L'FMI calcula que la banca espanyola necessita 40.000 milions d'ajuda externa
Segons filtracions de l'informe que prepara l'organisme, les necessitats totals del sistema bancari ronden els 90.000 milions, dels quals les mateixes entitats en poden assumir 50.000
L'exercici del Fons, que segons diverses fonts inclourà el segon reial decret d'augment de provisions aprovat pel govern al maig, determinarà que les necessitats totals del sistema bancari rondaran els 90.000 milions d'euros, dels quals 50.000 podrien ser perfectament coberts pels recursos de les entitats. "El dèficit de capital final de la banca espanyola se situaria al voltant dels 40.000 milions d'euros després de tenir en compte la capacitat que tenen algunes entitats per afrontar les pèrdues esperades amb els seus propis recursos", explica una de les fonts.
A l'informe de l'FMI, que ja va dir en les seves conclusions preliminars que el 70% de la banca espanyola gaudia de bona salut, s'hi sumaran en les pròximes setmanes les conclusions de l'auditoria independent que estan duent a terme Oliver Wyman i Roland Berger.
Amb la dificultat de finançar sota el seu escut el dèficit bancari amb el diferencial al voltant dels 500 punts bàsics, Espanya negocia a marxes forçades amb els seus socis europeus un mecanisme d'ajuda per finançar els bancs en dificultats, per al qual l'auditoria és un requisit indispensable i, previsiblement, traurà protagonisme a les estimacions de l'FMI.
http://www.ara.cat/economia/FMI-calcula-banca-espanyola-necessita-40-000-milions-ajuda-externa_0_714528711.html
Un parell de comentaris sobre això. Primer, no n'hi haurà pas prou. Se'ls hi haurà de donar molt més. I de recuperar, ben poc. En canvi, els beneficis, sí, per a ells. No costa gaire ni s'ha d'estar massa preparat per portar una entitat a la ruïna. I cobren milions per fer-ho. Ells no hi surten pas perdent. En el prestigi potser sí, però vés a saber. L'actual ministre d'economia espanyol, en De Guindos, ja va mostrar la seva capacitat enviant a la ruïna Lehman Brothers i mira el càrrec que ocupa ara. O Luis Maria Linde, futur governador del Banc d'Espanya, que també té algun fracàs econòmic important a les seves espatlles (ha estat un col.laborador del ministre i per això li donen el càrrec).
Ambdós, De Guindos i Linde, tindran dos dels càrrecs més importants i transcendents de l'economia espanyola. Que Déu ens agafi confessats, perquè aquest parell...
En Rodrigo Rato, que va portar a la ruïna Bankia i Caja de Madrid, per marxar (per fotre'l al carrer) ha cobrat una subvenció de més d'un milió d'euros. Quina llàstima que em fa, pobret!
Segona cosa. La retallada que hi ha a Sanitat, allò que suposa amb euros, no arriba ni a una desena part d'aquestes quantitats que s'esmenten en l'article de premsa de més amunt. I pel que fa a l'Ensenyament, el mateix. El Govern retalla serveis socials bàsics per als ciutadans i, d'una sola "tajada", donarà ajudes per valor d'aquestes retallades multiplicades per deu.
Però, que quedàvem? Hi ha diners o no? D'on surten tants milions euros per a la banca espanyola? Per què els que es retalla a Sanitat i a Ensenyament és una misèria comparada amb les ajudes que s'han donat i es donaran a la banca. Calia retallar tant, però una misèria si es compara amb el que necessita la banca? I quan hi ha beneficis, què? Es reparteixen?
Quan les empreses no funcionen bé i no poden aguantar, pleguen; fan suspensió de pagaments, si cal, i tanquen la barraca. Els bancs haurien de fer el mateix i l'Estat quedar-se amb els seus béns, el seu patrimoni i fer retornar els beneficis que s'han embutxacat els seus directius (per altra banda, nefastos). També hi ha d'haver un codi penal que contempli la mala gestió dels directius de les empreses bancàries, perquè juguen amb els diners de tothom.
Amb els calers que l'Estat recuperi, amb les expropiacions dels béns i del patrimoni d'aquestes entitats bancàries i de les sancions als seus directius, doncs, l'Estat hauria de retornar els diners als petits inversors que no han de perdre els seus estalvis per la mala gestió d'uns incompetents.
És que amb aquests temes em calento molt! I un altre dia parlarem del "corralito". Té collons també!
A l'informe de l'FMI, que ja va dir en les seves conclusions preliminars que el 70% de la banca espanyola gaudia de bona salut, s'hi sumaran en les pròximes setmanes les conclusions de l'auditoria independent que estan duent a terme Oliver Wyman i Roland Berger.
Amb la dificultat de finançar sota el seu escut el dèficit bancari amb el diferencial al voltant dels 500 punts bàsics, Espanya negocia a marxes forçades amb els seus socis europeus un mecanisme d'ajuda per finançar els bancs en dificultats, per al qual l'auditoria és un requisit indispensable i, previsiblement, traurà protagonisme a les estimacions de l'FMI.
http://www.ara.cat/economia/FMI-calcula-banca-espanyola-necessita-40-000-milions-ajuda-externa_0_714528711.html
Un parell de comentaris sobre això. Primer, no n'hi haurà pas prou. Se'ls hi haurà de donar molt més. I de recuperar, ben poc. En canvi, els beneficis, sí, per a ells. No costa gaire ni s'ha d'estar massa preparat per portar una entitat a la ruïna. I cobren milions per fer-ho. Ells no hi surten pas perdent. En el prestigi potser sí, però vés a saber. L'actual ministre d'economia espanyol, en De Guindos, ja va mostrar la seva capacitat enviant a la ruïna Lehman Brothers i mira el càrrec que ocupa ara. O Luis Maria Linde, futur governador del Banc d'Espanya, que també té algun fracàs econòmic important a les seves espatlles (ha estat un col.laborador del ministre i per això li donen el càrrec).
Ambdós, De Guindos i Linde, tindran dos dels càrrecs més importants i transcendents de l'economia espanyola. Que Déu ens agafi confessats, perquè aquest parell...
En Rodrigo Rato, que va portar a la ruïna Bankia i Caja de Madrid, per marxar (per fotre'l al carrer) ha cobrat una subvenció de més d'un milió d'euros. Quina llàstima que em fa, pobret!
Segona cosa. La retallada que hi ha a Sanitat, allò que suposa amb euros, no arriba ni a una desena part d'aquestes quantitats que s'esmenten en l'article de premsa de més amunt. I pel que fa a l'Ensenyament, el mateix. El Govern retalla serveis socials bàsics per als ciutadans i, d'una sola "tajada", donarà ajudes per valor d'aquestes retallades multiplicades per deu.
Però, que quedàvem? Hi ha diners o no? D'on surten tants milions euros per a la banca espanyola? Per què els que es retalla a Sanitat i a Ensenyament és una misèria comparada amb les ajudes que s'han donat i es donaran a la banca. Calia retallar tant, però una misèria si es compara amb el que necessita la banca? I quan hi ha beneficis, què? Es reparteixen?
Quan les empreses no funcionen bé i no poden aguantar, pleguen; fan suspensió de pagaments, si cal, i tanquen la barraca. Els bancs haurien de fer el mateix i l'Estat quedar-se amb els seus béns, el seu patrimoni i fer retornar els beneficis que s'han embutxacat els seus directius (per altra banda, nefastos). També hi ha d'haver un codi penal que contempli la mala gestió dels directius de les empreses bancàries, perquè juguen amb els diners de tothom.
Amb els calers que l'Estat recuperi, amb les expropiacions dels béns i del patrimoni d'aquestes entitats bancàries i de les sancions als seus directius, doncs, l'Estat hauria de retornar els diners als petits inversors que no han de perdre els seus estalvis per la mala gestió d'uns incompetents.
És que amb aquests temes em calento molt! I un altre dia parlarem del "corralito". Té collons també!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada