Eleccions al Parlament de Catalunya 2010

El diumenge, 28 de novembre, hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. El poble català elegirà els 135 ciutadans que el representaran al Parlament durant un període de quatre anys. En les eleccions del 28 de novembre no s’elegeix el president de la Generalitat de Catalunya, però quasi. No serà fins passades dues setmanes en què s’elegirà el cap de l’executiu català.
Això es farà, a meitats de desembre, en una de les primeres sessions del nou Parlament, després d'haver jurat l’acta de parlamentari. Els 135 escons, elegits pel poble català, després d’escoltar les propostes dels diversos grups polítics representats a la cambra, escolliran el President de la Generalitat.
Ho serà aquell que tingui la majoria absoluta; o, en el seu defecte, la majoria relativa. Però, sempre resultarà elegit aquell que tingui més vots en el Parlament, que no ha de coincidir forçosament amb qui ha tret més volts en les eleccions, tal com ha passat, efectivament, en les dues darreres legislatures. Una vegada s'hagi elegit el president, en els dies següents aquest nomenarà els membres del seu govern, els consellers. És facultat del president de la Generalitat nomenà els consellers, que tampoc han de coincidir forçosament amb el resultats i les llistes electorals.

Ara, aquí, no tractarem de qui guanyarà les eleccions, dels resultats que pot haver-hi o de qui s’ha de votar. Que la gent voti al partit o al candidat que li vingui de gust i que sigui escollit president qui s’ho mereixi pel nombre de parlamentaris que l’han votat en el Parlament. Per això estem en democràcia; encara que, per desgràcia, és en l’única ocasió en què es demana la participació directa dels ciutadans i en què se li fa cas, en què realment la seva voluntat és veritablement decisòria.
Ara, aquí, parlarem de les diverses opcions polítiques que es presenten. No de totes, sinó d’aquelles que tenen opcions de tenir representació en el Parlament. Que no vol dir que l’obtinguin, sinó només que tenen opcions reals d’assolir-ho.

Actualment hi ha sis partits o grups polítics representats en el Parlament de Catalunya, que poden tornar a repetir després de les eleccions del proper diumenge. Són, per ordre de vots en les darreres eleccions del 2006: Convergència i Unió (CiU), Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Popular de Catalunya (PPC), Iniciativa Catalunya els Verds (ICV-EUiA) i Ciudadanos (C’s). A aquests sis, se n’hi pot afegir un setè, Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que en algunes enquestes preelectorals surt amb algun escó elegit.
De les opcions de vot que tenen els ciutadans catalans, hi ha dues possibles tendències: dretes-esquerres i catalanistes-espanyolistes. Després n’hi ha d’altres ja més peculiars, relacionades, per exemple, amb partits polítics més radicalitzats, o amb el medi ambient i l’ecologia, o els toros, l’homosexualitat, els pensionistes, els anti-emigrants, etc.
En total 39 partits polítics i coalicions concorreran a les eleccions del 28 de novembre, un rècord històric des que, el març del 1980, es van celebrar els primers comicis autonòmics a Catalunya després de la fi de la dictadura franquista. Aquesta xifra supera àmpliament la darrera convocatòria del 2006, amb 23 candidatures, que tenia fins ara el registre més elevat.

Per tant, de les diverses opcions polítiques i de les tendències (dretes-esquerres i catalanistes-espanyolistes) tampoc hi ha tantes opcions diverses. Fent les possibles combinacions, votar dretes-espanyolista, dretes-catalanista, esquerres-espanyolista i esquerres-catalanista, tampoc és tan complicat. Gairebé el resultat final surt per si mateix, per pura lògica.
Resten els independentistes, que tenen diversos partits per votar, però només dos amb vertaderes opcions d’entrar en el Parlament.
D’aquesta manera, no crec que les persones que vagin a votar hagin de tenir massa dubtes. Segons les seves inclinacions, han de tenir-ho força clar. Llevat de què no vulguin manifestar-ho; o siguin molt cagadubtes; o no coneguin massa la ideologia que defensa cada partit o coalició.

Per acabar, com que sóc molt dolent, tiro al vol una pregunta. Ja sé que l’independentisme no guanyarà pas, segur. Però, en cas que guanyessin els vots dels partits independentistes, ES RESPECTARIA LA VOLUNTAT DELS VOTANTS CATALANS? Perquè estem en democràcia i hi ha la sobirania popular. El poble té dret a escollir el seu futur.