Memòria Històrica. Judici a Garzón pels crims del franquisme.

Milers de víctimes dels crims i de la repressió de les dictadures militars i d’altres tipus de règims polítics cerquen avui dia justícia a tot el món. L’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el 2005 uns principis sobre el dret a reclamar i obtenir reparació, tal i com estan fent familiars de morts i desapareguts en països com Espanya, Argentina o Cambotja.
Aquesta setmana, al nostre país, el Tribunal Suprem reprèn el judici a Baltasar Garzón per declarar-se competent per investigar els crims del franquisme; al mateix temps, es porta a terme l’exhumació d’una fossa comú de les restes de les conegudes com les 17 roses de Guillena (Sevilla), dones afusellades a la localitat de Gerena fa poc més de 74 anys per ser familiars de milicians republicans.

Les fosses comunes són una constant en aquests casos. El 1980 la Comissió dels Drets Humans de l’ONU va establir un Grup de Treball sobre les desaparicions forçades i involuntàries; el 2011, 26 països havien ratificat la Convenció Internacional i 88 l’havien signat. Des de la seva creació, en total, el grup ha recabat 53.337 casos de desaparicions; 42.633 relacionats en 83 Estats segueixen oberts i sense resoldre. Aquest organisme «recorda» que la desaparició forçada «és un delicte permanent» mentre no es conegui on paren les víctimes, que estan emparades també per altres tractats o convenis internacionals, com l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, la Convenció contra la Tortura o la Declaració Universal dels Drets Humans, entre altres.

Espanya
La dictadura de Franco va durar quatre dècades, des de 1939 a 1975. El 1977, en plena Transició, es va aprovar una Llei d’Amnistia, encara vigent. En el seu primer article s'inclou l’amnistia per a «tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que n’hagi estat el resultat, tipificats com delictes i faltes, realitzats amb anterioritat al dia 15 de desembre de 1976».
Tres dècades més tard, després de les denúncies presentades per una vintena d’associacions per a la recuperació de la memòria històrica i per alguns particulars, el jutge Baltasar Garzón es va declarar el 2008 competent per investigar els crims comesos en aquella època que no havien estat investigats penalment a l’Estat espanyol fins aleshores. Va argumentar que eren crims contra la humanitat i va apel·lar a la legislació internacional. El jutge parlava d’un «pla sistemàtic i preconcebut d’eliminació d’oponents polítics a través de múltiples morts, tortures, exili i desaparicions forçades (detencions il·legals)». Les desaparicions, va assenyalar aleshores, van ser sistemàtiques.

Garzón va ordenar certificar la mort de 35 dirigents del règim, inclosa la del general Franco, exhumar restes de 19 fosses i va xifrar en 114.266 el nombre total de desapareguts entre el 17 de juliol de 1936 i el desembre de 1951. Posteriorment, va rebre una llista amb més de 130.000 noms i va xifrar en 30.000 el nombre de nens robats durant la dictadura.
L’octubre de 2007 el Congrés va aprovar la Llei de Memòria Històrica. Entre altres coses, el text declara il·legítims els judicis franquistes, garanteix l’accés als arxius públics, millora les indemnitzacions i pensions per a les víctimes, crea un protocol per a les exhumacions i estableix l’elaboració d’un mapa de fosses comunes que avui comptabilitza 2.560 restes totalment exhumades.

Judici a Garzón pels crims del franquisme
Des del setembre de 2008 Garzón va estar recollint informació del Govern, la Conferència Episcopal i diversos ajuntaments amb la finalitat d’elaborar un cens d’afusellats, desapareguts i enterrats en fosses comunes a partir de la victòria franquista en la Guerra Civil Espanyola. L’octubre del 2008, Garzón va emetre el seu primer auto declarant-se competent i justificant la seva intenció d’investigar les desaparicions registrades durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura de Francisco Franco, i va instruir l’obertura de 19 fosses comunes disseminades per tot el país, entre elles la que se suposa on està enterrat el poeta Federico García Lorca.
La decisió de declarar-se competent va comptar amb l’oposició de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que va interposar recurs d’apel·lació davant el Ple de la Sala del Penal de l’Audiència (no davant el jutge, sinó a l’organisme superior). El 18 de novembre de 2008 el jutge es va inhibir a favor dels jutjats territorials on es troben les respectives fosses. Posteriorment, el 28 de novembre de 2008 el Ple de la Sala del Penal de l’Audiència Nacional va declarar la incompetència de Garzón, en aquest cas per catorze vots contra tres.

El 26 de maig de 2009, el Tribunal Suprem va admetre a tràmit una querella contra Baltasar Garzón per prevaricació en declarar-se competent en la investigació dels crims de la Guerra Civil i el franquisme, presentada com acusació particular per les organitzacions d’ultradreta Manos Limpias –presidida per Miguel Bernad Remón, exdirigent del partit d’extrema dreta Fuerza Nueva- i Falange Española de las JONS, aquesta darrera suposadament implicada directament per Garzón en els crims que es pretenien estudiar. Per la seva part, una entitat anomenada Asociación Libertad e Identidad havia presentat una querella per prevaricació el 10 de març de 2009.
El 23 d’abril de 2010, el magistrat instructor Luciano Varela va decidir expulsar del procés contra Garzón a Falange Española y de las JONS, en no atendre aquesta formació dins el termini establert al requeriment que el mateix Varela havia posat un dia abans, en el qual instava a corregir l’escrit d’acusació presentat, en considerar que incomplia «de manera notòria» les obligacions processals, en estendre’s en múltiples «valoracions» i no limitar-se a la «descripció» dels fets.

El dia 24 d’abril, Garzón va presentar davant el Tribunal Suprem un recurs de recusació contra el magistrat instructor Luciano Varela, acusant-lo de tenir «interès directe en el procediment i parcialitat en el mateix» i d’haver realitzat «una tasca més propera a una assessoria o consell jurídic» en no haver concedit un termini als querellants per corregir una sèrie de defectes dels seus escrits d’acusació, cosa que va definir com «donar oportunitats atípiques i extraprocessals» a una de les parts.
El 3 de maig, la Fiscalia del Tribunal Suprem va presentar un escrit de refús a l’acusació de Luciano Varela per part de Garzón. El 6 de maig de 2010, el Magistrat instructor de la Sala del Penal del Tribunal Suprem, Andrés Martínez Arrieta, va dictar un auto on no s’admetia a tràmit el recurs de recusació plantejat per Garzón.

El ple extraordinari del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va decidir el 14 de maig de 2010, per unanimitat, suspendre cautelarment en les seves funcions a Baltasar Garzón, després que el magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela acordés el 12 de maig l’obertura del judici oral per la investigació dels crims del franquisme.
La suspensió restarà vigent almenys fins que el Tribunal Suprem, en el que Garzón té obertes dues causes contra ell, decideixi sobre la culpabilitat o la innocència del jutge, a qui s’acusa de prevaricació. Aquesta setmana s'ha reprès el judici a Baltasar Garzón per declarar-se competent per investigar els crims del franquisme.