divendres, 9 de juliol del 2010

Parlem de la final i dels dos equips

El diumenge, 11 de juliol, a les 20,30h, es juga la final del Mundial de Sudàfrica 2010 a l’estadi Soccer City, de Johannesburg, un més després d’haver-se disputat el primer partit entre Sudàfrica-Mèxic. La jugaran Holanda-Espanya. Amb la selecció espanyola, més o menys, ja s’hi comptava. La Roja era una de les candidates a arribar-hi per aquesta part del quadre classificatori, juntament amb Alemanya i Argentina. Per l’altre costat del quadre, Holanda ha estat una sorpresa. S’hi esperava el Brasil.
Les eliminacions de França, a la primera fase; d’Anglaterra, a octaus (en quedar segona del grup C li va tocar Alemanya; si arriba a quedar primera, hagués jugat contra Ghana); i de Brasil, a quarts de final, precisament contra Holanda, ha deixat aquesta part del quadre molt afeblit i ha afavorit el pas dels “tulipes” a la final. Per exemple, Uruguai ho ha tingut fàcil per arribar a les semifinals: Corea del Sud, a octaus; Ghana, a quarts; i Holanda la va deixar fora a les semifinals.
Per l’altra part del quadre, tot ha estat més complicat. A Espanya, l’esperaven Portugal, a octaus; Itàlia, a quarts (però amb l’azzurra eliminada, va ser Paraguai); i Alemanya, a semifinals. Alemanya, per arribar a les semifinals, es va haver de desfer d’Anglaterra, a octaus; d’Argentina, a quarts; i a semifinals, va caure contra Espanya. Déu n’hi do el calendari que va tenir la Manschafft!

Demà passat Holanda disputarà la seva tercera final d’un Mundial. Les dues anteriors, 1974 i 1978, les va perdre contra els equips amfitrions (Alemanya i Argentina). Ara, a Sudàfrica, no és la favorita. El futbol holandès es va donar a conèixer mundialment el 1969, en disputar l’Ajax la final de la Copa d’Europa contra el Milan (4-1 a favor dels italians). L’any següent el Fejenoord guanyaria la Copa d'Europa (1970) i l’Ajax tres vegades consecutives més (1971, 1972, 1973). El 1988 la guanyaria el PSV Eindhoven i el 1995 l’Ajax la tornaria a guanyar.
Pel que fa a la selecció holandesa, del 1950 al 1970 no va aconseguir la classificació per al Mundial; el 1974 i el 1978 va disputar la final i va perdre ambdues; el 1982, 1986 i 2002 tampoc es va classificar; i de la resta només cal destacar el quart lloc aconseguit el 1998 (eliminada pel Brasil a les semifinals i derrotada per Croàcia en el partit pel tercer i quart lloc) i el 1994 en què va caure a quarts de final.

No es comptava massa amb Holanda en aquest campionat. Els pronòstics eren que, a quarts de final, Brasil la deixaria fora. I va ser al revés. Aquest ha estat el partit clau de la Taronja en el Mundial. L’altre pot ser la final contra Espanya.
Els holandesos destaquen pel seu joc ofensiu, millor dit, pels jugadors d’atac de què disposa. Sneijder (cinc gols, màxim golejador del Mundial fins al moment, igualat amb en Villa) i en Robben (dos gols, però amb molt bona forma i molt motivat), amb el lluitador Kuyt i el punta Van Persie, poden fer molt de mal a qualsevol defensa per poc que les coses els surtin bé. La defensa de la Roja (Ramos, Piqué, Puyol, Capdevila, amb l’ajuda de Busquets i Alonso) hauran d’anar molt en compte amb aquests jugadors. Especialment amb les diagonals, la rapidesa i el xut d'en Robben, i la qualitat de l'Sneijder, que sap jugar en el terreny de ningú, té tècnica, perill i xut, i està marcant gols. És el jugador decisiu per als holandesos en aquest Mundial.

El mig del camp holandès és lluitador, dur, ferreny, però no exempt de classe. Van Bommel i De Jong, més amb tasques defensives, amb les ajudes dels homes de davant (especialment Sneijder i Kuyt) i dels dos laterals (Van der Wiel i Van Bronckhorst), cobreixen bé la zona, encara que aporten poc a davant. Els holandesos pugen la pilota des de darrere lentament i sense massa sorpreses. La van tocant de manera bastant rutinària fins que no l'agafen jugadors com en Robben i l'Sneijder, que després acceleren molt. En Kuyt, per l'esquerre, també col.labora, lluita molt, és valent i desplega un gran esforç físic, va al xoc i xuta. En Van Persie, més al mig, no està fent un bon Mundial, però és llarg, ràpid, incisiu i gaudeix d'un xut esplèndid amb l'esquerra. Per Espanya seria dolent que recuperés el bon nivell de joc a la final, tal com ha augurat Van Marwijk, el seleccionador holandès ("Van Persie mostrarà el seu millor futbol a la final").
La defensa i el porter reben crítiques, però veig que són difícils de superar. Els dos laterals tenen projecció ofensiva, especialment el lateral de l’Ajax, el jove Van der Wiel; els dos centrals (Heitinga i Mathijsen) són més erràtics, però ben ajudats per De Jong i Van Bommel, compleixen. El porter, d’aquells noms difícils, Stekelenburg, ho fa prou bé. Ha encaixat cinc gols en sis encontres.

Van der Wiel, per la dreta de la defensa, marxa molt a l'atac i recolza al mig del camp. Espanya ha de tenir-ho present i parar compte amb les seves incursions; però al mateix temps, pot aprofitar el buit que deixa darrere. Als dos centrals se'ls pot agafar l'esquena i s'hi pot provar el desbordament per velocitat, en parets curtes i ràpides o en jugades individuals fulgurants. Tanmateix, s'ha de tenir present que tenen l'ajuda d'en De Jong (bon jugador), més cap a l'esquerra, i d'en Van Bommel (líder del conjunt i gendre del seleccionador), més centrat i tirat cap a la dreta. Aglutinen bastants homes en aquesta zona i, d'aquesta manera, deixen pocs espais per a la penetració. Millor entrar per banda o en parets ràpides pel centre. No sé si demà passat seria millor jugar amb en Villa, més escorat a l'esquerre, i en Torres, pel mig (buscant els espais i la penetració més tirat a la dreta). Es tindria més força i potència, s'envestiria més la defensa holandesa, s'aniria més bé per alt i hi hauria un altre jugador per inquietar pel centre de la defensa contrària, amb el qual es podrien tirar bones parets a la frontal de l'àrea (juntament amb en Villa).

Pel que fa a Espanya, sembla que, al final, ha trobat l’alineació titular. Casillas, a la porteria; Ramos, Piqué, Puyol, Capdevila, a la defensa; dos mitjos-centre, Busquets, amb tasques més defensives, i Xabi Alonso, amb passades en llarg i en curt i xuts a mitja distància; Xavi, com a director d’orquestra; i Iniesta, movent-se per tot el camp, especialment caigut a les bandes, oferint-se a tothom i buscant la penetració individual; a davant, Pedro, que treballa i corre molt, i Villa, perillosíssim, totalment en punta. Els recanvis són variats i canvien d’un partit a l’altre. En Torres (titular en molts encontres) i Cesc són els més usats, juntament amb en Silva, Navas i algun altre.
En Casillas ha recuperat la forma i torna a ser el porter decisiu que evita la derrota del seu equip amb parades inversemblants. La defensa està molt ben posada i és molt segura. Només ha encaixat dos gols en sis encontres; ambdós de rebot. Piqué i Puyol es van confirmant com la gran parella de centrals d’aquest Mundial. Piqué, segur, contundent, amb una gran sortida de pilota des de darrere, ha estat un dels descobriments d’aquesta Copa del Món. En Busquets potser està sent el millor mig-centre del campionat. La seva tasca és immillorable. En aquest sentit, està sent ajudat per Xabi Alonso, jugador amb classe, però també molt dur quan convé. El joc de tots aquests homes serà bàsic per aturar els homes d’atac de l’Orange.
Xavi Hernández és el que mou el joc del mig del camp i d’atac de l’equip. El famós tiqui-taca. Està en forma i cada vegada ho fa més bé. Li continua mancant gol, però cada vegada és més líder. L’Iniesta, al seu costat, és el company que necessita i que l’ajuda en el control de la pilota. Ha perdut perillositat a davant i l’equip ho nota. Aquelles infiltracions pel mig de la defensa contrària que realitzava, ara li costen molt més i n’acaba poques. Però és una de les preocupacions que té l’equip contrari, que pren sempre mesures per contrarestar el seu joc.
Pedro juga per les bandes i arriba bé des de darrere pel mig. Corre molt, és ràpid i sempre està disposat a tirar. I a més, ho fa bé. Encara no ha marcat, però s’ha fet un lloc a l’equip titular per l’enorme treball que realitza i pel reforç de pressió que fa a davant, especialment per les bandes. Villa ha estat la gran sorpresa del Mundial a nivell internacional. Ha marcat cinc gols (dels set que ha materialitzat la selecció espanyola), algun d’ells sensacional, i ha estat peça clau en l’equip, no només pels gols, sinó també pel joc que ha realitzat. Si li surt una bona final i marca, podria ser proclamat millor jugador del Mundial. Això si la Roja guanya. Tanmateix, un dels problemes de la Roja és que marca poc: set gols en sis partits. A veure si a la final acaba resolent aquest problema.

La final, a més del Campió, decidirà altres coses. Quin és l’equip que ha jugat millor durant aquesta Copa del Món: Espanya o Holanda? Qui serà el màxim golejador: Sneijder o Villa? Qui serà el millor jugador? Per aquest darrer tema hi ha diversos candidats. Per Espanya, a més de Villa, Xavi Hernández, Iniesta, Piqué i Puyol (el gol, de cap, contra Alemanya va ser important per al seu prestigi). Per Holanda, Sneijder i Robben. Pels que ja han restat eliminats, només sembla que comptin els alemanys Schweinsteiger i Özil, l’argentí Messi i l'uruguaià Forlan. En canvi, en aquest sentit, no compten per a massa res els grans noms internacionals: el portuguès Cristiano Ronaldo, l’anglès Rooney, els brasilers Kakà, Robinho i Julio César, els argentins Diego Milito, Agüero i Higuaín, els francesos Ribery i Henry, el camerunès Eto’o, l'ivorià Drogba, i algun altre nom que m'he deixat en el teclat de l'ordinador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada