dilluns, 14 de febrer del 2011

Ensenyament congela l'ampliació del programa eduCAT 1x1 de digitalització a les aules

Aquesta ha estat la notícia que avui, dilluns, 14 de febrer de 2011, s'ha difòs pels mitjans de comunicació catalans. La improvisació dels diversos departaments del govern, tant català com espanyol, és total; i sembla que vagin resolent problemes i punts de vista al vol, sense cap mena de projecte i visió de futur. Si més no, un projecte de futur amb un programa coherent, ben muntat i amb visió de cara a l'esdevenidor i a les transformacions de la societat, sempre inaturables.
Allò que es fa realment és '"anar a salt de mata"; o el més popular "aquí te pillo, aquí te mato".
Menys mal que aquesta vegada no s'ha donat la culpa als professionals de l'ensenyament, als docents, que prou fan amb aguantar tantes tonteries dels polítics en matèria educativa i la relaxació d'una societat, dels pares i de les famílies, que fan dels centres d'ensenyament un caos i que funcionen mercès a la bona praxis d'uns bons professionals i a la motivadora voluntat d'un bon percentatge d'alumnes, ben aconsellats i dirigits per uns pares responsables que volen un futur optimista i enriquidor per al seus fills.

El Departament d'Ensenyament va donant pals de cec. El darrer, aquest, publicat avui a 3cat24.cat i difòs per tots els mitjans de comunicació catalans:
El Departament d'Ensenyament ha decidit congelar l'ampliació del programa 1x1 de digitalització a les aules. Els 40.000 alumnes que s'hi havien d'afegir el curs que ve hauran d'esperar almenys fins que s'hagin analitzat bé els resultats d'aquesta experiència, segons ha donat a conèixer la consellera Irene Rigau, coincidint amb l'obertura del període de preinscripció als centres d'ensenyament infantil i de primària i també als instituts de Secundària pel curs 2011-2012.
Ensenyament ha decidit congelar l'ampliació de l'
eduCAT 1x1. La consellera ha justificat posar fre al programa estrella del seu antecessor al càrrec, Ernest Maragall, per qüestions pressupostàries, però també, perquè davant les crítiques i les dificultats que han tingut els que s'hi han apuntat vol analitzar si cal continuar endavant amb aquestes condicions. En aquest sentit, Rigau ha explicat que els instituts que ja l'estant aplicant, ho continuaran fent. En canvi, pel que fa a la nova onada de 40.000 alumnes, la consellera ha dit: "Necessitem fer una pausa i valorar bé com s'està aplicant i veure'n resultats".
Irene Rigau no ha pogut precisar si hi ha diners perquè els instituts que ja fan l'1x1 puguin ampliar el curs que ve el nombre de grups que treballen amb portàtils a l'aula. Així ho ha dit durant l'obertura del període de preinscripció escolar, que s'allargarà fins al 25 de febrer.
El projecte
eduCAT 1x1 de digitalització a les aules catalanes ja es troba actiu en més de sis-cents centres, però es preveia que en quatre anys s'estengués a tots els alumnes de Secundària i el cicle superior d'Educació Primària. Des de l'inici d'aquest curs escolar, a més, disposava del seu propi lloc web, des d'on també es connecta amb la plataforma Atria, el repositori de continguts digitals, on els alumnes i les famílies es connecten per accedir a materials didàctics de les diverses assignatures.

Per als que no coneguin tant el tema, el comentaré pel damunt. El Departament d'Ensenyament del Tripartit (o Entesa) va decidir tirar endavant el programa eduCAT 1x1 (la introducció a les aules de l'ordinador portàtil i dels llibres digitals). La proposta era arriscada, però semblava prou coherent, modernitzadora i amb visió de futur.
Malgrat les dificultats, no va haver-hi oposicó forta per part del professorat, que es va mostrar disposat a complir amb la seva tasca, entenent que podia ser una bona eina per modernitzar l'ensenyament i adequar-lo a les noves tecnologies.

Davant la improvisació del Departament d'Ensenyament i les dificultats de caràcter tecnic i tecnològic de la nova implantació, mercès a l'esforç i a la bona voluntat dels professionals que van viure (i van patir) en directe els problemes inherents al cas, es van anar superant els problemes i, a dia d'avui, s'havia assolit un bon rendiment de la nova implantació. Amb alts i baixos importants, sempre per motius tècnics, s'ha implantat a les aules amb un rendiment acadèmic acceptable, amb bones perspectives i amb la bona acollida i conformitat de l'alumnat, que s'hi començava a trobar còmode després de les incertidumbres inicials.
Si es vol, aquí es podria entrar en un debat ideològic i pedagògic sobre la conveniència o no de l'abandó del llibre de text i la imposició del llibre digital, que, al capdavall, és la base del nou sistema implantat.

La precarietat del programa eduCAT 1x1, imposat amb moltes preses i sense massa preparació, ni per part de les editorials, ni pels professionals de l'ensenyament, feien sorgir dubtes. Amb la millora del nou sistema, que s'hauria aconseguit amb un any o dos més de pràctica i d'experiència, s'hauria pogut tirar endavant perfectament. S'estava en el bon camí.
Però, no. Encara no un any després, es decideix anar endarrere i aturar-ho. No sabem si amb caràcter definitiu o no. No se sap res. Suposo que, una altra vegada, estarà en mans del conseller de torn i de les seves parides mentals. Tampoc no crec que sigui ben bé això. Els tinc tan mal considerats que suposo que serà una decisió dels seus col.laboradors, dels seus tècnics i del seu "factòtum" personal. Esperem que no sigui un Rasputin qualsevol.

Suposo que les editorials, la crisi econòmica, el canvi de partit en el govern, hi han tingut a veure. A les editorials ja els hi anava bé, i molt bé, els llibres de text; i els hi havia costat adaptar-se als llibres digitals, alguns dels quals eren bastant deficients. En canvi, estaven força bé les activitats i el control dels alumnes per internet.
Tampoc sé si haurà estat per motius polítics. No ho sé, però tampoc crec que siguin el principal motiu. La crisi econòmica i la reducció de despeses sí que n'haurà estat un element important, però no sé fins a quin nivell. Tampoc era tant. S'està parlant de 40.000 alumnes per al proper curs.

Pel que fa als dubtes que presenta el seu rendiment educatiu, haver-ho pensat i estudiat abans. No es poden anar provant i experimentant noves coses sense tenir-ne una seguretat i unes probabilitats de poder-ho tenir en pràctica diversos anys. Si en cinc mesos de funcionament el tombes, es dóna una imatge de manca de rigorositat i de coneixements bastant notable. Penso que cinc mesos no és temps suficient per jutjar un canvi d'aquesta magnitud i prendre la decissió d'anul.lar (o aturar) la nova experiència.
Al mateix temps, amb això s'afavoreix que les persones que puguin ser reàcies als canvis i a les noves experiències (que sempre n'hi ha; i en tots els camps, no solament a l'ensenyament), puguin criticar-ho i tinguin prou arguments per fer-ho.

Tanmateix, mentrestant els de l'Ensenyament, els que anem a peu, els que estem allà a davant, "a la trinxera", com es diu vulgarment, anirem aguantant, no solament el que ens vingui (o caigui al damunt), sinó tot el sistema educatiu en general.
O es pensen que l'aguanten ells? Els polítics van canviant. Els que hi ha a cada departament no duren pas massa. Si més no, uns vuit anys, quan hi ha eleccions i canvi de partit en el govern. Si és que no hi ha canvis abans, que sol haver-n'hi.

En canvi, a les aules som sempre gairebé els mateixos. I estem sols. No tenim ajudes. Tenim el sou, un horari, les instal.lacions i uns mitjans migrats, unes indicacions molt breus i rudimentàries (de les quals, massa sovint, convé moltes hores per treure'n l'entrellat, per poc definides i ambigües), ningú ens controla ni vigila allò que fem, som totalment autodidactes (amb ajudes o sense) i, quan tenim problemes, tampoc tenim el suport de les institucions.
Penso que l'ensenyament funciona. I funciona molt bé. Malgrat els polítics i el departament d'ensenyament.

1 comentari:

  1. Els polítics que es donen els mèrits, també s'haurien d'anotar els demèrits. Els que es pengen les medalles, també s'haurien de penjar, al costat, els fracassos.

    ResponElimina