Tanmateix, una derrota sempre pot arribar i les diferències es poden tornar a escurçar. A 17 jornades per al final de la Lliga, el matx del Bernabeu, a la 32a jornada, sembla del tot determinant. Cert que el Barça, abans i després d’aquest encontre, pot perdre punts; però el Madrid també. En Messi es pot lesionar, però en Cristiano també. Ambdós conjunts depenen molt d’aquests jugadors i la seva baixa seria molt significativa.
El joc i els resultats del Barça al llarg de la present campanya són més fiables que els del Madrid. Abans d’ahir, els madrilenys, sense els gols d’en Cristiano, es van encallar a l’antic Sadar i es van deixar els tres punts contra l’Osasuna; i mitja Lliga. I una manca de fiabilitat i seguretat en si mateixos que li faran molt de mal fins al final del campionat.
El partit de tornada de les semifinals de Copa, al Bernabeu, demà, dimecres, a les deu de la nit, contra el Sevilla, és un encontre molt important per a ells, per tal de tancar dubtes i tornar al camí de les victòries. Si no, més problemes, crítiques i desconfiança. L'entorn podria ser temible i terrible.
Durant el gener el Madrid ha deixat escapar cinc punts contra rivals febles: ara mateix, a la 21a jornada, l’Almeria va penúltim, empatat de punts amb el cuer (el Màlaga) i l’Osasuna va cinquè d’últim (sense els tres punts d’abans d’ahir aniria empatat de punts amb l’antepenúltim).
El Madrid té un equip fort, molt potent físicament i amb una enorme picada en els seus davanters. Ara està notant la baixa d’Higuaín (i la derrota 5-0 contra el Barça de la primera volta). En els dos mesos que fa l'argentí no juga, en els darrers nou partits, el Madrid ha deixat escapar 8 punts (derrotes contra el Barça i l’Osasuna i empat contra l’Almeria). També ha baixat el seu percentatge de gols (abans de la seva baixa, havia marcat 33 gols en 12 partits, promig 2,75 per matx; i després, 15 gols en 9 encontres, 1,67 gols per partit). I també ha rebut més gols: abans, 0,5 per encontre; després, 1,3.
El Reial Madrid té una plantilla llarga i el seu president fitxa tot allò que li demana el seu entrenador. En Mou no té dret a queixar-se ja que té una vintena de jugadors de gran nivell. El Barça té una plantilla més curta, cosa que li pot portar problemes a mesura que la competició avanci i augmenti la pressió, el cansament i les lesions.
Per exemple, en la previsible final de la Copa del Rei, degut a l’esforç i la tensió entre els dos grans rivals, hi haurà algun lesionat. També a la Champions pot passar. Primer, dos partits contra l’Arsenal; si es passa, dos més també contra un altre gran equip. Primer, octaus de final; després, quarts, semifinals i final, aquell qui hi arribi, sempre contra grans conjunts. El Madrid també es trobarà amb la mateixa problemàtica, però té una plantilla més llarga.
I a la Lliga també caldrà lluitar molt, ja sigui contra els clubs que competeixen per no baixar o contra els que disputen per entrar a la Champions o a l’Europa League. Tot plegat, molt dur. Esperem que no hi hagi lesionats i el Barça pugui continuar en l'excel.lent nivell que està travessant ara mateix.
Serà complicat. Perquè es ve de guanyar un Mundial. I abans, dues Lligues i un Europeu. Aquests jugadors estan rendint al màxim nivell i amb una gran competitivitat, en partits extraordinàriament dusos i davant grans contrincants. I ja és el tercer any consecutiu. A veure com arribaran al final de la temporada.
Tanmateix, quan veus que en Xavi comença a distribuir la pilota, a marcar el temps del joc, a voltar sobre si mateix amb l’esfèrica i comença a cercar passades en tiralínies, ja siguin interiors cap a l’àrea o exteriors a les bandes, i busca el tret, en general, sempre massa ajustat; i quan veus que l’Iniesta es queda amb la pilota, l’amaga, la deixa una mica solta i, amb un toc o una finta, desorienta el contrari i queda una altra vegada lliure per fer allò que vulgui, que disposa sempre de companys ben situats per rebre la passada, i que, quan arriba a la frontal de l’àrea, amb la pilota enganxada als peus, pot fer de tot; i quan veus en Messi accelerant, amb pilota o sense, quan veus que es va obrint a la frontal de l’àrea, cap al centre i cap a l’esquerra, cercant el xut o la passada, o quan fa la penetració directa endavant, de cara a barraca, amb finta o sense finta, i amb un tret fort o col.locat... A partir d'aleshores saps que el Barça no tardarà en marcar i que la victòria cada vegada és més propera.
Però, això no és tot. Si veus que en Pedro, en Messi, l’Iniesta, en Villa, l’Alves o en Busquets pressionen els rivals a dalt de tot i els treuen tan ràpid la pilota, que prou feines l’han portat a deu o quinze metres fora de l'àrea pròpia, aleshores saps que la golejada està assegurada i que tot serà qüestió de temps i de paciència, fins que els defensors rivals quedin marejats de tants de tocs, que apareixen jugadors blaugranes com llamps pel mig de la defensa contrària, venint d'una banda o de l'altra, o des de la segona línia; aleshores els dubtes en la línia defensiva, o la doble línia, van sorgint i les ocasions de gol es van succeint, fins que algú l’acaba enxufant i els gols van entrant com fruita madura amb una simfonia letal per a l’equip rival, que acaba totalment rendit al joc i a l’efectivitat de l’equip blaugrana.
Però, si a més veus que en Busquets, en Piqué i en Puyol s’avancen a totes les pilotes que arriben al mig del camp, que no queden espais interiors ni possibilitats d’agafar l’esquena als defensors blaugranes, que els rivals no poden entrar per les bandes, cobertes per l’Alves i l’Abidal (o Maxwell i Adriano) i que, quan algun contrari troba forat per escapar-se, és encalçat, per rapidesa i amb un toc oportú, per l’Alves, Puyol o Abidal, aleshores saps que el Barça no rebrà cap gol i acabarà un altre encontre amb zero gols en contra a la seva casella, tal com enguany ha passat tantes vegades. En 11 partits de Lliga ha encaixat 0 gols; en 9 només un gol; i en un, dos gols. Total, 11 gols en contra en 21 encontres que es porten de Lliga.
Tothom està d’acord que el Barça juga com un equip ben engreixat, amb uns automatismes perfectes i que, si continua en aquesta línia, es pot convertir en el millor equip de la història. Està aconseguint una sèrie de rècords i amb una mica més de continuïtat pot arribar a tenir-los tots. Està en el bon camí.
A l’equip, hi ha jugadors més importants que altres. Penses que en Messi i els tres centrecampistes (Busquets, Xavi, Iniesta) són els jugadors imprescindibles i que marquen allò que l'equip pot fer. Però, aleshores veus els altres i penses que no. En Pedro, amb la seva rapidesa, el seu treball, les pilotes que roba, les seves arribades letals, els espais que crea i els gols que marca, també és un jugador clau en el Barça. I en Villa, també, pels gols (més que en Pedro i a prop d'en Messi), pel treball, per les jugades individuals (li surtin o no), per les obertures i els espais que crea afavorint les penetracions dels seus companys i que es plantin sols davant del porter, amb o sense combinacions.
Després veus en Puyol i aleshores penses que és i ha estat un dels millors defenses del Barça i del futbol espanyol, amb una personalitat, unes condicions físiques, unes ganes i una ambició sense límits. I la projecció d’una realitat com en Piqué, en Piquembauer com li diuen, tot recordant el gran Beckembauer, cobrint sempre les pujades de l'Alves i donant sortida a la pilota, ja sigui en curt, a mitja distància o en llarg, sempre amb una classe i una claredat d'idees extraordinària. L’Abidal està incomsensurable i, amb els anys, ha arribat al seu millor nivell. Com a central també és excel.lent. Està en un estat de forma extraordinari i compleix de meravella. Una gran troballa, polivalent i lliurat a la causa, aportant bon rotllo i solidaritat al vestuari. L’Alves enguany ha baixat una mica, però continua sent un dels millors laterals drets del món, juntament amb en Maicon. Li manca desbordament i més precisió, però fa una gran tasca i la banda dreta de l'equip és seva. En Valdés cada vegada ho fa millor i gaudeix ara mateix d’una veterania que li va molt bé a l’equip. No comet els errors de joventut i s'està convertint en un valor sòlid, sense alts ni baixos, amb una gran regularitat.
Aquest seria l’onze titular, una màquina de crear futbol, de fer gols, d’encadenar victòries i d'anar amunt i sempre millorant. Però, si es fa jugar, per exemple, en Maxwell i en Keita, uns jugadors d'equip perfectes (sense la lluminositat d'altres, però exemplars tàcticament i col.laborant sempre amb el joc del conjunt), aleshores l’equip continua al mateix nivell i no nota les absències. En Mascherano, l’Adriano i en Bojan també hi ajuden i l'equip no baixa amb ells; si més no, obté èxits semblants, ja que, encara que aportin un joc diferent, compleixen amb la seva tasca i acaben resolent allò que el conjunt necessita.
L’Affellay pinta bé; té qualitat individual i maneres. S'ha d'acabar d'integrar al conjunt i ser un més, cosa que s'aconsegueix amb entrenaments i partits. En Pinto resol les situacions dels partits de Copa. En Milito se’l veu mancat de forma, però si recobra la jerarquia i el nivell físic, no tindrà problemes (és un líder al vestuari i fora d'ell). En Jeffren està molt fort, és polivalent i té el seu rendiment sempre que juga; però es lesiona massa sovint. Els que venen de sota (Thiago, Jonathan, Fontàs, Bartra) també ajuden. Per exemple, en Thiago ha millorat moltíssim i ja podria estar en el primer equip.
El Barça té prou ingredients per continuar els èxits. S’ha de pensar que en els darrers dos anys, de deu títols que ha disputat, n’ha guanyat vuit. En el primer any, els va guanyar tots, sis, cosa que cap més equip ha aconseguit mai. És un Barça de rècord. Veurem els que van caient durant la present campanya.
Pot arribar a ser un Barça gloriós i admirat per sempre més a tot arreu. Un Barça i uns jugadors que poden fer història i que es continuï parlant d'ells amb admiració d'aquí cent anys. Tal com segurament es continuarà parlant de Pelé, Di Stéfano, Cruiff, la selecció brasilera... I del Barça de Guardiola, aquell equip que va batre tots els rècords i que va ser un model per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada