Joan Massanet i Juli (1899-1969). 3. Obra: després de la Guerra Civil (II).

[En les obres de Joan Massanet]... El surrealisme de postguerra té unes formes més dramàtiques, més expressionistes, tot i que persisteix el món dels somnis i de les transformacions. És una pintura més forta i brutal. Les figures es converteixen en espectres que es van apoderant de l’espai de les seves teles i del subconscient de l’artista. L’espectre esdevé el protagonista de l’obra. L’escriptor Manuel Benet, en la presentació de l’exposició a la sala Caralt de Barcelona, va dir que la pintura de Massanet “trata de arrebatar los secretos de un mundo mágico y fantasmal”, [...], “sus paisajes sufren y sus figuras vienen de otro mundo” perquè “la realidad del mundo de Massanet son los espectros y la visión espectral de las cosas es su tema”. Sovint apareixen toreros, toros i cavalls que representen la força de l’instint. L’amic Muley, que contemplava la transformació de Montgó en un drac daurat, és ara un solitari torero que espera la sort del destí que esdevé gairebé sempre tràgic i mític. L’obra d’aquesta època arribarà fins als anys seixanta quan l’artista deixarà la figuració i s’endinsarà en el món de les matèries, l’abstracció i el collage.

L’any 1952 Joan Massanet va organitzar i promoure el grup Indika que va ser el primer grup d’avantguarda de les comarques de Girona. L’integraven diferents artistes: Joaquim Casellas, Emília Xargay, Francesc Torres-Monsó, de Girona; Joan Massanet de l’Escala, Jordi Curós d’Olot, Bartomeu Massot i Evarist Vallès, de Figueres. Aquest grup de joves artistes, de procedència diversa i d’estils diferents, pretenia donar a conèixer les seves obres i fer front a la foscor cultural d’aquells anys a les comarques de Girona. Es va celebrar la primera exposició a la sala de sessions de l’Ajuntament de Figueres el febrer de 1952, data de la seva constitució com a grup i el juny del mateix any es va fer la segona i darrera exposició a la sala municipal de Girona. En aquesta mostra es varen afegir al grup la pintora Esther Boix, nascuda a Llers, i l’olotí Marià Oliveras. Joan Massanet va pronunciar a les dues exposicions la conferència titulada El Arte de nuestros días.

L’estiu de 1960 –i sota el patrocini de la revista Canigó de Figueres, dirigida per Xavier Dalfó-, es va organitzar i propulsar la primera exposició col.lectiva d’art abstracte empordanès que tingué lloc a Cadaqués. A l’esdeveniment varen assistir-hi Salvador Dalí, que els va dedicar un text per al catàleg, La influencia de la onomàstica sobre la pintura, según opiniones de Salvador Dalí, Frederic Marès i Rafael Santos Torroella i va fer la presentació de la mostra el polifacètic Fernando Garrido Pallardó. Els artistes que integraven el grup eren: Joan Manera, Joan Massanet, Bartomeu Massot, Ramon Molons, Joan Sibecas i Ecarist Vallès. Varen seguir altres exposicions organitzades per la mateixa revista als ajuntaments de l’Escala, Roses i Figueres, i poc temps després el grup es va desfer.

A partir dels anys seixanta, la pintura de Massanet s’endinsa en un món d’alquímia i matèries. Serà la darrera etapa plena de sensibilitat, ironia i crítica, i també la més pura i autèntica. Comença a treballar amb sorra, petxines, espines de peix, resines, cordes, cartrons, robes, pedres, fustes de vaixell que el mar ha manipulat i restes que la natura ha modelat. La matèria, el color, la textura i la diversitat dels objectes esdevenen protagonistes de la seva obra, convertint moltes d’aquestes peces en autèntics relleus on el collage i la tridimensionalitat són els protagonistes. La troballa d’algun objecte, que per estranya circumstància l’atzar posa al seu camí, el durà e endinsar-se en un món on l'object trouvé es farà l’amo de la seva obra i li obrirà camins per a la creació dins d’una mística on l’espera tindrà gran importància per tal de trobar allò que la natura o el destí li ha deparat. D’aquesta època són algunes pintures: Homenatge a Burri, 1963-64; Personatge B.A.G., 1963; Corda, 1964; Personatges i objectes, 1967; Signes i petjades, 1964, i L’Hypnose, 1969, és la darrera pintura síntesi de la seva obra que va fer abans de la seva mort.

També durant aquests anys creà un conjunt d’escultures realitzades sobre pedra o fusta incorporant-hi diferents matèries i objectes. Gairebé sempre aquestes escultures tenien forma de tòtem o de misterioses verges amb fusta trobada que evoquen l’art romànic. Usà també matèries manipulades per la natura que ens transporten a un món totalment oníric.

Joan Massanet va fer poques exposicions en vida i gairebé totes a Barcelona. L’any 1936 va ser soci fundador i va participar al “Primer Salón de Artistas Independientes”, Galeries Dalmau, i en el mateix any va participar en la primera exposició “Grupo Logicofovista ADLAN”, Galèries Catalònia, La seva primera exposició individual tingué lloc a la sala Caralt l’any 1953 i la presentació la va fer l’escriptor Manuel Brunet. L’any 1955 va ser convidat a participar a la “Tercera Bienal Hispanoamericana” de Barcelona i també, des dels anys 1956 al 1968, als Salones de Mayo de la mateixa ciutat que organitzava el crític d’art Àngel Marsà.
Presentat pel poeta i crític Rafel Santos Torroella, va fer la segona exposició individual l’any 1965 a la sala Belarte. Entre els anys 1963 i 1967 participà en mostres col•lectives al Palau dels Reis d’Aragó de Perpinyà i al castell de Cotlliure. La seva última exposició va ser la col•lectiva “Presencias de nuestro tiempo”, a la galeria de René Metras, també a Barcelona l’any 1969. El 23 de desembre del mateix any morí a l’Escala.

La vida i l’obra de Joan Massanet han estat importants perquè com a persona va saber desenvolupar les seves responsabilitats cíviques coma professional farmacèutic i alcalde al servei del seu entorn, per damunt de política i d’ideologies. Com a artista, ha format part de la història del surrealisme d’aquest país, i pertany a una generació trencada per la guerra civil. Ell va saber mantenir la seva fidelitat a un art digne envoltat, quasi sempre, per la solitud i la incomprensió dels seus contemporanis.

La informació sobre Joan Massanet i Juli exposada aquí està extreta del volum escrit per Alícia Viñas i Palomer, Emocions, sentiments, sensacions. Pintors i escultors de l’Alt Empordà, 1839-1959, editat per l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 2009 (?), pàgs. 142-149.

La imatge del post correspon a un col.lage fet a partir de les que surten a l'exposició que es va fer al Museu d'Art de Girona, del 22 d'octubre de 2005 al 29 de gener de 2006. Per veure'n l'exposició i llegir un breu comentari sobre Joan Massanet i Juli, cliqueu aquí.
Per arribar a la secció que interessa, després d'haver entrat al web del Museu d'Art de Girona feu: exposicions / 2005 /passades / endavant. Quan hi hàgiu accedit, és a la segona pàgina i porta per títol: Joan Massanet o l'espectre de les coses.