És una Eurocopa amb poques sorpreses. El 2 de juny, vuit dies abans de començar el torneig, vaig fer els pronòstics. De moment, ja de cara a les semifinals, s'estan complint. Hi ha hagut un parell de semisorpreses sense gaire importància. En el grup A va passar Grècia i no Rússia, com havia vaticinat; i en el grup D, a davant va quedar-hi Anglaterra i no França.
Aquests dos fets han provocat que hi haguessin un parell de quarts de finals canviats sobre el pronòstic que havia fet aleshores. França va ser la rival d'Espanya i no Anglaterra; i d'aquesta manera ha estat Itàlia qui ha pogut accedir a les semifinals i no els francesos. Però tampoc és tanta sorpresa ja que era una de les coses que podien passar, que França i Anglaterra intercanviessin els seus llocs al final de la primera fase.
El tema de Rússia, Grècia i d'altres no era important ja que, anés com anés, aquestes seleccions tenien poques opcions de disputar les semifinals. Així ara Portugal contra Espanya i Alemanya contra Itàlia es disputaran el dret per jugar la final l'1 de juliol a Kiev. L'única sorpresa sobre els plans previstos ha estat Itàlia que ha ocupat el lloc de França.
La semifinal entre Portugal i Espanya es presenta més igualada que l'altra, però els espanyols són superiors. És cert que els costa fer perill i que no rematen a porta i que, quan ho fan, no tenen gaire encert. Però així i tot són superiors als portuguesos que tenen algun jugador notable, però altres no tenen el nivell necessari per jugar una final. Pot passar de tot, però Espanya és la favorita.
L'altra semifinal té un pronòstic més clar. Alemanya és bastant superior a Itàlia i ho ha de demostrar sobre el terreny de joc. És cert que els italians poden fer sonar la flauta, però tenen una davantera massa fluixa com per pensar que poden imposar-se als alemanys. Penso que els italians formen un bon conjunt, però estan mancats de figures i de jugadors destacats. I davant grans equips o en encontres igualats, les figures són les que acaben decidint el resultat. I Alemanya té aquest tipus de jugadors que poden decidir el matx en qualsevol moment.
Per tant, es va a una final Alemanya-Espanya. Favorit: els espanyols. Però en parlarem més endavant, quan arribi el moment si és que es dóna aquesta final. Parlar-ne abans no està bé.
En Casillas està fent un bon torneig i és dels millors porters de l'Eurocopa. Ha protagonitzat intervencions meritòries i és un dels culpables de què la Roja hagi rebut només un gol en els quatre encontres que ha disputat fins ara.
Arbeloa compleix, però potser és dels jugadors titulars més flaquets de l'equip. Mai fa perill per la seva banda, malgrat que la sol tenir tota lliure i neta. Si Espanya tingués un Alves!
L'altre lateral, en Jordi Alba, contràriament a allò que diuen els mitjans de comunicació, m'està decepcionant una mica; esperava molt més d'ell. De moment ha tingut un gran encert: la jugada del centre del primer gol contra França. A veure si això l'anima i ho fa millor, perquè pel que he vist fins ara no és jugador per al Barça.
Els dos centrals, Piqué i Sergio Ramos, estan complint molt bé. Cap problema, de lo milloret de la selecció, igual que en Busquets. Aquests tres jugadors estan rendint a un gran nivell i són la garantia, juntament amb Casillas, per mantenir la porteria a zero. S'ha de pensar que, de moment, la Roja només ha encaixat un gol, en el primer partit, contra Itàlia; en els altres tres no n'ha rebut cap.
En Xabi Alonso està rendint bé i de moment ha marcat dos gols (un de penal). Tanmateix, té poc espai per moure's i desenvolupar el seu joc, ja que el mig del camp espanyol sempre està molt ple; és la tàctica de la selecció i la seva manera de jugar.
En Xavi i l'Iniesta són bàsics perquè Espanya desenvolupi el joc que li és característic (i molt semblant al seu Barça, però sense en Messi). El de Terrassa està més baix, però compleix; tanmateix, li manca força i potencial físic i la selecció ho nota. El de Fuentealbilla està quallant un gran campionat i, si té sort i marca algun gol important i la seva selecció queda campiona, pot ser escollit el millor jugador de l'Eurocopa.
En Silva ho fa bé, però és l'únic davanter i es nota que no pot jugar tant en punta i sol. Té poques opcions per sortir-se'n, encara que del seu bon tret i de la seva classe sempre es pot esperar quelcom. Li manca un company a davant (en Villa).
En Cesc ho fa bé, però no és un davanter en punta. Això s'ha de tenir en compte i no se'l pot acusar de res; si de cas, és el seleccionador qui ha de rebre els cops, no en Cesc. Ell, prou que fa fent el que fa. I, a més, marca gols; de moment, dos dels vuit que ha materialitzat Espanya (dos més d'en Torres i dos de Xabi Alonso; i un de Silva i un altre de Navas).
En Torres ha demostrat que ho fa millor quan surt de revulsiu a la segona part. Des de l'inici del matx no se'n surt tan bé. En Negredo ha actuat pocs minuts per dir quelcom d'ell, igual que d'en Javi Martínez. Tanmateix, quan van sortir, van complir.
En Navas i en Cazorla sempre han donat coses quan han jugat. S'han fet mereixedors de la confiança i poden continuar tenint minuts. Aporten al conjunt novetats, empenta, rapidesa, moviment, que van molt bé en aquesta mitja horeta o minuts finals d'un encontre. També Pedro va jugar molt bé contra França en els pocs més de vint-i-cinc minuts que va estar damunt la gespa.
De moment, Valdés i Reina, Juanfran i Albiol, Llorente i Mata, encara no han debutat. Fins i tot amb això s'han complert els pronòstics inicials.
Una altra cosa: cada vegada em queda més clar que Espanya juga a no encaixar cap gol i a veure si en fa un o més, però sense arriscar res ni cremar-se. Juga a l'1-0; d'aquí tants migcampistes. Anirà bé i funcionarà si es queda campió; però, si no, poden haver-hi crítiques (em sona a "canvi de quadernillo"), ja que el joc tampoc no és gaire vistós i, tal com diuen alguns mitjans, sí que és bastant sosset i avorrit.
Segona cosa: m'agradaria uns comentaristes de televisió més imparcials. Potser els francesos no van fer perill, però els espanyols tampoc. I la possessió, un 58 % per als espanyols, va ser bastant igualada tenint present que en ocasions només es dediquen a marejar la perdiu. Però mai amb les diferències abismals que es comentaven públicament i que deien que els francesos "ni la olían". Allò que jo vaig veure és que, a estones, era al revés i que, quan els espanyols recuperaven l'esfèrica, la perdien ben ràpidament una altra vegada.
Per exemple, en Xavi Hernández se'n va fer un tip de perdre'n i els comentaristes no van ni dir-ho. En Del Bosque no el va canviar perquè aquest jugador és el puto amo i qui fa d'entrenador damunt el terreny de joc. Va preferir canviar Iniesta al minut 38 de la segona part, amb 1-0 al marcador, perquè descansés i donar una mica d'oxigen al mig del camp amb en Cazorla que pot fer coses semblants a les del manxec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada