El clàssic: Barça-Madrid

Tant de parlar del CLÀSSIC, ja m’estranyava, ja.
És que, per la meva formació acadèmica, humanística i de lletres, per a mi parlar de clàssics és parlar del grec i del llatí, de Grècia i de Roma, del Classicisme (segle XVIII) i, fins i tot, del Renaixement (segle XVI), tema que vaig fer a la “tancada” de les oposicions, ara fa uns trenta anys.
Es veu que no. El CLÀSSIC no era això. Pel que m’han dit és el Barça-Madrid, del proper dilluns, l’endemà de les eleccions al Parlament de Catalunya. No sé per què se’n diu “clàssic”. També deu ser-ho quan juguen entre ells aquells equips que han estat sempre o gairebé sempre a la Primera Divisió de la Lliga espanyola. És clàssic que juguin Barça-Bilbao o Madrid-Bilbao cada any; però aquests encontres no són el “clàssic”. No hi ha qui els entengui.

Ara seriosament. El partit del dilluns que ve entre els dos equips més importants de la Lliga espanyola és un matx apassionant, en el qual ambdós conjunts arriben amb plenitud de forma i molt motivats, disputant-se el lideratge de la competició. El Madrid està en ascens, però el Barça aguanta bé mercès al bon equip que té; això sí, una mica cansat després d’un llarg Mundial, sense massa temps per a refer-se.
També hi haurà confrontació a les banquetes, amb dos bons entrenadors, molt diferents en la seva manera de comportar-se i de manifestar-se. Els entrenadors també juguen, encara que sembli que no; i més en Mou, el del Madrid, capaç de desestabilitzar qualsevol encontre. Crec que encara farà alguna declaració més, d’aquelles incendiàries, abans del dilluns. És el seu estil; a més, no suporta no sortir a les portades dels mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV, internet) més de dos dies seguits. És un egocèntric. Al final, acabarà topant amb en Florentino per aquest tema. Ara ningú pregunta per en Flo. Perquè, de moment, el necessita; però, se’n cansarà i l’acabarà fotent al carrer, com ha fet amb tots els entrenadors que ha tingut fins ara. No l'aguantarà massa. I si no, temps al temps.

El Madrid té jugadors molt bons, com sol ser habitual. Per això acaba ocupant gairebé sempre una de les dues primers places del campionat. Tal com el Barça.
Enguany, a l’equip de la Cibeles se’l veu més compensat. Els fitxatges han ajudat a equilibrar el conjunt. En Carvalho, veterà, però molt bon central, competitiu i en forma; en Kedhira, al mig del camp; i en Di Maria i l’Özil, han reforçat posicions que tenia febles, especialment en el centre de la defensa i en la zona de creació.
Això, juntament amb la puixança de Marcelo, Benzema i Pedro León; i els de sempre, aquells que rendeixen diumenge a diumenge, o millor dit, de partit en partit: Casillas, Sergio Ramos, Pepe, Xabi Alonso, Cristiano Ronaldo i Higüaín, juntament amb Arbeloa, Albiol, Lass i l’emergent Granero, sense oblidar els altres (Dudek, Garay, Diarra, Canales i els lesionats Gago i Kaka; i algun més ja no tan conegut).
Bon equip el madrileny, difícil de batre i que plantarà cara. Serà complicat.

El Barça, per la seva banda, també té un bon equip i ja consolidat. És el tercer any seguit que tothom comenta que és el conjunt de tot el món que juga més bé a futbol. Han guanyat moltes coses i encara els resta corda per continuar fent-ho. A més, la base d’aquest equip i el seu estil de joc ha portat a la selecció espanyola a guanyar els dos tornejos internacionals més importants: l’Eurocopa 2008 i el Mundial 2010. Ningú discuteix els mèrits de l’equip blaugrana, llevat dels seguidors madrilenys.
Però, van una mica exhaurits. Vuit dels seus jugadors van arribar a la final del Mundial i han descansat poc. En totes les competicions han arribat lluny i han hagut de disputar els encontres amb el màxim esforç i tensió. I això cansa. I els viatges i dormir fora de casa, també. Tanmateix, estan resistint i bé. A la Lliga tenen més problemes. A fora, no (han guanyat tots els encontres); però a casa, sí.
En el campionat espanyol, ambdós equips estan molt igualats, amb una diferència. Allò que el Madrid guanya a casa, el Barça ho fa a fora (ambdós equips ho han guanyat tot). I allò que el Madrid perd a fora, el Barça ho fa a casa. Fins i tot, els gols: 23 gols a casa i 10 a fora, el Madrid; i el Barça, 12 gols a casa i 21 a fora. És l’única diferència que tenen pel que fa a les estadístiques. I el punt a favor del Madrid (un empat madrileny, a fora, a canvi de l’única derrota del Barça, justament a casa, contra l’Hèrcules).

Quin penso que serà el resultat? Penso que guanyarà el Barça, per la mínima. Hi ha un altre resultat que no massa gent contempla: l’empat. També podria ser, per què no? La derrota la veig més llunyana, però no impossible.
Tanmateix, no puc dir els tres resultats possibles. N’haig d’escollir només un; per tant, la victòria dels de casa, per la mínima.

Per tres motius:
- perquè juga a casa;
- perquè necessita guanyar, sinó el Madrid pren distància si guanya ell;
- perquè té un bon conjunt, acostumat a guanyar i que té ben clar allò que ha de fer per assolir-ho: córrer molt, esforçar-se al màxim, jugar com un equip, ben conjuntat, que la pilota circuli ràpida i ser ambiciosos, anar a guanyar el partit de seguida; però, al mateix temps, tenir la paciència necessària i aguantar fort a darrere.

Jugadors com en Messi i l’Iniesta, en aquests tipus d’encontres, solen ser decisius; en Villa i en Xavi treballen molt bé, ajudats per Pedro, Busquets i els companys de defensa (Alves, Puyol, Piqué i Abidal), amb en Valdés a la porteria. Més tots els que formen la plantilla i que sempre donen un bon rendiment: Maxwell, Milito, Adriano, Mascherano, Keita, Bojan; i d’altres que no juguen tant, com Jefren i Pinto. Un gran conjunt, que compta també amb l’ajuda dels que van pujant del segon equip: Fontàs, Jonathan, Thiago, Nolito i d’altres. El Madrid ho tindrà molt difícil.

A priori, és un encontre molt igualat. El Camp Nou estarà ple a vessar i serà una olla a pressió. Es pot complir allò que els agrada dir als entrenadors per justificar les derrotes: han decidit els detalls. Però, quan guanyen, aleshores no han decidit els detalls, sinó el bon partit que han fet i els mèrits que han col•leccionat per assolir la victòria. Tanmateix, aquesta vegada sí que crec que decidiran els detalls, llevat que el Barça no faci un partit gloriós.
Els “clàssics” solen ser encontres apassionants, però no amb un gran joc. Darrerament sí que un dels dos equips ha tingut actuacions molt completes; l’altre, no tant. Crec que el dilluns que ve ambdós conjunts faran un gran partit i que serà un espectacle digne de ser vist. Si no és que en Mou s’il•lumini i posi l’autocar davant de la porteria d’en Casillas, tal com va fer amb l’Inter la temporada passada.

Un cop el matx s’hagi disputat, al dia següent o a l’altre, comentarem des d’aquí com ha anat l’encontre, com s’ha desenvolupat el joc d’ambdós equips i les incidències que hi ha hagut. Fins després.
Que hi regni l’esportivitat!