Resten set jornades per al final del campionat i els desplaçaments que té pendents el Reial Madrid són molt complicats. D’aquí dos dies, el dimecres vinent, al Vicente Calderón contra l’Atlético de Madrid, del Cholo Simeone; d’aquí dos caps de setmana, el dissabte 21 d’abril, al Camp Nou, contra el FC Barcelona, la seva bèstia negra dels darrers anys; i en l’antepenúltima jornada a San Mamés, contra l’Athletic. Entremig rebrà al Bernabeu l’Sporting, el Sevilla i en la darrera jornada el Mallorca; i a la penúltima visitarà Los Cármenes, davant un Granada que pot estar lluitant per salvar-se del descens.
Si el FC Barcelona vol guanyar la Lliga ha de fer-se amb tots els punts dels set partits que li resten: a casa, contra el Getafe, demà, el Reial Madrid, el Màlaga i l’Espanyol; i a fora, contra el Llevant, el Rayo i el Betis a la darrera jornada. De moment, des de la derrota al camp de l’Osasuna, ha encadenat nou victòries consecutives a la Lliga. A casa, quatre: contra el València (5-1), l'Sporting (3-1), el Granada (5-3) i l'Athletic (2-0); i a fora, cinc: contra l'Atlético (1-2), el Racing (0-2), el Sevilla (0-2), el Mallorca (0-2) i, abans d'ahir, el Saragossa (1-4). Amb els set encontres que falten, serien setze victòries seguides. Important i molt complicat; pot fallar en algun.
Però no té cap més remei. Si els guanya tots pot fer-se amb la Lliga. Si més no, té moltes possibilitats, ja que, si el Barça s’imposa al seu etern rival al Camp Nou d’aquí dos caps de setmana, només necessita que el Madrid falli en un altre partit. És possible.
Però no té cap més remei. Si els guanya tots pot fer-se amb la Lliga. Si més no, té moltes possibilitats, ja que, si el Barça s’imposa al seu etern rival al Camp Nou d’aquí dos caps de setmana, només necessita que el Madrid falli en un altre partit. És possible.
En el Reial Madrid s’hi nota una mica el cansament. Són un gran equip, amb un ritme trepidant i un poder golejador enorme. No s’ha d’oblidar que porten cent gols en trenta-un encontres de Lliga, deu més que els blaugrana. Però hi ha partits en què perden pistonada i juguen massa accelerats, buscant el gol pel centre i mancats de pausa. El mig del camp no fabrica prou les jugades i el Madrid cerca les envestides dels seus davanters, de Cristiano, d’Higuaín, Benzema, Di Maria, Kakà, Özil, Callejón i Marcelo, per tal de doblegar el rival. I no sempre els acaba sortint bé. En els darrers vint-i-dos dies han fallat tres vegades i s’han deixat sis punts en el camí. Encara poden tenir més ensurts.
A més, tenen problemes a la plantilla, amb el seu entrenador i amb les relacions amb els mitjans de comunicació. Mourinho tensa sempre molt la corda i no hi ha bon ambient. L'entrenador, el cos tècnic i els jugadors encaixen malament els revessos. Es pot dir que no saben perdre o que tenen un mal perdre. Tot això va en contra seva. A la Casa Blanca, si no es guanya cap títol aquesta temporada, es pot originar un huracà d'imprevisibles conseqüències.
En una de les darreres anàlisis que havia fet de la trajectòria del Barcelona en aquesta temporada, concretament el 9 de febrer, ara fa dos mesos exactes (amb el títol Què li passa al Barça?, al final del Comentari 3), havia afirmat que si l’equip culer guanyava tots els partits que restaven des d’aleshores fins al final de la Lliga, es faria amb el títol del torneig de la regularitat per quarta vegada consecutiva. Aleshores tenia el Madrid a set punts; encara no havia perdut al Reyno de Navarra contra l’Osasuna. Si ho comptem ara, i si no hagués perdut aquell encontre, veuríem que el Barça només estaria a un punt i amb el clàssic del Camp Nou esperant.
Continuo pensant el mateix. Si el Barça guanya tots els partits que resten guanyarà la Lliga. El Madrid ja fallarà, perquè, com dèiem aleshores, agafarà una baixada o una petita crisi (o irregularitat) i perdrà més punts durant el trajecte. Però cal que l’equip blaugrana no falli i sumi tots els punts d’aquí al final del campionat.
Pot ser una altra temporada gloriosa per al club blaugrana. Li resten onze partits per a la glòria: els set de la Lliga, els dos de la semifinal de la Champions contra el Chelsea, la final de Munich, si hi arriba, i la final de la Copa del Rei, davant l’Athletic el 25 de maig. De moment porta tres títols (Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs); el mes vinent pot sumar-ne tres més (la Lliga, la Champion’s League i la Copa del Rei). A l’estiu, nou o deu jugadors del seu planter poden guanyar amb la selecció espanyola l’Eurocopa de Polònia-Ucraïna; si més no, de moment són els màxims favorits.
En cas de guanyar tots aquests títols no hi ha cap dubte que els jugadors del Barça tornarien a copar tots els premis individuals del Planeta Futbol, que hi hauria una majoria de jugadors blaugrana en els equips mundials ideals i que el FC Barcelona tornaria a figurar com el millor equip del futbol mundial de l’any i potser el millor de la història. Sense dubtes que pot ser un any inoblidable i gloriós com cap altre. Només cal guanyar els onze encontres que resten abans no finalitzi la temporada. Aquest equip pot fer-ho.
Fent una mica de broma, crec que el Barça guanyarà la Lliga. Més que res pel Villarato. Si aquest existeix, com diuen des de Madrid, com se'ns pot escapar la Lliga?
ResponEliminaAquesta és nostra, no patiu. Villarato! I si no que no parlin tant. És que no saben perdre ni tenen l'esportivitat necessària per reconèixer els mèrits dels altres equips. Que ja són quatre anys consecutius d'èxits i que el Barça és admirat arreu (menys a Madrid i a part de l'Estat espanyol).