Bildu (reunir-se en euskera) és una coalició política amb una ideologia nacionalista basca i ubicada dins el denominat pol sobiranista i independentista, conformada pels partits Eusko Alkartasuna i Alternatiba, la plataforma ciutadana Herritarron Garaia i altres independents abertzales i d'esquerres. Els seus components han afirmat la seva voluntat de continuar el projecte de coalició més enllà de les eleccions de 2011. Va presentar candidatures als diversos processos electorals del maig de 2011: a les eleccions al Parlament de Navarra, les Juntes Generals d'Àlaba, de Guipúscoa i de Biscaia, i a les eleccions municipals a Euskadi, Navarra i Treviño (Castella i Lleó).
Després de les eleccions del 20 de maig de 2011 Bildu se situa com la primera força municipal del País Basc en nombre de regidors amb el 100 % dels vots escrutats, en aconseguir 953 edils, encara que en percentatge de vots és la segona, en assolir el 25 % dels sufragis, per darrere del PNB, que va obtenir el 29,9 % i 869 edils. Entre el País Basc i Navarra, Bildu obtindria 1.138 regidors, segons les dades del Ministeri de l’Interior.
A mesura que avançava l’escrutini es confirmava la força amb la qual Bildu havia entrat en els comicis bascos, però es van matisar les primeres impressions sorgides a peu d’urna. Amb més del 50 % escrutat a Guipúscoa, Bildu es convertiria en el primer partit del territori, amb 23 escons, deu més dels que sumaria el PNB, formació que actualment governa la Diputació. El seu triomf a les Juntes es trasllada a la capital guipuscoana. A Sant Sebastià, la coalició de l’esquerra tradicional governarà l’ajuntament de la ciutat en guanyar les eleccions en aquesta circumscripció.
El secretari general d’EA i portaveu de Bildu, Pello Urízar, va fer dissabte 25 de juny un altre pas en el “nou temps” que reclama la coalició abertzale i va posar sobre la taula, “sense radicalismes ni alarmismes”, la sortida de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l’exèrcit del País Basc.
Urízar, que també va dir que compartia la decisió de l’alcalde de Sant Sebastià, Juan Karlos Izaguirre, de retirar el retrat del Rei del saló de plens, va explicar que la proposta estava inclosa en el programa electoral. En concret, s’apostava per eliminar de la quota les partides destinades a la Casa Reial, a l’exèrcit i a les forces i cossos de seguretat de l’Estat.
Segons va sostenir, el País Basc, “és una de les zones on hi ha més presència policial i militar”, per la qual cosa, segons el seu parer, “relativitzant i disminuint”, ja que la majoria social basca “no se sent identificada ni per les forces i cossos de seguretat de l’Estat ni tampoc per l’exèrcit”.
Urízar es va expressar així en una aturada de l’assemblea nacional que Eusko Alkartasuna va celebrar ahir a Victòria. El portaveu de Bildu va aprofitar també per criticar que es busqui la crispació amb la retirada del retrat del Rei del saló de plens donostiarra, i va recordar que “en molts ajuntaments bascos mai no hi ha hagut cap foto del Rei”. No va voler precisar si s’estendrà a d’altres ajuntaments aquesta decisió que, va insistir, “comparteix” i “considera un fet normal i real”.
Tanmateix, el ministre de Foment, José Blanco, va assegurar ahir que “les lleis hi són per complir-les, i sens dubte el Govern d’Espanya obligarà que es compleixi la llei”. El ministre va assegurar a Coruña que, amb “cordialitat”, l’Executiu farà complir la legislació vigent, en al•lusió a l’article 85.2 del reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. Textualment, l’epígraf del precepte diu: "En un lloc preferent del saló de sessions hi haurà col•locada l’efígie de S.M. el Rei.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada