PERSONALITAT I IDEOLOGIA.L’artista Joan Massanet va ser una persona contradictòria, de caràcter reservat i de poques paraules, però expressava les seves idees d’una manera apassionada i vehement. Els seus amics eren aquelles persones que comprenien i valoraven la seva obra. L’altra gent no existia. Es va envoltar d’una gran solitud –indispensable per realitzar l’obra pictòrica- però aquesta solitud el va acompanyar gairebé sempre, ja que la seva vida va ser una constant creació artística. Era una persona molt culta i de físic atractiu, alt, prim, amb la mirada perduda entre el paisatge escalenc i la darrera creació pictòrica, al•legant, quasi sempre portava gorra marinera o bé un barret.
D’ideologia profundament monàrquica, va saber conviure en una comarca que per tradició ha estat republicana i federal. Durant els anys que van del 1959 al 1966 va ser alcalde de l’Escala. Com si d’una obra de creació artística es tractés, va prescindir de l’administració i d’arquitectes per projectar i realitzar el magnífic passeig marítim de la vila, un dels millors de la nostra costa. També va resoldre els problemes de l’aigua, de l’asfalt, i va iniciar les obres del Port dels pescadors i començar a lluitar per evitar la degradació urbanística de la vila.
Joan Massanet va ser amic del farmacèutic i historiador Alexandre Deulofeu i, com ell, gran apassionat de l’art romànic així com de l’arqueologia. Junt amb l’escriptora Víctor Català varen fer una gran defensa de les ruïnes de la ciutat grega i romana d’Empúries.
Posseïa una poderosa imaginació i una gran capacitat de treball que el portà a fer una gran quantitat de dibuixos preparatoris abans de realitzar una obra definitiva. Sentia també curiositat per les tècniques i els procediments pictòrics i experimentà amb la seva barreja, la de la pintura a l’oli, collage, sorra de les platges, resines i fustes, antics teixits de l’àvia Atal•là. Fins i tot amb els objectes naturals que trobava per les platges, l’objet trouvé, i els incorporava directament a les seves obres a les quals aportaven un toc misteriós i quan els manipulava els convertia en un escultura.
OBRA FINS A LA GUERRA CIVIL (I).
La primera obra surrealista data de l’any 1926, Composició, amb elements geomètrics que recorden el cubisme, però incorpora collage i una misteriosa i surreal figura sense cap. Va ser un dels primers artistes catalans en fer servir el collage. Ja ens els anys 1927 i 1928 la pintura surrealista de Massanet adquireix la seva plenitud. L’obra de preguerra és poètica, mística, carregada de símbols. El tema cultural predomina sempre sobre el sexual. Membres seccionats, caps, mans, peus, apareixen en els llocs més inversemblants i absurds. Paisatges on el mar no té moviment i els vaixells han quedat varats a la sorra en procés de desintegració. A la tardor, les roques amaguen el cap de l’ase i els cavalls apareixen darrere els núvols. Arquitectura clàssica, inassequible, amb falses perspectives, les columnes, els capitells i les volutes es barregen perduts per l’espai amb elements tous que es van desintegrant.
Molt sovint, en l’obra de Massanet, hi trobem maniquís carregats de misteri, sense cap rostre ni expressió, com si tornessin d’un somni immersos en un paisatge desert d’arquitectura clàssica que recorda Giorgio de Chirico.
Influït per l’art romànic pintà un Pantocràtor, hieràtic, carregat de simbolisme; les verges romàniques envoltades per sorra i petxines sembla que es troben en procés de transformació. Sovint es confonen amb el cap de dona d’un mascaró de proa de l’antic vaixell.
Com gairebé tota la pintura empordanesa, el paisatge que té a l’entorn el fa protagonista de la seva obra. La composició és plana, l’horitzó divideix els espais empordanesos. Mar i cel tenen una gamma de blaus inimaginables. Els núvols amaguen espectres, braus i cavalls amb una llum i un cromatisme propis de cala Montgó i del golf de Roses. Els cargols i les petxines prenen protagonisme en algunes d’aquestes pintures i ens parlen d’un món marí desconegut i misteriós. Sorrals d’Empúries, on restes de perduda arqueologia s’han barrejat amb les pedres foradades de l’entorn i s’integren a la sorra que la posta daura. L’atmosfera és nítida, transparent, quieta, espectral, silenciosa, carregada d’encant. Sembla que tan sols una espurna d’aire o de vent insinués la realitat al moure tímidament les fulles d’un arbre o el ble d’una espelma.
D’aquest període anterior a la guerra, cal esmentar el Naixement de Venus, 1927; Composició surrealista, 1920; Pantocràtor, 1929; Simbolismes, 1930; L’espectre de la Muntanya, 1930; Paisatge, 1930; Tardor, 1931-32; Projecció, 1931-32; Composició màgica, 1931; Aparició de Vermeer de Delft al Golf de Roses, 1935-36, i Maniquí, 1935-36.
(continuarà...)
La informació sobre Joan Massanet i Juli exposada aquí està extreta del volum escrit per Alícia Viñas i Palomer, Emocions, sentiments, sensacions. Pintors i escultors de l’Alt Empordà, 1839-1959, editat per l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 2009 (?)., pàgs. 142-149.
Podeu llegir la informació sobre l'exposició Juan Massanet o el espectro de las cosas al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, l'any 2005, clicant aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada