Joan Massanet i Juli (1899-1969). 1. La seva formació.

En Joan Massanet i Juli (l'Armentera, Alt Empordà, 1899 - l'Escala, Alt Empordà, 1969) va ser un pintor surrealista que va viure bona part de la seva vida a l’Escala, vila de la qual va ser alcalde dels anys 1959 al 1966. El recordo bé, despatxant a la farmàcia de la platja, a l’altre costat de la riba. Era un home elegant i, quan jo era un nen, no sabia que aquell farmacèutic i alcalde, tot un senyor, també era un pintor prou important i amb una considerable obra a les seves esquenes. La veritat és que no recordo massa de veure’l passejar pels carrers de la vila. Hi era car de veure. Em pensava que estava tot el dia a la farmàcia, treballant i descansant. Vèiem que en diu l’Enciclopèdia Catalana d’aquest personatge (en una entrada escrita per Josep Vallès i Rovira).

Massanet i Juli, Joan (L’Armentera, Alt Empordà 1899 – l’Escala, Alt Empordà, 1969). Pintor. Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d'una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació. Prengué part en l'Exposició d'Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona (1936). Formà part del Grup Logicofobista. Fundador del grup gironí Indika (1952), exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona. Als voltants del 1960, influït per l'informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire surrealista. Fou farmacèutic i alcalde de l'Escala. Exposà diverses vegades a Barcelona (sales Belarte i Caralt), on fou feta una mostra antològica pòstuma de la seva obra, a la sala René Metras (1974). Té obres a diverses col•leccions europees i nord-americanes i al Museu de l'Empordà (Figueres).

Va ser un personatge prou conegut a l’Escala, també per ser-ne aleshores l’únic farmacèutic i alcalde durant set-vuit anys. Però es desconeixen altres aspectes de la seva personalitat. Aquests dies m’ha caigut a les mans un llibre, excel•lentment editat, que parla dels artistes altempordanesos de part dels segles XIX i del XX. Hi té un apartat dedicat al pintor escalenc. El volum és obra d’Alícia Viñas i Palomer (Figueres, 1946), professora de Dibuix i ocupada també en diversos organismes artístics. Porta el títol: Emocions, sentiments, sensacions. Pintors i escultors de l’Alt Empordà, 1839-1959, editat per l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 2009 (?). Pel seu interès en reproduïm ara una part del text en el qual es glosa la figura de Joan Massanet i Juli. En propers posts anirem complementant-ho, ja que tot junt podria ser massa llarg. Per tant, aquí va el primer lliurament, del qual podem posar el títol de: Joan Massanet. 1. La seva formació.

Va néixer el 24 de maig de 1899 a l’Armentera (Alt Empordà). El seu pare, Isidre, era el metge titular de la vila i també de Ventalló. Al poc temps de néixer el seu fill, va adonar-se que no gaudia de bona salut i pensant que l’aire de mar el reforçaria va enviar-lo amb la seva mare a l’Escala, al Port d’en Perris, a casa de l’àvia materna, Atal•là Ximinis, dama italiana imaginativa i culta amb gran habilitat per contar rondalles. Va perdre la seva mare, Dolors Juli Ximinis, quan només tenia setze mesos, i per aquest motiu va quedar-se a l’empara de l’àvia, la qual va marcar la seva infantesa i va influir profundament en la seva personalitat. La falta de caliu matern es va suplir amb l’estimació de l’àvia Atal•là que li contava històries on l’ancestral mitologia es barrejava amb personatges de la seva Itàlia natal i amb les gestes dels pescadors escalencs en nits de tramuntana.
Els primers anys d’infantesa va passar-los pels carrers, blancs i quiets, de la vila jugant per les platges amb els seus amics Muley i Fanfan, fills de pescadors, que més endavant apareixeran en les seves pintures surrealistes convertits en herois i mites o, senzillament, com astorats espectadors de la màgia de les que formaven part.
Passada la primera etapa de la infantesa, va tenir cura de l’educació del jove artista la seva tia materna, casada amb Jaume Forn, l’apotecari i també poeta de l’Escala, que instal•là la primera farmàcia de la vila al carrer Hospital, núm. 2, prop del Port dels pescadors. Va enviar-lo als germans Maristes de Girona per fer el Batxillerat i, en acabar, es va traslladar a Barcelona per tal de cursar els estudis de farmàcia. Una vegada acabada la carrera i carregat d’il•lusions, el jove Massanet se’n va anar a Madrid a fer el doctorat. Allà va alternar el treball de la tesi amb la seva afecció per la pintura, visitant molt sovint el Museu del Prado i les principals galeries de la ciutat, endinsant-se cada dia més en aquest món que l’apassionava.
Joan Massanet va saber des de molt jove fer compatible l’esperit republicà i de lliure pensador del seu oncle amb el tarannà conservador i de profunda religiositat de la tia Francesca. Les tertúlies de la rebotiga de la farmàcia amb republicans varen anar evolucionant cap a una tertúlia literària en el qual el jove Massanet en fou testimoni mut. Es llegien versos i es componien cançons. Freqüentaven les reunions l’escriptora Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, l’avi Xaxu i altres notables escalencs. Aquest pòsit de curiositat cultural, la tolerància i la sensibilitat propis d’un ambient on confluïen diferents ideologies i la passió per l’art, la pintura en especial, varen modelar la personalitat del jove artista.

Joan Massanet no va tenir res en comú amb la pintura empordanesa que autonomeno “Escola de Figueres”. Va ser autodidacta i totalment lliure. Per cultura i curiositat estava al corrent de tota l’avantguarda europea. Estava subscrit al Minotaure i a Cahiers d’art i va conèixer els grans mestres de la pintura, ja que va visitar els principals museus d’Europa. Dels artistes contemporanis sentia gran admiració per Giorgio de Chirico el qual, possiblement, va influir en la seva obra.
La meva hipòtesi és que els surrealistes empordanesos es varen influir mútuament com podem observar amb l’allargament anatòmic dels espectres de la pintura de Massanet Composició Màgica dels anys 1931-32 i que trobem en el dibuix preparatori de Premonició de la Guerra Civil dels anys 1935-36 de Salvador Dalí.

Joan Massanet va conèixer Salvador Dalí l’any 1927, quan en aquell moment ja feia pintura surrealista. Va ser en ocasió d’un ball de disfresses al Casino de Figueres que curiosament va canviar-li la vida, ja que Dalí va presentar-li una amiga de l’Institut, la farmacèutica figuerenca Margarida Serra i Roca, de qui Massanet es va enamorar. L’any 1928 varen casar-se. Ella va assumir de bon grat la direcció de la farmàcia familiar de l’Escala mentre ell instal•lava el seu estudi a les golfes del mateix edifici on va treballar intensament tota la seva vida.
D’aquesta unió van néixer dos fills: Salomé i Joan Ramon, més conegut familiarment per Sagi, que amb el temps es convertiria en un notable col•leccionista d’art. (...)
[Continuarà]

En el Facebook podeu trobar un mur dedicat a la figura de Joan Massanet i Juli. Més que res hi surten imatges seves, de les seves pintures i quatre comentaris lloant la figura de l’artista. Cliqueu aquí per accedir-hi.
A la Wikpedia també té una entrada, en català. Cliqueu aquí.