3. Els quatre "Clàssics": el senyoriu del Reial Madrid.

El tercer post dedicat als quatre “Clàssics” gairebé seguits que s’han disputat a la primavera de la temporada 2010-11 no és tan futbolístic com els dos anteriors. Versa sobre les declaracions i actuacions dels dos clubs i de l’ambient que es va anar creant i respirant en aquells dies i les dues setmanes següents, que va ser molt conflictiu i durant els quals els dos clubs van trencar gairebé les relacions institucionals.
Per fer aquest tercer post he esperat el dilluns, 16 de maig, en què s’ha sabut que Busquets no ha estat sancionat per la UEFA, per uns suposats insults racistes, i podrà jugar la final de la Champions del dia 28 contra el Manchester United.

El Reial Madrid, més ben dit, el president i l’entrenador i dos jugadors de l’equip madrileny, han demostrat d’una manera fehacient que no tenen l’esportivitat ni la categoria necessàries per estar en un gran club, i senyor, com és el Reial Madrid. Aquests quatre elements (per a mi esportivament són això) no es mereixen estar en un club com el de la capital de l’Estat espanyol.
Anem per argumentar i demostrar aquesta afirmació.

Pel que fa al president Florentino Pérez. Ha demostrat de manera clara la mena de persona que és, la seva manca d’esportivitat, que l’unic que l’importa és guanyar i que no sap acceptar la derrota, i que està disposat a tot, a tota mena de recursos i enganys, suborns i tot allò que calgui per tal d’aconseguir els seus objectius.
Florentino té domesticada la premsa esportiva de Madrid, que només explica allò que ell vol i des del seu punt de vista i que mai el critica. La premsa de Madrid, si us hi fixeu, és capaç fins i tot de criticar Mourinho, però a en Florentino no el toca mai si no és per lloar algun aspecte de la seva gestió.

A més, Florentino és un fals i un mentider. Ja va demostrar-ho quan, des de Madrid, sembla que des del club mateix, es va llançar la infàmia que els jugadors del Barça podien estar dopant-se i que s’investigués sobre el cas. Allò que és curiós és que des d’aleshores, el Barça ha rebut la visita dels controladors antidopatge en dues o tres ocasions, que han sotmès a la plantilla blaugrana a anàlisi. Curiosament, que se sàpiga, els del Madrid no n’han rebut cap d’aquestes visites. Fins ara no s’ha publicat res pel que fa a algun suposat dopatge d’algun jugador culer, cosa que fa pensar que no n’hi ha.
El Reial Madrid no s’ha excusat d’aquesta acusació, sinó que ha manifestat que ell no la va fer mai; que va ser la COPE qui la va difondre. La mateixa COPE no ha dit res al respecte, ni ha afirmat ni desmentit. Allò que la COPE havia dit és que havia rebut la informació del Reial Madrid.

Una segona mentida d’aquesta directiva que presideix Florentino Pérez és que el Reial Madrid no va denunciar a Busquets pels insults racistes a Marcelo. És que ni cal parlar-ne. Les imatges que serveixen per l’acusació són les enviades pel club i extretes de TV Reial Madrid (de cap altra més; cap més televisió va gravar aquests insults en què es veu a Busquets tapant-se la boca amb la mà i dient-li quelcom a Marcelo); i la interpretació d’allò que pot expressar està feta i pagada pel Reial Madrid a un suposat expert en lectura de llavis. Amb això a la mà i més vídeos a la mà, el Reial presenta denúncia contra Busquets i crec que contra cinc jugadors més del Barça (Mascherano, Víctor Valdés, Keita, Pedro i Messi), per una suposada conducta antiesportiva d’aquests jugadors en el transcurs del partit.
La UEFA sobreseix el cas de Busquets i ni pren en consideració les altres denúncies. Per la seva part, el Reial Madrid en un comunicat oficial afirma que el club no ha denunciat a Busquets a la UEFA, cosa que queda en evidència quan el dilluns 16 de maig en surt la resolució i es diu, més o menys, textualment que la UEFA ha actuat arran de la denúncia i les demandes presentades pel Reial Madrid. La UEFA va desestimar la demanda el dia 5 de maig, si bé el Reial Madrid va tornar a apel.lar.

Algú pot opinar que el Barça també va denunciar el Reial Madrid. Hi ha dues diferències, fins i tot quatre, molt clares al respecte. Una és que la UEFA no va acceptar la denúncia del Barça contra Mourinho perquè la mateixa UEFA ja havia obert expedient per les declaracions de l’entrenador portuguès després del partit de l’anada de Champions al Bernabeu (i del qual n’havia estat expulsat justament). El Barça no denuncia al Reial Madrid o als seus jugadors, sinó només al seu entrenador per les declaracions que havia fet i que afectaven l’honorabilitat del Barça i el mereixement de les seves victòries.
L’altra diferència important és que el Barça presenta la denúncia contra Mourinho, diguem-ho una altra vegada, no acceptada per la UEFA ja que aquesta mateixa ja li ha obert expedient per les declaracions postpartit a l’encontre d’anada, justament immediatament després de fetes les declaracions i abans del partit de tornada.

En canvi, el Reia Madrid presenta les seves denúncies després de ser eliminat, després del partit de tornada al Camp Nou, quan ja ha quedat fora de la final de la Champions. O sigui, quan resta eliminat és quan intenta perjudicar el Barça i intenta que se sancionin algun dels seus titulars per a la final de la Champions i no la puguin guanyar. Més mala fe, impossible.
Quan guanyen la Copa del Rei el 20 d’abril no presenten cap denúncia. Ara, quan són eliminats de la Champions, sí. Allò que dèiem, aquest president no té la categoria necessària per presidir un club senyor com és el Reial Madrid. Amb ell ha perdut tot el senyoriu que tenia. Crec que amb el temps serà considerat el pitjor president del Reial Madrid des de que el club és veritablement important amb en Santiago Bernabeu com a president. Haurà estat pitjor que en Calderon o en De Carlos, perquè en Mendoza i en Sanz van guanyar títols. Especialment aquest darrer que va deixar un equip muntat que havia guanyat dues de les tres darreres Champions. Només és superat fins ara per dolent pels efímers Martín i Boluda, presidents del Reial Madrid en l’interregne entre en Florentino i en Calderon.

D’en Jose Mourinho n’hem parlat en un segon post i en tornarem a parlar en un quart, quan torni a fer declaracions que segurament que aniran en la direcció de sempre. El portuguès no té la categoria humana (i potser tampoc esportiva) per estar en un club gran i senyor com és el Reial Madrid i que mereixen els seus milers de socis i seguidors. Fins que no tornem a parlar d’ell el deixem com una persona impresentable, antiesportiva, sense seny i al qual només l’importa el seu èxit personal. Malgrat tot allò que digui el Reial Madrid no l’importa gens. Heu de pensar que és un professional del futbol i que va allà on li paguen més. En el Reial Madrid porta un any; en farà un altre i ja està. Després se n’anirà (o el fotran fora) i oblidarà el club, fins que no sigui un vellet i rememori temps passats.
Si no hi obté cap èxit important i l'acomiaden no parlarà bé el Reial Madrid, ni de ningú relacionat amb el club. El portuguès és d'aquesta mena de persones. I si no, temps al temps.

Anem ara per argumentar perquè Arbeloa i Adebayor no son jugadors per un equip com el Reial Madrid. Algú em podria dir: i en Sergio Ramos i en Pepe? Aquests dos darrers és la seva manera de jugar, són així i no hi ha res a fer. O te’ls quedes o els deixes, però mai els canviaràs. En canvi, els casos d’Arbeloa i Adebayor són diferents.
En primer lloc, Sergio Ramos i Pepe són titulars. En canvi, si tota la plantilla està disponible, Adebayor i Arbeloa són suplents. En segon lloc, aquests dos darrers canvien la seva manera de jugar i de ser per complaure l’entrenador i seguir fidelment les seves consignes. En els dos casos això ha estat totalment flagrant i evident.

A l’Arbeloa no se l’havia vist mai tan agressiu i violent fins aquests partits. En la seva trajectòria com a jugador d’elit, primer al Deportivo de la Corunya, després al Liverpool i ara fa dues temporades en el Reial Madrid, no se li havien notat aquestes característiques. Ni tan sols a la selecció espanyola, de la qual no era titular sinó suplent i en la qual ha jugat escassos minuts. Faria bé en Del Bosque de no convocar-lo ja que molts jugadors blaugranes, titulars en la selecció espanyola, no oblidaran el seu comportament en aquests “clàssics”, especialment Villa i Pedro.
Tanmateix, Arbeloa ha aconseguit allò que volia i en Mourinho l’ha fet titular després dels quatre “clàssics”. El diumenge passat, a Villareal, va sortir de titular al lateral dret, mentre que en Sergio Ramos era el central i l’Albiol passava a suplent. Fins aquest moment passava al revés: Arbeloa suplent i Albiol titular.

De l’Adebayor no diré gaire res. Deixant de banda que futbolísticament no és jugador pel Reial Madrid (com tampoc ho era per l’Arsenal i el Manchester City, els seus anteriors clubs), en els quatre “clàssics” s’ha emprat amb una violència tal que només pot rebre la indiferència i les crítiques de tot aficionat al futbol. Especialment, en els dos encontres de la Champions el seu comportament damunt el terreny de joc ha estat totalment antiesportiu i violent i en ambdós encontres es mereixia la vermella directa per les seves agressions sense pilota als jugadors del Barça, que tothom va poder clarament per la televisió. I tot per complaure al seu entrenador que se suposa que li va demanar això perquè algun jugador blaugrana reaccionés i fos expulsat. Tanmateix, no li haurà servit per res, ja que tot fa pensar que el Madrid no el vol pas per la temporada vinent.