Aquells que ja comencem a ser grans i vam viure el darrer franquisme (finals cinquanta, anys seixanta i primera meitat dels setanta), ens en fem creus. Després de veure anys i anys aquell senyor gran que prohibia i prohibia, i cada vegada prohibia més, fins que va acabar que ningú li va fer cas, ara es fa el mateix.
El general Franco va ser un governant curt, ineficaç, d’aquells de “cartutxo al canó", sense cap mena d’intel•ligència ni de saber fer. Tampoc comprenia massa l'evolució del món i de la societat. Si per ella fóra, encara estaríem en plena Guerra Civil.
No es va relacionar amb el poble i des del Palau (Museu?) del Pardo va dirigir la vida política espanyola durant trenta-sis anys a Catalunya i trenta-nou a bona part de l’Estat espanyol. De moment, ha passat a la història (i sóc historiador) com un dels pitjors governants i més nefastos de tota la història política espanyola. Encara que, tanmateix, n’hi ha que són difícils de superar (Ferran VII, Isabel II, els Àustria dels vàlids...).
Pel que fa al tema de prohibir, en el qual el general Franco en va ser un autèntic mestre i en va fer la pedra teologal de la seva teoria política, els actuals governants l’han superat amb escreix.
No es pot fumar, no és pot anar a certes velocitats, prohibit això, prohibit allò, alcohol, drogues, velocitat... Crec que finalment prohibiran cert tipus de música, de pel•lícules, de jocs. Al final prohibiran de tot, fins i tot de les relacions humanes si és que no portes al DNI a les dents i no t’han tret cap punt per mala conducta social.
S’ha perdut el far. Allò que es deia abans, s’ha perdut el nord. Van a la deriva. I allò que és pitjor, al cap d’un any o menys, es deroga la llei que s'ha promulgat perquè no té cap raó de ser. I és veritat. Van donant pals de cec i no n’encerten ni una. La qüestió és prohibir. I això no és democràcia, no és la democràcia que volem.
La democràcia que tothom vol és aquella del sentit comú, aquella que la gent fa el que realment ha de fer perquè la societat funcioni. És aquella de l’acceptació, de la comprensió, del “fem-ho” perquè s’anirà millor. Ara no, ara és una democràcia recaptatòria. No en tinc cap dubte.
Velocitat a les autopistes i a les carreteres, poseu-ne vosaltres mateixos el límits. 120 km/h, poca gent pillaràs. A la nacional, gairebé ningú (no hi ha prou rectes per assolir aquesta velocitat). A les autopistes, sí, però tampoc tant. Velocitat permesa, 110 km. Als primers tres mesos, pillaràs a, no vull dir tothom, però sí a molta gent. És allò de què es tracta. D’aquí un any o menys, quan la gent n’hagi après i ja no caiguin, ja canviaran la normativa.
És una societat que prohibeix per prohibir (alcohol, velocitat, tabac, suposo que sexe, drogues, partits polítics alternatius, ONG i qualsevol associació que no compti amb el vist-i-plau de l’establishment). N’estic cansat.
Aquells que ja hem viscut una dictadura i sabem allò que és prohibir sense massa sentit, i anar rectificant al cap de dos mesos o pocs més perquè hom s'ha equivocat totalment, sabem del que va al tema. Prou prohibicions. Tornarem a una llei seca que, realment, provocarà el creixement d’allò que es prohibeix. Com passa aquí i a tot arreu.
Pel que fa la política, fa vergonya. D’acord que hi ha organitzacions que han practicat la violència. Però, de sempre, i per això sempre se n’en surt, qui practica més violència sistemàtica i sense sentit és l’Estat. L’Estat, emparat per la llei, l’ordre i no sé quantes coses, comet tota classe d’arbitrarietats i no se li pot dir res en contra (no te n’en sortiràs).
En canvi, agafes qualsevol organització, amb tres claus i un parell d’espardenyes, i aquesta paga per tothom. L’Estat, amb tota una organització terrible i mastodòntica darrere, pot cometre tota mena d’arbitrarietats i no passa res. I les comet, avui i sempre.
Les organitzacions polítiques han d’estar permeses, siguin del tipus que siguin. D’això tracta la democràcia. Qualsevol persona ha de poder expressar lliurament la seva manera de pensar i la seva opció política. O és que nosaltres podem prohibir igual que ho fan els governants no democràtics. El poble escollirà lliurement les seves opcions polítiques. Que no són les nostres? Què hi farem.?
Però, sobretot, no prohibir. És una mala opció i un mal camí. Tanmateix, és l'opció que ha triat la societat actual. Prohibir i més prohibir. D’aquí deu anys suposo que haurà canviat la tendència, n’estic segur. I aleshores es podrà fumar on vulguis, podràs circular amb uns cànons de velocitat normal (no recaptatoris), podràs tenir sexe amb qui vulguis (amb o sense profilàctic, sense que hagis d’anar a la presó per no fer-lo sevir), podràs veure alcohol (però no borratxo) i fumar substàncies estupefacients (sense anar col•locat, només fent un “pitillo”). I tantes altres coses més.
Allò que ara es fa es prohibir per prohibir. Jo, que ja començo a ser una mica antic, penso que em posaré dins una caputxa per tal que no se’m pugui acusar de res. Realment, estan fent el ridícul. Jo, que sóc del món de l’ensenyament, de les mesures preses els dos darrers anys pel “Tete” (Ernest Maragall), ja no n’ha quedat ni una. En menys de mig any se les han polit totes.
Seny. No cal fer massa res. Més aviat deixeu fer. La gent que treballa en sap més que vosaltres, els polítics. Si més no, tenen més experiència i més saber en aquests afers. I sobretot, no prohibiu. Això ja va fer-ho al segle passat un senyor, el general Franco, i tampoc li va servir de res: no n’ha quedat ni memòria per a aquells que no el van conèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada