Els elogis al Barça.

Darrerament és molt cansat, monòton i repetitiu llegir la premsa esportiva de Barcelona i veure un dia sí un altre també tantes lloances al joc del Barça, als seus jugadors, a la pedrera i al seu entrenador Guardiola. És cert que en les tres últimes temporades s’han aconseguit èxits molt importants i segurament que el club blaugrana està passant pel moment més brillant de la seva història. El Barça i els seus jugadors despleguen un joc brillantíssim, que està creant escola i una admiració a tot el món i que els ha portat a assolir tres títols consecutius de Lliga i dues Champions en tres anys, a més d’altres títols que ara no esmentaré.

En Guardiola, en la seva primera temporada, la 2008-09, es va trobar amb una base feta, amb uns jugadors ja consolidats i amb experiència, que va saber completar-los amb altres. Així, jugadors que ja estaven en el club com: Valdés, Pinto, Jorquera, Puyol, Milito, Abidal, Márquez, Silvinho, Touré, Xavi, Iniesta, Gudjhonsen, Eto’o, Henry, Bojan i Messi. Es va fitxar a Alves, Cáceres, Piqué, Keita i Hleb. I es van pujar del filial: Busquets, Pedrito i Jefren.
A l’any següent, la temporada 2009-10, es van donar les baixes a Jorquera, Silvinho, Gudjhonsen i Eto’o; i es van cedir Hleb i Cáceres. Per contra, es van fer els fitxatges de: Chygrynsky, Maxwell i Ibrahimovic; a més dels de Keirrison i Henrique.
A la temporada 2010-11, l’anterior, el club va donar les baixes de: Márquez, Chygrynsky, Touré, Henry i Ibrahimovic. I va fitxar a: Adriano, Mascherano, Villa i Afellay.

Comento tot això per fer una mica de memòria i posar les coses al seu lloc. En Guardiola, en els seus tres primers anys d’entrenador, només ha pujat tres jugadors del filial: Busquets, Pedro i Jeffren. Aquest darrer es pot dir que ha tingut un paper testimonial en la plantilla del primer equip. Les oportunitats que ha donat a altres jugadors de la pedrera han estat les de sempre, les que qualsevol entrenador del Barça ha donat en els partits de pretemporada, en els amistosos, en algun partit de Copa i alguns minuts basura en partits poc importants de Lliga.
La temporada passada va ser veritablement exemplar en la poca confiança que va tenir no tan sols en els jugadors de la pedrera sinó també en alguns de la plantilla del primer equip. Va deixar els quinze o setze jugadors amb els quals realment comptava totalment exhaurits. Els va treure tot el suc possible i no els va deixar descansar fins que no va tenir la Lliga guanyada. Mai s’havia vist un equip fan cansat i físicament acabat com el blaugrana de meitats d’abril i maig. Feia pena veure aquells jugadors arrastrant-se pel camp. No podien ni amb les seves cames. En Guardiola els havia expremut i fet jugar al màxim. Torno a repetir-ho: mai havia vist en la meva vida un equip tan esgotat físicament com aquell. Ara, tan bon punt van tenir la Lliga guanyada els va deixar descansar, gairebé un mes jugant pocs minuts, per tornar-los a exprimir a la final de la Champions contra el Manchester United el 28 de maig de 2011.

Enguany pugen a la plantilla del primer equip en Fontàs i en Thiago. Per contra, desapareixen Bojan i Jeffren, que han servit per fer caixa, igualment que Oriol Romeu i Nolito i no sé si algú altre. La resta de canterans es quedaran en els seus equips de base i, com cada temporada, el primer equip els farà servir per als entrenaments i per acabar de completar convocatòries d’amistosos, partits de Copa del Rei i algun altre. Però, pocs minuts en el primer equip en definitiva.
Els fitxatges per enguany són el xilè Alexis i probablement Cesc Fàbregas. Si ens fixem en els fitxatges que ha realitzat en Guardiola fa una mica de por. En les tres primeres temporades s’han realitzat catorze fitxatges. Citem primer els fiascos: Cáceres, Hleb, Chygrynsky, Ibrahimovic, Keirrison i Henrique. Ara, els fitxatges exitosos: Alves, Piqué, Keita, Villa, Mascherano, Maxwell i segurament Adriano. Afellay, encara que té unes qualitats indubtables, no queda clar que acabi quallant i es faci amb la titularitat. Veurem els anys que roman a la plantilla culer.
Es pot dir que no ha descobert cap "perla" en tots aquests anys. Per "perla" volem dir un jugador jove i desconegut, "bueno, bonito y barato". No n'ha descobert cap ni per l'Estat espanyol, ni per Europa, Amèrica, Àfrica o per la resta del món. Tots els fitxatges amb cert èxit han estat fitxatges contrastats, consagrats, amb experiència i la majoria coneixedors de la Lliga espanyola, cosa que no els ha suposat el clàssic període d'adaptació.

Pel que fa als fitxatges d’enguany el d’en Cesc sembla una aposta segura. Tanmateix, tal com deia l’expresident Nuñez, aquest és un fitxatge que faria la portera de casa meva.
El fitxatge d’Alexis, a més de car, sembla molt arriscat. Déu vulgui que surti bé, però en tinc seriosos dubtes. Primer, fins l’interès del Barça per fitxar-lo era un jugador desconegut. Segon, és poc golejador, cosa que per un davanter del Barça és bastant negatiu. I, en tercer lloc, malgrat allò que digui la premsa esportiva, en la recent Copa Amèrica només va ser titular en el primer encontre; en la resta va ser suplent i va sortir al terreny de joc ja iniciada la segona part. Jo tinc la idea que els jugadors realment bons sempre són titulars en el seu equip. Aquestes tres coses em fan dubtar molt del rendiment del xilè i, ara mateix, penso que pot ser un nou fiasc en els fitxatges de Guardiola.
S’ha de pensar que en Guardiola ja porta uns quants fracassos en les relacions amb jugadors seus que estaven en condicions de donar un bon rendiment. Penso en els casos de Touré Yayá (que no va saber portar o reconduir bé), Ibrahimovic (al cap de sis mesos ja havien topat a mort), Eto’o (no el va voler a la plantilla) o Bojan (no li ha sabut treure el rendiment i ha marxat molt descontent amb ell).

La plantilla del primer equip blaugrana d'enguany tot fa pensar que estarà composta pels següents jugadors:
- de la pedrera: Valdés, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi, Pedro, Fontàs i Thiago;
- de la pedrera, però fitxats de clubs anglesos: Piqué i Cesc;
- fitxatges nacionals: Pinto i Villa;
- fitxatges estrangers: Abidal, Alves, Mascherano, Adriano, Keita, Afellay, Alexis.
Pel que fa als jugadors del planter, com sempre, molts no arribaran mai a jugar a Primera Divisió ni a Segona. Al llarg dels anys han estat nombrosos els casos de promeses que no han arribat enlloc en el món del futbol, fins i tot, ni a la Tercera Divisió. La història s’ha anat repetint i es repetirà en els propers anys.

És probable, almenys jo ara mateix tinc aquesta impressió, que a les plantilles dels primers equips de la Primera Divisió espanyola hi hagi més jugadors de la pedrera del Reial Madrid que no pas del Barça. Allò que passa és que des de que a la Casa Blanca va entrar-hi el Ser Superior (Florentino Pérez) els jugadors de la pedrera han estat ningunejats i traspassats; no s’han quedat al primer equip. Però, si repasseu les plantilles de la Primera Divisió espanyola hi trobareu destacats jugadors que han sortit de la pedrera blanca. Ara mateix penso en Diego López, Codina, Parejo, Granero, Soldado, Mata, Negredo, Borja Valero, Juanfran, Sarabia, Diego Mateo, Juan Carlos, Luís García, Miguel Torres, Ruben, Aganzo i algun altre.
Jo sóc culer total i el Barça és el meu equip. Però, tants elogis els trobo innecessaris i alguns són una mentida total. Sembla com si es volgués posar el Barça com a mirall i com si tot fos perfecte. I la realitat és que les coses són més normals. Per a nosaltres, els culers, el Barça sempre serà el millor equip del món, tal li fa que ho sigui com no. Però no necessitem que ens dorin la píldora i ens vulguin fer creure coses que no són. A mi, realment, el fanatisme i el partidisme actuals de la premsa esportiva de Barcelona em molesten bastant.

Ah! I és normal que el Barça perdi algun partit; i més si s'observa l'alineació que ha presentat. El Barça no és bo i guanya perquè sigui el Barça, sinó que és bo i guanya pels jugadors que té. I no és el mateix que juguin els titulars o els reserves. Fins i tot, no és el mateix quan manquen tres jugadors titulars en l'alineació. I molt menys, quan l'equip està plagat de jugadors del B o dels juvenils. Aleshores allò que toca és perdre. El món del futbol, per algunes coses, és molt més senzill d'entendre que no pas comenta aquests darrers dies la premsa esportiva catalana.