La final del Campionat

El Mundial de Sudàfrica s’ha acabat amb la victòria de la Selecció espanyola a la final, proclamant-se així Campiona del Món. Ha estat un bon partit, amb els dos equips buscant la victòria; potser, a ambdós conjunts, els hi ha mancat més oportunitats de gol, més profunditat i més joc d’àrea. Hi ha hagut molt de centrecampisme, això sí calent i ferotge, i les defenses s’han imposat a les respectives davanteres.

He estat mirant les estadístiques de l’encontre:
- possessió de la pilota: gairebé un 60% per a Espanya i un 40% per a Holanda;
- xuts a porta: 20, Espanya; 14, Holanda;
- xuts entre els tres pals: 4, Espanya; 5, Holanda;
- córners: 8, Espanya; 6, Holanda.
- intervencions del porter: 6, Espanya; 7, Holanda;
- pilotes perdudes: 96, Espanya; 103, Holanda;
- pilotes recuperades: 69, Espanya; 67, Holanda;
- faltes: 19, Espanya; Holanda, 28.

Vaig mirar el partit i avui he estat llegint els comentaris de la premsa per internet. D’acord que la selecció espanyola ha merescut guanyar la final, però, tanta superioritat com la que avui manifesta la premsa espanyola, tampoc la vaig veure. Holanda, fins i tot, si Robben marca en aquella ocasió en què es planta sol davant Casillas, arriba a poder guanyar el Mundial.
Quan es parla d'una certa igualtat, tampoc no s’ha d’oblidar que es va arribar al final dels 90 minuts reglamentaris amb empat a zero, i sense que cap de les dues seleccions s’hagués mostrat prou capaç de marcar (he dit “marcar”, marcar un gol; no estava parlant de joc). I que el gol de la victòria el va marcar l’Iniesta cap al final de la pròrroga (al minut 116), restant molt poc per anar als penals, que sempre solen ser una moneda a l’aire.

O sigui, malgrat que la Roja mereixia guanyar, li va mancar gol, i els holandesos van plantar cara més del que avui manifesta la premsa. Per això he cercat les estadístiques del partit. Pel que fa a la possessió de la pilota, clara diferència per a Espanya (tanmateix, m’agradaria saber les estadístiques dels primers 90 minuts). De xuts, ja hi ha més igualtat; i fixeu-vos-hi, remats entre els tres pals Holanda (5) supera a Espanya (4). És allò que dèiem quan parlàvem d’ocasions de gol. Intervencions dels porters, també hi ha igualtat. Moltes pilotes perdudes per part d’ambdós equips (tanmateix, s’ha de tenir present que van ser més de 120 minuts de joc, potser 130 entre una cosa i altra, molta tensió i que era una final de la Copa del Món). Pel que fa a pilotes recuperades, també hi ha igualtat. És allò que volia dir: va haver-hi més igualtat que el que la premsa comenta avui.

Però Espanya va jugar d’una manera i Holanda d’una altra. També hi surt a les estadístiques: Espanya, 19 faltes; Holanda, 28. Un terç més. I el que va ser més lleig, dues de molt dures, especialment la de De Jong sobre Alonso, que mereixia l’expulsió directa. Els jugadors holandesos, dels 14 que van sortir al terreny de joc, vuit van rebre targeta groga (en Heitinga, dues). Això sí, dues per protestar (Mathijsen i Robben); la resta per joc perillós. Dels 14 espanyols que van jugar, només cinc la van rebre (quatre per joc perillós i la d’en Xavi Hernández per comportament antiesportiu).
Una selecció va continuar fidel al seu estil, va perseverar i va confiar en ella mateixa, en el seu joc. No va variar res. En cap moment va anar més endavant o més endarrere. Va efectuar uns canvis "normals": una banda per una altra (Navas per Pedro), un centrecampista per un altre (Cesc va substituir l'Alonso) i un davanter punta per un altre (Torres en el lloc de Villa). Aquest darrer, quan ja només mancaven quinze minuts per al final de la pròrroga i s'estava empatant i anant als penals. Un altre hagués posat un davanter més per tal decidir l'encontre.
Holanda també va jugar amb el joc que l'havia caracteritzat, però en va canviar una part de l'estil. Per tal d'aturar el joc rival, va cometre un excés de faltes i va acabar embogint. Si arriben a continuar fidels al seu estil, potser l'Sneijder (que gairebé no va aparèixer) o en Robben (el millor de l'encontre) haguessin acabat donant la victòria al seu equip. Van acabar trastocant el seu joc i en els darrers minuts dels noranta reglamentaris i a la pròrroga es van veure superats pels seus rivals.

Encara que sigui un contrasentit, en aquest Mundial Espanya ha jugat a l’1-0. Si no, repasseu els resultats que ha obtingut (0-1, una vegada, contra Suïssa; 2-0, una vegada, contra Hondures; 2-1, una vegada, contra Xile, justament els tres primers partits de la fase classificatòria; i, després ja a les fases següents, 1-0, quatre vegades, contra Portugal, Paraguai, Alemanya i Holanda). En set partits, ha marcat vuit gols i n’ha encaixat dos.
Després de l’ensurt inicial contra Suïssa, amb un joc molt ofensiu (potser el millor partit de la Roja en aquest Mundial), ben contrarestat per un joc “mourinista” i antidot per part de Suïssa, crec que el seleccionador espanyol i el cos tècnic es van replantejar la situació i, a partir d’aleshores, Espanya ha jugat una mica diferent: tenint la pilota, jugant al toc, però sense atacar massa i deixant sempre les esquenes ben cobertes en defensa. Del Bosque devia pensar: amb el joc que fem (que el contrari no tingui la pilota), amb una bona defensa i cobrint bé al darrere, i amb en Casillas a la porteria, no hi ha equip que ens faci un gol. I nosaltres, algun en farem. I així ha estat. Després de Suïssa, en els següents sis encontres, només Xile ha marcat contra Espanya, i encara de rebot.

Pel que fa als jugadors a la final, en Casillas ha estat senzillament fabulós (incloent la morrejada a la Sara Carbonero per televisió, en directe, mentre l’entrevistava). La defensa ha estat a un gran nivell (només l’errada de marcatge, pel centre de la defensa, a en Robben en la jugada que s’ha plantat sol davant del porter espanyol; i alguna despistada d’en Ramos, per alt, cosa no massa habitual en ell, en el sentit que de cap sempre va molt bé). El mig del camp, un gran Busquets; un Alonso, més senzill; i un Xavi, al qual li ha costat aparèixer, ja avançada la segona part, i que és quan Espanya ha jugat millor. I l’Iniesta. Què s’ha de dir d’aquest petit gran jugador! A mi no em ve d’ara l’admiració que sento per ell. Des del moment que es va fer un lloc de titular en l’equip blaugrana, l’he considerat el millor jugador del món. Perquè li costa marcar i davant de porta no està prou encertat, perquè fent joc i jugades no hi ha ningú que el superi. A vegades en Messi, però no creieu. L’Iniesta és l’únic jugador del món capaç de penetrar pel mig dels defenses gairebé seguint en línia recta, o màxim fent la croqueta i alguna paret. Llàstima que li costi tant materialitzar les ocasions de què disposa!

Els davanters han estat més grisos. Molt lluitadors i donant la cara, però clarament superats pels defensors rivals. En Pedro, en Villa i en Torres (ha disputat els darrers 15 minuts de la pròrroga), només han pogut demostrar bona voluntat, lluita i treball; però de jugades, poques; i remats, encara menys. Potser el que ha rematat més ha estat en Villa, però avui sense massa fortuna. En Navas (ha substituït Pedro, al minut 14 de la segona part) ha protagonitzat alguna bona jugada, per la dreta, quan ha sortit; i ha gaudit d’una bona ocasió. Però s’ha anat diluint a mesura que han anat transcorrent els minuts. En Cesc, que ha entrat a l’inici de la pròrroga, per l’Alonso, ha jugat prou bé i ha protagonitzat una bona jugada que ha acabat rematant ajustat al pal. Ha estat una bona ocasió, de les poques que ha tingut Espanya durant el partit. També és cert que, en aquesta jugada, tenia un company (Villa) més ben situat i sol per passar-li la pilota; però ha pres la determinació que ell ha considerat correcte. Si hagués encertat (que en va estar ben a prop), ara els comentaris serien de lloança.

El que no m’han agradat han estat els comentaristes de televisió de Telecinco. Vaja carcamals! Suposo que es pot retransmetre un partit sense que s'hagi de ser tan fanàtic, tan antiesportiu i dir tantes tonteries. No sé si reben ordres superiors, tot és possible. D’acord que els holandesos han fet un parell d’entrades molt brutes, però la resta han estat normals, coses del futbol, d’allò que se'n diu “faltes tàctiques”. Que Espanya també n’ha fet.
Doncs, allò que us volia dir: la mateixa falta per part d’ambdós equips i amb pocs segons de temps, els jugadors holandesos es mereixien tota mena d’insults i d’improperis per part d'aquests comentaristes (i ja només començat el matx), mentre que les entrades dels espanyols es mereixien un silenci, o un desviament de tema (en tot cas, cap comentari), o com a màxim dir allò de: “Muy bien, España; estas faltas tácticas son las que se han de hacer”.
O una altra d’inesborrable. Un jugador holandès, Sneijder, crec, tira una falta prop de l’àrea, toca en el cos d’un espanyol (Cesc?) a la tanca, va cap a fora, al costat del pal, i en Casillas, que s'ha estirat, la frega amb els dits, sortint l'esfèrica a fora per poc. No es dóna córner i Sneijder es dirigeix a l’àrbitre queixant-se de l’error. Què diuen els comentaristes de la Cinco? “Es increíble lo que hace. Los holandeses quieren condicionar el árbitro, lo están presionando.” Crec que, tot seguit, Casillas treu ràpid de porteria (per enganyar l'àrbitre, perquè no assenyali el córner claríssim, manquen cinc minuts) i es produeix el gol de l'Iniesta. Com és de suposar, cap comentari dels comentaristes televisius al respecte. Si arriba a ser al contrari, no vegis com s'haguessin posat!
Podria posar més exemples de la retransmissió. Van estar força impresentables denigrant durant tot l’encontre contra els holandesos. D'acord que els "tulipes" es van passar una mica, però és que els comentaris ja els van fer tan bon punt el matx va començar, quan encara no se sabia allò que esdevindria. Anaven amb la lliçó apresa.

Felicitats per a la Roja! Per a tots els jugadors i especialment per a l’Iniesta! M’ha agradat, i complagut molt, que fos aquest jugador qui marqués l’únic gol de la final, justament en un moment que sempre és èpic: a la pròrroga i quatre minuts abans dels penals. Com a Stamford Bridge gairebé, en temps de descompte, però sense pròrroga. És una bona manera d’entrar a la història del futbol. Ara ja hi és per sempre. Com els gols d'en Zarra i d'en Marcelino.