran Holanda-Brasil. Brasil és la clara favorita per guanyar-la i passar a les semifinals. És un encontre més de semifinals que no de quarts, però què hi farem! De moment, i sumant-ho tot, potser Brasil és la millor selecció del Mundial. Disposa d’un gran porter (poques, però quines aturades ha fet!), d’una gran defensa (segurament la més segura i amb més classe del Mundial: Maicon, Lucio, Juan, Bastos), un mig del camp lluitador i resistent (aquí és nota la mà d’en Dunga, el seu seleccionador) i una davantera més bona del que s’esperava, amb un gran Robinho, un Luís Fabiano lluitador i golejador, la classe d’un Kakà irregular, amb l’arribada per les bandes de Maicon i Bastos i el perill de Lucio i Juan en les accions a pilota aturada.
Poden notar les baixes de dos dels tres centrecampistes titulars: Felipe Melo (un portent físic) i Elano (dos gols en els dos partits que ha jugat). Dels inicialment titulars només queda en Gilberto Silva. En el lloc dels lesionats, han jugat principalment Dani Alves i Ramires. El partit que va jugar Julio Baptista (contra Portugal, 0-0) va ser en el lloc de Kakà.

Holanda no és la favorita, però té alguna opció, poques, per fer saltar la sorpresa. El seu problema és que li manquen més jugadors de classe. Tanmateix, un Robben en forma i motivat, juntament amb bons jugadors com l’Sneijder, Van Persie i De Jong, podrien fer capgirar el pronòstic si tinguessin un bon dia i els ajudés el bon joc de conjunt, de sempre, de la selecció holandesa.

El tercer encontre amb interès és el Paraguai-Espanya, més que res per la Roja, que és una de les candidates a disputar la final. Paraguai, no crec que interessi a massa ningú, més que res pel seu joc i les seves figures, poc importants en el firmament futbolístic. La selecció espanyola és la clara favorita per passar a semifinals. Si no ho aconsegueix, és problema seu. El futbol que practica és molt superior al dels guaranís, i, més ara que han recuperat el seu estil de joc al mig del camp i han guanyat amb seguretat defensiva. Continua mancant més gol. Esperem que en Villa no es lesioni i pugui disputar tot el Mundial amb bones condicions físiques.
Fins al moment, Paraguai no ha demostrat massa res. Formen un equip molt defensiu, amb molta lluita, les línies molt juntes i poc perill a davant. A la lligueta classificatòria, van empatar contra Itàlia (1-1); van guanyar Eslovàquia (2-0), cosa que li va servir per a classificar-se; i van empatar contra Nova Zelanda (0-0). A octaus, van eliminar al Japó (0-0), als penals. En quatre partits, contra rivals no massa importants (llevat d’Itàlia), han marcat tres gols i n’han encaixat un. Amb això està tot dit.

Urugai-Ghana és una eliminatòria igualada, però poc interessant per a uns quarts de final d’un Mundial. El gran interès que presenta és saber qui passarà a les semifinals, contra Brasil segurament. A vegades, penso que serà Uruguai qui passarà, gràcies als gols de Forlan i Luís Suárez, el primer sempre molt decisiu en aquests tipus d’encontres. En altres ocasions, penso que serà Ghana. Haig de confessar que, a mesura que van passant els dies, la selecció africana ha guanyat bastant als meus ulls. Ja ho havia comentat en un altre blog: són forts, juguen amb ganes, estan ben estructurats com a conjunt i els seus jugadors tenen prou nivell. Potser els mancaria algun jugador decisiu més, però formen un bon equip capaç de plantar-se a semifinals i planta cara al Brasil; més que no pas Uruguai. Tanmateix, és una eliminatòria igualada i no se’n sabrà el resultat fins que hagi acabat l’encontre.

En un blog anterior ja s’ha comentat la trajectòria de vuit seleccions de les setze que havien arribat a octaus de final. Ara se n’ha fet d’alguna més. Si no m’equivoco resten per comentar els darrers quatre equips que han quedat eliminats en aquests octaus de final.

Pel que fa a Eslovàquia va ser una sorpresa la seva classificació, cosa que va venir donada per la seva victòria davant Itàlia (3-2). Amb un empat inicial contra Nueva Zelanda (1-1) i una derrota contra Paraguai (0-2), es va acabar classificant amb quatre punts, mercès a la seva victòria contra els italians. Si els transalpins arriben a guanyar el matx, la cosa més lògica, Itàlia hagués quedat classificada primera del seu grup amb cinc punts. A octaus de final, els eslovacs han quedat fora davant Holanda (2-1). Els eslovacs no han aportat massa res al Mundial; ni joc ni jugadors ni cap idea nova. El més destacat ha estat el seu golejador Vitekk. Paper molt discret, si no arriba a ser pel seu pas a octaus.
Xile ha estat una de les sorpreses del Mundial pel seu joc i per tot el que ha aportat. Amb en Bielsa d’entrenador, ha portat a terme un joc dinàmic, molt intens i ofensiu que ha alegrat el Campionat. Es va classificar bé per a octaus, guanyant dos partits per 1-0 (Hondures i Suïssa) i només perdent contra Espanya (2-1). A octaus, es va trobar amb la muralla del Brasil, que la va acabar derrotant per 3-0. Ha mostrat un gran joc de conjunt, un comportament admirable i molt de dinamisme. A part de topar amb la selecció brasilera, l’ha sentenciat la manca de figures i de jugadors veritablement decisius.
El Japó ha estat una de les notes exòtiques d’aquest Mundial. Dinàmics, lluitadors, motivats, el seu premi ja va ser passar a octaus de final. Aquí, un empat contra Paraguai (0-0) li va permetre il•lusionar-se i pensar en uns històrics quarts de final. Però els penals els van acabar deixant fora.
Portugal s’ha presentat a Sudàfrica amb un equip molt escàs. Amb una gran figura, Cristiano Ronaldo, i un jugador interessant, Coentrao, a darrere, en el lateral esquerre; una bona defensa i un bon porter (la cotització del qual haurà pujat molt després de les seves actuacions en el Mundial). Portugal no tenia massa res més i així els ha anat. Han fet el que han pogut. Però els resultats han demostrat allò que tenien. No es poden fer miracles. Cap gol encaixat fins jugar contra Espanya (1-0), només ha marcat en un encontre (contra Corea del Norte, 7-0). És el que hi ha. Aquesta vegada, Portugal va acudir a la cita mundialista amb un equip molt petit; això sí, amb una gran figura, que no va acabar de brillar mai.

Quines semifinals hi haurà? Sembla que Brasil i Espanya poden superar els seus rivals sense massa problemes, a poc que les coses els hi surtin bé. Les altres dues eliminatòries (Uruguai Ghana i Argentina-Alemanya) són més complicades i de resultat dubtós. Per l’espectacle m’agradaria unes semifinals Brasil-Ghana (podria ser un encontre boníssim, digne d’unes semifinals d’un Mundial) i Espanya-Argentina (davant d’Alemanya, més que res, per les figures que té i en Messi).